Torrelles de la Salanca, també anomenat Torrelles i Torrelles de les Salenques ( o , en francès Torreilles), és el poble, cap de la comuna del mateix nom, de 3.487 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. És a la vall de la Tet, a l'est de Perpinyà, al nord de Canet de Rosselló i de Santa Maria la Mar, a la zona nord-oriental de la comarca, arran de la Mar Mediterrània i al nord de la Tet. És a la subcomarca de la Salanca, antigament zona d'aiguamolls, d'on ve el nom de Salanca, a la plana existent al nord del riu esmentat.
La dita sobre els torrellans és Torrelles la canya al cul, A Sant Hipòlit venen l'oli, a Sant Llorenç venen la sal, a Torrelles el vinagre i a Vilallonga l'enciam o A Torrelles i a Bompàs hi ha més carlins que republicàs (republicans).
Etimologia El nom d'aquest poble probablement prové de les torres de defensa que hi havia, de les quals es parla en el cos de l'article. Procedeix del diminutiu de turris (torre), a través de la forma turriculas.Coromines 1997 El terme Salanca és, encara segons Joan Coromines, un derivat del mot comú sal, amb l'afegitó del sufix probablement sorotàptic -anc. Es tractaria així, doncs, d'un terme aplicat a un terreny salí.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Torrelles de la Salanca en el Rosselló Localització i característiques generals del terme El límit sud del terme comunal de Torrelles de la Salanca, de 171.400 hectàrees d'extensió, estàTorrelles a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN definit per l'Agulla de l'Oca, que separa aquest terme del de Santa Maria la Mar, mentre que el nord està definit per l'Aglí, que el separa dels termes de Sant Hipòlit de la Salanca i del Barcarès. El límit de ponent, amb Clairà no té un límit natural, sinó que el marquen les propietats agràries. El límit est és la mar.
El terme comunal comprèn una part més alta, d'al·luvions del quaternari, molt propensa a la pujada de la sal marina, i unes zones més baixes, amenaçades d'inundacions. Tot plegat justifica el nom de la regió: la Salanca. El paisatge del terme era antigament bàsicament format per prades destinades a la pastura d'hivern de bestiar transhumant, però en els darrers anys l'agricultura hi ha anat guanyant terreny de forma notable.
Termes municipals limítrofs:
El poble miniatura|esquerra|La Plaça de Jules Ferry. A la dreta, l'antiga cellera Torrelles de la Salanca es troba a 5 metres d'altitud i a uns 2 quilòmetres i mig de la costa mediterrània, en línia recta, a l'est de Perpinyà. El nucli de Torrelles de la Salanca es troba a banda i banda del rec del Bordígol, o Bordiu, antiga llera de l'Aglí, de manera que l'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa és a la dreta del curs d'aigua, amb la part de la sagrera i el nucli més antic del poble, la cellera; aquesta església és una antiga col·legiata. Una altra església, la que fou antigament la parroquial, Sant Pere de Torrelles, ha desaparegut. També és desaparegut l'antic Castell de Torrelles, àmpliament documentat a l'edat mitjana. Possiblement era al nord-est del poble i al nord-oest de Torrelles Platja, prop del Mas de la Torre. També es troben en aquest nucli primigeni l'Antiga Cava Cooperativa Vitícola i l'Antiga Cava Vitícola (la moderna ha estat alçada a la zona artesanal). També s'hi troben el Molí d'en Cadena i el Molí, també anomenat Molí d'en Pagnon i antigament, Molí de Torrelles. A començament del està documentat l'Hospital de Torrelles.
El traçat urbanístic de Torrelles mostra encara clarament els seus orígens: la primitiva cellera a l'entorn de l'església parroquial i del seu cementiri, d'un únic carrer amb la façana de les cases mirant cap a l'església, que conformaven un petit clos, i un segon recinte, amb carrers de traçat medieval, que marquen també un segon clos paral·lel al primer, però força més ample. En aquest segon recinte hi ha alguns vells edificis destacats, com l'antic priorat del que avui dia ha donat pas a una casa d'hostatgeria rural.
