Tenerife és l'illa més extensa de l'arxipèlag de les Canàries, on ocupa una posició central respecte de les illes de Gran Canària, La Gomera i La Palma. La capital és Santa Cruz de Tenerife, i la segona ciutat més poblada de l'illa és San Cristóbal de La Laguna, ciutat que a més és Patrimoni de la Humanitat des de l'any 1999. A més, Tenerife és també l'illa més extensa i poblada de la Macaronèsia.
L'illa és a l'oceà Atlàntic, a poc més de 300 km del continent africà i a uns 1.300 km de la península Ibèrica. Té 2.034 km² de superfície i una curiosa forma triangular. Al centre de l'illa s'alça el pic del Teide, un volcà que, amb els seus 3.718 m d'altura, és el punt més alt de l'Estat espanyol. És l'illa més poblada de Canàries i d'Espanya. A l'illa es troba el Parc Nacional del Teide que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat. També compta amb el massís d'Anaga que des de 2015 és Reserva de la Biosfera.
El Cabildo de Tenerife és l'òrgan de govern de l'illa. Es va constituir el 16 de març de 1913 a Santa Cruz de Tenerife, en una sessió celebrada a l'Ajuntament de la ciutat en la qual també es va escollir la primera corporació.
De gran importància és el Carnaval de Santa Cruz de Tenerife, declarat Festa d'Interès Turístic Internacional i considerat com un dels de més rellevància a nivell mundial. A més, l'illa posseeix una variada arquitectura, destacant entre ella la colonial i la contemporània, el màxim exponent és el modern edifici de l'Auditori de Tenerife, situat a Santa Cruz de Tenerife. L'illa també és coneguda per ser una gran destinació turística, ja que rep a més de cinc milions de turistes cada any, sent, per tant, la principal destinació turística de l'arxipèlag canari, així com un dels més importants d'Espanya i del món.Posicionamiento turístico de Tenerife L'illa té l'economia més gran de Canàries, liderant el PIB (Producte interior brut) a l'arxipèlag.Datos del Instituto Nacional de Estadística (ISTAC)Tenerife, motor del turismo de CanariasMacromagnitudes de Canarias por Islas (2015)Tenerife ¿capital única?Torres promete otro modelo tras 2 décadas de liderazgo de Tenerife
Toponímia miniatura|Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit miniatura|Animació 3D del relleu de Tenerife Són diversos els noms que les diferents cultures han atribuït a Tenerife al llarg de la història. Així, per exemple, pels guanxes l'illa rebia el nom d'Achinet o Chenet, encara que depenent de la font el nom s'escriu amb diferents variacions ortogràfiques. Els romans s'hi referien com Nivaria (del llatí nix, nivis, 'neu'), en clara referència a les neus posades sobre el volcà conegut com el Teide. En aquesta mateixa direcció apunten alguns mapes dels segles i que, de mans de Bontier i Le Verrier, es refereixen a l'illa com «illa de l'Infern», a causa dels processos eruptius dels quals el volcà era protagonista. Finalment, el mateix Teide és el responsable del nom actual de l'illa, que li va ser donat pels benehaorites (aborígens de La Palma); està format per les paraules tene (muntanya) i ife (blanca). La posterior castellanització del nom va provocar que s'hi afegís una r per unir les dues paraules; el resultat és l'actual Tenerife.
Gentilici En castellà, el gentilici formal és tinerfeño/a, encara que de manera col·loquial també s'utilitza la denominació chicharrero/a, tot i que els habitants de l'illa reserven aquest últim nom per als habitants de la capital, Santa Cruz de Tenerife.
El gentilici castellà chicharrero procedeix d'un terme despectiu emprat pels habitants de la propera ciutat de La Laguna quan era capital de l'illa, que amb aquest nom es referien als habitants de l'aleshores pobre i petit port de pescadors de Santa Cruz. Justament per aquesta pobresa, els habitants d'aquesta població s'havien de rebaixar a menjar chicharros (sorells), un peix petit i barat de relativa baixa qualitat. Amb el temps i el creixement de Santa Cruz, que acabaria aconseguint la capitalitat sota el regnat de Ferran VII (), els seus ciutadans es van prendre l'insult com una honra i van assumir com a propi el gentilici.
