Telefónica, S.A., abans coneguda com a Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE), és una multinacional de telecomunicacions, amb presència a 25 països sota les marques de Telefónica, Movistar i O2. Té la seva universitat corporativa a l'antic castell de Bell-lloc (la Roca del Vallès).
Història Es va constituir el 19 d'abril de 1924 a Madrid, amb un capital social d'un milió de pessetes (al canvi del Banc Central Europeu el 2002 representarien 6.000 euros) representat per 2.000 accions ordinàries. Era participada per International Telephone and Telegraph Corporation (ITT) de Nova York. Més tard va absorbir la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, creada l'any 1916, per fer arribar el telèfon fins a tots el racons de Catalunya, dirigida per Esteban Terradas i Illa. Aquesta Secció que ja havia instal·lat l'any 1924, la primera central automàtica a Balaguer. Prèviament, el Govern Espanyol es va assegurar de posar bastons a les rodes a la Mancomunitat. Amb posterioritat l'empresa fou nacionalitzada i constituí el monopoli de telefonia de l'estat espanyol.
Privatització El 1993 l'estat espanyol posseïa el 32,29% de les accions de Telefónica quan començà el procés gradual de privatització que culminà el 1997.El Gobierno ultima la privatización parcial de Telefónica, Tabacalera y Trasmediterránea La Vanguardia 2 de febrer 1993, pàg. 60 En aquell moment la privatització d'empreses públiques obeïa a una necessitat d'ingressos per tal de contenir el dèficit públic. El ministre d'economia de l'època, Carlos Solchaga i el vicepresident del govern Narcís Serra foren els artífexs dels canvis legislatius necessaris materialitzats en la Llei de privatització de 1995Ley 5/1995, de 23 de marzo, de Régimen jurídico de enajenación de Participaciones Públicas en determinadas empresas. Vigent fins al 27 de maig de 2006, quan fou derogada definitivament per fer complir un requeriment de Libre circulación de capitales: la Comisión archiva el procedimiento iniciado contra España en relación con la Ley de privatización
Això suposà la conversió de l'empresa progressivament d'empresa pública cap a una empresa totalment privada del tipus societat anònima. El president de Telefònica en aquell moment, Juan Villalonga, era amic del president José María Aznar López,"Evidentemente, el presidente de Telefónica es amigo personal mío." en una entrevista a J.M. Aznar a La Vanguardia 3 d'agost 1997, pàg. 12 cosa que comportà una certa controvèrsia política i diverses preguntes parlamentàries al govern. La privatització d'aquest darrer 12% en possessió de l'estat no repercutí amb el rendiment esperat en aquesta venda, a causa d'un moviment especulatiu del broker financer Merrill Linch sobre el paquet d'accions (47% del total) posades en un mercat internacional competitiu, i en contrast la demanda del paquet d'accions destinat al mercat espanyol de particulars no fou cobertPrivatización de Telefónica: error de diseño La Vanguardia 5 d'octubre 1995, pàg. 68 En definitiva l'ingrés a les arques de l'estat resultà migrat entre 10.000 i 25.000 milions de pessetes respecte a les previsions inicials.
La seva privatització definitiva el 1997Fuerte demanda de acciones de Telefónica durante el primer día de la privatización La Vanguardia 21 de gener de 1997, pàg. 62 comportà l'adquisició de la totalitat de la xarxa de telefonia desenvolupada a Espanya durant el seu període en què era sufragada per l'erari públic. Aquesta adquisició suposà a la pràctica el manteniment de la supremacia en el sector de la telefonia fixa d'aquesta companyia.
Tot i el procés imperfecte de la seva privatització, el 2007 respecte al conjunt de companyies privatitzades pel govern espanyol durant la dècada de 1990 (Tabacalera Española/Altadis, Endesa, Logista, Aldeasa, Trasmediterranea, Iberia LAE, Repsol, Indra…) Telefónica reforçà el seu paper de multinacional i mantingué la seva posició dominant en el mercat espanyol i continuà la seva expansió per diversos països d'Amèrica Llatina. En aquella època ocupava la posició 37 de les empreses més capitalitzades i superava a empreses com Hewlett-Packard, Coca Cola o IBMEmpresas privatizadas amenazadas La Vanguardia 4 de novembre 2007, pàg. 24 (supl. economia) Mariano Guindal argumenta que aquest canvi fou causat al canvi de presidència de Juan Villalonga a César Alierta.
Patrocini esportiu Telefònica a través de les seves marques comercials (Movistar, O2 o Vivo), és un dels majors patrocinadors esportius a nivell internacional, tenint entre els seus socis a seleccions nacionals de futbol com Espanya o el Brasil, i de rugbi com Anglaterra. A més, és el patrocinador principal de l'equip ciclista Movistar Team, i de dos clubs esportius de bàsquet i futsal.
Presidents Llista de presidents de Telefónica:
Període President 1924-1945 Estanislao de Urquijo y Ussía 1945-1964 José Navarro-Reverter Gomis 1964-1973 Antonio Barrera de Irimo 1973-1976 José Antonio González-Bueno 1976-1980 Tomás Allende y García-Baxter 1980-1982 Salvador Sánchez-Terán Hernández 1982-1989 Luis Solana Madariaga 1989-1996 Cándido Velázquez-Gaztelu Ruiz 1996-2000 Juan Villalonga Navarro 2000-2016 César Alierta Izuel 2016-act. José María Álvarez-Pallete
Referències
Vegeu també
Història de la telefonia a Catalunya