José de Sousa Saramago (Azinhaga, Golegã, Portugal, 16 de novembre del 1922 - Lanzarote, 18 de juny del 2010) fou un escriptor portuguès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1998.Mor l'escriptor portuguès i premi Nobel José Saramago , Avui, 18 de juny de 2010.
Biografia Va néixer a la població d'Azinhaga, situada al municipi de Golegã i, al seu torn, al districte de Santarém. Els seus pares eren José de Sousa i Maria da Piedade "Saramago", la paraula portuguesa per a rave salvatge, va ser el malnom insultant que es va donar al seu pare, i va ser incorporat accidentalment al seu nom pel secretari del poble quan es va registrar el seu naixement.Tot i que el registre oficial del seu naixement el situa el dia 18, aquest fet es deu a un error en l'anotació per part del funcionari, que alhora el va inscriure amb el nom de José Saramago i no pas José de Sousa, cognom del seu pare.
El 1924, la seva família es va traslladar a Lisboa, on el seu pare va començar a treballar de policia. Uns mesos després que la família es traslladés a la capital, va morir el seu germà Francisco, dos anys més gran. Va passar les vacances amb els seus avis a Azinhaga. Quan el seu avi va patir un ictus i l'havien de portar a Lisboa per a tractament, Saramago va recordar: «Va entrar al pati de casa seva, on hi havia uns quants arbres, figueres, oliveres. I va anar un a un, abraçar els arbres i plorar, acomiadar-se d'ells perquè sabia que no tornaria a veure això, a viure això, si això no et marca la resta de la teva vida -va dir Saramago-, no tens sensació». Tot i que Saramago era un bon alumne, els seus pares no es podien permetre el luxe de mantenir-lo a l'escola de gramàtica i, en canvi, el van traslladar a una escola tècnica als 12 anys, a l'Escola Industrial de Lisboa, estudis que no va poder finalitzar en no poder seguir pagant la matrícula. Aquest fet provocà que el jove Saramago entrés a treballar en una ferreria mecànica, sense oblidar, però, la seva nova passió: la lectura. Després de graduar-se com a torner, va treballar com a mecànic d'automòbils durant dos anys. En aquesta època Saramago havia adquirit gust per la lectura i va començar a freqüentar una biblioteca pública de Lisboa en el seu temps lliure. Es va casar amb Ilda Reis, mecanògrafa i posteriorment artista, el 1944 (es van divorciar el 1970). La seva única filla, Violante, va néixer l'any 1947. En aquesta època treballava al Servei de Benestar Social com a funcionari. Posteriorment va treballar a l'editorial Estúdios Cor com a redactor i traductor, i després com a periodista. Posteriorment, entrà a treballar en una companyia d'assegurances i simultaniejà les seves col·laboracions com a periodista al Diário de Notícias, un periòdic d'abast nacional, però del qual, per raons polítiques, ben aviat en fou expulsat. Crític literari de la revista Seara Nova, va formar part de la primera direcció de l'Associació Portuguesa d'Escriptors. El 1968, va conèixer i es va convertir en amant de l'escriptora Isabel da Nóbrega, la parella de feia molt temps de l'autor i crític João Gaspar Simões. Nóbrega es va convertir en el devot mentor literari de Saramago, a qui més tard dedicaria Memorial do Convento i O Ano da Morte de Ricardo Reis.
Membre del Partit Comunista Portuguès des del 1969, va patir persecució i censura durant els anys de la dictadura d'António de Oliveira Salazar. Posteriorment, va sumar-se a la Revolució dels Clavells, que va portar la democràcia a Portugal l'any 1974. Després de la Revolució dels Clavells, el 9 d'abril de 1975, durant el govern de Vasco Gonçalves, Saramago esdevingué el subdirector del diari Diário de Notícias, i la línia editorial esdevingué clarament procomunista. Un grup de 30 periodistes –la meitat de la redacció– van lliurar al consell una petició demanant la revisió de la línia editorial i la seva publicació. Es va convocar un ple i, arran d'una intervenció enfadada de Saramago, 24 periodistes van ser expulsats, acusats de ser de dretes. Després del cop d'estat del 25 de novembre de 1975 que va posar fi al PREC comunista, Saramago, al seu torn, va ser acomiadat del diari.
