Jacques Cartier (Sant-Maloù, França, 31 de desembre de 1491 - Sant-Maloù, 1 de setembre de 1557), batejat Jakez Karter, fou un navegant i explorador bretó, el primer gran explorador francès de l'Amèrica del Nord.
Rebé l'encàrrec de Francesc I de França de cercar el pas del nord-oest cap a les Índies. El 1534 sortí de Sant-Maloù, arribà a Terranova, recorregué Nova Brunswick i tocà terra canadenca a Gaspé, on establí contactes amb els indis. El 1535 feu el segon viatge i descobrí el riu Sant Llorenç; arribà a la seva desembocadura i poc temps després remuntà el riu i arribà fins on posteriorment fou establerta la ciutat de Mont-real. En aquest viatge aprengué el nom del Canadà ('poble', en iroquès), i el 1536 tornà a França. El 1541 emprengué un tercer viatge sota el comandament de J.F. de la Roque, senyor de Roberval, nomenat lloctinent general del Canadà, amb qui intentà de fundar una colònia; va ser comandant de la colònia Charlesbourg-Royal els anys 1541 i 1542. Cartier, però, se separà de l'expedició i tornà al seu país. Escriví les relacions dels seus dos primers viatges.
Els mapes que va realitzar,Aquests documents originals s'han perdut, però el nebot de Cartier, Jacques Noël, parla «of a certain Booke made in manner of a sea Chart, which was drawn by the hand of my said Uncle […] well marked and drawn for all the River of Canada.» (d'un tipus de llibre fet a la manera d'una carta marina, que va ser elaborada per la mà del meu oncle […] ben marcada i dibuixada amb indicacions de tot el riu del Canadà.) Vegeu la Carta a John Growt, de 1587, publicada amb la tercera relació de Cartier The Principal Navigations [...], Richard Hakluyt, Londres, G. Bishop, 1600. van permetre que el golf i el riu sant Llorenç apareguessin per primera vegada en les representacions cartogràfiques del món.Vegeu els mapes de Pierre Desceliers (~ 1.500 ~ 1.558), considerat el pare de la hidrografia francesa. Cartier, en les seves Relations (relats o testimonis), va ser el primer europeu a descriure i nomenar aquestes aigües, les seves vores i visitar el territori que el va anomenar, també per primera vegada, Canadà.Jacques Cartier pensava que havia arribat a Àsia. La paraula «canada» deriva de la veu Kanata, una paraula iroquesa que es feia servir a la regió per a designar el poble iroquès de Stadaconé, i que significaria en el seu idioma «grup de barraques" o "poble".
Biografia No es tenen molts detalls sobre els seus primers anys de vida. Probablement va néixer a finals del 1491,Marcel Trudel. Histoire de la Nouvelle-France, vol. 1, Les vaines tentatives, Paris i Montréal: Fides, 1963, p. 68. Trudel situa la data del seu naixement entre el 7 de juny i el 23 de desembre de 1491, d'acord amb les pròpies declaracions de Cartier. La seva acta de baptisme no s'ha trobat mai. a Sant-Maloù, Bretanya, localitat on moriria el 1557.Biografia de Jacques Cartier (en francès) Es va casar el 1520 amb Catherine, filla de Jacques des Granches, conestable de Sant-Maloù; amb aquest matrimoni, la seva condició social millorà notablement.
Alguns historiadors creuen que és possible que arribés a Terranova durant alguna campanya de pesca, ja que la zona era coneguda pels pescadors bascos i bretons. Altres, basant-se en els seus coneixements del portuguès, idioma que li va servir per a exercir d'intèrpret en nombroses ocasions un cop es va retirar de la vida pública, i en les abundants comparacions que fa en els seus escrits de viatge entre els amerindis de Nova França i els indígenes brasilers, especulen amb la possibilitat que hagués navegat amb Giovanni da Verrazzano en qualsevol dels viatges d'exploració de la costa brasilera. Però Verrazzano mai va explorar la costa brasilera, sinó la de l'Amèrica del Nord. A ell es deu el descobriment de Nova Angulema, a la regió de Nova York.
