miniatura|Mircea Eliade retrat a un segell de la República de Moldàvia fou un estudiós romanès especialitzat en mitologia i història de la religió. Gran coneixedor d'idiomes i amb formació en filosofia, va divulgar i analitzar relats i símbols relacionats amb les creences del món europeu i oriental.
Biografia Va estudiar filosofia a la Universitat de Bucarest i va completar la seva formació a Itàlia. En acabat, l'any 1928 viatjà a l'Índia, on durant tres anys estudià sànscrit i filosofia índica. Quan tornà, ensenyà filosofia i història de les religions a Bucarest. L'any 1940 abandonà Romania definitivament. Després de passar per Londres i Lisboa, s'instal·là a París l'any 1945. El 1950 conegué Carl Jung i s'integrà en el Cercle d'Eranos. El 1956 va ser nomenat professor d'història de les religions a la Universitat de Chicago, on s'instal·là definitivament. El 1975 va ser elegit membre de l'Académie Royale de Langue et de Littérature Françaises de Belgique. En el seu pensament destaca especialment el concepte de sagrat, és a dir, el valor excepcional que una cultura atorga a un símbol o ritus pel seu caràcter sacre, que permet la transcendència. Aquest caràcter de sagrat és el que uneix diverses religions i actes culturals, que analitza a les seves obres seguint els mètodes del comparatisme.
L'obra L'obra d'Eliade es divideix en dues categories: científica i literària. Es pot comprendre la seva obra científica a través d'aquestes àrees, idees religioses o aquests conceptes filosòfics: Homo religiosus, sagrat, hierofania, alquímia, xamanisme, ioga, símbol, mite com una història sagrada, la religió com una experiència, el cristianisme còsmic i el temps sagrat.Itu, Mircea (2006), Mircea Eliade, (en romanès), Bucarest: Editorial Fundaţia România de Mâine, p. 26-30.
Des de la perspectiva del fet religiós va fer especial èmfasi a l'estudi dels símbols i els mites, als que va interpretar en les seves diverses funcions antropològiques. En contra de les interpretacions més difoses del pensament mític, Eliade pensava que en els mites, així com en la concepció d'allò sagrat i el profà (contrari al sagrat), es manifesten els trets específics d'allò humà. Els mites, lluny de ser simples fenòmens històrics, perviuen i han de ser utilitzats per l'home modern per a renovar-se i percebre, a través d'ells, l'etern. No obstant, aquesta pervivència no s'efectua només pel record dels mites ancestrals sinó que, en cada època, s'engendren mites propis, de manera que també existeixen mites propis de l'era contemporània. Per això, la seva investigació dels símbols està orientada cap a la recerca de les manifestacions del sagrat entre les realitzacions de l'home modern, aparentment dessacralitzades i secularitzades, però que segueixen conservant aspectes essencials del sagrat. Eliade, que va crear el terme hierofania per a referir-se a la manifestació d'allò sagrat, assenyala que fins i tot les nocions d'un espai sagrat -diferent de l'espai profà- són presents en l'home no religiós, com també ho està la noció d'un temps sagrat -diferent del temps profà-. Propugna un nou «humanisme» que adopta com a base el sagrat en tant que estructura la consciència humana.
Es pot comprendre la seva obra literària sobretot a través de la novel·la La nit de Sant Joan, traduïda en castellà per Joaquín Garrigós i premiada per la Unió d'Escriptors de Romania com la millor traducció del món d'un escriptor romanès en un idioma estranger.[ http://www.zf.ro/ziarul-de-duminica/in-romania-exista-scriitori-care-ar-putea-fi-mandria-oricarei-literaturi-3006098], article del diari financer Ziarul de duminică, 30 juny 2006.
