miniatura|Placa commemorativa d'edifici amb diploma d'honor. En aquest cas de l'edició del 1907, concedit a la casa Enric Llorens
El Concurs anual d'edificis i establiments artístics va ser instaurat per l'Ajuntament de Barcelona el 23 de juny de 1899 per a premiar el millor edifici construït anualment a la ciutat. A partir del 1902, es va fer una categoria per a premiar el millor establiment comercial i, el 1921, es va acordar crear una nova categoria per a jardins, tot i que no consta que s'arribés a fer efectiva. El premi es va concedir, amb algunes interrupcions, fins a l'any 1930. El 1916 es varen atorgar els premis de 1913, 1914 i 1915 simultàniament, a causa del fet que el jurat no s'havia reunit en aquest període.Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña de 1917, pàg. 13
A partir del 1917 es reformulà el nombre de mencions per poder acollir millor la proliferació d'obres de qualitat presentades.Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña de 1918, pàg. 81 Una seixantena d'immobles i locals van ser premiats, bona part d'ells coincidint amb el període àlgid del modernisme, que és quan aquesta distinció tingué més prestigi.
El primer edifici premiat va ser la casa Calvet, d'Antoni Gaudí, però aquest arquitecte no tornà a ser premiat. En canvi, Lluís Domènech i Montaner i Enric Sagnier van ser premiats en diverses ocasions accedint a la categoria especial de Medalla d'Or, prevista per als arquitectes premiats tres cops en el certamen. La Medalla d'Or va ser dissenyada per Eusebi Arnau.
En alguna ocasió les obres no eren acabades dins de l'any del concurs; en aquest cas quedaven fora de la consideració del jurat. Tot i que podien presentar-se al següent, l'efecte de ser una «nova construcció» no causava el mateix efecte: aquest fou el cas de la casa Milà el 1910Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña de 1912, pàg. 28 i el de la casa Fuster el 1915.Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña de 1917, pàg. 27
El premi miniatura|Diploma de reconeixement als premiats. En aquest cas, el de l'edició de 1914 per a casa Roviralta La idea de la concessió del premi va ser suggerida per l'arquitecte Camil Oliveras i Gensana en un moment en què la Junta Directiva de la Asociación de Arquitectos de Cataluña estava constituïda per Pere Falqués i Urpí (President), August Font i Carreras, Eduard Mercader i Sacanella, Jaume Gustà i Bondia i Josep Bori i Gensana.
El premi consistia en una placa decorativa de rajola per posar a la façana de l'edifici, però el 26 de gener de 1900 es va decidir que fos de bronze (disseny d'Andreu Aleu i Bonaventura Bassegoda i fosa als tallers Masriera i Campins).Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1901, pàg. 58 L'autor del projecte i el propietari rebien també sengles diplomes, unes veritables obres d'art realitzades per Francesc Mirabent, pintor especialitzat en aquesta classe de treballs.
Les plaques del premi són visibles en moltes de les construccions guardonades, especialment fins al 1919. Els establiments comercials rebien un diploma honorífic, però la majoria d'aquests locals han desaparegut. La majoria pertanyien al període modernista, i el noucentisme va eliminar el que considerava «excessos del modernisme». Aquesta destrucció va ser sistemàtica en aquells escenaris d'esbarjo de la burgesia, botigues, cafès i restaurants. Aquests premis tenien un caràcter purament honorífic i, a diferència d'altres concursos europeus coetanis, no premiaven els edificis exclusivament per les seves condicions estètiques, sinó també per les qualitats constructives i funcionals. Es van premiar immobles d'habitatge, unifamiliars i de pisos, però també edificacions industrials i de serveis.
Entre els edificis modernistes guardonats, trobem l'esmentada casa Calvet (Antoni Gaudí), el Palau de la Música Catalana (Domènech i Montaner), la Fàbrica Casaramona (Puig i Cadafalch) i la casa Roviralta (Joan Rubió i Bellver), entre d'altres. Un dels darrers edificis premiats va ser la Fàbrica Myrurgia.
El guardó municipal es considera un precedent dels Premis FAD, instituïts el 1958.
