Beauraing (en való: Biarin) és un municipi de Bèlgica a la província de Namur (Valònia). Va néixer el 1977 de la fusió de Beauraing, Baronville, Dion, Felenne, Feschaux, Focant, Froidfontaine, Honnay, Javingue, Martouzin, Pondrôme, Vonêche, Wancennes, Wiesme i Winenne. El 1985 va rebre l'estatut de ciutat, el que a Bèlgica és un títol honorari.
El 2025 tenia 9.496 habitants i una superfície de 174,55 km². En superfície és el setè municipi més gran de Bèlgica.
El lema popular se'n diu en való «Biarin, c'èst bia, mais c'èst rin» (‘Biarin, bell és, mes no és res’).
Geografia i economia Forma part de la regió geològica de la Famenne, una vasta depressió d'una altitud mitjana de 150 m d'altitud entre les Ardenes i el Condroz, formada per roques esquistosos. És regat per tres afluents del Lesse: el Hileau, el Biran i el Wimbe i tota una sèrie rierols menors.
Si creuen la carretera N40 Givet (França)-Arlon, la N95 Dinant-Beauraing-E46 a Bellevaux, i la N911 Beauraing-Autopista E411-Rochefort.
Té una estació de ferrocarril a la línia de viatjants 166 Namur-Dinant-Libramont des de 1895. Aquesta línia forma part del corredor europeu de transport de mercaderies des del port d'Anvers via Basilea cap a Itàlia. No hi ha estació de mercaderies a Beauraing. La línia va ser electrificada el 2002.
És principalment un municipi rural. S'hi va obrir un parc d'activitats econòmiques de 34 ha al poble de Gozin, destinat a pimes d'activitats no pol·luents.
A més de les romeries, el turisme rural s'hi desenvolupa. Ofereix molts itineraris per a vianants i ciclistes.
Història És una antiga baronia que depenia del ducat de Luxemburg. Al passa a la nissaga dels Beaufort. La fortalesa de Beauraing va ser assetjada i destruïda el 1445 per un exèrcit de Felip el Bo, duc de Borgonya. Després de la reconstrucció, va ser habitada temporalment pel comte d'Egmont (1522-1568), víctima la repressió del duc d'Alba, quan Luxemburg formava part de la corona espanyola. Un incendi el 5 de desembre de 1889 va destruir tot l'edifici. Va ser restaurat parcialment a partir de 1927.
Llocs d'interés Entre el 29 de novembre i el 3 de gener de 1933, la Mare de Déu hi hauria aparegut davant cinc adolescents. D'ençà, el poble es va desenvolupar com un centre de romeria catòlic, que rep cada any uns cent mil pelegrins. La reserva natural del Grand Quarti a Baronville. És el resultat d'una antiga plantació d'avets monòtona i d'un projecte de poble de vacances avortat dels anys 70. Les clarianes —de les cases de vacances no construïdes— han contribuït a una diversificació de la fauna i flora. S'hi han identificat més de quaranta espècies de papallones. La reserva natural de La Comogne, té una flora típica força diversa, que inclou diverses espècies d'orquídies. Forma part del Geoparc mundial Famenne-Ardenne El parc i les ruïnes de l'antic Castel Sainte-Marie i les dependències, transformades en restaurant i casa rural. El 2022 l'ajuntament va adquirir el edificis i les seixanta hectàrees de parc i bosc.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Ciutats de Bèlgica Categoria:Municipis de Namur