Geografia Tenerife és una illa molt abrupta i volcànica, el relleu de la qual ha estat esculpit per successives erupcions al llarg de la història (la més recent va ser la del Chinyero el 1909). 800px|miniatura|center| Panoràmica del circ de les Cañadas del Teide Situació i extensió L'illa està situada entre els paral·lels 28° i 29° N i els meridians 16° i 17° O, lleugerament al nord del tròpic de Càncer. Ocupa una posició central entre Gran Canària, La Gomera i La Palma. Es troba a una mica més de 300 km del continent africà, i a uns 1.000 km de la península Ibèrica.
De forma triangular, Tenerife és l'illa més gran de l'arxipèlag canari, amb una superfície de 2.034,38 quilòmetres quadrats, i la que més longitud de costa té, amb 342 quilòmetres.Instituto Nacional de Estadística A més a més, és la més alta: al seu centre s'alça el pic del Teide, que amb 3.718 metres sobre el nivell del mar és el punt més elevat de tot Espanya.Red de Parques Nacionales (Ministerio de Medio Ambiente) Té fins a dos-cents petits illots o torres al seu voltant, entre els quals destaquen els d'Anaga, Garachico i Fasnia, que sumen un total de 0,21 quilòmetres quadrats (en concret, 213.835 metres quadrats).
Origen i formació miniatura|Esquema general de la formació de Tenerife: 1.(20–50 m.a.) Erupcions de tipus fissural submarí. 2.(7 m.a.) Sèrie basàltica antiga o sèrie I. 3.(3 m.a.) Sèries recents II, III i IV. Edifici pre-carrerades. 4.(800 mil anys) Esllavissades gravitacionals. 5.Formació de les valls. Tenerife és una illa d'origen volcànic, la formació de la qual va començar a gestar-se al fons oceànic fa entre 20 i 50 milions d'anys.
Segons una de les teories més acceptades actualment per la comunitat científica (teoria dels blocs aixecats), l'ascens de magma procedent del mantell terrestre es produeix en períodes d'activitat tectònica a partir de falles o fractures que existeixen al fons oceànic. Aquestes falles segueixen els eixos estructurals de l'illa, i es van conformar durant l'orogènesi alpina del Terciari pel moviment de la placa africana. Aquestes erupcions de tipus fissural submarí originen les denominades laves encoixinades o pillow-laves, que es produeixen pel ràpid refredament que experimenta el magma en establir contacte amb l'aigua, cosa que li dona una forma molt característica. Aquests materials es van acumular i van construir l'edifici insular sota el mar. A mesura que aquest s'aproximava a la superfície, els gasos, a causa de la disminució de la pressió circumdant, s'anaven alliberant del magma, i els episodis vulcanològics passaven de ser tranquils a tenir un caràcter marcadament explosiu, formant materials fragmentaris.
Després d'un llarg període d'acumulació de materials, el naixement de l'illa es va produir a la fi del Miocè (Neogen). Fa set milions d'anys van emergir les zones de Teno, Anaga i el massís d'Adeje, conegudes com a sèrie basàltica antiga o sèrie I. Es van constituir així tres illes cronològicament i estratigràficament diferents als extrems oest, est i sud de l'actual Tenerife.
Fa aproximadament tres milions d'anys va començar un segon cicle volcànic (formacions postmiocenes o sèries recents II, III i IV), molt més intens, que va incorporar elements a la zona central de l'illa, la qual també va emergir i va unificar en un de sol els tres edificis descrits anteriorment. L'estructura conformada en aquest moment rep el nom d'edifici pre-Cañadas, sobre les restes del qual s'erigiria més tard l'edifici Cañadas I. Aquest darrer es va col·lapsar diverses vegades i va emetre una gran varietat de materials explosius que van donar lloc a les anomenades bandes del sud (sud-sud-est actual).
