La immersió lingüística és l'exposició intensiva a una segona llengua, vivint en una comunitat que la parli de forma habitual, per tal d'aprendre-la més ràpidament i assolir així el bilingüisme dels aprenents. És un procés propi de les estades lingüístiques, sigui en colònies d'estiu o estudiant a l'estranger (programa Erasmus, any lingüístic, doble titulació europea…), i dels immigrants que van a viure a un nou país, on aprenen la llengua a la vida quotidiana encara que puguin tenir un complement de classes formals.
També s'anomena immersió quan es posa en contacte l'aprenent durant moltes hores de la jornada amb la llengua que es vol dominar, encara que no estigui a la comunitat que la té com a llengua materna. Per exemple, a l'escola catalana la immersió lingüística s'ha esdevingut pel fet de convertir el català en llengua vehicular de l'ensenyament, de forma que la majoria de matèries s'imparteixen en aquest idioma. Aquesta immersió garanteix un coneixement suficient del català encara que els alumnes parlin altres idiomes fora de l'escola.
Història La realitat social, distribució territorial i política de moltes de les llengües que es parlen al món i els creixents fluxos migratoris de la població palesen la necessitat que moltes persones, cada vegada en més quantitat, hagin de ser competents en diverses llengües per progressar. Aquesta realitat ha fet plantejar als estudiosos de la psicologia i de la pedagogia, des dels inicis del , la naturalesa i les possibilitats de l'educació bilingüe.
Cal esmentar que, des dels segles i , s'havia generalitzat en els grans estats l'ensenyament en la llengua oficial i, en molts casos, les minories lingüístiques es van ensenyar en aquesta llengua no pròpia, com en el cas del Català. Aquesta pràctica que han patit tants pobles del món no es pot considerar immersió, per la forma hostil i brusca de fer-ho, però sí que s'ha d'anomenar submersió, atès que, implícitament o explícitament, se cercava el reemplaçament d'una llengua per l'altre. Convé distingir entre el bilingüisme additiu, que incorpora la llengua nova sense perdre la de casa, i el bilingüisme substractiu, en el qual s'adquireix la llengua nova de manera precoç en detriment de la llengua familiar que es menysté.Sessió amb W. E. Lambert, març de 1983. sessions extraordinàries de seminari. Grup Català de Sociolingüística. IEC
Els primers estudis presentats en congressos i fòrums internacionals que van tractar sobre l'educació bilingüe, la Conferència Internacional de Bilingüisme, celebrada a Luxemburg el 1928, i les resolucions de la UNESCO del 1951, a París, van oferir una perspectiva negativa de l'educació bilingüe.Arenas 2007
Al voltant dels anys seixanta del segle XX es va produir un important canvi d'opinió entre els experts sobre l'aprenentatge de les llengües i la consideració del bilingüisme, motivats per l'aparició d'estudis empírics que demostraven que el bilingüisme no tenia efectes desfavorables sobre el desenvolupament intel·lectual i que l'ensenyament en una llengua diferent de la primera de l'alumne podia donar millors resultats que l'ensenyament tradicional en la primera. Els primers estudis en aquest sentit són de Lambert (1962) i de Balkan (1970), la iniciativa, però, amb més repercussió va ser l'experiència de l'escola Saint Lambert, al Quebec, que va donar nom a la immersió.
La primera experiència d'immersió s'inicià al Canadà el 1965 a l'escola Saint Lambert. El 1963, els pares d'aquesta escola estaven preocupats per la constatació que els seus fills i filles, en acabar l'escola, tenien greus llacunes de francès que els impedien comunicar-se amb eficàcia en aquesta llengua fora de l'escola, i consideraven que aquest fet els comportava un greu impediment de cara a trobar feina o respondre a les demandes socials del Quebec. Dos anys després, el setembre de 1965, es realitzà en aquesta escola la primera classe experimental d'immersió al francès: consistia a escolaritzar nens i nenes de llengua familiar anglesa (llengua majoritària) en una segona llengua, el francès, de manera que durant els tres primers cursos l'única llengua d'instrucció de l'escola fos la segona llengua per als seus alumnes. Posteriorment, en cursos successius, s'introduïa l'anglès, primerament com a assignatura i, gradualment s'anava augmentant la presència d'aquesta llengua en el currículum escolar fins a arribar a assolir el 60% del curriculum. És a dir, els alumnes escolaritzats tenien com a llengua vehicular de continguts a l'escola una llengua diferent de la llengua que empraven habitualment per relacionar-se a casa amb els seus familiars.
