La Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra és la força de policia de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya. Està sota direcció de la Generalitat de Catalunya.
Com a policia integral de Catalunya, té encomanades les funcions de policia de seguretat ciutadana, policia administrativa, policia judicial, policia de proximitat, resolució de conflictes, cooperació amb les policies locals, i altres competències que li siguin encomanades o transferides a la Generalitat. miniatura|244x244px|Cotxe patrulla a Ciutat Vella, Barcelona. L'any 2024, el cos tenia 19.029 mossos distribuïts en un complex organigrama d'organismes centrals i territorials. La seu central operativa es troba a Sabadell, l'anomenat Complex Central Egara. Són part de les Forces i Cossos de Seguretat d'Espanya.
Història
La llarga història d'aquest cos fundat a principis del per l'administració borbònica ha passat per moltes vicissituds. En un principi les Esquadres de Catalunya només eren escamots per perseguir les últimes resistències austriacistes i els bandolers. Foren abolits el 1868 i restablerts el 1876. Durant els anys de la segona república estigueren sempre al costat de la Generalitat, motiu pel qual la dictadura franquista els va abolir altre cop el 1939. Més tard, però, el 1950 la Diputació de Barcelona va crear un cos similar plenament adscrit al règim.
Posteriorment amb el retorn de la democràcia i la Generalitat els Mossos retornaren a les ordres de les institucions catalanes el 1980 i foren reconvertits en una policia democràtica de naturalesa civil que des del 1994 fins ara s'ha anat ampliant fins a esdevenir la policia integral de Catalunya. El 1998 s'assumeix la competència de trànsit, fins aquell moment en mans de la Guàrdia Civil.
El desplegament de la Policia de la Generalitat a Barcelona es materialitza el 2005, substituint les patrulles de la Policia Nacional gradualment. El 2008 es dona per finalitzat el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya, i sis anys després es crea la bandera institucional del cos. El 2017 va ser un any certament intens per la policia catalana, amb la primera convocatòria d'oposicions després de sis anys; el primer atemptat a Catalunya; i les conseqüències jurídiques i d'ordre públic derivades del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.
Durant la vuitena legislatura el segon govern tripartit incorporà noves atribucions i es denominà Conselleria d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya. El conseller republicà Joan Ignasi Elena, el 20 de desembre de 2021 anuncià la destitució del major Josep Lluís Trapero com a responsable de cos de Mossos d'Esquadra, al·legant manca de confiança, i fou substituït pel comissari Josep Maria Estela. El 17 d'octubre de 2022 Elena va destituir Estela després de nou mesos de càrrec rellevant-lo pel número 2 del cos, Eduard Sallent, per desavinences de lleialtat entre ambdós comandaments, motivant la reprovació d'Elena pel Parlament el 24 de novembre amb els vots a favor de PSC, Vox, Cs i PP.
El juliol de 2024 la ertzaintza va assumir el control de l'ordre públic i la integritat de les persones i el patrimoni als aeroports i ports bascos, que exercien la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, una competència que el govern de Pere Aragonès va acordar també per als Mossos d'Esquadra però no es va materialitzar per la convocatòria d'eleccions, i el següent govern, del socialista Salvador Illa va rebutjar.
Amb el govern socialista de la Quinzena legislatura, en 2024 el Departament va canviar el seu nom per el Departament d'Interior i Seguretat Pública, sent la consellera Núria Parlon, que va nomenar Josep Lluís Trapero com a director general de la Policia i Miquel Esquius com a cap dels Mossos d'Esquadra.
Estructura
Les jerarquies policials Graus policials
Podem diferenciar l'escala policial dels mossos entre els que tenen funcions directives (escales superior i executiva) i els que tenen funcions pràctiques operatives (intermèdia i bàsica). Fins al 2026, els rangs es componien de la següent manera: EscalaBàsicaIntermèdiaExecutivaSuperiorDivisa132x132px|Divisa de subteniente132x132px|Divisa de brigada132x132px|Divisa de brigada132x132px|Divisa de sargento primero132x132px|Divisa de sargento132x132px|Divisa de sargento132x132px|Divisa de sargentoJerarquia MossoCaporalSergentSotsinspectorInspectorIntendentComissariMajor
Amb l'entrada en vigor del Decret 269/2025, a partir del 2026 s'actualitzen la imatge de les divises de graduació: EscalaBàsicaIntermèdiaExecutivaSuperiorDivisasense marc|123x123pxsense marc|124x124pxsense marc|123x123pxsense marc|123x123pxsense marc|124x124pxsense marc|125x125pxsense marc|124x124pxsense marc|124x124pxJerarquia MossoCaporalSergentSotsinspectorInspectorIntendentComissariMajor L'escala de suport miniatura|Comissaria de la Regió Policial Metropolitana a Barcelona. A més a més es compta amb una sèrie d'especialistes que no tenen per què ser policies però que donen suport a la feina dels agents. Facultatiu Tècnic
miniatura|Rangs dels organismes de la policia catalana.