L'any 1532, Jean Le Veneur, abat del Monestir de Mont-Saint-Michel, el presenta al rei Francesc I de França. Com era navegant de gran perícia, el rei li va encomanar que cerqués una ruta per comunicar Europa i Àsia pel nord d'Amèrica (el «pas del nord-oest»), per a eludir el control establert pels castellans en aquell continent. També perquè trobés "certes illes i països en els quals es diu que hi ha d'haver gran quantitat d'or i altres riques coses". Amb aquest encàrrec va dur a terme tres viatges a Amèrica del Nord, entre 1534 i 1542, amb l'esperança de trobar un pas pel nord-oest cap a Àsia.
Un cop Cartier arribà a França després d'un decebedor tercer viatge, portant minerals que creia de valor, els experts li informaren que el que duia no eren pedres precioses sinó solament pirita i quars sense valor. Decebut, es retirà a la seva residència de Limoilou, prop de Sant-Maloù, on arribà a ser considerat un savi al qual se li consultaven molts afers, i era requerit pel seu coneixement del portuguès. Morí a causa de la pesta que colpejà la ciutat el 1557. Les seves restes descansen a la catedral de Sant-Maloù.
Viatges Primer viatge miniatura|Mapa de la ruta del primer viatge de Jacques Cartier El 1534, el rei li va encomanar el comandament d'una expedició amb l'esperança de descobrir un Pas del Nord-oest als rics mercats d'Àsia. Segons l'encàrrec, anava a «descobrir certes illes i terres on es diu que es troben gran quantitat d'or i altres objectes preciosos». Va partir el 20 d'abril de Sant-Maloù, comandant una flota de només dos vaixells i 61 homes i el va portar vint dies creuar l'oceà. miniatura|esquerra|Rèplica a Tour Solidor (Sant-Maloù), de la creu erigida per Cartier a Gaspé al 24 juliol 1534.
El 10 de maig va arribar a les costes de Terranova, a Bonavista i va fondejar al port de Santa Caterina. Va vorejar l'illa en direcció nord i durant una parada a les «illa de les Aus» (actualment illa Funk); allà, la seva tripulació va sacrificar al voltant de 1.000 aus, la majoria d'elles eren grans gavots, ara ja extinta, fumant entre 5 i 6 tones de carn. Va seguir cap al nord i va trobar l'estret de Belle Isle, pel qual es va internar en direcció sud-oest accedint a l'interior del golf de Sant Llorenç. Va costejar l'illa de Terranova pel seu vessant occidental, descobrint l'arxipèlag de les illes de la Magdalena. Va seguir després en direcció sud-est fins a arribar a l'illa del Príncep Eduard i després va vorejar la costa oriental de la península de Gaspésie. Cartier va tenir la primera de les dues trobades amb els pobles aborígens del Canadà al costat nord de la badia des Chaleur, segurament amb micmacs, unes breus trobades en les quals van realitzar algun intercanvi comercial.
La seva tercera trobada va tenir lloc a les costes de la badia de Gaspé amb un grup d'iroquesos de Sant Llorenç, on el divendres 24 de juliol, va plantar una creu de 10 metres amb les paraules «Visca el rei de França» i va prendre possessió del territori en nom del rei. El canvi en el seu estat d'ànim era una clara indicació que els iroquesos van entendre les accions de Cartier. Es va guanyar amb els seus regals els dos fills del cap Donnacona, Domagaya i Taignoagny, i els va retenir contra la seva voluntat en el vaixell.Alguns esmenten que el cap era el mateix Donnacona, com Stadaconé (vegeu The Canadian Encyclopedia ), però això no sembla possible a partir de relats de primera mà de Cartier. Cartier va escriure que per ells li va donar a la regió on van ser capturats el nom de «Honguedo». El cap dels nadius, a disgust, va arribar a un acord que podria portar els seus fills com a ostatges, amb la condició que tornés amb productes europeus per al comerç.Dictionary of Canadian Biography Online.
