miniatura|D'esquerra a dreta i de dalt a baix: piràmide de Kheops, els jardins penjants de Babilònia, el temple d'Àrtemis a Efes, l'estàtua de Zeus a Olímpia, el mausoleu d'Halicarnàs, el Colós de Rodes i el far d'Alexandria segons, Marten Heemskerk, artista holandès del . Les set meravelles del món o les set meravelles del món antic és una coneguda llista de construccions considerades com a monuments a la creació i l'enginy humà durant l'antiguitat clàssica.Aviat. (1993) L'Oxford Enciclopèdia Il·lustrada Universitat de Oxford:Oxford de Primera Edició
La llista clàssica es basa en un breu poema d'Antípater de Sidó (125 aC) o Antípater de Tessalònica (entre el 20 aC i el 20 dC) en què el poeta alaba les Set Meravelles del Món, set treballs situats al voltant de la Mediterrània. La llista inicial mencionava les muralles de Babilònia en lloc del far d'Alexandria, però es va modificar a causa de la fama que va adquirir el far. Amb el temps, en van aparèixer múltiples versions, com per exemple la de Filó de Bizanci, amb diverses modificacions. L'existència de totes aquestes meravelles ha estat més o menys provada per testimonis arqueològics, exceptuant els «jardins suspesos» de Babilònia, dels quals no queda cap rastre convincent i la realitat històrica dels quals és qüestionada.
Aquestes set meravelles, ordenades segons el període de construcció, són les següents:
La gran piràmide de Guiza. Construcció acabada pels volts del 2860 aC com a tomba per al faraó Kheops. Situada a Guiza, Egipte, és l'única de les set meravelles que encara es manté dempeus. Els jardins penjants de Babilònia. Construïts entre el 605 aC i el 562 aC. Situats a Babilònia, Mesopotàmia (a l'actual Iraq). El temple d'Àrtemis a Efes. Construït devers els anys 550 aC i 325 aC. Situat a Efes, a l'actual Turquia. L'estàtua de Zeus a Olímpia. Esculpida devers el 430 aC. Situada a Olímpia, Grècia. La tomba de Mausol (mausoleu) a Halicarnàs. Construït devers el 353 aC. Situat a Halicarnàs, l'actual Bodrum, Turquia. El Colós de Rodes. Construït entre el 294 aC i el 282 aC. Situat a l'illa de Rodes, Grècia. El far d'Alexandria. Construït entre el 294 aC i el 283 aC. Situat a Alexandria, Egipte.
Aquestes obres mostren que arquitectes i constructors de l'època eren capaços, a força de feina i d'enginy, d'edificar obres prodigioses (en grec thaumasia). La popularitat dels monuments demostrava la influència política i econòmica de les ciutats on eren construïts, consagrava el predomini d'aquestes i es convertia en el seu emblema.
Hi ha altres llistes de set meravelles, tals com les set meravelles del món modern, les set meravelles de la natura, les set meravelles de diferents països, com ara les del Canadà, Portugal, País de Gal·les, Polònia, Ucraïna, Catalunya, etc.
Història miniatura|La piràmide de Kheops, l'única de les set meravelles del món antic que encara roman edificada. La conquesta d'Alexandre el Gran de bona part del món conegut durant el va donar accés als viatgers hel·lenístics a civilitzacions properes, com els egipcis, els perses, i els babilonis. Aquests viatgers, impressionats pels monuments i meravelles de les diferents terres, van començar a fer llistes de les coses més importants que veien. En efecte, en lloc de l'ús contemporani de la paraula meravella, en realitat els grecs utilitzaven la paraula grega theamata, que es tradueix com a "coses per veure" o que "s'han de veure Per això, se suposa que la llista era l'homòleg del món antic d'una guia de viatge. Cinc de les set entrades són una celebració dels èxits grecs en les arts i l'arquitectura (les excepcions en són les piràmides de Guiza i els jardins penjants de Babilònia).
