fou un príncep omeia, fill del califa Walid I. Comandant en les guerres contra l'Imperi Romà d'Orient i governador de Damasc durant el regnat del seu pare, el califa al-Walid I (r. 705–715).
Biografia La mare d'Abd al-Aziz era Umm al-Banin, filla de l'oncle patern d'al-Walid, Abd al-Aziz ibn Marwan. El seu pare el considerava «el , la personalitat més forta, entre els seus fills», segons l'historiador CE Bosworth. Al-Walid va nomenar Abd al-Aziz governador de Jund Dimashq (districte militar de Damasc).
El 709/710 va participar en la campanya contra els romans a les ordes del seu oncle Màslama ibn Abd-al-Màlik, i va lluitar contra els grecs durant uns anys.
Abd al-Aziz va liderar la seva primera campanya contra els romans a Anatòlia el 709, quan va capturar una fortalesa, tot i que el seu oncle Maslama ibn Abd al-Malik va liderar el principal atac de l'any següent. El 710 va liderar el principal atac omeia, tot i que sota els auspicis de Maslama com a comandant en cap del front romà, i el 713 va liderar un atac contra la fortalesa fronterera de Gazelon.
El 714/715 el califa Walid I que tenia com a successor designat a Sulayman ibn Abd-al-Màlik, va intentar excloure aquest de la successió en profit d'Abd-al-Aziz. Sulayman el va succeir el 715. A més de diversos funcionaris i poetes de la cort d'al-Walid, Abd al-Aziz va obtenir el suport del poderós virrei de la meitat oriental del califat, al-Hajjaj ibn Yusuf, que va morir el 714, el governador de Khurasan, Qutayba ibn Muslim, i un destacat Alida de Medina, Zayd, fill de Hasan ibn Ali, que era sogre d'al-Walid. El destacat poeta àrab Jarir va promoure la seva successió en versos:
Cap a ʿAbd al-ʿAzīz s'aixequen els ulls del ramat, quan els pastors fan la seva elecció
Els seus mèrits criden l'atenció sobre ell, quan cauen el pal de la tenda de l'estat i els cels.
Els posseïdors de l'autoritat dels Quraysh van dir: «El compromís ens incumbeix quan la cursa s'hagi completat», i van considerar ʿAbd al-ʿAzīz com el successor del pacte ; no han actuat malament en això, ni han fet el mal.
Deixa-ho lliscar sencer cap a ell, Comandant dels Creients, si així ho desitges.
Perquè el poble ja ha estès les mans i el vel ha desaparegut.
I si et fessin jurament de lleialtat com a successor del pacte, aleshores s'establiria la justícia i l'edifici estaria en equilibri.
Malgrat el suport significatiu a Abd al-Aziz, al-Walid no va poder imposar la seva voluntat i Sulayman el va succeir. Quan Sulayman va morir al nord de Síria el 717, Abd al-Aziz tenia la intenció de reclamar el tron a Damasc, però en assabentar-se que el seu oncle matern, Umar II, havia estat escollit com a califa, es va presentar davant seu i va reconèixer el seu govern. Segons el relat de l'historiador al-Waqidi (m. 823), durant la seva trobada, Umar va informar Abd al-Aziz que no hauria disputat la seva ascensió, a la qual cosa Abd al-Aziz va respondre: «No voldria que ningú més que tu hagués assumit el càrrec».
Abd al-Aziz va morir l'any 110 de la H.E. (728/729 d.C.). Durant el regnat del cosí d'Abd al-Aziz, el califa al-Walid II ( r. 743–744 ), hi va haver propostes per nomenar el fill d'Abd al-Aziz, Atiq, com a successor del califa. Al-Walid II va nomenar els seus propis fills, al-Hakam i Uthman, cosa que va conduir a la Tercera Guerra Civil Musulmana intraomeia.
Sulayman va morir a Dabik el 717, i Abd al-Aziz quan se'n va assabentar va intentar aspirar al califat però va saber que havia estat proclamat Úmar II o Úmar ibn Abd-al-Aziz, i va anar a Damasc a fer el jurament de lleialtat.
Referències
Bibliografia
Crone, Patricia (1980). Slaves on Horses: The Evolution of the Islamic Polity. Cambridge: Cambridge University Press. . Hinds, Martin, ed. (1990). The History of al-Ṭabarī, Volume XXIII: The Zenith of the Marwānid House: The Last Years of ʿAbd al-Malik and the Caliphate of al-Walīd, A.D. 700–715/A.H. 81–95. SUNY Series in Near Eastern Studies. Albany, New York: State University of New York Press. .
Zetterstéen, K.V. (1960). «ʿAbd al-ʿAzīz ibn al-Walīd». In Gibb, H. A. R.; Kramers, J. H.; Lévi-Provençal, E.; Schacht, J.; Lewis, B. & Pellat, Ch. (eds.). The Encyclopaedia of Islam, Second Edition. Volume I: A–B. Leiden: E. J. Brill. p. 58. OCLC 495469456.
Categoria:Prínceps Categoria:Omeies Categoria:Nascuts al segle VII Categoria:Morts al segle VIII