Cartier va partir i després envoltar gairebé completament l'illa d'Anticosti, a la qual va batejar com illa Assomption, va seguir navegant per la costa septentrional del golf de Sant Llorenç en direcció nord-est. Va arribar novament a l'estret de Belle Isle i ja a mar obert, va emprendre el camí de tornada a França, arribant a Sant-Maloù el 5 de setembre de 1534, després d'una travessia de 21 dies, creient que havia arribat a la costa asiàtica.
Segon viatge miniatura|Mapa de la ruta del segon viatge de Cartier El segon viatge va tenir lloc des de 1535 fins al 1536. L'expedició constava de 110 homes i tres vaixells: La Grande Hermine (120 tones), la nau en la qual viatjava Cartier, Le Petite Hermine (60 tones), que comandava del seu cunyat Macé Jalobert, i lEmerillon (40 tones), a càrrec de Guillaume, un bretó. Es van preveure queviures per a quinze mesos. Els dos amerindis que en el primer viatge, de retorn, havien anat a França ara eren membres de l'expedició i ambdós parlaven ja francès.
Van partir el 19 de maig i van tornar a realitzar la mateixa travessia del primer viatge, encara que des de l'inici dels vaixells van ser separats per les tempestes. Arribar a l'illa dels Ocells i de nou es van internar per l'estret de Belle Isle, seguint aquesta vegada vorejant la costa septentrional i creuant l'estret de Jacques Cartier, entre l'illa d'Anticosti i el continent. En Anacostia (en aquest moment consagrada a Sant Llorenç) els tres vaixells es van reunir de nou i gràcies, als consells dels dos nadius, van aconseguir navegar remuntant l'estuari del Sant Llorenç i després el curs del riu Sant Llorenç, descobrint que es tractava d'un riu en comprovar que l'aigua era dolça.
El de 7 de setembre van arribar davant de la vila iroquesa de Stadaconé. Allà Cartier va tornar a reunir-se amb el cap Donnacona, qui tracta de dissuadir als francesos de seguir remuntant el riu, ja que volia assegurar-se el monopoli comercial del riu. Cartier no acceptà, allibera els fills del cap, i decidí seguir sense intèrprets. Cartier va deixar els dos vaixells grans i part de l'expedició en un port natural al riu. S'instal·laren un campament que seria l'origen de la ciutat de Quebec. Cartier seguí remuntant el riu amb l'"Emerillon" i dos llaguts, però el seu cabal aviat li impedí prosseguir més enllà del llac Saint-Pierre. Cartier va arribar el 2 d'octubre de 1535, a uns 200 km riu amunt de Stadaconé, un gran poble roblox, Hochelaga, localitzat al peu del mont Royal, que serà l'emplaçament de la futura ciutat de Mont-real. Hochelaga era molt més impressionant que el petit i miserable poble de Stadaconé, i més de 1 000 iroquesos es van acostar a la vora del riu per saludar els francesos. La població estava envoltada per una triple palissada circular de fusta, tenia una sola porta d'accés i comptava amb unes cinquanta cases comunitàries. El lloc de la seva arribada ha estat identificat amb total confiança com el començament de Sainte-Marie Sault on hi ha el pont que porta el seu nom. L'expedició no va poder seguir endavant, ja que el riu estava bloquejat per una zona de ràpids. Tan segur estava Cartier que el riu era el Pas del Nord-oest i que els ràpids eren tot el que li impedia seguir navegant i arribar a la Xina, que els va batejar amb el nom que els ràpids (i la ciutat que amb el temps va créixer prop d'ells) encara conserven: els ràpids de Lachine (i la ciutat de Lachine, Quebec).
El cap del poble afirmava que era possible seguir remuntant el riu cap a l'oest durant tres llunes i des del riu dels Utawe dirigir-se cap al nord i penetrar en una zona on hi havia plata en abundància. Després de passar dos dies entre el poble de Hochelaga, Cartier va tornar a Stadaconé l'11 d'octubre. No se sap exactament quan es va decidir a passar l'hivern de 1535-36 allà, i que per llavors ja era massa tard per tornar a França. Cartier i els seus homes es van preparar per a l'hivern construint un fort (fort de Santa Cruz), aixecant cases amb dobles parets farcides de borra, fent apilament de llenya i salant caça i pesca. Aquest campament serà l'origen de la ciutat de Quebec.