Els bons resultats aconseguits en l'avaluació del programa, palesaren que s'havien assolit els objectius que s'havien marcat i demostraren, en definitiva, que l'ensenyament des de l'inici de l'escolaritat en una segona llengua no representava cap impediment per a aquests alumnes en relació al seu èxit acadèmic.
Objectius L'objectiu primordial de la immersió lingüística és sempre intensificar l'aprenentatge lingüístic i aconseguir, en el menys temps possible, el màxim coneixement i capacitat comunicativa en la llengua apresa. Es tracta, doncs, d'un conjunt d'estratègies d'aprenentatge aplicades intensivament per facilitar als alumnes l'adquisició d'una segona o tercera llengua.
La immersió en els darrers anys s'ha anat aplicant per obtenir altres objectius complementaris a aquest, que es poden agrupar en tres blocs: Ensenyament-aprenentatge de les llengües estrangeres en alumnes que volen conèixer-les com un element d'enriquiment cultural. Ensenyament-aprenentatge de la llengua dominant del lloc i que l'alumne no coneix b) Un altre tipus d'immersió és la que pretén obtenir l'objectiu de la competència lingüística de l'aprenent en llocs on es vol ensenyar una llengua que és forta o dominant i que l'alumne no coneix. Junt amb la competència lingüística se cerca la incorporació de l'alumne a una comunitat lingüística dominant per tal de facilitar-li la integració social i cultural. Dins d'aquest grup s'hi inclou l'aprenentatge de les llengües oficials dels diversos països industrialitzats per la recent immigració (la immersió es produeix fonamentalment en l'àmbit escolar i de l'ensenyament formal, però amb una forta implicació de l'aprenentatge no formal que es produeix al carrer, a la feina i en la vida dels nouvinguts) Ensenyament-aprenentatge de llengües minoritzades, les quals han estat prohibides o rebutjades pels poders públics i que es troben en situació de dificultat per mantenir-se o créixer en el territori on es parlen. En aquest cas, l'objectiu de la immersió és assolir, el més aviat i millor possible, la competència lingüística pels mateixos parlants o per les persones que ocupen actualment el territori per fer normal l'ús de la llengua en l'espai que li és propi i evitar-ne l'extinció.
Característiques Els programes d'immersió lingüística es caracteritzen per: Ser un model pedagògic d'ensenyament en la llengua 2 adreçat als alumnes de llengua i cultura majoritària, amb l'objectiu d'adquirir competència comunicativa en dues llengües sense que l'aprenentatge d'una de les dues comporti una pèrdua de capacitat comunicativa en l'altra. Hi ha un desconeixement inicial de la llengua de l'escola pels alumnes. La llengua de l'escola és una llengua diferent de la que es parla a casa. Participació voluntària dels pares. Els programes d'immersió compten amb professorat bilingüe. Fet que garanteix la comunicació de/amb l'alumne. Els programes d'immersió parteixen d'una concepció instrumental de l'ensenyament de la llengua (considerant que la forma més efectiva d'aprendre una llengua és fer-hi coses). La llengua esdevé vehicular de les activitats d'ensenyament-aprenentatge a les aules. No es força a l'alumne a expressar-se en la segona llengua, sinó que sempre se li permet d'elegir la llengua a utilitzar en els seus intercanvis lingüístics (inicialment en la seva primera llengua). En aquests programes, el tractament pedagògic s'esdevé d'un plantejament i una metodologia especial i adequada al propòsit que es pretén aconseguir.
