miniatura|Alfabet ciríl·lic: document d'escorça de bedoll núm. 591 de Nóvgorod (1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua túrquica) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut. Algunes repúbliques exsoviètiques que utilitzaven l'alfabet ciríl·lic per a escriure les seves llengües han canviat a l'alfabet llatí, com és el cas de l'Azerbaidjan, el Turkmenistan, l'Uzbekistan i Moldàvia. El Kazakhstan també considera la possibilitat de dur a terme aquest canvi en el futur pròxim. És un alfabet bicameral.
Aparegué cap als segles IX- quan fou creat a partir de l'alfabet grec.
Les normes de transcripció del ciríl·lic a l'alfabet llatí difereixen segons la llengua d'origen i la llengua de destinació. Així, per exemple, el cognom rus Меньшов es pot transcriure com a Ménxov (català), Menchov (portuguès, francès), Menshov (anglès, castellà), Menschow (alemany) o Mensjov (neerlandès). D'altra banda, la transliteració del ciríl·lic al llatí sol seguir unes normes estàndards internacionals.
L'alfabet, o com a mínim, una de les seves variants, és oficial en diverses organitzacions. Amb l'adhesió de Bulgària a la Unió Europea l'1 de gener de 2007, el ciríl·lic es va convertir en el tercer alfabet emprat en un idioma oficial de la UE, juntament amb l'alfabet llatí i el grec modern.
Història
El fet que Ciril de Tessalònica, anomenat «el filòsof», creà l'alfabet i les primeres traduccions en antic eslau és a hores d'ara incontestable.Columbia Encyclopedia, sisena edició. 2001-05, s.v. "Cyril and Methodius, Saints"; Encyclopædia Britannica, Encyclopædia Britannica Incorporated, Warren E. Preece - 1972, p.846, s.v., "Cyril and Methodius, Saints" i "Eastern Orthodoxy, Missions ancient and modern"; Encyclopedia of World Cultures, David H. Levinson, 1991, p.239, s.v., "Social Science"; Eric M. Meyers, The Oxford Encyclopedia of Archaeology in the Near East, p.151, 1997; Lunt, Slavic Review, juny del 1964, p. 216; Roman Jakobson, Crucial problems of Cyrillo-Methodian Studies; Leonid Ivan Strakhovsky, A Handbook of Slavic Studies, p.98; V. Bogdanovich, History of the ancient Serbian literature, Belgrad, 1980, p.119The Columbia Encyclopaedia, sisena edició. 2001-05, O.Ed. "Sants Ciril i Metodi", 869 i 884, respectivament, “Missioners grecs, germans, anomenats apòstols dels eslaus i pares de la literatura eslava."Encyclopædia Britannica, Major alphabets of the world, Cyrillic and Glagolitic alphabets, 2008, O.Ed. "Els dos primers alfabets eslaus, el ciríl·lic i el glagolític, van ser inventats per Sant Ciril, o Constantí (c. 827-869), i Sant Metodi (c. 825-884). Aquests homes de Tessalònica que es van convertir en apòstols dels eslaus del sud, els quals es van convertir al cristianisme." Tanmateix, una de les qüestions més interessants que resta sense resposta unívoca fins i tot a hores d'ara, tracta de la creació, en un període relativament breu, de dos alfabets: l'alfabet ciríl·lic i l'alfabet glagolític. No hi ha una opinió unànime sobre quin dels dos va ser creat per Constantí Ciril.
D'acord amb la hipòtesi més estesa sobre la creació d'ambdós alfabets, el ciríl·lic faria la seva aparició, cronològicament, després del glagolític. Des d'un punt de vista acústic i gràfic, el ciríl·lic està basat en la uncial grega. Seria el búlgar Climent d'Ocrida, un dels deixebles de Constantí (Ciril), qui l'hauria creat, i li hauria donat el nom del seu professor, en senyal de respecte. Correspon a la composició fonètica de l'antic eslau i té una grafia original; alguns caràcters indiquen que el disseny de les lletres segueix les normes de la secció àuria (la relació del costat petit i del gran respecte al conjunt són idèntiques). Si bé entre l'alfabet glagolític i l'alfabet ciríl·lic existeix una certa continuïtat, no per això hom deixa d'apreciar-hi diferències significatives. L'alfabet ciríl·lic reemplaçà ràpidament l'alfabet glagolític, primer a Bulgària oriental, i especialment en la capital de l'època, Preslav. A l'escola d'Ocrida l'alfabet glagolític estigué més estès i fou emprat durant més temps. Hi ha alguns monestirs a la vora de la mar Adriàtica, a Croàcia, on el glagolític fou utilitzat en criptografia fins al .
