miniatura|Exvot de terracota femení. La Serreta. (Alcoi, Cocentaina, Penàguila). Segle III - inicis del segle II aC Alcoi compta amb un ric patrimoni arqueològic i històric, molt d'ell inscrit en el catàleg de Béns d'Interès Cultural. A les muntanyes que envolten la ciutat es troben gran quantitat de jaciments arqueològics per tot el terme municipal. L'any 1998 l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la península Ibèrica fou declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Al terme municipal es troben assentaments ibèrics d'altura així com romans i d'època islàmica. El nucli antic és hereu de l'urbanisme de la Revolució Industrial si bé fins als nostres dies han arribat testimonis del seu passat medieval. El que diferència a Alcoi d'altres poblacions és el ric patrimoni arqueològic industrial disseminat per tota la població prop dels llits dels rius que a poc a poc es va recuperant amb la creació de zones d'oci, museus i camps arqueològics entre altres actuacions.

Investigació miniatura|Cérvol de la Cova Foradada (La Sarga). Per la seua orografia calcària a la zona es troben molts abrics i coves que van ser utilitzats pels avantpassats que van poblar aquestes terres. L'inici dels estudis arqueològics a Alcoi cal que datar-lo el 1884,AURA TORTOSA, J. Emili. "Erudits, col·leccionistes i arqueòlegs : Història de la investigació (Alcoi 1884-1999)" en Catàleg Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó Alcoi(p.23) data en què l'enginyer Enric Vilaplana Julià, burgés il·lustrat i amic de Joan Vilanova i Piera, descobreix el jaciment arqueològic de Les Llometes, necròpolis referent en la literatura arqueològica i objecte de discussió pública en la premsa local de l'època.

El terme municipal d'Alcoi és una zona molt estudiada des de principis del , publicant-se els resultats de les excavacions a la Serreta, la Mola Alta de Serelles o el mas de Menente per part de la Junta Superior d'Excavacions i Antiguitats. Destaca el treball de recopilació i divulgació de Remigio Vicedo Sanfelipe en la dècada del 1920 editant la revista històrica El Archivo de Alcoy (1919-1924), també la seua inacabada Historia de Alcoy y su región (1920-1923 de l'Eneolític als ibers) de quasi mil pàgines o la Guía de Alcoy de 1925 amb un repàs històric de la poblacióBENEITO LLORIS, Àngel; BLAY MESEGUER, Francesc-Xavier; SEGURA MARTÍ, Josep Maria (2006). Remigio Vicedo i "El Archivo de Alcoy". (p. 9) treball que calaria en Camil Vicedo MoltóMuseu arqueològic d'Alcoi (la Serreta, l'Ull del Moro i la Mola d'Agres), escriptor i arqueòleg que dona nom al museu arqueològic de la població fundat el 1945, Ricard Moltó Abad, Evarist Pérez Segura, Ferran Ponsell Cortés (el Xarpolar (Planes- Margarida), la cova de la Sarsa (Bocairent), el Salt i la Sarga), Ernest Botella Candela, Santiago Reig Candela i Lluís Gisbert Botella (la Mola Alta de Serelles tots tres) es van dedicar a investigar la Prehistòria recent d'aquestes comarques. Entre 1916 i 1935 l'esmentada Junta Superior d'Excavacions i Antiguitats va publicar 136 memòries, 14 d'àmbit valencià de les quals 6 estaven dedicades a jaciments d'aquesta comarca.TRELIS MARTÍ, Julio, (2006). "Aportacions a la Prehistòria Valenciana" en Història d'Alcoi (p. 78-79). Anys després Camil Visedo i Vicent Pascual Pérez (cova de la Pastora, la cova de l'Or (Beniarrés), Mas d'En Miró, el Puig i la Serreta) van ser nomenats al Servei d'Investigació de la Diputació de València. Menció a banda per a Francisco Jordá Cerdá catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Salamanca. De les publicacions actuals cal destacar la revista "Recerques del Museu d'Alcoi".