També hi ha la Casa Esparac, objecte de treballs arqueològics l'any 2011, atès que l'Oficina Pública de l'Habitatge del departament tenia el projecte de construir-hi allotjaments de lloguers moderats. Es tracta d'una casa del , però d'origen clarament anterior: el pertanyia als Sant Marçal, un membre dels quals fou batlle de Perpinyà el . La casa, d'època moderna, tenia, tanmateix, mobiliari medieval aparegut en les prospeccions obertes durant els treballs arqueològics.
A l'esquerra del Bordígol es formà el primer eixample del poble, sobretot durant el . En els espais descampats, a més, es construïren els dos estadis de Torrelles: l'Alexandre Figueras i el Josep Sayrou. Al nord-oest del nucli de població hi ha l'antiga Teuleria, que també dona nom a la partida rural adjacent (a més, hi havia hagut una altra teuleria, la Teuleria d'en Cadena; el lloc on es trobava ha estat absorbit pel nucli del poble.
A l'entorn del poble s'han format dues zones artesanals (polígons de petits indústries i obradors artesanals): la de la Madraguera i la de la Teuleria.
El creixement de Torrelles a les darreres dècades del i les primeres del XXI es deu sobretot a les urbanitzacions que han anat formant-se en els voltants del poble vell: l'Arenal, el Clos des Oliviers, el Clos du Levant, el Clos Sant Julià, les Églantiers, el Gantal, els Jardins de Torrelles, la Porta Roja, les Portes de Torrelles, la Teuleria i Villas du Parc. A Torrelles Platja es troben també algunes urbanitzacions: Mas de Torrelles i les Patios.
Torrelles Platja Torrelles de la Salanca i Santa Maria la Mar havien vist formar-se un dels primers nuclis turístics del Rosselló: el Bordígol, a cavall dels dos termes comunals. Es tractava d'un hàbitat espontani de cases modestes de vacances. Ara bé, en dues fases, 1957 i 1978, l'estat francès actuà de forma enèrgica destruint aquelles edificacions de caràcter tradicional, i després de lliurar les terres a una immobiliària de fora del país, va privatitzar totes aquelles terres, que eren de propietat de l'estat i, per tant, públiques. S'hi van construir centenars de cases rodones per a segones residències. Així es formà el nou nucli de la Platja de Torrelles, o Torrelles Platja.
Juegues Antic lloc i terme, situatJuegues en els ortofotomapes de l'IGN al nord-oest de Torrelles, a la dreta de l'Aglí. Hi havia la Mota de Juegues, que el pertanyia als Castellrosselló i després passà a mans dels Castellnou. La que fou església parroquial del lloc, citada des del 1099, és actualment el santuari de la Mare de Déu de Juegues. El lloc de Juegues és documentat des del 1085, amb la forma villa Judaicas; també és anomenat Nutidaigas (963), Iudegas (1011) i Jusegues (1155).
Mudagons i Labejà miniatura|Lloc on hi hagué el poble de Mudegons El lloc de Mudagons és esmentat el 916 (villa Mutationes), amb la seva església de Sant Sebastià. El lloc fou venut el a l'abadia de Vilallonga, al Carcassès, per Arnau de Mosset.
Labejà és documentat des del 916, també (Labeianum). Era a la confluència dels termes de Clairà i Torrelles, al lloc conegut com lo Vegueriu. Tenia l'església, que fou parroquial, de Santa Eugènia, esmentada el 1162.
Altres castells i forces del terme Dins del terme de Torrelles estan documentades altres forces o castells desapareguts, com ara la Força de la Geràrdia, al nord del poble, la Cellera de Leucata i el Castellàs de Peralada, els dos darrers propers entre ells i encara il·localitzats en l'actualitat.
Els masos del terme Com els altres pobles rossellonesos, Torrelles de la Salanca té alguns masos dispersos pel seu terme. En l'actualitat es troben el del Bordígol, o Mas Pagnon, el Mas dels Capellans, el Mas de la Quintana, abans Cortal d'en Llobet i el Mas Nerel, abans Mas Tastu.
La base ULM i altres indrets destacats Torrelles de la Salanca disposa d'una base ULM (avionetes lleugeres, autogirs, helicòpters i drons), autoritzada com a escola d'instructors i de pilots. Està situada al sector sud-est del terme, prop de l'Agulla de l'Oca i de la Central Fotovoltaica.