Saramago va publicar la seva primera novel·la, Terra de pecat, l'any 1947. Va ser la seva única obra literària publicada fins que es va publicar un llibre de poesia, Possibles Poemes, el 1966. El van seguir un altre llibre de poemes, Provavelmente alegria, el 1970, tres reculls d'articles periodístics el 1971, 1973 i 1974 respectivament, i el llarg poema L'any 1993 el 1975. L'any 1976 es va publicar una col·lecció d'escrits polítics sota el títol Notes. Després del seu acomiadament del Diário de Notícias el 1975, Saramago va adoptar més seriosament la seva escriptura i els anys següents va publicar una sèrie d'obres importants com Manual de Pintura e Caligrafia (1977), Objecto Quase (1978), Levantado do Chão (1980) i Viagem a Portugal (1981).
Carrera i reconeixement internacional Des del 1976, es dedicà exclusivament al seu treball literari. Saramago no va aconseguir un gran reconeixement i aclamació fins als seixanta anys, amb la publicació de la seva quarta novel·la, Memorial do Convento (1982). Un conte barroc ambientat durant la Inquisició a la Lisboa del , que narra l'amor entre un soldat mutilat i un jove clarivident, i el somni herètic de fugir d'un sacerdot renegat. La traducció de la novel·la l'any 1988 com a Baltasar i Blimunda (de Giovanni Pontiero) va atraure Saramago a l'atenció d'un públic internacional. Aquesta novel·la va guanyar el premi PEN Club portuguès.
Després de novel·les aclamades com L'any de la mort de Ricardo Reis i La història del setge de Lisboa, Saramago va ser aclamat pels crítics literaris pel seu estil complex però elegant, la seva àmplia gamma de referències i el seu enginy.The History of the Siege of Lisbon by José Saramago Kirkus Reviews 1 Maig 1997
Per l'antiga novel·la, Saramago va rebre el British Independent Foreign Fiction Prize. La història del setge de Lisboa, multicapa, tracta la incertesa dels esdeveniments històrics i inclou la història d'un corrector aïllat de mitjana edat que s'enamora del seu cap. Saramago va reconèixer que hi ha molt d'ell mateix en el protagonista de la novel·la, i va dedicar la novel·la a la seva dona.José Saramago, The Art of Fiction No. 155 Paris Review 1998
L'any 1986 Saramago va conèixer una intel·lectual i periodista espanyola, Pilar del Río, 27 anys més jove que ella, i aviat va posar fi a la seva relació amb Isabel Nóbrega, la seva parella des de 1968. Es van casar el 1988 i van romandre junts fins a la seva mort el juny de 2010. Del Río és la traductora oficial dels llibres de Saramago al castellà.
Saramago es va unir al Partit Comunista Portuguès el 1969 i en va romandre membre fins al final de la seva vida. Era un pessimista confés. Les seves opinions van suscitar una considerable controvèrsia a Portugal, especialment després de la publicació de L'Evangeli segons Jesucrist. Els membres de la comunitat catòlica del país es van indignar per la representació de Saramago de Jesús i, en particular, de Déu com a éssers humans fal·libles, fins i tot cruels. El govern conservador de Portugal, encapçalat pel llavors primer ministre Aníbal Cavaco Silva, no va permetre que l'obra de Saramago pogués competir pel Premi Aristeion, argumentant que ofenia la comunitat catòlica. Com a resultat, Saramago i la seva dona es van traslladar a Lanzarote, a les Canàries.
L'any 1998 Saramago va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura amb la motivació del premi: «qui amb paràboles sostingudes per la imaginació, la compassió i la ironia ens permet contínuament captar una vegada més una realitat elusòria».José Saramago Biography Nobel Prize.org
S'esperava que Saramago parlés com a convidat d'honor al Parlament Europeu dels Escriptors l'any 2010, que es va convocar a Istanbul arran d'una proposta que havia estat coautor. Tanmateix, Saramago va morir abans que es produís l'esdeveniment.
