miniatura|Cycloneda sanguinea, una marieta sense punts, a l'illa de Grand Cayman. miniatura|Marieta de 22 punts Psyllobora vigintiduopunctata miniatura|Larva de Myrrha octodecimguttata Els coccinèl·lids (Coccinellidae) són una família de coleòpters de colors lluents molt vistoses, amb fons vermell, carabassa, verd o groc i un nombre variable de taques negres. Tenen un cos pla per davall i bombat per damunt. Són considerats com a insectes beneficiosos perquè en general són depredadors de pugons i pasteretes. Sovint han estat utilitzats en la lluita biològica contra plagues. Se'n troben per tot el món i actualment se'n coneixen unes 6.000 espècies,S. A. Slipinski, R. A. B. Leschen & J. F. Lawrence, 2011. "Order Coleoptera Linnaeus, 1758." In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa, 3148: 203–208. algunes de cosmopolites pel fet que han estat transportades per a combatre poblacions de determinats insectes que atacaven els conreus.
Etimologia El nom Coccinellidae, creat per Pierre André Latreille el 1807, deriva del mot llatí , que significa 'escarlata'.
El nom comú anglès ladybird es va originar a Gran Bretanya, on aquests insectes es van conèixer com «els ocells de Nostra Senyora». Maria («Nostra Senyora») sovint era representada amb una capa vermella en l'art antic, i es deia que els set punts de l'espècie Coccinella septempunctata (la més comuna a Europa) representaven les seves set alegries i els seus set dolors.
Als Estats Units, el nom es va adaptar popularment a ladybug. Els entomòlegs prefereixen els noms «escarabats marietes» o «marietes» per evitar confusions amb els hemípters.
Els noms en alguns altres països poden ser similars; per exemple, a Alemanya se'ls coneix com a , que significa 'escarabat de Maria' o 'marieta'.
Noms comuns Com que són insectes molt populars, reben nombrosos noms a diferents part del territori: marieta, poporiol o poriol, pariol https://books.google.cat/books?id=RZXfiVnB0goC&pg=PA36&lpg=PA36&dq=pronunciaci%C3%B3+camprodon&source=bl&ots=uwzA9lhTB1&sig=-bOYHzannSoKqGjh3zk3YKPIkpc&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi74vqd0IPLAhVBbhQKHQFoCSEQ6AEIRzAG#v=snippet&q=insecte&f=false (o oriol),Joan Amades voliol, boliol (l'Alguer, Viladrau), buriol/curiol (Tortosa i terres de l'Ebre), papiol (Selva), papallol ([-ul)] (Conflent), juliol (l'Alguer i Vinaròs), gallineta (gallineta cega [sud del País Valencià]), gallineta de borràs, gallineta del cel, gallineta de Nostre Senyor, gallineta de la Mare de Déu,Cuní i Martorell, Miquel: De Gabá á Begas: excursió entomológica, 1891. formigol (valencià), cuqueta de Sant Miquel, bou de Sant Jordi, vaqueta de Sant Antoni, senyoreta (Capcir), Sant Antoni (Alacant), catarineta (Conflent), catarina/catalina, marededeu (Conflent), margarideta (del bon Déu) (Rosselló), bèstia del bon Déu (Conflent, calc del francès?), filla del bon Déu (Conflent), marialluïsa (Conflent), mariol·lo (Sóller), animeta (Vallespir), i volamaria (Vallespir), voliaina (Cerdanya), voliol, format sens dubte sobre volar, però amb un sufix no ben aclarit, s'ha modificat en boriol, buriol, boriolet, buriolet, per dissimilació de laterals, puriol per dessonorització de la inicial, puliol, pupuriol, fubiol i juriol, multitud de variants que no ens han d'estranyar en el cas d'un insecte amb el qual jugaven els infants de tot el domini; en efecte, aquestes variants es retroben tant a Mallorca com a la Segarra, el Montsià, el Baix Ebre, la Plana Baixa o el Camp de Túria.