Del Paleolític a l'edat del BronzeAURA TORTOSA, J. Emili; JORDÁ PARDO, Jesús F. (2006). "La Prehistòria" en Història d'Alcoi (pp.56-69). miniatura|Punta mosteriana miniatura|La Sarga. Edat del Bronze En l'àmbit valencià les primeres proves de poblament es daten per sobre dels 300.000 anys abans del present. Els jaciments arqueològics més antics al terme municipal daten del Paleolític mitjà (100.000 anys) com són l'abric del Pastor i el SaltAURA TORTOSA, J. Emili; JORDÁ PARDO, Jesús F. (2006). "La Prehistòria" en Història d'Alcoi (Mapa (p. 60). habitat per l'home de Neandertal, referent a nivell mundial,HERNÁNDEZ GÓMEZ,Crísto M.; GALVÁN SANTOS, Bertila; RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ, Amelia; FRANCISCO ORTEGA, Isabel; ALBERTO FANGOS, Verónica; FANGO ROIS, Ana; (2001). "Las sociedades cazadoras-recolectoras neandertalianas en los valles de Alcoy (Alicante, España). El Salt como un centro de intervención referencial". Tabona (núm. 10, p. 7-34). en ell s'han documentat les úniques restes humanes neandertelianes de la comarca i la foguera estructurada, llar, més antiga de la península Ibèrica. D'aquest període és típica la baixa densitat de població i l'elevada mobilitat dels humans amb freqüents episodis de desocupació dels poblats o coves.

L'ocupació humana moderna de la vall del riu d'Alcoi va ser progressiva durant el Paleolític superior per part de bandes de caçadors entre l'any 33000 aC i el 9000 aC i per les dates obtingudes és de poc abans dels 8.000 semblen abandonar-se l'abric de la Falguera i la penya del Comptador de l'Epipaleolític per part d'aquestes societats caçadores.

Pocs segles després amb un buit documental considerable en tota la vall del riu hi han grups d'agricultors neolítics plenament instal·lats a l'abric de la Falguera,AURA TORTOSA, J. Emili; JORDÁ PARDO, Jesús F. (2006). "La Prehistòria" en Història d'Alcoi (Mapa p. 66). a Les Llometes i la cova de la Pastora l'Eneolític, i els poblats de l'edat del bronze de l'Altet del Canalís, la Mola Alta de Serelles, el Mas de Menente, el Mas d'En Miró, el Mas del Corral, el Castellar, l'Alt de l'Aviació, el Morro del Pla Timonar, l'Ull del Moro, i el Puig més les coves i avencs utilitzats pels pastors com la cova de la Boira, cova del Conill, Sima Simarro, cova del Cau de les Raboses, Sima del Pinaret del Mas Nou, i sobretots el santuari de la Cova Foradada (Abrics de La Sarga).AURA TORTOSA, J. Emili; JORDÁ PARDO, Jesús F. (2006). "La Prehistòria" en Història d'Alcoi (Mapa p. 69). Es tracta, possiblement, d'uns dels pocs territoris espanyols que mereixerien ser conservats com un vertader paisatge antròpic de l'Edat del Bronze.AURA TORTOSA, J. Emili; JORDÁ PARDO, Jesús F. (2006). "La Prehistòria" en Història d'Alcoi (p. 68).

L'Antiguitat miniatura|Cara B del plom de la Serreta (Alcoi): Text ibèric en alfabet grecoibèric

Època ibèrica i Romana: Al terme municipal es troben documentats 15 assentaments rurals ibèrics, així com nou d'època romana, alguns d'ells dins la mateixa ciutat. El més destacat d'aquesta època són els poblats ibèrics d'altura de La Serreta, El Puig i El Castellar i la necròpolis romana de l'Horta Major.GRAU MIRA, Ignasi (2006). "L'Antiguitat. Època ibèrica i romana" en Història d'Alcoi (Mapa). Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoià d'estudis Històrics i Arqueològics (p. 83).

