El sarg, sard, la patena, la vidriadaTERMCAT sarcotell o verada (Diplodus sargus) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.UNEP-WCMC Species Database The Taxonomicon És una espècie comercial de carn apreciada, en especial quan fa més de 20 cm. Es captura amb una gran varietat d'arts i ormeigs, com són els tremalls, l'artet, el volantí, amb palangres i arts d'arrossegament. A més, és una de les captures més freqüents de la pesca submarina.

Morfologia miniatura|esquerra|321px|Exemplar fotografiat a Portofino (Itàlia). miniatura|esquerra|321px|Il·lustració del 1828 miniatura|esquerra|321px|Detall del cap miniatura|esquerra|321px|Sarg

Pot arribar als 45 cm de llargària total i assolir un pes de 1.870 g a la Mediterrània. A l'Atlàntic assoleix una talla i un pes superiors: 4 kg.Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.IGFA, 2001. Database of IGFA angling records until 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Estats Units.

Cos alt, oval i comprimit lateralment. Tant el cap, de perfil convex, com la boca són grossos. Els llavis són fins i presenta 8 dents incisives a cada mandíbula i dents laterals visibles, arrodonides, formant diverses fileres. L'aleta dorsal és única i llarga. Les pectorals són llargues. Les pelvianes són curtes i tenen una espina bastant forta. La caudal és escotada. És de color gris argentat, amb bandes brunes longitudinals sobre els flancs i una ampla banda transversal negra sobre la cua, eventualment estesa també sobre les aletes dorsal i anal, i amb les aletes pelvianes negres. Els exemplars més vells poden prendre una coloració més fosca. La vora de la caudal és negra. A la subespècie Diplodus sargus sargus li desapareixen les bandes transversals amb l'edat, mentre que a Diplodus sargus cadenati se li mantenen les bandes transversals i té una filera més de molars.Enciclopèdia Catalana

Subespècies Subespècie Llargària total màxima Distribució geogràfica Diplodus sargus ascensionis (Valenciennes, 1830)MarineSpecies.org The Taxonomicon 22 cmFishBase Costes del sud-est de l'Atlàntic: endèmic de l'Illa de l'Ascensió Diplodus sargus cadenati (De la Paz, Bauchot & Daget, 1974)MarineSpecies.org The Taxonomicon 45 cmFishBase Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica fins a les Illes Canàries). Diplodus sargus helenae (Sauvage, 1879)MarineSpecies.org The Taxonomicon 31 cmFishBase Costes del sud-est de l'Atlàntic: endèmic de Santa Helena Diplodus sargus kotschyi (Steindachner, 1876)MarineSpecies.org The Taxonomicon 30 cmFishBase Costes occidentals de l'oceà Índic (Golf Pèrsic i nord de l'Índia) Diplodus sargus lineatus (Valenciennes, 1830)MarineSpecies.org The Taxonomicon 28 cmFishBase Costes centrals de l'Atlàntic oriental: endèmic de Cap Verd. Diplodus sargus sargus (, 1758)BioLib MarineSpecies.org The Taxonomicon 45 cmFishBase Costes de la Mediterrània i de la mar Negra

Ecologia Es troba a les costes de la Mediterrània, a l'Atlàntic (des de les costes franceses fins a Angola, incloent-hi Cap VerdWirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26. i Santa Helena), Iraq i Madagascar.UNEP-WCMC Species Database Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 180.

Arriba a la maduresa sexual als 2 anys quan arriba, si fa o no fa, als 17 cm. A la conca occidental de la mar Mediterrània la reproducció té lloc entre febrer i maig. Pot ser hermafrodita proteràndric o presentar sexes separats.Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. Planes 179-180.

Menja mol·luscs, crustacis i equinoderms (estrelles de mar i holotúries). També pot alimentar-se de grumers i d'algues. Els alevins poden actuar com a desparasitadors d'altres peixos. Els joves són omnívors i els adults carnívors.Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.

És una espècie costanera que prefereix els fons rocallosos (naturals o artificials), però no rebutja ni les praderies de Posidonia oceanica ni els fons sorrencs fins als 50 m.Lenfant, P. i S. Planes, 1996. Genetic differentiation of white sea bream within the Lion's Gulf and the Ligurian Sea (Mediterranean Sea). J. Fish Biol. 49:613-621.Sala, E. i E. Ballesteros, 1997. Partitioning of space and food resources by three fish genusDiplodus (Sparidae) in a Mediterranean rocky infralittoral ecosystem. Mar. Ecol. Prog. Ser. 152:273-283.

Té una longevitat de 10 anys.Gordoa, A. i B. Molí, 1997. Age and growth of the sparids Diplodus vulgaris, Diplodus sargus and Diplodus annularis in adult populations and the differences in their juvenile growth patterns in the north-western Mediterranean Sea. Fish. Res. 33:123-129.

Quan l'onatge és fort, es troba a les parets dels penya-segats per alimentar-se dels invertebrats que es desferren de les roques. Entra dins les coves en cas de perill (o s'escapa cap a mar oberta) i per descansar. És present tot l'any prop del litoral, essent els individus més grossos els que s'hi apropen més quan arriba l'hivern. Els alevins entren a llacunes. Pot acompanyar les moles de salpes (Sarpa salpa). Els joves són més gregaris que els adults. És freqüent que comparteixi els forats i roques amb escorballs.Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Planes 179-180. La presència de variades (Diplodus vulgaris) per damunt les roques pot indicar la presència de sards davall les pedres.

Referències

Bibliografia

Lanfranco, G.G. (1993). The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta.

Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.

Categoria:Espàrids