Edificis Any premiPremiAutorNom i ubicacióDescripcióFoto i estat 19001r PremiAntoni GaudíCasa CalvetEdifici realitzat per un fabricant tèxtil. Va servir tant per al negoci, al qual es van destinar la planta baixa i el soterrani, com per habitatges, situats a les plantes superiors.100px|Casa CalvetCasp, 48 19011r PremiJoan Martorell i MontellsEdifici del Crèdit MercantilSeu de la Societat de Crèdit Mercantil. Construït en ple període modernista, manté l'estil academicista que havia imperat durant el . Té caràcter monumental, emfasitzat pels elements de pedra que ornamenten el pis principal i el cos central de la façana. Hi destaquen dues escultures al·legòriques al Comerç i la Indústria. També és remarcable el treball de forja de la barana.100px|Societat del Crèdit MercantilAmple, 11 19021r PremiEnric Sagnier i VillavecchiaCasa Emili JuncadellaEs tractava d'una casa senyorial de tres plantes feta en pedra i amb un coronament amerlat arrodonit. Gaudia d'un jardí que ocupava la meitat de la finca. Sagnier planteja nombroses innovacions: obertures trilobulades, acabament abarrocat, decoració en franges horitzontals. La serralleria fou obra de Carles Torrebadell i l'interiorisme de Joan Busquets.100px|Casa Emili Juncadella DesaparegudaRambla Catalunya, 26 19031r PremiAugust Font Seu de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de BarcelonaEs tracta de l'ampliació i restauració d'un edifici del que havia crescut amb l'expropiació de les cases veïnes. La institució, orientada a atendre les classes més humils, havia de créixer amb l'evolució de la classe obrera en raó del creixement industrial. 100px|Caixa d'Estalvis de BarcelonaJaume I, 2 i Plaça Sant Jaume 19041r Premi DesertMencióHenri Grandpierre iJoan Martorell i MontellsPalau RobertPalauet privat residència del financer gironí Robert Robert i Surís, marquès de Robert. El projecte va ser atorgat per concurs a l'arquitecte francès Henri Grandpierre i les obres van ser dirigides per Joan Martorell Montells, entre 1898 i 1903. Va ser construït amb pedra de la muntanya de Montgrí (Robert era també comte de Torroella de Montgrí). És un edifici de planta rectangular articulat a l'entorn d'un celobert. El seu estil classicista s'allunya completament del modernisme vigent a l'època.100px|Palau RobertPg. Gràcia, 107 Menció Josep Artigas i RamonedaCasa Romà i Domènech BatllóEdifici d'habitatges de línies sòbries que ocupava el xamfrà de Balmes i Gran Via de les Corts Catalanes, just on avui hi ha la seu de l'ICS. Destruït en el bombardeig de març de 1938Gran Via Corts Catalanes, 589MencióJosep Majó i RibasEdifici La VanguardiaL'edifici s'organitza compositivament segons quatre eixos verticals; les obertures són balcons individuals llevat del principal, on els dos centrals s'agrupen mitjançant una barana de pedra amb relleus escultòrics de gran qualitat i una major densitat decorativa en els emmarcaments de les obertures, també de pedra. La planta baixa està separada per una franja escultòrica de les tres obertures de la planta baixa. Cal destacar l'esgrafiat amb temàtica vegetal que ocupa el parament.100px|Edifici de la VanguàrdiaPelai, 28 19051r PremiJosep Amargós Torre de les Aigües de DosriusEncarregada per la Societat promotora de la urbanització del Tibidabo, per a emmagatzemar i bombar les aigües de Dosrius per subministrar al Parc d'Atraccions i a la urbanització residencial del camí de Vallvidrera. La planta de la torre és octogonal d'uns deu metres de diàmetre i quaranta-dos metres i mig d'alçada, dos miradors amb barana de ferro forjat i es tanca amb una cúpula que inicialment es coronava amb una llanterna que ha desaparegut. El repertori formal esdevé d'una successió de falsos arcs de mig punt sustentats sobre pilastres adossades i finestres també de mig punt, amb ulls de bou. La verticalitat es trenca gràcies als dos miradors, i el cromatisme és producte de la combinació de materials: pedra artificial i maçoneria. 100px|Torre de les Aigües de Dos RiusCtra. Vallvidrera al Tibidabo, 107 MencióJosep Puig i CadafalchCasa TrinxetVa ser construïda entre 1902 i 1904 i va estar enderrocat el març de 1967, enmig de fortes protestes del sector cultural i dels professionals de l'arquitectura amb gran ressò als mitjans de comunicació.