La jerarquia dels organismes policials El Decret 57/2023 estableix els següents rangs o nivells d'organismes policials:Artícle 1 del Decret 57/2023, de 21 de març, de restructuració de la Direcció General de la Policia
La Direcció General de la Policia: exerceix el comandament general del cos. La Subdirecció Operativa de la Policia: exerceix el comandament sobre les 3 comissaries generals més operatives. Les 3 Comissaries Superior: cadascuna exerceix el comandament d'un dels departaments policials més importants: el territorial, el de seguretat ciutadana i el tècnic. Les 3 Comissaries Generals: cadascuna comanda un departament del cos amb menor mida pel que fa als recursos que les superiors: el d'investigació criminal, el d'informació, i el de les T.I.C.. Les 9 Regions Policials i les 10 Divisions: cada regió policial exerceix el comandament sobre l'estructura policial territorialitzada; i cada Divisió exerceix el comandament sobre una estructura central específica. Les regions i les divisions acostumen a tenir bastants centenars de persones, o milers. Les 127 Àrees: cadascuna exerceix el comandament directe de l'estructura que desenvolupa els objectius concrets de la policia catalana. Les àrees acostumen a tenir diverses desenes de persones o centenars. Les diverses unitats dependents: cadascuna executa operativament una tasca policial específica (patrullar en un territori concret, investigar un tipus de delicte concret, actuar en unes circumstàncies concretes, etc.). Les unitats acostumen a tenir unes desenes de persones. Els diversos grups dependents: cada unitat s'organitza internament en grups de treball. Acostumen a ser grups reduïts de persones.
Subdirector operatiu del cos El subdirector operatiu del cos és un càrrec que ostenta un comandament dels Mossos d'Esquadra escollit per la Conselleria d'Interior i per la Direcció General de la Policia. Aquest no es tracta d'un grau policial com a tal, ja que pot ostentar el càrrec tant el Major o un Comissari (en cap, llavors), sinó que es tracta de la designació de les funcions de dirigir operativament el cos i desenvolupar les estratègies corresponents en matèria policial. Des de la refundació del cos l'any 1983, el cos ha tingut nombrosos caps del cos: +NomGrau policialPeríodeConseller/aJosep PerisComissari1988 - 1993Josep Gomís i Martísense marc|41x41pxMaria Eugènia Cuencasense marc|41x41pxsense marc|41x41pxJoan UnióMajor1994 - 2007Xavier Poméssense marc|41x41pxNúria de Gispertsense marc|41x41pxMontserrat Turasense marc|42x42pxJosep MilánComissari2007 - 2013Joan Saurasense marc|42x42pxFelip Puigsense marc|41x41pxRamón Espadalersense marc|41x41pxcenter|sense marc|161x161pxJosep Lluís Trapero i ÁlvarezMajor2013 - 2017sense marc|41x41pxJordi Janésense marc|44x44pxJoaquim Fornsense marc|42x42pxLluís Ferran López i NavarroComissari2017 - 2018Nomenat pel Ministeri de l'Interior per l'aplicació del artícle 155 de la Constitució Espanyola.sense marc|62x62pxcenter|sense marc|170x170pxMiquel Esquius i MiquelComissari2018 - 2019Miquel Buchsense marc|42x42pxcenter|sense marc|125x125pxEduard Sallent i PeñaComissari2019 - 2020sense marc|42x42pxMiquel Sàmpersense marc|45x45pxcenter|sense marc|153x153pxJosep Lluís Trapero i ÁlvarezMajor2020 - 2021sense marc|45x45pxJoan Ignasi Elenasense marc|48x48pxJosep Maria Estela i RibesComissari2021 - 2022center|sense marc|133x133pxEduard Sallent i PeñaComissari2022 - 2024center|sense marc|218x218pxMiquel Esquius i MiquelComissari2024 - actualitatNúria Parlonsense marc|46x46px
Especialitzacions dins del cos Tots els agents de policia dels Mossos d'Esquadra surten de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya amb la formació necessària per desenvolupar la tasca policial bàsica.
Funcions policials bàsiquesNivellFunció Organismes policials que tenen l'especialitat Sense especialitat sense marc|155x155px Nivell 1* - Evitar i perseguir les activitats antisocials, molestes i incíviques, tant les que puguin donar com a resultat una acció penal o com administrativa.- La seguretat de les persones o dels béns, ja sigui en la seva activitat social o en els moviments de masses (actes esportius, culturals i altres), o a la circulació viària, o riscos industrials, en col·laboració amb altres organismes.- La protecció a persones i institucions que així ho necessitin.- La col·laboració i actuació amb altres institucions per evitar o, si s'escau, minorar les conseqüències que per a la seguretat de les persones i els béns representen les calamitats d'origen natural.- Evitar les situacions de risc per a les persones i els béns, neutralitzar-les i, si s'escau, determinar si la conducta és susceptible de responsabilitat penal o administrativa.- Procurar una percepció de seguretat i tranquil·litat en la ciutadania i garantir l'exercici dels seus drets i llibertats. Unitat de Seguretat Ciutadana
Una part molt important, però, opta per continuar la seva formació i especialitzar-se. Com més alt és el nivell d'especialització més complicada o arriscada és la tasca a desenvolupar (i per tant més alt és el salari). Hi ha tres famílies professionals d'especialitats: la seguretat ciutadana, la investigació i el suport tècnic.Annex 1 de l'ordre IRP/326/2010, de 12 de maig que modificava el primer Pla de Carrera aprovat a l'acord de govern GOV/166/2006, de 24 d'octubre .