La Fàbrica Pujol i Bausis (també escrit Baucis), coneguda popularment com La Rajoleta, està situada entre el carrer de l'Església i el passatge del Puig d'Ossa, al barri del centre d'Esplugues de Llobregat, i està catalogada com a bé cultural d'interès local. Fou un dels centres més importats de producció ceràmica industrial de Catalunya en la segona meitat del i començaments del , i actualment és la seu del Museu de Ceràmica La Rajoleta, depenent del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNATEC).

Història El 12 de juliol del 1858, els francesos Marius Jordan i Borrell i Joan Terrada i Cornet es van asociar per a construir una casa-fàbrica de rajoles, i el 28 del mateix mes van adquirir en emfiteusi al fabricant de maons Bartomeu Asmarats mitja mujada de terreny,AHPB, notari Lluís Gonzaga Gurri, 28-07-1858. que era part del que el 1838 li havia establert Pau Pujol i Franquesa, propietari del mas Colomer.AHPB, notari Ramon Taixonera, 29-09-1838. Tanmateix, les desavinences entre ambdós van fer que la societat es dissolgués el 1861,AHPB, notari Ramon Taixonera, 24-10-1861. i dos anys després, el 28 de febrer del 1863, Terrada -que s'havia quedat amb la propietat- va establir una nova societat amb Jaume Gelbert i Grau, de Puigcerdà,AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, manual 1.278/82, f. 484-490, 28-02-1863. dissolta el 23 d'agost del mateix any.

La fàbrica va romandre inactiva fins que a principis de la dècada del 1870 va passar a mans de la família Pujol, i el 1874 passà a ser regida per Jaume Pujol i Baucis (o Bausis), fill i hereu de Pau, que el 1876 n'adquirí la plena propietat. El seu fill Pau Pujol i Vila el va ajudar fins a la seva mort el 1891, quan el negoci continuaria sota la raó social Fill de Jaume Pujol i Bausis.

En ple triomf del modernisme, la fàbrica experimentà un fort creixement, cosa que obligà incrementar la capacitat de producció amb nous forns que permetien una producció més variada i ràpida. Arquitectes com Gaudí, Gallissà, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Josep Font i Gumà, Bonaventura Bassegoda etc. van fer servir peces de la fàbrica, coneguda en aquest període com «La Rajoleta», nom que Jaume Pujol havia assignat a les de 13x13 cm, mentre que a les de 20x20 cm les anomenava taulells. Entre 1901 i 1904, el director tècnic va ser Joan Baptista Alòs i Peris, i a partir del 1914 ho fou Francesc Quer i Selves.

Després de la Guerra Civil, l'empresa es convertí en la societat anònima Cerámicas Pujol y Baucis, dirigida per Narcís Vallvé Bonany, antic treballador de la fàbrica, i, posteriorment, pel seu fill Narcís Vallvé Asenjo. La producció s'orientà cap a aïlladors elèctrics i revestiments per a molins de boles i, més endavant, a la comercialització de productes ceràmics. Finalment, el 1984, la fàbrica, amb el nom social Industrial Cerámica Vallvé SA, cessà l'activitat i posteriorment, l'Ajuntament n'adquirí la propietat.

Després d'un període d'abandonament i enderrocament parcial, el 1994 s'inicià la construcció d'un nou edifici on, després de diverses campanyes de prospeccions arqueològiques, el 2002 s'inaugurà el Museu de Ceràmica La Rajoleta.

Clients i col·laboradors miniatura|Arrambador de Can Ginestar, disseny probable de Domènech i Montaner (núm. 28 del catàleg) Molts dels edificis més significatius del modernisme a Catalunya conserven rajoles de la Pujol i Bausis: l'Institut Pere Mata de Reus, la Casa Lleó Morera, Casa Amatller, Casa Martí, Palau Macaya a Barcelona, així com a la casa Puig i Cadafalch a Argentona o la Casa Coll i Regàs a Mataró.

Fou especialment destacada la relació amb artístes com Adrià Gual, Alexandre de Riquer o Lluís Bru, que feien projectes ceràmics per encàrrec de la fàbrica. Bru, a més de dissenyador i dibuixant, era mosaïcista i, alhora que col·laborava amb la fàbrica, hi encarregava la producció de ceràmica dels seus clients.

Descripció Les prospeccions arqueològiques permeteren de descobrir i documentar els espais subterranis, com per exemple els sis forns de tipus àrab (ca. 1887) de gran dimensions, descoberts l'estiu del 1993 i la tardor del 1996. Els dos forns soterrats a uns 9 m de profunditat són de grans dimensions, amb planta circular, d'uns 5 m de diàmetre, i consten de dues cambres.

Els dos grans forns d'ampolla, originàriament coberts, corresponen possiblement a l'etapa de construcció de les noves naus realitzades els anys 1913-1914, destinats a la cocció del gres i la porcellana, en el context d'una remodelació de la fàbrica sota la direcció del seu propietari Pau Pujol. De base circular, estan formats per una secció cilíndrica coberta per una secció cònica rematada per una xemeneia. Estan fets de maó reforçats amb una malla d'acer feta d'anelles i tires de ferro per evitar la dilatació del parament durant la cocció de les peces. A la base s'obren diverses obertures d'arc de mig punt.

La xemeneia, situada a l'extrem sud de la finca, és de maó vist d'una alçada de 22 m i correspon a la sortida de fums de la màquina de vapor documentada des del 1886.

Referències

Vegeu també Can Casanovas (Esplugues de Llobregat) Cementiri Vell d'Esplugues de Llobregat Museu Can Tinturé Fàbrica de ceràmica Fita

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Patrimoni monumental d'Esplugues de Llobregat Categoria:Edificis d'Esplugues de Llobregat Categoria:Fàbriques de Catalunya Pujol Categoria:Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Categoria:Museus del Baix Llobregat