Obres d'Eliade en català "Invitació al ridícul". Traducció de l'assaig "Invitație la ridicol". In: "Funàmbula. Revista interdisciplinària" núm. 0, 1998 (trad. de Virgil Ani, Joan Fontana, Joan-Maria Jaime i Àlex Pérez). Reedició: núm. 1 (1998-1999) de l'esmentada revista. Maitreyi o la nit bengalina (Viena Edicions, 2011) (traducció de Joan Fontana) El sagrat i el profà (Fragmenta, 2012) (traducció de Julia Argemí) El mite de l'etern retorn (Fragmenta, 2014) (traducció de Víctor Obiols) Diccionari dels símbols (Fragmenta, 2021) (amb Ioan Petru Couliano - ed., pròleg de Jacques Vidal, traducció de Roser Homar)
Referències
Bibliografia Meslin, Michel (1973), Pour une science des religions, (en francès), París: Éditions du Seuil. Allen, Douglas (1978), Structure and Creativity in Religion. Hermeneutics in Mircea Eliade's Phenomenology and New Directions, (en anglès), la Haia-París-Nova York: Mouton. Rennie, Bryan S. (1996), Reconstructing Eliade. Making Sense of Religion, (en anglès), Albany: University of New York Press. Ricketts, MacLinscott (1988), Mircea Eliade: The Romanian Roots 1907-1945, (en anglès), Boulder: Columbia University Press. Itu, Mircea (2006), Mircea Eliade, (en romanès), Bucarest: Editorial Fundaţia România de Mâine. Ries, Julien i Spineto, Natale, editors (2000), Esploratori del pensiero umano - Georges Dumézil e Mircea Eliade, (en italià), Milano: Edizioni Jaca Book. Scagno, Roberto (editor), Arcella, L. y Pis, P. (1998), Confronto con Mircea Eliade. Archetipi mitici e identità storica, (en italià), Milano: Edizioni Jaca Book. Itu, Mircea (1997), Indianismul lui Eliade, (en romanès), Brașov: Editorial Orientul latin. Kitagawa, Joseph Mitsuo i Long, Charles H., editors (1969), Myth and Symbol. Studies in Honour of Mircea Eliade, (en anglès), Chicago: The University of Chicago Press. Handoca, Mircea (1997), Mircea Eliade. Biobibliografie, (en romanès), Bucarest: Editorial Jurnalul literar. Altizer, Thomas J. J. (1968), Eliade and the Dialectic of the Sacred, (en anglès), Philadelphia: The Westminster Press. Bœspflug, François i Dunand, Françoise, editors (1996), Le comparatisme en histoire des religions, (en francès), París: Éditions du Cerf. Bădiliţă, Cristian, editor (1997), Eliadiana, (en romanès), Iaşi: Editorial Polirom. Culianu, Ion Petru (1995), Mircea Eliade, (en romanès), Bucarest: Editorial Nemira. Dancă, Wilhelm (1998), Mircea Eliade. Definitio sacri, (en romanès), Bucarest: Editorial Ars Longa. Cave, David (1993), Mircea Eliade's Vision for a New Humanism, (en anglès), Nova York-Londres-Oxford: Oxford University Press. Itu, Mircea (1999), L'indianisme de Mircea Eliade (en francès), París: École pratique des hautes études, Sorbonne, Sciences historiques et philologiques. Duchène, Henri (1965), Le thème du temps dans l'œuvre d'Eliade (en francès), Louvain: Université catholique de Louvain. Charpentier, Anne (1975), Sens et fonction du sacré selon Mircea Eliade (en francès), Louvain: Université catholique de Louvain.
Enllaços externs
Categoria:Membres corresponents de l'Acadèmia Britànica Categoria:Escriptors de Bucarest Categoria:Novel·listes romanesos Categoria:Dramaturgs romanesos Categoria:Periodistes romanesos Categoria:Crítics literaris romanesos Categoria:Professors de filosofia Categoria:Mitògrafs Categoria:Antropòlegs europeus Categoria:Historiadors romanesos Categoria:Historiadors de la religió Categoria:Filòsofs romanesos Categoria:Diplomàtics romanesos Categoria:Membres de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique Categoria:Alumnes de la Universitat de Bucarest Categoria:Alumnes de la Universitat de Calcuta Categoria:Professors a França Categoria:Professors de la Universitat de Bucarest Categoria:Professors de la Universitat de Chicago Categoria:Morts a Chicago Categoria:Crítics literaris estatunidencs Categoria:Antropòlegs estatunidencs Categoria:Novel·listes estatunidencs Categoria:Diplomàtics estatunidencs Categoria:Periodistes estatunidencs Categoria:Historiadors estatunidencs Categoria:Filòsofs estatunidencs Categoria:Teòrics de la literatura Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Dramaturgs estatunidencs del segle XX Categoria:Assagistes estatunidencs del segle XX Categoria:Artistes de Bucarest Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Filòsofs morts al segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XX