El territori comunal Les partides rurals i cadastrals del terme són: Aigües Vives, l'Arenal, el Barró, la Baixarada (ja absorbida pel nucli del poble en el seu creixement), les Bateries, el Bordígol o Bordiu, la Cama Negra, la Capella (a Mudagons), les Casernes, Darrere el Mas, Darrer -o Darrere- l'Horta, els Calamots, o Escalamots, l'Eixugador, els Escorxats, els Esparrots, les Ferranes, la Font de l'Anell, la Font del Pairer, la Garsa, el Glever, el Gorg de l'Aiguader, el Gorg d'en Guillem, els Gorgs, els Grillons, l'Illa, Jueguer, la Jolieta, la Madraguera, o Madriguera, els Manglaners, el Marenda Gros, el Marenda Petit, les Marticantes, el Mas de la Quintana, el Mas del Cas, el Mas de Capellans, Massavaques, el Mas Tastu, o Mas Riu, la Mata de l'Arn, el Molí, les Motes, Mudagons, els Paruders, la Piràmide, la Platja, la Porta Roja, les Rotes, les Rotes d'Ablard, el Salobre, Sant Esteve, Sant Salvador, els Terres Verds, la Teuleria, la Torre, les Travesses, l'Ull de la Font, el Vegueriu i els Veguerius. Alguns són ja en desús, recordats només pels més grans del poble, com Formiguera.
Algunes d'aquestes partides són directament relacionades amb conreus, prats i similars: el Camp del Tort, els Camps de la Ribera, els Clots d'en Garriu (dos de diferents), la Colomina Blanca, la Colomina d'en Domènec, la Colomina del (o d'en) Valent, els Cotius, l'Era d'en Combacal i la Quintana.
Els cursos d'aigua miniatura|esquerra|L'agulla dels Cirerers, al sud del poble El límit nord del terme ve marcat pel curs de l'Aglí, únic riu del terme. Els altres cursos d'aigua són canals de drenatge i d'irrigació, algun d'ells amb la doble funció.
Al centre del terme es troba el Bordígol, Bordigó o Bordiu, canal de drenatge i estany, que també dona nom a un lloc de la costa on es troben encara cabanes tradicionals de pescadors, tal com ja existien d'ençà de l'edat de la pedra, i que de poc no s'enderrocaren a mitjan . Se'n té una menció en l'acta de donació en acapte de dotze bordígols a l'estany de Salses el 1374 (ADPO 1B 350). Aquest rec o canal és, de fet, un antic llit de l'Aglí, per on discorria aquest riu abans que, al , fos desviat cap a una llera artificial, vorejada de dics que eviten les perilloses inundacions que solien arribar al nucli urbà amb facilitat. Moltes cases velles de Torrelles conserven encara els dispositius per tapar la base de les portes que s'obren al carrer i evitar així les inundacions.
La resta de canals existents són l'agulla de la Font de l'Onclet, o agulla de l'Onclet (irrigació i drenatge), l'agulla de l'Oca (drenatge), l'agulla del Barraguer (irrigació i drenatge), l'agulla dels Cirerers (drenatge), que s'ajunta amb el Bordígol a llevant del poble, l'Agulla dels Clots d'en Garrius (drenatge), la Madraguera (drenatge), el rec del Bordígol (drenatge) i el rec de Torrelles, o la Bassa (drenatge).
Esment a part mereixen els dos gorgs de Torrelles de la Salanca: el gorg de l'Aiguader i el gorg dels Escalamots. La zona costanera de Torrelles de la Salanca, ara en bona part ocupada per equipaments turístics, era una zona d'aiguamolls.
Transports Carreteres Cinc carreteres departamentals solquen el terme de Torrelles de la Salanca: la D-11, la D-11E, la D-31, la D-51 i la D-81. La D-11 (Salses - Elna) enllaça Santa Maria la Mar amb els pobles de Salanca, pel costat nord-est, i els de la Costa Sorrenca, pel sud. Per aquesta carretera, Torrelles de la Salanca dista 11 quilòmetres de Salses, 6,5 de Sant Hipòlit de la Salanca, 2,5 de Sant Llorenç de la Salanca, pel costat nord-est, i 4 de Santa Maria la Mar, 7 de Canet, 11 de Sant Nazari, 15 d'Alenyà i 21 d'Elna.
La D-11E (Torrelles - Torrelles Platja) enllaça en un recorregut de 4 quilòmetres els dos nuclis de població de Torrelles de la Salanca.