Khublai Khan o Kubilai (en mongol: Хубилай хаан, xinès: 忽必烈汗) (23 de setembre de 1215 - 18 de febrer de 1294), va ser el cinquè i l'últim kan (1260-1294) de l'Imperi Mongol. El 1271 va fundar la dinastia Yuan i en va esdevenir el primer emperador. Hàbil administrador, industrialitzà la Xina i protegí la cultura xinesa, el budisme i els nestorians. Fou el primer governador mongol que efectuà la transformació d'un conqueridor nòmada a un governador d'una societat sedentària.
Era el segon fill de Tolui Khan i de Sorghaghtani Beki i net de Genguis Kan. La guerra civil entre ell i el seu germà Ariq Boke per la successió del seu germà més gran Möngke (mort el 1259 durant el setge de Diaoyucheng), van marcar el final d'un imperi unificat.
miniatura|Obrers que transporten materials de construcció a Cambaluc El 1267 va traslladar la capital a Cambaluc (actualment el nord de Pequín), on acollí el viatger Marco Polo, un cop acabada la conquesta de l'imperi Song. Intentà, infructuosament, l'annexió del Japó (1274-81), Indoxina (1283-87) i Java (1293), però aconseguí la submissió de Corea, de l'Imperi Khmer de Cambodja i del regne de Txampa al sud de l'actual Vietnam.
Primers anys Khublai va estudiar la cultura xinesa i se n'enamorà. El 1251, el seu germà Möngke va esdevenir gran kan de l'Imperi Mongol i ell fou designat governador dels territoris al sud de l'imperi. Durant els seus anys com a governador, va administrar correctament aquests territoris, impulsant la producció agrícola de Henan i incrementant el benestar social després de rebre Xi'an. Aquesta política fou ben acceptada pels senyors de la guerra xinesos i també va ser essencial per a la constitució la futura dinastia Yuan.
Conquesta de Dali miniatura|Invasió mongol de Dali Després que els Dali executessin els tres enviats mongols que havien anat a demanar la seva submissió, Möngke va enviar Kublai al Regne de Dali el 1253 per flanquejar el Song. La família Gao va dominar la cort, va resistir i va assassinar enviats mongols. Els mongols van dividir les seves forces en tres. La primera columna es va dirigir cap a l'est a la conca de Sichuan, la segona comandada per Uryankhadai, el fill de Subotai va prendre un camí difícil cap a les muntanyes de l'oest de Sichuan, i el mateix Kublai va comandar la tercera que es va dirigir cap al sud sobre les prades, trobant-se amb la primera columna. Mentre Uryankhadai entrava al galop per la vora del llac des del nord, Kublai va prendre la capital de Dali i va salvar els residents malgrat l'assassinat dels seus ambaixadors. El rei dali Duan Xingzhi va desertar als mongols, que el nomenaren maharajà i hi van col·locar un comissari de pacificació, i van utilitzar les seves tropes per conquistar la resta de Yunnan. Després de la marxa de Kublai, va esclatar el malestar entre els Jang Negre (un dels principals grups ètnics del regne de Dali). El 1256, Uryankhadai, havia pacificat completament Yunnan. Els caps Tusi i els líders de les tribus locals i els regnes de Yunnan, Guizhou i Sichuan es van sotmetre al domini de Yuan i se'ls va permetre mantenir els seus títols. Després el general Uriyangqatai va atacar els tibetans, als quals va forçar a reconèixer el vassallatge mongol, i va capturar Hanoi en 1257.
