Beledweyne (també Beletweyne, àrab بليث وين) és una ciutat del centre de Somàlia, a la vall del Shabele, propera a la frontera etíop, capital de la regió de Hiiraan. El 1982, quan fou creada la regió fou erigida en capital d'aquesta i en capçálera d'un dels seus districtes. La població el 1960 era de 15.000 habitants. Es troba a uns 330 km al nord de Mogadiscio i està formada per quatre barris o districtes: Oktoobar (Buundoweyn), Howlwadaag, Kooshin i Xaawotaako. El riu Shabele divideix la ciutat en una part occidental i una oriental.
Dos clans principals viuen a la ciutat, els hawiye, ambs els subclans xawadle (hawadle) que viuen a l'est, i els gaaljecel i gugundhabe a l'oest; i els jijeele. Hi ha una petita minoria makane (bantus). Els gaaljecel i els jajeele es van enfrontar durament el juny del 2005 a la part occidentalSOMALIA: Death toll rises as fighting continues in Beletweyne IRIN
Aden Abdullah Osman Daar (Aaden Cabdulle Cusmaan Daar en grafia somali), nascut el 1908, primer president de Somàlia després de la independència aconseguida el 1960, va néixer a Beledweyne. També d'aquesta ciutat era el famós senyor de la guerra Muhammad Fara Hassan, àlies Aydid.
El 1912 els italians van intentar expandir-se cap a la regió de Hiiraan i van establir una posició a Mahaday. Diiriye Guure va enviar un exèrcit de 900 homes dirigits per Xaaji Maxamuud Macalin "Cagadhiig" cap a Doh i Ceelgaab, per reunir-se amb les forces del germà del Mullah, Khaliif Sheekh Cabdille, i avançar cap a Hiiraan per establir una posició a Beledweyne. El 1913 la regió d'Hiiraan va caure en mans dels dervixos i es va construir la fortalesa de Beledweyne, la construcció de la qual fou encarregada a un home anomenat Cali Jalax mentre Xaaji Maxamuud Macalin "Cagadhiig" fou nomenat comandant en cap a HiiraanSaid S. Samatar, Oral Poetry and Somali Nationalism (Cambridge: University Press, 1982), p. 133 /ref>Maxamed Macalin Cagadhiig era del clan dhulbahante SOMALIA: BeledWeyne Under Darwiish in 1910 dhagaxtuur.com Article per Histrian C/Qadiir Aorama
El 3 de març de 1915 les forces aliades dels italians, el soldà de Mudug (Sultanat d'Hobyo), i les forces de l'antiga dinastia Ajuuraan, van iniciar una ofensiva a Hiraan contra els daraawiish. Les forces dels Ajuuraan van sortir de Qalafo (Qallaafe) i estaven dirigides pel boqor Olol Diinle, sobirà hereditari dels Ajuuraan. La fortalesa de Beledweyne fou assetjada i bombardejada tres dies i mig sense èxit; quan un dels grans canons italians fou destruït, els atacants es van desmoralitzar i es van retirar ràpidament.
Vers 1977 fou una de les bases segures del Front d'Alliberament de Somàlia Occidental i després de la derrota somali, un centre de refugiats. Els refugiats, del clan ogadeni de la confederació de clans darod, es va enfrontar amb els clans locals hawiye.
A la mort del senyor de la guerra Hasan Qalaad, el poder va passar a Abdullahi Abdi Aaden (Koofi) fins que el president provisional del govern federal de transició Abdullahi Yusuf Ahmed va nomenar Yusuf Ahmed Hagar (conegut com a Yusuf Mohamud Hagar àlies "Dabageed")) com a nou governador regional, però va haver de fugir davant de la Unió de Corts Islamiques, les forces de les quals, dirigides per Yusuf Makaraan van entrar a la ciutat l'agost del 2006 i van establir la xara sota el xeic Farah Moalim.Somalia's Conflict Enters a Phase of Duress PINRLíder islamista en una ciutat clau somali diu: "el món ara sabra qui som" Associated Press Després de la invasió etíop, els islamistes foren derrotats a la batalla de Beledweyne (31 de desembre del 2006 i 1 de gener del 2007) i Dabageed va retornar immediatament. Poc després el president Abdullahi Yusuf Ahmed va nomenar Hussein Mohamud Moalim com a nou governador de la regió d'Hiiraan (en lloc de Dabageed) amb Saleyman Ahmed Hilowle com a vicegovernador.Somali president nominates a new administrator for Hiran region Shabelle Media Network Hi va haver certa repreessió contra els suspityosos de donar suport als islamistes
Notes
Categoria:Entitats de població de Somàlia