Villanueva del Pardillo és un municipi espanyola de la Comunitat de Madrid, situat a 26 quilòmetres de la capital d'Espanya i enclavat en l'entorn natural de la Cuenca del Guadarrama. Limita amb les localitats de Majadahonda, Las Rozas de Madrid, Villanueva de la Cañada, Galapagar, Colmenarejo i Valdemorillo.
Geografia miniatura|Vista aérea de Villanueva del Pardillo El terme municipal de Villanueva del Pardillo es localitza en la part central de la comunitat de Madrid, a l'oest de la capital de la comunitat i de l'estat. S'emplaça també en la conca del curs mitjà del riu Guadarrama, a una altitud de 650 metres sobre el nivell del mar. El terme municipal de Villanueva del Pardillo, conclou en el riu Guadarrama a l'est del municipi Nord-oest: Colmenarejo Nord: Galapagar Nord-est: Las Rozas de Madrid Oest: Colmenarejo i Valdemorillo 75px Est: Majadahonda Sud-oest: Villanueva de la Cañada Sud: Villanueva de la Cañada Sud-est: Villanueva de la Cañada
Nuclis de població Zona urbana: És la zona principal del municipi, on es troba l'Ajuntament, col·legis, les dependències de Policia Local, el centre cultural, un poliesportiu i la biblioteca pública. Es compon principalment per habitatges en la seva majoria pisos i alguna zona de xalets. Urbanització Santa María: Situada a 1 km a l'est de la zona urbana i composta principalment per xalets unifamiliars. A més dels habitatges hi ha una guarderia. Urbanització Las Vegas: Situada a 2 km a l'est de la zona urbana i composta principalment per xalets unifamiliars i algun habitatge. Fins al 2006 es va considerar sòl rústic i en aquest mateix any va ser asfaltada la zona, passant a considerar-se sòl urbà. A més al final de la urbanització es pot trobar una nau de reciclatge de paper. Los Pinos: situat als afores, a menys d'un 1 km, on es pot localitzar el camp de futbol municipal Juan Manuel Angelina, la residència d'ancians Medinaceli, l'Institut Sapere Aude i la Piscina Municipal Los Pinos.
Altres zones Parc Empresarial Aulencia, en la carretera M-509 a Villanueva de la Cañada.
Granja Priégola.
Naturalesa Parc Regional del Curs Mitjà del riu Guadarrama i el seu entorn miniatura|Voltants de Villanueva de Pardillo miniatura|Parc Rosalía de Castro en el centre del poble El Parc Regional del Curs Mitjà del Riu Guadarrama i el seu Entorn és un espai natural de gran diversitat ambiental que s'estén, des de la base de la Serra de Guadarrama fins a la campanya de la depressió del Tajo, seguint el curs dels rius Guadarrama i Aulencia. L'ús públic dels Espais Naturals és un dels pilars bàsics en la seva gestió, i engloba el conjunt d'activitats relacionades amb l'esbarjo, la cultura i l'educació que en ell es desenvolupen. Des d'aquesta àrea l'objectiu fonamental és donar a conèixer els valors naturals del Parc perquè els visitants el valorin i respectin. Per a aquest fi es compta amb diferents propostes i una àmplia xarxa de sendes i camins rurals, utilitzats tradicionalment per a ús agropecuari i forestal, que facilita a més la connexió entre els diferents nuclis urbans. També hi ha habilitades àrees recreatives, que compten amb cartelleria informativa i interpretativa, a més de facilitar aparcament als vehicles, per a permetre als visitants gaudir i conèixer aquest singular Espai Natural. Així mateix es desenvolupen programes de educació ambiental amb la finalitat d'implicar d'una forma activa als veïns del Parc en la seva conservació a través de l'oci i l'esbarjo. Igualment des d'aquesta mateixa àrea es dirigeixen estudis sobre patrimoni històric, els quals consisteixen principalment en la realització d'inventaris d'elements patrimonials existents al Parc.