Models d'immersió Existeix una diversitat de programes d'immersió lingüística que depèn de la situació sociolingüística de cada lloc i dels objectius que es volen aconseguir. En estats que han estat molt de temps monolingües, amb una llengua oficial o de facto, no s'ha posat en qüestió l'hegemonia de la llengua dominant. Es pot percebre el concepte de drets lingüístics com a regressiu, ja que és vist com a foment de la persistència de diferències ètniques, o d'illes lingüístiques, portant a conflictes o a lleialtats dividides. Per altra banda, en una democràcia deliberativa es pot posar en qüestió si és legítim que l'estat insisteixi que tots els alumnes siguin escolaritzats únicament en la llengua dominant. En contextos multilingües es pot prioritzar un bilingüisme actiu o additiu.
Models segons l'objectiu Típicament, la immersió és un programa educatiu que persegueix l'enriquiment lingüístic mitjançant l'ús d'una segona llengua com a llengua vehicular de l'ensenyament amb l'objectiu d'arribar a dominar ambdues llengües. Altres programes d'immersió s'anomenen de manteniment, ja que l'objectiu limitat és la pervivència en situacions socials o familiars adverses. Pot donar-se en casos on hi ha hagut un trencament de transmissió lingüística familiar i s'intenta que els nets recuperin com a segona llengua aquella dels avis.
S'anomena submersió al programa d'immersió que té un objectiu contrari: una transició cap a l'assimilació de llengües minoritàries mitjançant l'ús monolingüe de la llengua majoritària amb cap o poc ús de la primera llengua dels alumnes. Un programa de transició és una submersió progressiva amb l'objectiu que els alumnes puguin incorporar-se a l'ensenyament en la llengua dominant. És un programa típic per a poblacions immigrants.
Models segons el grau d'immersió Una immersió total suposa utilitzar la segona llengua en tot el currículum i no introduir la llengua dominant fins que no s'hagi assolit un cert nivell de la segona amb l'objectiu d'arribar a un alt nivell de domini d'ambdues.
Una immersió parcial es produeix quan s'utilitza la segona llengua en part del currículum, típicament en àrees relacionades amb la cultura i la història. Aquest és un programa aplicable en llengües minoritzades on hi ha relativament pocs parlants actius i no és realista implementar un programa d'immersió total. Rarament s'aconsegueix un bilingüisme estable, ja que la segona llengua té un paper secundari i no s'arriba al nivell de comunicació de la llengua dominant.
Una immersió bilingüe suposa utilitzar com a mínim el 50% de la segona llengua en el currículum escolar. L'objectiu és el mateix que una immersió total: arribar pràcticament a un bilingüisme.
Una immersió doble introdueix dues llengües no natives des de l'inici de l'escolaritat. Per exemple, en les escoles jueves de Mont-real, amb majoria d'alumnes anglòfons, es fa immersió en francès i hebreu al 50% del temps d'instrucció i, posteriorment, en els darrers graus s'hi introdueix l'anglès. A l'Índia es fa immersió en anglès i hindi en poblacions de parlants natius d'altres llengües.
Una immersió dual integra un nombre equivalent d'alumnes parlants de dues llengües i la instrucció curricular es fa tant en la llengua dominant com en la minoritària. L'objectiu és facilitar l'intercanvi entre dues comunitats lingüístiques. Un exemple són els programes dels Estats Units amb immersió en anglès i castellà en classes que integren alumnes angloparlants i hispanoparlants.
Models segons l'edat Quan es parla de programes d'immersió, habitualment se sol fer referència al programa d'immersió total primerenca, el més estès i conegut arreu. Però hi ha altres tipus d'immersió, convé posar en relleu que dintre de cada modalitat hi ha molta variabilitat en els programes i com s'apliquen i difícilment trobem dos programes d'immersió idèntics.