Descripció miniatura|Myrrha octodecimguttata, larva. Bèlgica miniatura|Larva, pupa i imago de Clitostethus arcuatus. Els coccinèl·lids sovint tenen colors cridaners com groc, taronja o vermell amb petites taques negres als èlitres, i les potes, caps i antenes negres. No obstant això, hi ha una gran variació en aquests patrons de color. Per exemple, una minoria d'espècies, com Vibidia duodecimguttata, té taques blanquinoses sobre un fons marró.Judy Allen & Tudor Humphries (2000). Are You A Ladybug?, Kingfisher, p. 30
La majoria dels coccinèl·lids tenen cossos rodons a el·líptics en forma de cúpula amb sis potes curtes. Depenent de l'espècie poden tenir taques, ratlles o cap marca. Els coccinèl·lids de set punts són de color vermell o taronja amb tres punts a cada costat i un al mig; tenen un cap negre amb taques blanques a cada costat.
Un error comú, totalment infundat, és que el nombre de taques a l'esquena de l'insecte indica la seva edat. De fet, el patró i la coloració subjacents estan determinats per l'espècie i la genètica de l'escarabat, i es desenvolupen a mesura que l'insecte madura.
Quan són adults, aquests escarabats es diferencien dels seus parents més propers per les següents característiques morfològiques: Cinc parells de espiracles (orificis) a l'abdomen Un tentori (suports interns dins del cap) amb branques separades a la part davantera i sense pont. No hi ha línia que divideixi la frons i el clypeus (sutura frontoclypeal) Palps maxil·lars amb puntes no en forma d'agulla, Parts bucals de galea i lacínia dividides (lòbuls al final de les parts bucals). Zona molar (aplanada) més petita de la mandíbula. Coxal cavitats (orificis on la pota s'articula amb el tòrax) que s'obren per darrere a la part davantera del tòrax i per davant a la part mitjana del tòrax Epimeró (plaques angulars) al metatòrax amb vores paral·leles Línies al segon estèrnum abdominal Genitals en forma de tub i sifó al mascle.
Els coccinèl·lids solen tenir colors i dibuixos distintius. Els èlitres poden ser clars amb taques fosques o foscos amb taques clares. Les zones clares solen ser grogues, vermelles, taronges o marrons, i les taques varien en mida, forma i nombre. Algunes espècies presenten dibuixos ratllats o a quadres. El pigment carotè crea els colors clars, i la melanina crea els colors més foscos. Altres parts del cos també varien de color. Aquests patrons de color solen servir com coloració d'advertència, però alguns poden actuar com camuflatge, atraure parelles o fins i tot regular la calor. Diverses espècies individuals poden mostrar polimorfisme i fins i tot canviar de color entre estacions.
Les larves de coccinèl·lids són allargades i de cap quadrat. Estan cobertes de pèls o setae, els segments abdominals, en particular, cadascun té sis dividits en parells, i d'un a tres antenes segmentades La seva coloració varia de gris, blau-gris, gris-marró o marró i tacat de blanc, groc, vermell o taronja. Tendeixen a aclarir-se a mesura que s'acosten a l'edat adulta.
Distribució i estatus Els coccinèl·lids es troben a tots els continents excepte l'Antàrtida.. Hi ha aproximadament 6000 espècies en 360 gèneres de les quals 475 són nord-americanes i es troben distribuïdes en 57 gèneres. Generalment, habiten en plantes on es troben les seves preses, com els pugons, puces, mosques o àfids.
Les espècies asiàtiques i africanes estan menys estudiades que les d'altres regions. Els coccinèl·lids poden habitar una gran varietat d'ecosistemes, tant a terra com als arbres, i algunes espècies es poden especialitzar en plantes específiques. Algunes espècies són capaces de viure en ambients extrems, com ara muntanyes altes, deserts àrids i regions fredes. Algunes de les espècies més conegudes tenen una distribució molt àmplia, però d'altres són més endèmiques i poden estar en perill.
Les amenaces per als coccinèl·lids inclouen el canvi climàtic, l'agricultura, la urbanització i les espècies invasores. És probable que la biodiversitat d'aquests insectes es vegi afectada per l'augment de les temperatures mitjanes i les fluctuacions tèrmiques. El canvi climàtic pot provocar larves més petites, així com un augment de les necessitats energètiques, metabòliques i de depredació interespècies. L'agricultura i la urbanització amenacen aquests insectes mitjançant la destrucció de l'hàbitat, l'homogeneïtzació del paisatge i l'ús de pesticides. Les espècies invasores inclouen altres coccinèl·lids, especialment C. septempunctata a Amèrica del Nord i Harmonia axyridis a nivell global. Aquests invasors desplacen les espècies autòctones i també es mengen els seus ous.