Posteriorment, sobre les runes d'aquest complex sorgiria l'edifici Cañadas II, ja per damunt dels 2.500 metres, també amb intensos processos explosius. Fa prop d'un milió d'anys es va iniciar la construcció de la serralada Dorsal, amb un plutonisme de tipus fissural, des de les restes dels edificis ja parcialment desmantellats de la sèrie I. La serralada Dorsal és la de més desenvolupament altitudinal i longitudinal de l'arxipèlag canari, amb 1.600 metres d'altura i 25 quilòmetres de longitud. En aquest mateix espai cronològic (fa 800.000 anys) van tenir lloc dos lliscaments gravitacionals que van motivar l'aparició de les valls de La Orotava i Güímar.
Finalment, ja en temps més pròxims (fa 200.000 anys), van començar les erupcions que aixecarien l'edifici Pico Viejo-Teide, al centre de l'illa, sobre la Caldera de las Cañadas.
Orografia i paisatge L'abrupta orografia illenca i la varietat de climes donen com a resultat un territori de múltiples paisatges i formes, des del Parc Nacional del Teide, amb una típica amalgama de colors fruit de les successives erupcions volcàniques, fins als penya-segats de Los Gigantes amb les seves parets verticals, passant per les zones semidesèrtiques amb plantes resistents a la sequedat al sud o pels ambients de caràcter merament volcànic, com és el Malpaís de Güímar.
També hi ha platges naturals com la de El Médano -amb indrets protegits en el seu entorn, com la Montaña Roja i la Montaña Pelada-, valls amb conreus tropicals i subtropicals, boscosos indrets de laurisilva als massissos d'Anaga i Teno -amb profunds i escarpats barrancs- i extensos boscos de pins per damunt d'aquesta darrera formació vegetal. 800px|miniatura|center|El Médano: Platja amb una petita cala i passeig marítim. Al fons, la Montaña Roja. Edifici central miniatura|Roque Cinchado, pertanyent al Teide-Pico Viejo, dintre del Parc Nacional del Teide Les principals estructures de Tenerife, que es descriuen a continuació, conformen l'edifici central, amb el complex Teide-Pico Viejo i el circ de Las Cañadas. Es tracta d'una semicaldera de 130 quilòmetres quadrats originada per un conjunt de processos geològics explicats a l'epígraf «Origen i formació». El circ està ocupat parcialment per l'estratovolcà Teide-Pico Viejo i completat pels materials que ha emès en les seves diferents erupcions. Destaquen al seu interior els Roques de García, entre els quals el més conegut, el Roque Cinchado. Una altra formació vistosa són Los Azulejos, composta per fonolites de colors verdosos que s'han creat per activitat hidrotermal.
Al sud de La Caldera destaca la Montaña de Guajara, que amb 2.718 metres és la de més altitud de les que constitueixen l'amfiteatre de Las Cañadas del Teide. Al peu d'aquestes parets s'han creat plans endorreics de materials sedimentaris molt fins, el més conegut dels quals és el Llano de Ucanca.
El pic del Teide, amb 3.718 metres sobre el nivell de mar i més de 7.000 sobre el fons oceànic, és el punt més elevat de l'illa, del territori espanyol i de totes les terres emergides de l'Atlàntic. Aquest volcà, el tercer més gran del planeta,Estudio geológico sobre el Teide del CSIC és el símbol de Tenerife per antonomàsia. Per la situació central, les dimensions importants, la silueta particula i el paisatge nevat obté una personalitat singular. Ja els aborígens el consideraven lloc de culte i adoració.
Des de 1954, el Teide i tot el circ del seu entorn està declarat parc nacional (en època més recent se'n van ampliar els límits). A més a més, des del juny de 2007 està inclòs per la UNESCO dins dels espais Patrimoni de la Humanitat com a bé natural. A l'oest hi ha el volcà Pico Viejo, en un lateral del qual es troba el Narices del Teide, on es va produir l'última erupció que s'ha donat en l'entorn del Teide, el 1798.
Massissos miniatura|esquerra|Panoràmica del Massís d'Anaga.