miniatura|Hècate, la deessa de la màgia, dotada de tres cares. Màgia són les arts, coneixements i pràctiques amb què es pretén produir resultats contraris a les lleis naturals conegudes valent-se de certs actes o paraules, o bé amb la intervenció d'éssers fantàstics. La màgia és considerada un art ocult que pretén produir efectes a partir d'elements sobrenaturals o de la natura. Hi ha una variant anomenada il·lusionisme que es fonamenta en l'ús explícit de trucs i sovint en un llenguatge teatral.
Generalitats miniatura|Bandera vudú El terme màgia ve de "magi", un dels elements religiosos de Babilònia relacionat amb els conjurs, herbes medicinals i sortilegis. Les religions monoteistes perseguien la màgia, considerada pagana, perquè anava contra els designis divins, ja que només Déu podia alterar la natura. Per això es va produir una persecució de persones que practicaven l'endevinació, la bruixeria i, suposadament, la màgia.
La màgia és l'acte o representació explícita per la qual l'individu creu que demostra el seu reconeixement de l'existència d'una o diverses deïtats o forces que tenen poder sobre la seva destinació, a qui obeeix, serveix i honra. La màgia seria una forma de pensar que fa permeable el pensament, i de vegades la vida de l'individu, des de simplement triar un color determinat a una vocació.
En la majoria de les religions, següent estadi per sobre de la màgia, es troben cultes fàl·lics i sexuals, ritus de fertilitat i culte a la família, relacionats amb l'instint sexual, social i de reproducció, que cerquen sublimar-se en forma d'energia espiritual. Aquesta energia s'expressaria en forma d'impuls sexual, i sublimada s'expressaria en forma de germanor i de solidaritat. Ja Freud, en la seva teoria de l'eros, va insistir a posar l'impuls sexual sublimat com a origen de la religió i la cultura.
Des d'un punt de vista més ampli, la màgia es refereix a les creences metafísiques, l'element diferenciador i central de les quals és la capacitat humana de modificar la realitat sense mitjans estrictament causals. La màgia, en general, és també designada sovint com a bruixeria. Molts invents moderns són considerats màgia per les societats primitives i supleixen les capacitats cercades pels qui es dedicaven a la màgia.
El pensament màgic, origen de la màgia, són certes creences mancades de lògica. Sol estar basat en percepcions psíquiques subjectives de l'individu o del col·lectiu, que pot haver estat condicionat per altres persones que aquest hagi conegut, i sovint accepta d'alguna manera les teories d'aquests individus sobre aquestes creences. En psiquiatria, diverses malalties mentals i trastorns de personalitat es caracteritzen per diversos graus de pensament màgic.
Estudis sobre el pensament màgic:
Ocultisme és l'estudi de les doctrines ocultes de les diverses religions i filosofies, posant l'accent en els fenòmens paranormals i els poders ocults de l'ésser humà. Esoterisme és l'estudi i la pràctica de tradicions esotèriques, és a dir, vinculades a corrents religiosos i filosòfics importants, però (almenys en origen) desconeguts o secrets per al gran públic. Pseudociència (falsa ciència; del llatí pseudo: fals i scientia:coneixement) és un terme que es refereix a un conjunt de suposats coneixements, metodologies, pràctiques o creences no científiques però que reclamen l'anomenat caràcter. Aquest concepte és utilitzat pels enfocaments epistemològics preocupats pel criteri de demarcació de la ciència i té major consens entre les ciències formals i naturals. Superstició és la creença, no fonamentada, o assentada de forma irracional en l'home, que certes accions voluntàries (com pregàries, eixarms, conjurs, encisos, malediccions o altres rituals) o involuntàries (com la caiguda de sal al sòl o l'arribada d'un dimarts 13) poden alterar el destí o la sort d'una persona. S'inclouen entre les supersticions l'endevinació i les seves diferents disciplines (astrologia, quiromància, cartomància o tarot, geomància o feng-shui, espiritisme, etc.) i el curanderisme.
Això no obstant, cal remarcar que l'actual utilització del llenguatge verbal per aconseguir canvis en una persona, de vegades fins i tot sense que ho sàpiga, és la base de moltes psicoteràpies, inclosa la psicoanàlisi. Així mateix, la utilització de tècniques com la suggestió, la hipnosi i la programació neurolingüística (PNL), i fins i tot els placebos, són eines de canvi conductual que antigament podien ser atribuïts a encanteris, sortilegis, bruixeria, màgia, o miracles en el cas de la religió. També s'han de mencionar els efectes ben sabuts de les profecies autocomplertes, en les quals una afirmació respecte al futur, en forma de profecia, desencadena una sèrie de successos que acaben ocasionant el que havia estat predit. La diferència de totes aquestes tècniques amb la màgia és l'absència d'atribució de poders a entitats espirituals o metafísiques.
Per altra banda, el mot màgic també és utilitzat per referir-se a fenòmens que no tenen una explicació racional. Així, allò inexplicable pot ser "màgic". De vegades, per referir-se a sentiments com l'amor o la felicitat, quan hi ha quelcom que no es pot definir, es fa servir l'expressió "hi ha màgia".
Història El terme màgia deriva de magus, un dels elements religiosos incorporats per gent dedicada a la màgia en l'antiga Babilònia. Van existir mags i bruixes a l'antiga Roma, a l'antiga Grècia i a gairebé tot el món occidental i oriental de l'antiguitat, quan la màgia o fetilleria populars estaven relacionades amb antics ritus de fertilitat i iniciació al coneixement. La màgia i la fetilleria estaven lligades també a les creences de pobles orientals molt antics, en els quals el mag o bruixot era alhora un sanador i un coneixedor del món invisible d'esperits, i ocupava un paper preponderant en la comunitat.