A partir del 2022, la Llista Vermella de la UICN no inclou cap coccinèl·lid en la seva classificació d'estat de conservació, tot i que existeix un Grup Especialista en Marietes de la Comissió de Supervivència d'Espècies de la UICN (UICN SSC). Els conservacionistes han suggerit diverses mesures per protegir aquests insectes, com ara la ciència ciutadana i programes educatius, la preservació i restauració d'hàbitats, la prevenció de la propagació d'espècies invasores i un programa de monitoratge global.
Biologia Vol Els coccinèl·lids volen principalment durant el dia. Les venes cilíndriques i elàstiques de les ales posteriors s'endureixen durant el vol i es dobleguen en plegar-se. Aquest plegament es facilita encara més per les plecs presents a la membrana.
Aquests escarabats poden migrar llargues distàncies cap a llocs d'hibernació i reproducció, així com cap a àrees amb més aliment. Sembla que són atrets per punts de referència recognoscibles. Com més densament poblada sigui una àrea, més individus l'abandonen, però hi romandran si hi ha prou preses per alimentar-se.
Els "vols trivials" fan referència a vols curts mentre busquen aliment o un lloc per pondre ous. Un estudi sobre espècies a la Gran Bretanya va revelar que els coccinèl·lids poden volar fins a , assolint velocitats de fins a i arribant a altituds properes als .
Cicle vital miniatura|Pupa Es reprodueixen adherides a les branques dels arbres, fulles o troncs. Ponen els ous de color groc un per un o col·locats en grups sobre les fulles o tiges, generalment en la proximitat de colònies de pugons colors segons l'espècie.
Les larves passen per quatre estadis abans de convertir-se en pupa. Les pupes s'adhereixen a les fulles, tiges o roques, i solen ser de color vermell i negre. Poden confondre's amb excrements d'ocells. De la pupa emergeix un adult de color groguenc sense tenir definits encara els colors característics de l'adult; però aquests apareixen en unes poques hores. Algunes espècies es congreguen en grans números a la tardor per hivernar.
Alimentació Les marietes són molt apreciades ja que són depredadores naturals dels àfids (pulgons), cocos o cotxinilles, àcars, larves de mosques i altres plagues de l'agricultura. Generalment, els adults tenen la mateixa alimentació que les larves, però algunes també mengen pol·len, nèctar, fongs, o ous"Principios de Entomología Agrícola", Rodolfo Bastidas y Yanet Zavala, Ediciones Sol de Barro, año 1995, ISBN 980-245-006-5 Es calcula que una sola marieta pot menjar-se més de mil d'aquests insectes durant l'estiu.Revista Natura núm. 14, maig de 1984 En molts llocs del món s'utilitzen per al que es coneix com a control biològic de les plagues; és a dir, aquestes eliminen els animals perjudicials per a l'agricultura, usant els seus enemics naturals, en lloc de fer servir productes químics.
Els membres de la subfamília Epilachninae són l'excepció. S'alimenten de plantes, en comptes de ser carnívors. Mengen fulles, grans o llavors de diverses espècies cultivades. Generalment, no arriben a ser plagues serioses, però les seves poblacions poden augmentar en forma explosiva en els anys en què els seus enemics naturals (vespes parasitoides) són escassos. En aquests casos pot haver-hi danys seriosos a les collites. Se'ls troba pràcticament en totes les regions temperades i tropicals que posseeixen agricultura.
miniatura|Coccinellidae detalls
Durant la tardor, moltes espècies que habiten regions fredes migren massivament cap a zones elevades i busquen llocs de refugi, com escorça d'arbres, esquerda en roques, o fins i tot fullaraca; de vegades s'han pogut comptar fins a 6000 individus agregats al mateix arbre. Quan les temperatures augmenta a la primavera, acaben la hibernació i es dispersen lentament cap a les zones d'aparellament i alimentació.