Segons la segona hipòtesi, Constantí (Ciril) seria l'autor d'ambdós alfabets, la qual cosa significaria que hauria traduït els principals llibres litúrgics dos cops. El 855, hauria creat l'alfabet ciríl·lic derivat de l'escriptura grega, adaptant-lo al llenguatge eslau, i immediatament hauria traduït els llibres litúrgics per a les necessitats dels eslaus de la regió del riu Bregalnica (Macedònia del nord-oest). Més tard, el 862-863, hauria creat l'alfabet glagolític, en copiar altre cop els llibres ja traduïts, a fi i efecte de donar a la seva missió a Moràvia una expressió cristiana universal. Les representacions (lletres) per a sons estranys al grec foren preses d'altres llocs no ben determinables.
L'obra de Ciril i Metodi fou continuada pels seus deixebles Climent, Naüm, Gorazd i Sava, els quals, quan va arribar a Bulgària, van rebre el suport del rei de Bulgària, Borís I. Aquest va atorgar reconeixement oficial a l'alfabet ciríl·lic i l'antic búlgar,Horace G. Lunt. "On the relationship of old Church Slavonic to the written language of early Rus'"; Russian Linguistics, Volume 11, Numbers 2-3 / Gener de 1987Benjamin W. Fortson. Indo-European Language and Culture: An Introduction, p. 374 en el marc del seu imperi. La literatura produïda en l'antic idioma búlgar aviat va començar a difondre's cap al nord i es va convertir en la lingua franca de l'Europa oriental, on va arribar a ser conegut també com a antic eslau eclesiàstic. L'extensió de la literatura eslava coneguda com a "edat d'or" fa referència al període en què va regnar el rei Simeó el Gran de Bulgària. Posteriorment, l'antic eslau eclesiàstic penetraria a Sèrbia i a finals del seria la llengua de l'Església de la Rus de Kíev.
El 1708-1711 el tsar Pere I va emprendre la reforma de l'alfabet rus, amb l'eliminació dels signes diacrítics, l'abolició d'algunes lletres i la legitimació d'altres (aproximant-se a les fonts llatines d'aquell temps). Es van introduir lletres minúscules en l'alfabet (anteriorment només hi havia majúscules). L'alfabet fou dotat de caràcters "profans" (graždanskij šrift), mentre els antics caràcters restaven com a propis de l'ús eclesiàstic. L'alfabet ciríl·lic profà, amb poques variants, és usat també en les llengües ucraïnesa, sèrbia i búlgara i fou utilitzat pels romanesos (vegeu alfabet ciríl·lic romanès) fins al 1862, quan el príncep Alexandru Ioan Cuza en va decretar la seva substitució per l'alfabet llatí.
Durant més de tres segles, l'alfabet rus ha experimentat diverses reformes. En general s'ha reduït el nombre de lletres, amb l'excepció de les lletres "Э" i "Й" (també usades abans, però legalitzades al ), i l'única lletra d"autor": "Ё ", proposada per la princesa Iekaterina Dàixkova. L'última gran reforma de l'alfabet rus es va produir els anys 1917-1918 (vegeu reforma ortogràfica russa del 1918), com a resultat de la qual va aparèixer l'actual alfabet rus format per 33 lletres. Aquest alfabet va ser també la base del de moltes llengües no eslaves de l'antiga Unió Soviètica i Mongòlia (llengües que abans del o bé no s'escrivien, o ho feien amb altres tipus d'escriptura: àrab, xinesa, alfabet tradicional mongol, etc.).
