El Castell d'Abella de la Conca és una fortalesa en ruïnes al poble homònim (Pallars Jussà), catalogada com a bé cultural d'interès nacional.
Història El 1033, aquest castell consta com a afrontació septentrional del terme de Llordà, el 1055 com a afrontació oriental dels castells d'Castell d'Orcau i de Basturs i el 1056 com a afrontació septentrional dels castells Llimiana, Orcau i Basturs. El 1094 apareix com a castlà el cavaller Miró Sunyer d'Abella, succeï cap al 1097 pel seu fill Pere. El 1110, Guillem Guitart de Caboet llegà al seu fill Bernat el terme d'Abella amb el seu castell.
Des del , Abella fou cap de la baronia homònima, que comprenia els castells i llocs d'Abella, Carreu, Sant Romà i Bóixols.
miniatura|esquerra|Cara nord del penyal on hi ha les restes del castell
Descripció Les restes del castell es troben dalt d'un turó sobre el poble, al vessant sud de la serra de Carreu, als contraforts de la serralada del Boumort, davant de la plana de la Conca Dellà. El vestigi més important és un mur d'uns 13 m de longitud i 1 m d'amplada, orientat de llevant a ponent, que devia tancar per la banda meridional una construcció rectangular. El límit nord el devia formar una altra paret, els vestigis de la qual són al límit del penya-segat. Una mica més a ponent hi ha també unes altres restes de parets, amb pedres ben arrenglerades, potser de l'església o d'altres construccions.
Referències
Vegeu també Casa-fàbrica Subirà-Obiols
Bibliografia
Categoria:Monuments històrics del Pallars Jussà Categoria:Patrimoni monumental d'Abella de la Conca Abella de la Conca