Tristan da Cunha (/ trɪstən də kuːnə /; conegut de forma col·loquial en anglès com a Tristan), és un grup remot d'illes volcàniques situades a l'oceà Atlàntic sud, la principal illa del qual s'anomena igual. És l'arxipèlag habitat més remot del món,Com a tal, és inscrit al llibre Guinnes de Rècords.
a 2.173 quilòmetres de la terra habitada més a prop, Santa Helena, i a 2.400 quilòmetres de la terra continental més a prop, Sud-àfrica. Es troba a 3.360 quilòmetres d'Amèrica del Sud. El territori es compon de l'illa principal, Tristan da Cunha, que té una longitud nord-sud d'11,27 quilòmetres i una superfície de 98 quilòmetres quadrats, les illes més petites i deshabitades de Nightingale, i les reserves naturals de les illes Inaccessible i Gough. El gener del 2017 l'illa principal tenia 262 habitants permanents. Les altres illes són deshabitades, exceptuant el personal d'una estació meteorològica a l'illa de Gough.
Tristan da Cunha forma part del territori britànic d'ultramar de Santa Helena, Ascensió i Tristan da Cunha, que inclou Santa Helena i l'illa de l'Ascensió, a prop de l'equador, uns 3.730 quilòmetres al nord de Tristan da Cunha. L'accés a l'illa principal és molt dificultós, a causa de la llunyania i perquè és envoltada de penya-segats de més de 600 metres d'altitud.
Geografia miniatura|Illa de Gough, Tristan da Cunha Es creu que Tristan da Cunha es va formar per una llarg aflorament de magma anomenat Punt calent de Tristan da Cunha. Tristan da Cunha és l'illa principal de l'arxipèlag del mateix nom, que consta de les següents illes: Tristan da Cunha, l'illa principal i més gran, que té una superfície de 98 quilòmetres quadrats. () Illa Inaccessible, que té una superfície de 14 km². Illes Nightingale, que té una superfície de 3,4 km². Illa Nightingale, que té una superfície de 3,2 km². Illa Middle, que té una superfície de 0,1 km². Illa Stoltenhoff, que té una superfície de 0.1 km². Illa Gough, que té una superfície de 91 km². miniatura|Tristan da Cunha el 6 de febrer de 2013, vista des de l'Estació Espacial Internacional L'illa Inaccessible i les illes Nightingale són a 35 quilòmetres al sud-oest de l'illa principal, mentre que l'illa Gough es troba a 395 quilòmetres de la qual.
L'illa principal és molt muntanyosa. De fet, l'única plana és a la costa nord-oest, que és on hi ha de l'única vila, Edimburg dels Set Mars. El punt més alt és el volcà Queen Mary's Peak, de 2.062 metres d'alçada, cobert per la neu a l'hivern. Les altres illes de l'arxipèlag són deshabitades, tret de la de Gough, on hi ha una estació meteorològica amb una dotació de sis persones. Aquesta estació ha estat operada per Sud-àfrica d'ençà del 1956 i d'ençà del 1963 és al lloc actual, a la badia de Transvaal, a la costa sud-est.
Clima L'arxipèlag té un clima oceànic humit segons el sistema de Köppen amb temperatures suaus, però amb precipitacions de moderades a fortes i amb unes hores de sol molt limitades, a causa dels persistents vents de l'oest. Segons la classificació de Trewartha, Tristan da Cunha té un clima subtropical humit per la manca de clima fred. El nombre de dies de pluja és comparable al de les illes Aleutianes, situades a una latitud molt més alta a l'hemisferi nord, mentre que les hores de sol es poden comparar amb les de Juneau, Alaska, a 20° més lluny de l'equador que l'arxipèlag. El gel és inexistent per sota dels 500 metres d'altitud i les temperatures d'estiu són igualment suaus,i no arriben mai als 25 °C. Sandy Point a la costa est es considera el lloc més càlid i sec de l'illa, pel fet que és a l'abric dels vents dominants.
Flora i fauna miniatura|Ossos marins subantàrtics a les illes Gough i Inaccessible.|esquerra Moltes de les espècies de flora i fauna tenen una àmplia distribució circumpolar al sud dels oceans Atlàntic i Pacífic. Per tant, moltes de les espècies que sovintegen Tristan da Cunha poden aparèixer en un indret tan llunyà com Nova Zelanda. Per exemple, l'espècie de planta Nertera depressa es va descobrir per primera vegada a Tristan da Cunha, però des de llavors s'ha registrat en llocs tan distants com Nova Zelanda.