Època islàmica: El principal jaciment és el poblat fortificat del Castellar (al-Qüy) així com la troballa de ceràmica de l'època en les partides de Barxell, Polop, Torc, Uixola o Benissaidó. Les necròpolis del Castellar i Caramanxel així com diverses restes de terrasses i séquies.PÉREZ BOTÍ, Germán (2006). "L'època islàmica" en Història d'Alcoi (Mapa de J. TORRÓ). Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoià d'estudis Històrics i Arqueològics (p. 104). miniatura|Torre de Na Valora i pont de Buidaoli

edat mitjana: El Castell de BarxellPAREDES VAÑÓ, Enric (2006), "El castell de Barxell" en Història d'Alcoi, Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoià d'estudis Històrics i Arqueològics (p. 130-133) del (), declarat Bé d'Interés Cultural. Es tracta de les restes més importants de l'època. Va substituir a l'enderrocat castell àrab del Castellar.PÉREZ BOTÍ, Germán (2006), "El Castellar" en Història d'Alcoi, Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoià d'estudis Històrics i Arqueològics (p. 110-111) La seua situació el permetia controlar la població àrab de les partides de Barxex i Polop alhora que formava part de la xarxa de castells fronterers amb el regne de Castella.

Dins de la ciutat la situació és diversa segons cada cas, les torres de la muralla ja restaurades són la Torre de Na ValoraTORRÓ, Josep (2002). "La torre de Na Valora" en Revista de festes de moros i cristians. Alcoi: Associació de Sant Jordi. del o el Portal de Riquer del , conformat per l'arc de Sant Roc del i les torres de N'Aiça i la torre-portal de Riquer del .BAÑÓ ARMIÑANA, Ricard; DÁVILA LINARES, Juan Manuel. "El Raval Vell" en Història d'Alcoi, Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoià d'estudis Històrics i Arqueològics, 2006, p. 148-149 Compta a més amb un baluard defensiu de la guerra de successió. La torre de l'Andana va ser integrada a la rehabilitació de la placeta de les Xiques. Totes aquestes torres es troben al Raval Vell del nucli antic.

Tant les restes del Portal del Castell i del Portal de Penàguila del com la Casa del Delme (segles XIV-XV) es troben per restaurar.

També són importants les restes romàniques i gòtiques recuperats de l'església de Santa Maria com l'arc gòtic pertanyent al convent de Sant Agustí de la plaça de Dins.

Ermites miniatura|Ermita de Barxell Al terme municipal d'Alcoi existixen dues ermites gòtiques, la de Sant Antoni Abat () i (), i Sant Cristòfol. D'època posterior són l'ermita de Polop () amb un Sagrat Cor de Jesús obra de Ferran Cabrera Cantó a la seua esplanada, Barxell dedicada a Sant Josep i Mariola Sant Pere.VICEDO SANFELIPE, Remigio, Guía de Alcoy, Imp "El Serpis", Alcoy, 1925. p. 216-217

Al complex industrial del Molinar es troba una ermita dedicada a la Verge del Pilar inaugurada el dia 30 de novembre de 1840.VICEDO SANFELIPE, Remigio, Guía de Alcoy, Imp "El Serpis", Alcoy, 1925. p. 216

Esglésies Antiga parròquia de Santa Maria, més coneguda com l'antic hospital. És el primer temple cristià de la població del qual es tenen notícies. Es tracta d'una església gòtica amb elements tardoromànics de la que es conserven els vestigis romànics més meridionals d'Europa. Abandonat el seu ús com a església, l'edifici ha complit diverses funcions, és remodelat per a albergar els jutjats d'Alcoi.Jordi Sedano vol el jutjat al centre de la ciutatL'Ajuntament encarrega el projecte per rehabilitar la futura seu dels jutjats a la Mare de Déu L'Ajuntament destinarà l'1% de l'obra del nou Jutjat a la protecció de l'edificiLes obres del Palau de Justícia començaran al generTroben dos columnes gòtiques en l'edifici del futur Palau de Justícia d'AlcoiApareixen restes òssies del primer cementeri d'Alcoi a l'edifici dels futurs Jutjats Segons l'arquitecte Santiago Varela, tot apunta que l'església va ser demolida i alguns elements com a motlures o restes de dovelles es van reutilitzar en la nova construcció. miniatura|Estat actual de la façana de l'església de la Mare de Déu dels Desemparats