El besuc blanc, besuc o calet (Pagellus acarne) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.UNEP-WCMC Species Database The Taxonomicon La seva carn és molt apreciada i és consumida fresca.

Morfologia Pot arribar als 36 cm de llargària total. El cos és oblong, lleugerament comprimit amb el perfil corbat. El cap és gros, més llarg que alt, amb la boca petita. La cavitat bucal és de color taronja. Els ulls es troben a la part superior del cap. L'aleta dorsal és alta a la part anterior i minva l'altura a la part posterior. Les pectorals, llargues, tenen una taca negra a la base. La caudal és escotada. El dors i els costats són daurats amb tonalitats rosades. El ventre és blanc. Les aletes són rosades i a la base de les pectorals hi ha una taca negra.Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1986. Sparidae. p. 883-907. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. volum 2. UNESCO, París, França.

Reproducció És hermafrodita proteràndric, és a dir, són primer mascles i, més endavant, es transformen en femelles. Es reprodueix a final d'estiu. Tant els ous com les larves són planctònics.Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. . Plana 184.

Alimentació És carnívor: menja principalment crustacis, mol·luscs, larves de peixos i cucs.Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.PescaBase

Hàbitat És una espècie costanera de fons sorrencs i fangosos que es troba, normalment, entre els 40 i els 100 m, tot i que, de vegades, també ha estat observat fins als 500 m.Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.

Distribució geogràfica Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica fins al Senegal, Illa de Madeira, les Illes Canàries, les Açores i Cap Verd) i de la mar Mediterrània (sobretot a la part occidental).Barreiros, J.P., R.S. Santos i A.E. de Borba, 2002. Food habits, schooling and predatory behaviour of the yellowmouth barracuda, Sphyraena viridensis (Perciformes: Sphyraenidae) in the Azores. Cybium 26(2):83-88.

Costums Pot formar moles molt nombroses.Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 184.

Pesca Es pesca amb arts d'arrossegament, tremalls i volantí.

Conservació No es troba a la Llista Vermella de la UICN.

Referències

Bibliografia Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.

Enllaços externs

BioLib Discover Life uBio

acarne