Tristan da Cunha és conegut principalment per la seva vida salvatge. L'illa principal ha estat identificada com a àrea important per a la conservació de les aus per BirdLife International pel fet que hi ha 13 espècies conegudes d'aus marines a l'illa i dues espècies d'aus terrestres que hi resideixen. Entre les aus marines que crien a l'arxipèlag hi ha el pingüí salta-roques septentrional, l'albatros becgroc atlàntic, l'albatros fumat, el petrell de Schlegel, el petrell alagran, el petrell suau, el petrell prió becample, la baldriga de Gmelin, la baldriga capnegra, la baldriga grisa, el paràsit subantàrtic, el xatrac antàrtic, i el nodi gros. Les illes Tristan da Cunha i Gough són els únics llocs de cria coneguts al món del petrell de Schlegel (Pterodroma incerta ; estat En perill de l'IUCN). L'Illa Inaccessible és també l'únic lloc de cria conegut de la baldriga d'ulleres (Procellaria conspicillata ; estat Vulnerable de l'IUCN). Se sap que l'albatros de l'illa de Tristan da Cunha (estat En perill greu de l'UICN) es reprodueix només a les illes Gough i Inaccessible: principalment a Gough tret d'un o dos parells que nien a l'illa Inaccessible.
L'endèmic Turdus eremita es troba en totes les illes del nord i cada una té la seva pròpia subespècie; els exemplars de Tristan da Cunha són lleugerament més petits i més grisos que els de Nightingale i Inaccessible. L'endèmic rascló de l'illa Inaccessible, l'au no voladora més petita del món, es troba només a l'illa Inaccessible. El 1956, vuit polles de Gough van ser alliberades a Sandy Point, a Tristan da Cunha, i posteriorment van colonitzar l'illa.
De tant en tant es poden veure diverses espècies de balenes i dofins al voltant de Tristan da Cunha, amb una taxa d'albirament cada vegada més alta, tot i que la recuperació de les balenes, especialment lEubalaena australis, es va veure seriosament amenaçada per la caça il·legal de balenes que va dur a terme la Unió Soviètica. L'ós marí subantàrtic Arctocephalus tropicalis també es pot trobar a l'arxipèlag, principalment a l'illa Gough.
Història Descobriment Les illes van ser descobertes i documentades per primera vegada el 1506 per l'explorador portuguès Tristão da Cunha; no obstant això, la mala mar va impedir-ne el desembarcament. Va anomenar l'illa principal amb el seu nom, Ilha de Tristão da Cunha. Posteriorment, el nom va ser anglicitzat des de la seva primera menció a les Cartes de l'Almirallat britàniques com a Tristan da Cunha Island. Algunes fonts afirmen que van ser els portuguesos els que van fer el primer desembarcament l'any 1520, quan el Lás Rafael, el capità del qual era Ruy Vaz Pereira. El primer desembarcament indiscutible es va fer el 7 de febrer de 1643 per la tripulació de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals del vaixell Heemstede, el capità de la qual era Claes Gerritsz Bierenbroodspot. Els neerlandesos es van aturar a l'illa quatre vegades més els 25 anys posteriors, i el 1656 van crear els primers mapes de l'arxipèlag.
El primer estudi complet de l'arxipèlag va ser realitzat el 1767 per la tripulació de la corbeta francesa Heure du Berger. La primera exploració científica va ser duta a terme pel naturalista francès Louis-Marie Aubert du Petit-Thouars, que es va quedar a l'illa durant tres dies al gener del 1793, durant una expedició mercantil francesa de Brest a Maurici. Thouars va fer recopilacions botàniques i va relatar vestigis d'habitatge humà, incloent llars de foc i jardins coberts, probablement deixats pels exploradors holandesos al .
