Galilea és un poble del municipi de Puigpunyent (Mallorca). Està situat al vessant meridional del Puig de Galatzó, a la Serra de Tramuntana. El centre del poble està situat a 402 metres sobre el nivell del mar.
Etimologia El nom Galilea ha generat molta especulació, tot i que sense proves documentals sòlides. Tradicionalment s'ha relacionat l'origen del llogaret amb l'establiment fet per Ramon Ribes i Pere Basses a finals del , però la documentació desmenteix aquesta teoria. El topònim no apareix fins al , quan el nucli ja comptava amb diverses propietats i cases. Això indica que el nom es va donar quan el poble ja existia com a nucli consolidat, no abans.
Encara no se sap amb certesa qui li va posar el nom, però tot apunta a Lluc Cortei i Estassi, prevere i propietari de Son Cortei, que vivia a la zona a principis del . Aquest personatge, molt vinculat al naixement del nucli i implicat en litigis sobre la possessió, podria haver escollit el nom Galilea per la seva forta connotació bíblica, seguint la tradició de posar noms religiosos a nous establiments (com Betlem o Monti-sion).
Geografia El territori de Galilea ocupa aproximadament 44 hectàrees i presenta un paisatge muntanyenc envoltat per diverses conques hidrogràfiques, com les dels torrents des Ratxo i de la Font des Òbits. El nucli s'alça al vessant de llebeig de la mola de na Ferrana (516 m).
Al seu voltant s'aixequen diversos accidents geogràfics destacats, com el coll del Molí de Vent (370 m), el puig de na Bauçà (614 m), el pla de Son Cortei (450 m), sa Plana (487 m), la moleta de Son Martí (380 m), els Colls (350 m) i el penyal de la Rota (424 m).
El torrent des Ratxo neix a les faldes orientals del puig de Galatzó i s'uneix més avall amb el torrent homònim, que finalment desemboca a Santa Ponça. El conjunt de torrents de la zona forma una conca d'uns 73 km².
El clima és mediterrani, amb una temperatura mitjana anual d'entre 16 i 17 °C i una precipitació mitjana d'uns 600 a 700 mm. Els vents predominants són la tramuntana i el llebeig. Els sòls, de tipus calcari, afavoreixen una vegetació dominada pel pinar i la garriga d'ullastre i garballó.
Història L'origen del llogaret de Galilea ha estat objecte de diverses interpretacions històriques. La hipòtesi tradicional, formulada per Joan Baptista Ensenyat i Pujol al , sosté que el poble fou fundat el 1396, quan els propietaris Ramon Ribes i Pere Basset, senyors de les alqueries d'Alcabussa i Benifatxó, cediren part de les seves terres per establir-hi famílies pageses al lloc conegut com sa Moleta. Aquesta versió, que presenta Galilea com una fundació planificada, fou àmpliament acceptada fins fa poc. En paral·lel, el cronista Joaquim Maria Bover aportà una segona interpretació segons la qual ja el 1595 existia un oratori a Son Cortei que servia d'església per al llogaret, fet que implicaria l'existència d'una comunitat estable anterior a la data esmentada per Ensenyat.
Les investigacions recents de Tomàs Vibot Railakari, basades en documentació arxivística, qüestionen ambdues versions. Segons Vibot, no existeix cap prova de la suposada fundació del 1396, i l'oratori citat per Bover és posterior a 1605. La seva recerca mostra que Galilea es formà progressivament a finals del , com a conseqüència de la fragmentació del rafal de Son Cortei i dels establiments de petites parcel·les cedides a membres de la mateixa família i a pagesos de la contrada. D'aquesta manera, el naixement del llogaret respondria no a un acte fundacional concret, sinó a un procés espontani d'assentament vinculat a l'expansió agrícola i a la necessitat d'habitatge dels treballadors rurals.
Durant els segles i , el creixement agrícola comportà un fort augment demogràfic. A inicis del (1806–1810) es construí l'oratori, impulsat pel bisbe Pere Rubio i per l'almirall Antoni Barceló i Pont de la Terra. El 1810 es creà la vicaria in capite sota l'advocació de la Immaculada Concepció, que es convertí en parròquia l'any 1972.
Patrimoni L'església parroquial de la Immaculada Concepció fou construïda entre 1806 i 1810 i constitueix un exemple d'arquitectura neoclàssica rural. Té planta rectangular amb una sola nau coberta per volta de mig canó i quatre capelles laterals. L'orgue, instal·lat l'any 1876–1877, és atribuït al mestre Julià Munar, tot i que algunes fonts assenyalen que incorpora peces provinents de l'antic orgue del convent de Sant Domingo de Palma, obra de Jordi Bosch, traslladat posteriorment a Santanyí.
Entre altres elements patrimonials destaquen els molins de can Soler i d'en Martí, situats al planell de la mola de na Ferrana. També són d'interès diverses fonts naturals i d'aprofitament tradicional, com la Font des Òbits, es Ratxo i la Font de la Marquesa, totes elles vinculades històricament a l'abastiment d'aigua del poble i a les activitats agrícoles del seu entorn.
Cultura El poble ha tingut una vida cultural activa. Al es fundà la banda de música de Galilea (1893), promoguda pel prevere Martí Rosselló Santandreu, i posteriorment el grup folklòric Aires Regionals (1940–1954). També hi existí el Club de Futbol Galilea (1930–1935) i el grup de teatre Xingonera, creat el 1978.
Pel que fa a l'educació, fins a finals del l'ensenyament depenia del vicari. Després, mestres locals com Francesca Arbona Pocoví —guardonada amb l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi (1964) i filla adoptiva de Puigpunyent (1972)— contribuïren a la formació dels infants.
Diversos escriptors i artistes han residit o estat vinculats amb Galilea, com Joan Alcover, Josep Calafat, Tomàs Aguiló, Llorenç Riber, Bartomeu Lluís Ferrà, Angela von Neumann, John Ulbricht i Manuel Picó.
Referències
Bibliografia complementària
Enllaços externs
Galilea a la web oficial de l'Ajuntament de Puigpunyent. Recorregut pels voltants de Galilea
Categoria:Llogarets de Mallorca Categoria:Puigpunyent