Flora i fauna Vila d'àmplia tradició pastoral amb una cabanya ramadera bovina i ovina, el creixement urbanístic l'ha transformat gairebé exclusivament en zona residencial. La flora composta d'alzines, freixes, salzes, pollancres i oms, bosc baix, matolls, pasturatges i pins com: pinus pinea, pinus pinaster, cupressuss clabra i cupressus sempervirens, també acull una fauna concorde a aquestes espècies arbòries i arbustives com les cigonyes, herrerillos, carboners, pinsans, caderneres, pardals i orenetes. En estar enclavat al Parc Regional del Curs Mitjà del Riu Guadarrama amb el seu afluent el Aulencia i situat entre la serra de Guadarrama i la de Gredos, es converteix en un lloc privilegiat per a observar altres animals o bé per a realitzar passejos, excursions o qualsevol altra activitat d'oci i temps lliure.
Història Villanueva del Pardillo va ser en temps llogaret de Galapagar, dins dels territoris del Comtat del Real del Manzanares del Ducat del Infantado. Existeixen altres possibles orígens, com ho és dins de la història de l'estudiantina, sent l'aprenent el seu passerell, localitat on procedia un gran nombre d'estudiants universitaris, o també com el derivat de pardal (vilatà), “ dícese dels vilatans perquè generalment vesteixen de marró”. Opció més prosaica seria la que es troben la derivació de marró de la veu llatina “paries” (paret) d'on es deriva “parietinas”(casa amb parets sense sostre) o “pardina” (casa aïllada en muntanya); també es comenta pel tipus d'ocells “pardillo” i fins i tot per ser la prolongació del marró, sigui com sigui, tanca major encant la incògnita del seu origen real. La història de Villanueva del Pardillo es remunta a l'Edat mitjana i a la determinació de Fernando el Catòlic de dividir el territori en viles o territoris menors. El 4 de novembre de 1702, va sol·licitar la seva determinació com a Vila i, la reina governadora, María de Neoburgo en nom de Felip V, expedeix la carta de gràcies a favor del lloc El Pardillo, concedint-li el títol de Vila. Aquesta categoria es va aconseguir a canvi de 687.5 ducats de vellón que es van repartir a raó de 25 ducats per cada veí.
Segle XVIII En el , confrontava per ponent amb el riu Aulencia que dividia aquesta jurisdicció amb la de Villanueva de la Canyada, pel nord amb els termes de les viles de Colmenarejo i Galapagar, pel sud amb la jurisdicció que es nomenava de Villafranca, pròpia de Gelu i Villamarina, i per llevant amb el riu Guadarrama que dividia aquesta jurisdicció amb la del lloc de Majadahonda, del Partit de Madrid. Respecte a l'estructura urbana, el caseriu s'estenia de manera irregular a banda i banda de la via principal de comunicació amb les viles pròximes. Existien 67 cases, 9 pallers, 2 cellers i 4 solars pertanyents a veïns, capellanies i curat d'aquesta vila. Totes les cases estaven habitades a excepció d'una pertanyent al citat curat que es trobava bastant deteriorada. En aquesta vila, hi havia una taverna, una botiga i una merceria. No hi havia casa hospital, ni fonda, però sí una casa, la de Felipe Rodríguez, que solia recollir alguns caminants per voluntat.
De 1800 fins al final de la guerra civil miniatura|Taller Reanult finals anys 80 Tenia 80 cases de mitjana construcció. La resta dels edificis que conformaven el poble eren: el Ajuntament, la presó, l'escola de primeres lletres comuna a tots dos sexes, dotada amb 1460 reals i una Església Parroquial, dedicada a Sant Lluc l'Evangelista|, amb curat d'entrada i provisió ordinària, a la qual és annex el vedat rodó de Villafranca del Castillo, que en el civil pertany a l'Ajuntament de Villanueva de la Cañada. Als afores es troba l'ermita de San Antón (actualment L'Ermita o La Font del Manxec) el cementiri ben situat i dues fonts de bon aigua. La població no experimenta un notable incremento sent a la fi del quan aquest es produeix. Les construccions, igual que en tots els pobles de l'altiplà castellà, són de fàbrica de tapial i tova, i a vegades de tapial i maó, sobre sòcol de maçoneria, reservant la pedra de granit per als edificis més representatius. Les cobertes són d'entramat de fusta i teula àrab. Les cases es disposaven al llarg de la carretera. Durant el , no es va produir cap esdeveniment important que afectés la fisonomia del municipi fins a la guerra civil. En la contesa el poble va quedar totalment destruït i va desaparèixer tota la documentació històrica. Només va quedar en peus un gran edifici anomenat “La Casona” o “La Casa Gran”, convertit més endavant en centre cultural i, posteriorment en biblioteca municipal. Finalitzada la guerra, el poble va "ser adoptat" pel dictador Francisco Franco el 7 d'octubre de 1939. Dos anys més tard començarien els projectes de reconstrucció del caseriu per Regions Devastades.