Mort i funeral esquerra|miniatura|"Gràcies José Saramago", Lisboa, octubre de 2010 Saramago patia de leucèmia. Va morir el 18 de juny de 2010, als 87 anys, després d'haver passat els darrers anys de la seva vida a Lanzarote, Espanya. La seva família va dir que va esmorzar i va xerrar amb la seva dona i traductora Pilar del Río divendres al matí, i després va començar a trobar-se malament i va morir. The Guardian el va descriure com "el millor escriptor portuguès de la seva generació", mentre que Fernanda Eberstadt de The New York Times va dir que era "conegut gairebé tant pel seu comunisme inquebrantable com per la seva ficció".
La traductora a l'anglès de Saramago, Margaret Jull Costa, va retre homenatge a la seva "meravellosa imaginació", titllant-lo de el més gran escriptor portuguès contemporani. Saramago va continuar escrivint fins a la seva mort. La seva publicació més recent, Claraboia, es va publicar pòstumament l'any 2011. Saramago havia patit una pneumònia un any abans de la seva mort. Després de pensar que s'havia recuperat completament, va estar programat per assistir al Festival Internacional del Llibre d'Edimburg l'agost de 2010.
Portugal va declarar dos dies de dol. Hi ha hagut homenatges d'alts polítics internacionals: Luiz Inácio Lula da Silva (Brasil), Bernard Kouchner (França) i José Luis Rodríguez Zapatero (Espanya), mentre que els cubans Raúl i Fidel Castro van enviar flors.
El funeral de Saramago es va celebrar a Lisboa el 20 de juny de 2010, amb la presència de més de 20.000 persones, moltes de les quals havien recorregut centenars de quilòmetres, però també sobretot en absència del President de Portugal Aníbal Cavaco Silva, que estava de vacances a les Açores mentre va tenir lloc la cerimònia. Cavaco Silva, el primer ministre que va retirar l'obra de Saramago de la llista final del Premi Aristeion, va dir que no va assistir al funeral de Saramago perquè "mai havia tingut el privilegi de conèixer-lo". En una nota de premsa oficial, Cavaco Silva ha afirmat haver homenatjat l'obra literària de Saramago. Els que van qüestionar l'absència de Cavaco Silva en presència dels periodistes, tenien còpies del clavell vermell, símbol de la revolució democràtica de Portugal. La incineració de Saramago va tenir lloc a Lisboa, i les seves cendres van ser enterrades en l'aniversari de la seva mort, el 18 de juny de 2011, sota una olivera centenaria a la plaça davant la Fundació José Saramago (Casa dos Bicos).Cinzas de Saramago são depositadas aos pés de uma oliveira, em Lisboa UOL (18 de junho de 2011).
miniatura|L'enterrament de les cendres de José Saramago
La Fundació José Saramago va anunciar l'octubre de 2011 la publicació d'una "novel·la perduda" publicada com a Skylight (Claraboia en portuguès). Va ser escrit a la dècada del 1950 i va romandre a l'arxiu d'una editorial a qui s'havia enviat el manuscrit. Saramago va romandre en silenci sobre l'obra fins a la seva mort. El llibre ha estat traduït a diversos idiomes.
Vida personal Saramago era ateu. L'Església catòlica el va criticar en nombroses ocasions pel contingut d'algunes de les seves novel·les, principalment L'Evangeli segons Jesucrist i Caín, en què utilitza la sàtira i les cites bíbliques per presentar la figura de Déu d'una manera còmica. El govern portuguès va criticar la seva novel·la de 1991 O Evangelho Segundo Jesus Cristo (L'evangeli segons Jesucrist) i va tallar el nom de l'escriptor entre els nominats al Premi de Literatura Europea, dient que l'obra atea ofenia les conviccions catòliques portugueses.