L'alfabet utilitzat per la moderna Església eslava de l'Església ortodoxa i l'Església catòlica oriental s'assembla al ciríl·lic primerenc. Tanmateix, durant els següents deu segles, l'alfabet ciríl·lic es va adaptar als llenguatges parlats i als canvis produïts en aquests vernacles, a les variacions regionals, i a les característiques de les llengües nacionals, i va ser objecte de reformes acadèmiques i recolzat per decrets polítics. Avui en dia, dotzenes d'idiomes d'Europa oriental i Àsia estan escrits en l'alfabet ciríl·lic.
Els caràcters de l'alfabet ciríl·lic són transliterats generalment, en els mitjans científics, segons el sistema establert per l'Institut de Ciències Lingüístiques de l'URSS o també segons el sistema ISO.
Caràcters de l'alfabet ciríl·lic rus
Majúscules Minúscules Nom en rus So (AFI) Transcripció al català Exemples А а A /a/ a casa Б б be /b/ b banyar-se В в ve /v/ v valencià no betacista: vi Г г gue /g/, /ɦ/ g garrafa Д д de /d/ d dit E е ie /jɛ/ e ieti Ё ё io /jo/ io iogurt (català occidental) Ж ж ge /ʒ/ j gerani З з ze /z/ z rosa И и i /i/ i vida Й й i kràtkoie /j/ i i consonàntica en ianqui К к ka /k/ k cavall Л л el /l/ l parlar М м em /m/ m màgia Н н en /n/ n no О о o /o/ o or П п pe /p/ p partir Р р er /r/ r repetir С с es /s/ s terrassa Т т te /t/ t torre У у u /u/ u voluntat Ф ф ef /f/ f falla Х х ha /x/ kh castellà: jerga Ц ц tse /ts/ ts potser Ч ч txe /ʧ/ tx empatx Ш ш xa /ʃ/ x xerrameca Щ щ xtxa /ʃʧ/ sx peix txec Ъ ъ tviordi znak signe fortsense palatalització¹ no es transcriu Ы ы i /ɨ/ i Ь ь miaki znak signe feble// amb palatalització² no es transcriu iotització Э э e oborotnoie /ɛ/ e alfabet Ю ю iu /ju/ iu Iugoslàvia Я я ia /ja/ ia iaio¹ ús molt rar en rus, s'utilitza en búlgar i ha desaparegut dels altres alfabets contemporanis.
² indica palatalització d'una consonant quan esta no va seguida de vocal palatalitzada (Е, Ё, Ю i Я).
La г es transcriu per g en català i gu davant de e/i. La e es transcriu per e en català i ie a començament de mot. La ш es transcriu per x en català o ix després de vocal: шкаф (xkaf) / Пушкин (Puixkin) La лл es transcriu per l·l en català: Алла (Al·la) La c es transcriu per s en català i ss entre vocals: сахар (sàkhar) / Василии (Vassili)
Grafia manuscrita i cursiva La grafia manuscrita cursiva dels caràcters ciríl·lics difereix de la lletra d'impremta en el mateix grau que les nostres lletres llatines. A més a més, en certes edicions, la itàlica impresa minúscula adopta la forma de les lletres cursives (cosa que, tipogràficament, aporta la diferència entre obliqües i itàliques). Tanmateix, algunes cursives no són idèntiques segons si són manuscrites o impreses (en la taula següent aquestes són senyalades pel seu color blau).
Aquesta taula mostra les lletres de l'alfabet ciríl·lic rus, tot i que hi manca la Ё. Alfabet ciríl·lic
Finalment, en serbi i en macedònic, les itàliques cursives de les minúscules б, г, д, п, i т tenen encara una altra aparença, sovint més propera encara de la grafia manuscrita: miniatura|533px|Diferències entre el serbi i el rus. Nota: en aquestes llengües, la lletra д en minúscula romana es traça δ
Tipografia ciríl·lica El desenvolupament de la tipografia ciríl·lica va passar directament de l'època medieval al barroc tardà, sense una etapa renaixentista, com a la resta d'Europa occidental. Les lletres ciríl·liques d'època medieval tardana —encara visibles en moltes icones— es caracteritzen per ser força altes i estretes, sovint compartint traços entre lletres adjacents.