Cada persona tenia la seva pròpia versió de la llista, però la més coneguda, més antiga i primera a arribar als nostres temps és la d'un poema de l'escriptor hel·lenístic Antípater de Sidó, feta al voltant del 140 aC. El poema anomenava set llocs, però era sobretot una la lloança del Temple d'Àrtemis a Efes.
Un altre observador del , que deia ser el matemàtic Filó de Bizanci, va escriure un relat breu titulat Els set punts d'interès del món. Tanmateix, el manuscrit va sobreviure incomplet, ja que només en cobria sis dels suposadament set llocs, que coincidien amb la llista d'Antípater.
Llistes anteriors i posteriors, com les fetes per l'historiador Heròdot (484 aC-ca. 425 aC) i l'arquitecte Cal·límac de Cirene (ca. 305-240 aC), es troben al Museu d'Alexandria; van sobreviure, tot i que només com a referència.
El Colós de Rodes va ser l'última de les set meravelles que es va completar, després del 280 aC, però el primer a ser destruït per un terratrèmol el 226/225 aC. Per tant, les set meravelles només van existir en el mateix temps durant un període de menys de 60 anys. Poques persones van poder presenciar personalment totes les set meravelles.
Antípater tenia una versió anterior de la llista que canviava el far d'Alexandria per les muralles de Babilònia. Les llistes que precedien la construcció del Colós de Rodes completaven les seves set entrades amb la inclusió de la porta d'Ishtar.
Al segle sisè, una llista de set meravelles va ser compilada per Gregori de Tours. La llista incloïa el temple de Salomó, el far d'Alexandria i l'arca de Noè.Clayton, Peter and Price, Martin: The Seven Wonders of the Ancient World (Routledge, 1988), p. 162-63.
Es pensa que la limitació de les llistes a set entrades s'atribuïa al significat màgic especial del nombre. Geogràficament, la llista només cobria els monuments escultòrics i arquitectònics de la Mediterrània i l'Orient Pròxim, llavors es creu que era el món "conegut" per als grecs. Per tant, els llocs existents més enllà d'aquest àmbit no es consideraven com a part dels relats de l'època.
Les set meravelles del món antic Llista canònica Meravella Construcció Constructor Tret notable Destrucció Causa de destrucció Localització moderna Figuració Gran piràmide de Guiza 2584-2561 aC Egipcis Es considera que es va construir com a tomba del faraó de la quarta dinastia egípcia, Kheops. Encara existent Encara existent Necròpolis de Guiza, Egipte 100px|Piràmides de Guiza Jardins penjants de Babilònia 605-562 aCBabilonis Diodor de Sicília va descriure jardins de múltiples nivells, que arribaven a 22 metres d'alçada, amb màquines per fer circular l'aigua. Els arbres grans arribaven al sostre. Creat per Nabucodonosor II per a la seva esposa Amytis de Mèdia. Després del segle 1r aC Terratrèmol Al Hillah, Babil, Iraq 100px|Jardins penjants de Babilònia Estàtua de Zeus a Olímpia 466-456 aC (temple) 435 aC (estàtua) Grecs Ocupava tot l'ample del passadís de la nau lateral del temple que fou construït per posar-lo, i tenia 12 metres (40 peus) d'alçada. Segle V o VI aC Foc Olímpia, Grècia 100px|Estàtua de Zeus a Olímpia Temple d'Àrtemis a Efes c. 550 aC Lidis, perses, grecs Dedicat a la dea grega Àrtemis, i va prendre 120 anys per a ser construït. Herostrat d'Efes va cremar-lo per aconseguir fama. Reconstruït per Alexandre el Gran, fou destruït de nou pels gots. Va ser reconstruït una vegada més; després d'això, es va tancar el 391 i fou destruït per una multitud dirigida per sant Joan Crisòstom, el 401. 356 aC (Heròstrat) 262 aC (gots) 391 (Joan Crisòstom) Incendi provocat per Herostrat d'Efes, saqueig. Prop de Selçuk, província d'Esmirna, Turquia 100px|Temple d'Àrtemis Mausoleu d'Halicarnàs 351 aC Caris, perses, grecs D'aproximadament 45 metres (150 peus) d'altura, amb cada un dels quatre costats guarnits amb relleus escultòrics. Origen de la paraula mausoleu, la tomba construïda per a Mausol, una sàtrapa de l'Imperi persa. aprox. 