Signe o símbol, representació d'una idea de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits Signe semiòtic, qualsevol unitat de significat que està en lloc d'una altra (una lletra, un codi, una imatge) Signe diacrític, s'utilitza per alterar la pronunciació o el significat d'un mot entre paraules homomorfes o homònimes Signe matemàtic, en matemàtiques, pot ser positiu o negatiu i es col·loca davant de la xifra. També es diuen signes a allò amb què s'indiquen les operacions bàsiques: el signe de la suma o de la multiplicació, per exemple. Signe lingüístic, en lingüística és sinònim de paraula i té dues parts: el significat o contingut mental associat, i el significant o conjunt de lletres o sons amb els quals es representa. Dins de l'escriptura, és cada una de les unitats gràfiques que s'usen per a transmetre un missatge lingüístic, és a dir, les lletres, els signes de puntuació (comes, punts, parèntesis, etc.) o els diacrítics (accents, dièresis, etc.). D'altra banda, pot usar-se com a sinònim de gest, per això es parla de llenguatge de signes. Signe clínic, en medicina senyal objectiu que indica una malaltia concreta, oposant-se als símptomes que poden ser més subjectius Signe musical, en música, representació gràfica de les notes d'una partitura Signe zodiacal, en l'astronomia, cada una de les tretze constel·lacions del zodíac, de les que 12 són utilitzades en l'astrologia per adequació als mesos de l'any
Gramàtica Signe, gramàtica simplificada del català publicada el 1962 per Albert Jané i un grup de professors per facilitar l'aprenentatge de la llengua.