Invasions mongoles de Corea Goryeo va resistir les invasions de l'Imperi Mongol durant gairebé 30 anys controlat de facto per una successió de dictadors semblant a un shogunat Amb l'ascens de Möngke, va renovar les seves demandes a Goryeo, que va enviar Jalairtai amb l'exèrcit el juliol de 1253 devastant el camp, i el mateix rei Gojong de Goryeo es va reunir amb enviats mongols per acordar un alto el foc a principis de 1254, però quan els mongols van saber que el fillastre del rei, ostatge dels mongols, no era de la línia reial i que els oficials de Goryeo que havien cooperat amb els mongols havien estat executats, van envair de nou el juliol de 1254 provocant estralls més generalitzats que anteriorment i més de 200.000 persones es van prendre com a esclaus i la fam es va apoderar del regne. L'exèrcit mongol va marxar amb els captius cap al nord el desembre sense cap resolució política. En 1255 els mongols van llançar incursions marítimes al llarg de la costa coreana en vaixells construïts per artesans coreans capturats i un gran exèrcit liderat acompanyat dels ostatges es va reunir a Gapgot Daean per atacar l'illa de Ganghwa, on estava la capital del regne, però l'exèrcit es va retirar. El shikken Choe Ui va ser assassinat en 1258 per opositors a la cort i el rei va assumir control personal del govern i va indicar la seva intenció de negociar una pau i es va fer la pau amb els mongols enviant ostatges a la cort mongol com a prova de bona voluntat, però en la rebel·lió Sambyeolcho un grup d'oficials coreans van deposar Wonjong de Goryeo i van decidir mantenir la lluita. La família reial coreana va demanar ajut a Möngke, que va derrotar els rebels el 1273.
Invasió mongol de Vietnam Els mongols van conquerir Đại Việt després de la batalla de Bình Lệ Nguyên en 1258, fent-lo tributari, però amb la lluita de successió entre Arig Boke i Kublai, Đại Việt i Txampa, els dos regnes de Vietnam van quedar en pau.
Amb la dinastia Song ja conquerida, el 1283, Kublai Khan i la dinastia Yuan van llançar una invasió naval de Txampa que va donar lloc a l'establiment de relacions tributàries entre el regne vietnamita, abans estat tributari de la dinastia Song i la dinastia Yuan. Vijaya va ser capturada per l'exèrcit Yuan liderat pel comandant mongol Sogetu a principis de 1283. Els mongols van ser finalment expulsats, però la ciutat va ser saquejada.
miniatura|Mapa de la segona invasió del Vietnam, amb els mongols (negre) atacant des del nord i des del sud. Amb la intenció d'exigir un major tribut i la supervisió directa dels Yuan dels afers locals a Đại Việt i Txampa, els Yuan van llançar una altra invasió el 1285 que no va aconseguir els seus objectius per la seva derrota a la batalla de Chương Dương, i una tercera invasió el 1287, que tot i la derrota mongol a la batalla del riu Bạch Đằng tant Đại Việt com Txampa van decidir acceptar la supremacia nominal de la dinastia Yuan i es van convertir en estats tributaris per evitar més conflictes.
Conquesta de Song El 1258 en un kurultai celebrat a Mongòlia, Möngke va decidir agafar la direcció de la guerra contra els Song personalment. Amb el principal exèrcit mongol va avançar del Shensi a Sichuan l'octubre del 1258 i va conquerir Pao-ning vers desembre del 1258, però tot i grans esforços no va poder conquerir Diaoyucheng, i va morir l'11 d'agost de 1259 de disenteria, que havia agafat durant el setge.
Khublai va continuar els atacs des de l'est baixant de l'Hopei amb un altre exèrcit i assetjava Wu-tcheu (moderna Wu-tchang) al Yang-tse mitjà, enfront de Han Keu a l'Hopei; al mateix temps el general Uriyangqatai, que havia tornat des del Tonquín al Yunnan a finals del 1257, va passar al Kwangsi on va atacar Kuei-lin, i va seguir cap a Honan per assetjar Tchang-cha. Així els Song es veien atacats pel nord i el sud.
Quan Möngke va morir en 1259, dels quatre potencials pretendents a kagan, Hülegü de l'Ilkanat i Börke de l'Horda d'Or van renunciar, i van quedar Arig Boke, que controlava Mongòlia des de Karakorum i Khublai, que dominava la Xina, amb visions oposades del futur, doncs mentre Arig Boke volia mantenir el govern des de Karakorum, Khublai volia fer-ho des de les grans ciutats xineses.
En rebre notícies que el seu germà, Arig Boke havia convocat un kurultai en què havia estat escollit gran kan el juny de 1260. Khublai va signar una treva amb el ministre song Kia Sseu-tao que establí el Yang-tse de frontera, i llavors va tornar al Hopei amb el seu exèrcit. Quan Arig Boke va dirigir-se a Kaiping, la capital de Khublai, aquest va convocar una assemblea a Cambaluc que el va proclamar gran kan desencadenant la Guerra Civil Toluida.