1494 L'estructura original va ser destruïda per una inundació. Llavors es va construir una estructura nova, que va ser feta malbé per un terratrèmol i finalment desmuntada durant les croades. Bodrum, Turquia 100px|Mausoleu d'Halicarnàs Colós de Rodes 292-280 aC Grecs Una estàtua gegant del déu grec Hèlios, déu del sol, d'aproximadament 35 metres d'alçada. 226 aC Terratrèmol Rodes, Grècia 100px|Colós de Rodes Far d'Alexandria c. 280 aC Egipte hel·lenístic, grecs Entre 115 i 135 metres d'altura, va ser una de les estructures més altes del planeta durant molts segles. El nom de l'illa on es va construir, Pharos, finalment es convertiria en la paraula llatina per a indicar aquest tipus de construccions, pharos. 1303-1480 Terratrèmol Alexandria, Egipte 100px |Far d'Alexandria
Llista de Filó La llista primitiva de les set meravelles és aquella que ha guardat el fons comú més antic, i escrita per un tal Filó de Bizanci. Però no es va imposar de seguida, ja que va experimentar, en el transcurs dels anys, múltiples variants amb diversos autors. Jean-Pierre Adam no n'enumera menys de dinou entre el dC i el .Adam & Blanc, pàg.32-36 El més segur és que la llista no va poder, definitivament, ser establerta abans de l'elevació del Colós de Rodes, meravella regularment citada, i no se sabria, doncs, situar l'antiguitat de la llista abans dels anys 290 aC, al començament del . D'altra banda, Antípater de Sidó va escriure un epigrama que conté la menció més antiga d'una llista completa; d'on se'n dedueix que el límit posterior de la composició de la llista és anterior al primer segle abans de la nostra era.
La llista d'AntípaterAntologia palatina, Ix, 58 és una de les tres que són equivalents a la de Filó de Bizanci:
Llistes modernes De les meravelles d'Antípater, l'únic edifici que ha sobreviscut és la gran piràmide de Guiza. L'existència dels jardins penjants no s'ha demostrat, encara que n'abunden les teories. Hi ha restes arqueològiques que confirmen l'existència de les altres cinc meravelles. El temple d'Àrtemis i l'estàtua de Zeus van ser destruïts pel foc, mentre que el far d'Alexandria, el Colós, i la tomba de Mausol ho van ser per terratrèmols. Al Museu Britànic de Londres, es poden veure alguns dels artefactes que ens han arribat de la tomba de Mausol i del temple d'Àrtemis.
Tanmateix, la llista de set de les consecucions humanes arquitectòniques i artístiques més meravelloses continuava més enllà dels temps grecs antics, en l'Imperi romà, l'edat mitjana, el Renaixement i l'edat moderna. El poeta romà Marcial i el bisbe cristià Gregori de Tours van fer les seves pròpies versions. Reflectint la pujada de cristianisme i el factor del temps, la natura i la mà humana, alguns llocs romans i cristians començaven a figurar en la llista, incloent-hi el Colosseu, l'arca de Noè i el temple de Salomó.
Els historiadors moderns, que treballaven en la premissa que la llista original es limitava en l'abast geogràfic, també tenien les seves versions per incloure-hi llocs més enllà del món hel·lenístic, i modificaren les set meravelles del món antic per les set meravelles del món. En efecte, l'etiqueta "set meravelles" ha aparegut en innombrables versions d'organitzacions internacionals, publicacions i individus basats en diferents temes, des de la natura, edificis, etc. El seu propòsit també ha canviat amb el temps, de ser una guia de viatge o un compendi de llocs curiosos per a descriure llocs que necessiten una protecció i conservació especial.
Testimonis escrits Alguns autors han mencionat, entre el període d'Heròdot i la llista de Filó, una o diverses realitzacions sorprenents que consideraven una de les meravelles del món, mentre que d'altres n'han descrit una o algunes bastant llargament.
Filó de Bizanci