A Grècia i Roma qui exercia l'endevinació o feia màgia no tenien ja res a veure amb els xamans, encara que eren consultats sobretot pels poders d'endevinació de què es creia que estaven dotats. A l'Europa medieval, la màgia va estar relacionada amb l'alquímia i l'astrologia, activitats ocultes considerades demoníaques per l'Església Catòlica, i que van ser objecte de persecució especialment durant la Baixa edat mitjana i l'edat moderna.
Unes 500.000 persones van resultar processades i gran part executades per tribunals civils i religiosos, acusades de bruixeria, al llarg de gairebé cinc segles. Hi va haver processos per bruixeria fins al , tant a Europa com a Amèrica del Nord. A Europa el Tribunal de la Santa Inquisició va desenvolupar un paper preponderant en aquests fets. Cal assenyalar que cap de les grans religions accepta la màgia, i pel que fa al judeocristianisme, en particular, es troben referències negatives a la màgia a l'Antic Testament i al Nou Testament.
L'antropologia distingeix, avui dia, entre màgia i religió, i col·loca la màgia en un plànol paral·lel al de l'evolució de les religions. La interrelació dels mites antics de les més diverses cultures, les seves similituds i relació amb les religions animistes, en les quals la màgia ocupava un paper central, van ser estudiades per l'antropòleg britànic James George Frazer en la seva obra monumental La branca daurada.
Van merèixer també una àmplia consideració per part del psiquiatre Carl Jung, qui va desenvolupar la teoria de l'inconscient col·lectiu. Lhermetisme (dit l'antiga ciència a l'edat mitjana) va influir en el pensament del Renaixement. Aquesta pseudociència es vincula, en alguns aspectes, al manteniment d'antigues creences que, com la màgia, conduïen al coneixement i maneig de les lleis espirituals de l'Univers. El 1463, Cosme de Médici va encarregar la traducció de l'obra d'Hermes Trimegisto, que se suposava que fou escrita a l'antic Egipte però que, per a molts, data dels primers segles de l'era cristiana i que és la pedra angular del moviment hermètic o gnòstic (de gnosi, coneixement). L'endevinació mitjançant el tarot va ser una activitat freqüent a l'inici de l'edat moderna, malgrat els sistemes de símbols desenvolupats en la cartomància per al coneixement de la realitat present i futura, que són clarament derivats d'altres mètodes d'endevinació relacionats amb la màgia, entre ells la lectura del vol de les aus i de les entranyes dels animals sacrificats.
Pràctiques de simple fetilleria, l'endevinació, l'astrologia, la lectura de baralles i de llibres oraculars (com l'antiquíssim I Ching, a la Xina) o de l'alfabet rúnic (a Escandinàvia), aspectes de l'hinduisme, yoga, i fins i tot la creença en la divinitat de civilitzacions extraterrestres i la seva presència entre els humans van constituir des de mitjans del un conglomerat feblement articulat que es va conèixer com a moviment de la Nova Era (en anglès New Age). La màgia ha estat molt perseguida en el transcurs de la Història (per corrents religiosos o socials) i encara avui (contrastant les seves teories per mitjà del mètode científic), si bé ara, a diferència d'altres temps, afortunadament ja no significa la mort per a qui la practica.
La màgia en l'Antropologia Simbòlica La màgia segons Frazer miniatura|Xamanisme Urarin, 1988 Segons Frazer, el Pensament en què es fonamenta el concepte de la màgia és un conjunt de pràctiques i creences als quals individus d'una societat recorren per a crear-se un benefici, per a una consecució de fins, relacionant-les, al seu torn, amb cert ordre en la naturalesa, ja sigui com a grup, com quan una limitació natural afecta severament en l'organització social del grup, per exemple una sequera o la infertilitat (fetilleria), o a nivell individual, com quan es necessita desfer-se d'un enemic que amenaça la vida (tabú).
Els evolucionistes van distingir notablement les professions públiques sota les quals es constituïa una o altra societat:
La funció del mag va ocupar en moltes societats un paper fonamental en la presa de decisions importants.
Els consells d'ancians, distingint-se en general la tendència als consells d'ancians, que representaven el cap de govern de les societats «salvatges». Va representar un punt medul·lar en els estudis que van tractar de comprendre l'organització de societats no occidentals que contrastaven amb les occidentals. Es pot dividir en dos vessants d'anàlisi pels processos mentals, segons els principis abstractes en els quals es basa la pràctica de la màgia, sota una llei denominada d'empatia.
És per aquesta raó que, en aquesta línia de pensament, la màgia és predecessora de la religió en una escala evolutiva, és a dir, que la màgia correspon a un estadi de grau d'evolució de certes societats considerades salvatges i la religió, a unes altres que se suposen amb major grau de civilització. Vet aquí l'interès del seu estudi, que va tractar de comprendre el punt que la màgia desapareix per a convertir-se en religió i, així, marcar un avançament social cap a un altre estadi evolutiu.
Frazer entén la màgia com l'expressió de regles que determinen la consecució d'esdeveniments en tot el món, com la màgia teòrica; i considerada com una sèrie de regles que l'ésser humà complirà amb la finalitat d'aconseguir els seus objectius, com màgia pràctica. Aquesta es divideix en dos tipus; cadascun es funda sota els principis de semblança i contacte:
Màgia imitativa. Relacionada que el semblant produeix el semblant, homeopatia. Això es refereix als efectes provocats a alguna cosa o a algú que s'assemblessin a les causes que ho van provocar. Es pot abastar des de qui usa la màgia, qui la practica, fins a amb quins fins. Màgia contaminant. Que es refereix a les coses que una vegada van estar en contacte, i actualment actuen recíprocament a distància unint-los per sempre amb un llaç, després d'haver estat separats. Aquest tipus també és present en l'homeopatia.