La guerra civil mongol Khublai va retirar les tropes del front signant una treva amb el ministre song Kia Sseu-tao que establí el Yang-tse de frontera, i llavors va tornar a l'Hopei amb el seu exèrcit. i Hülegü la guerra a Palestina i retornà a les estepes de Mongòlia, amb el propòsit d'oposar-se a la proclamació d'Arig Boke.
Arig va enviar Alandar per apoderar-se del corredor de Gansu que uneix el nord de la Xina amb Àsia Central on va ser derrotat i mort per Kadan, un fill d'Ogodei, i part de l'exèrcit d'Arig també era derrotat per les tropes de Khublai a Baski, tallant el subministrament d'aliments a Mongòlia des del nord de la Xina. L'uighur Lian Xixian va derrotar Liu Taiping, aliat d'Arig al nord-oest de la Xina i va expulsar els partidaris d'Arig de Liangzhou i Ganzhou. Al sud-oest de la Xina, les seves forces van protegir Sichuan de les tropes invasores d'Ariq Böke. Kublai va pagar generosament a Kadan i Lian Xixian pel seu servei militar en regals i promocions.
Boke va instaurar Alghun, net de Txagatai al Kanat de Txagatai deposant Mubarak Shah, el primer kan musulmà, que governava sota la regència de la seva mare Arghanah Khatun i li va ordenar a Alghu defensar l'àrea de les forces d'Hülegü, i la possible presència de Börke de l'Horda D'Or.
Arig es va retirar a la vall del riu Yenisei al nord-oest de Mongòlia des de la insostenible Karakorum. A l'estiu, Arig va intentar prendre el control de Mongòlia a Khublai guanyant una primera batalla però Khublai va enviar un altre exèrcit contra el seu germà, derrotant-lo el novembre de 1261 al llac Shimultai i poc després al Gran Khingan. Arig va haver d'abandonar Mongòlia definitivament, retrocedint al riu Yenisei. Alghu va abandonar a Arig Boke, matant als seus enviats, mentre que Kaidu va romandre lleial a Arig Boke. Alghu i Arig Boke aviat van entrar en conflicte directe, amb Alghu guanyant el primer enfrontament, però després en el segon, Arig Boke va sortir victoriós, i va forçar a Alghu a fugir cap a l'oest. En 1262 les forces de Khublai van entrar a Karakorum però un aixecament al seu territori xinès va aturar l'avanç mentre Börke podia donar suport a Arig per l'esclat de la guerra entre ell i Hülegü pel Caucas.
Alghu va començar a atacar les possessions de l'Horda Blava a Coràsmia i Transoxiana, expulsant els representants de Börke i a finals de l'any va declarar per Khublai. L'única oportunitat d'Arig d'aconseguir qualsevol cosa depenia dels recursos dels txagatais, i el 1263 des de la seva base al Yenisei va atacar Alghu obligant-lo a fugir a Kashgar, mentre els Song envaien el nord de la Xina impedint que Khublai l'ajudés. Khublai va enviar Hao Jing per negociar una resolució pacífica de la guerra amb els Song però l'oferta no fou acceptada i el negociador, empresonat. Arig Boke finalment es va rendir a Khublai en 1263. Va ser empresonat per Khublai i va morir misteriosament pocs anys després de la seva rendició, amb rumors que havia estat enverinat en secret.
Emperador de la Xina El 1271 Khublai (世 祖 忽 必 烈 順 帝) va crear oficialment la dinastia Yuan 元, i va establir la nova capital a Dadu (Pequín, Xina) l'any següent. Khublai va prendre va intentar, sense èxit, recuperar el control dels Txagataïdes i Ogodeïdes i l'Imperi mongol es va fracturar en quatre khanats o imperis separats, cadascun perseguint els seus propis interessos i objectius: el khanat de l'Horda d'Or al nord-oest, el Kanat de Txagatai a l'Àsia central, l'Ilkanat a l'Iran i la dinastia Yuan a la Xina, amb seu a Cambaluc, l'actual Beijing.
Unificació de la Xina