Després de la guerra civil a l'actualitat En els anys 60 visito Villanueva del Pardillo John Davis Lodge o més conegut com Mr.Lodge, ambaixador dels Estats Units a Espanya, entre 1955 i 1961, qui va donar un aparell de televisió i va fer multitud de regals al poble en 1960. En agraïment, els pardillanos li van atorgar un carrer que porta el seu nom. https://www.telemadrid.es/programas/ruta-179/historia-calle-Mr-Lodge-2-1731746853--20151022101040.html En l'actualitat, es conserva encara aquest tipus d'edificació de postguerra que comprèn la major part del barri antic de la població. El 19 de juny de 1997 es publica en el Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid l'Escut i la bandera, els quals van ser presentats juntament amb l'himne el 4 de novembre d'aquest mateix any a tots els veïns. Aquest dia és celebrat com a dia representatiu i històric. Villanueva del Pardillo, de tradició agrícola-ramadera, ha experimentat un notable creixement urbanístic en els últims anys del , transformant-se en una ciutat residencial que procura l'equilibri de zones residencials i de servei, habitatges i zones verdes. Enclavat en les faldilles de la serra de Guadarrama, Villanueva del Pardillo és avui dia un dels municipis de la zona nord-est amb major desenvolupament econòmic i creixement urbanístic de la zona.
Símbols miniatura|Detall de l'escut del municipi en la façana de la casa consistorial El 7 de novembre de 1997, en el Boletín Oficial del Estado, es va publicar l'acord per a fixar de manera oficial l'escut heràldic i la bandera del municipi. La descripcions són les següents: Escut
Bandera
Administració i política miniatura|Eduardo Fernández, alcalde de Villanueva del Pardillo
L'ajuntament de Villanueva del Pardillo està representat per 17 regidrs elegits per sufragi universal cada quatre anys. El consell municipal està presidit per l'alcalde i funciona en sessions plenàries i per comissions.
La distribució actual dels regidors, després de les eleccions municipals de maig de 2023, és la següent:
Ajuntament de Villanueva del Pardillo 2023-2027 Partits polítics Regidors Partido Local (PLVP) 30px PP 20px Vox 20px PSOE 20px
Alcaldes de Villanueva del Pardillo des de la transició espanyola miniatura|Govern de Villanueva del Pardillo miniatura|Saló de plens de Villanueva del Pardillo
Des de 2019, l'alcalde de Villanueva del Pardillo és Eduardo Fernández Navarro de Partido Local i governa actualment en minoria amb 7 regidors.
Llista d'alcaldes de la democràcia a Villanueva del Pardillo:
<p align=center>40pxAlcaldeInici del mandatFinal del mandat PartitEnrique González Palacios 1979 1983 IndependentEnrique González Palacios 1983 1987 IndependentEnrique González Palacios 1987 1991 PSOE 20pxJuan González Miramón 1991 1995 PP 20pxJuan González Miramón 1995 1999 PP 20pxJuan González Miramón 1999 2003 PP 20pxJuan González Miramón 2003 2007 PP 20pxJuan González Miramón 2007 2011 PP 20pxJuan González Miramón 2011 2015 PP 20pxLuis Alberto Sosa Gayé 2015 2019 Ciudadanos 20pxEduardo Fernández Navarro 2019 2023 Partido Local (PLVP) 20pxEduardo Fernández Navarro 2023 - Partido Local (PLVP) 20px
Festejos populars miniatura|Processó en honor a Sant Lluc Evangelista miniatura| Tancament tradicional de Villanueva del Pardillo miniatura|Processó en honor de la Verge del Soto
Festes Patronals de Sant Lluc