Segle El primer poblador permanent va ser Jonathan Lambert, provinent de Salem, Massachusetts, els Estats Units, que va arribar a les illes al desembre del 1810 amb uns altres dos homes i, posteriorment, un tercer. Lambert es va declarar propietari de les illes públicament i les va nomenar Refreshment Islands (en anglès: Illes del refrigeri). Tres dels quatre homes van morir el 1812; no obstant això, el supervivent entre els tres primers pobladors permanents, Thomas Currie (o Tommaso Corri) va romandre a l'illa com a pagès.
El 1816, el Regne Unit va annexar les illes, governant-les des de la colònia del Cap a Sud-àfrica. Aquest fet es va dur a terme principalment com a mesura per assegurar que els francesos no poguessin utilitzar les illes com a base d'una operació de rescat per alliberar Napoleó Bonaparte de la seva presó a Santa Helena. L'ocupació també va impedir que els Estats Units utilitzessin Tristan da Cunha com a base de creuers, com van fer durant la Guerra anglo-americana de 1812-1815.
Les illes estaven ocupades per una guarnició de marines britànics i la població civil va créixer gradualment. Els baleners van establir bases a les illes per operacions a l'Atlàntic meridional. No obstant això, l'obertura del canal de Suez el 1869, juntament amb la progressiva transició dels vaixells de vela als vaixells de vapor, va augmentar l'aïllament de les illes. Ja no eren necessàries com a port de descans per a llargs viatges de vela, o per a alberg en viatges d'Europa a l'est d'Àsia.
El 1867, el príncep Alfred, duc d'Edimburg i segon fill de la reina Victòria va visitar les illes. L'assentament principal, Edimburg dels Set Mars (en anglès: Edinburgh of the Seven Seas), va ser anomenat en honor de la seva visita.
El 15 d'octubre de 1873, el vaixell científic de la Royal Navy, l'HMS Challenger, es va estar a l'arxipèlag per dur a terme estudis geogràfics i zoològics sobre Tristan da Cunha, l'illa Inaccessible i les illes Nightingale. En el seu registre, el capità George Nares va registrar un total de 15 famílies i 86 individus residents a l'illa principal.
Segle XX Després d'un hivern especialment complicat el 1906 i d'anys d'adversitats des de la dècada del 1880, el govern britànic va oferir d'evacuar l'illa. Els illencs que romanien a Tristan da Cunha van celebrar una reunió i van decidir refusar l'oferiment, aprofundint així l'aïllament de l'illa. Cap vaixell va visitar l'arxipèlag del 1909 fins al 1919, quan l'HMS Yarmouth s'hi va detenir finalment per informar els illencs del desenllaç de la Primera Guerra Mundial.
L'Expedició Shackleton-Rowett va detenir-se a Tristan da Cunha durant cinc dies al maig del 1922, quan va recollir mostres geològiques i botàniques abans de tornar a la Ciutat del Cap. Els pocs vaixells que van visitar l'arxipèlag durant els anys posteriors van ser l'RMS Asturias, un transatlàntic de passatgers de la Royal Mail Steam Packet Company, el 1927, i els transatlàntics RMS Empress of France el 1928, RMS Duchess of Atholl el 1929 i RMS Empress of Australia el 1935.
El 1936, The Daily Telegraph de Londres va informar que la població de l'illa era de 167 habitants, amb 185 bovins i 42 cavalls.
Des del desembre del 1937 fins al març del 1938, una partida noruega va realitzar una dedicada expedició científica a Tristan da Cunha, i el sociòleg Peter A. Munch va realitzar una gran documentació de la cultura de l'illa; més tard la va tornar a visitar entre 1964-1965. L'illa també va ser visitada per W. Robert Foran el 1938, reportant de la National Geographic Society; el seu informe, Tristan da Cunha, Isles of Contentment, es va publicar al novembre del 1938.
El 12 de gener de 1938, la Gran Bretanya va declarar les illes per carta patent una dependència de Santa Helena, creant el Territori Britànic d'Ultramar de Santa Helena i Dependències, que també incloïa l'illa de l'Ascensió. miniatura|Les illes Gough i Inaccessible van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1995. Durant la Segona Guerra Mundial, la Gran Bretanya va utilitzar les illes com a estació secreta de meteorologia i ràdio de la Royal Navy amb el nom d'HMS Atlantic Isle, per controlar els vaixells nazis U-Boot (que eren necessaris per mantenir el contacte de ràdio) i el moviment de vaixells a l'oceà Atlàntic sud.