La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants. El seu nom és ena, en o ene. Juntament amb la i grega forma el dígraf que és anomenat enye al País Valencià.Francesc Ferrer Pastor, Diccionari valencià escolar, Sotaia Llibres s.a., 1987 Probablement prové de la lletra Nûn de l'alfabet semític que representaria una serp i on ja tindria el valor de /n/ que heretaria el grec, l'etrusc i finalment el llatí.
Fonètica En català representa la nasal alveolar sonora de l'alfabet fonètic internacional /n/ en posició inicial (nap) o intervocàlica (cana), i dental, labiodental, alveolar, palatal (enllestir), o velar (cinc) depenent del punt d'articulació de la següent consonant a la qual assimila.
Significats de la N Bioquímica: en majúscula símbol de l'asparagina. Cronologia: Indica el mes de novembre Física: en minúscula símbol de la variable del nombre de mols. També indica els neutrons Lingüística: és l'abreviatura de nom o de nucli Matemàtiques: és l'abreviatura de nombre (també amb la variant nº). En minúscula representa un nombre natural, i el símbol del conjunt dels nombres naturals, , és una N majúscula estilitzada. Química: en majúscula símbol de l'element químic nitrogen. SI: En minúscula símbol del prefix nano. En majúscula símbol de la unitat derivada del SI anomenada newton (el nom de la unitat s'escriu en minúscules). Símbols: Indica el nord. També és part del logotip de Nintendo per als videojocs Vehicles: Indica que un vehicle ve de Noruega. També indica carretera nacional
Usos gramaticals La n a final de paraula apareix en diferents llengües, amb significats molt diferents, també: En esperanto, indica l'acusatiu, que és l'únic cas que es declina en aquesta lengua. En basc: En els verbs, totes les formes en passat acaben en n. Sola, és suficient per declinar alguns noms propis en el cas inesiu (cas "non"), que indica llocs. Per exemple: Bilbo: Bilbao > Bilbon: a Bilbao. Aquest cas acaba en n per tots els substantius, i també hi acaben els casos genitiu ("noren") i sociatiu (norekin). En algunes llengües romàniques (entre elles el català, el castellà i l'occità) acaben en n les formes personals dels verbs que corresponen a la tercera persona del plural (són, cantaven, escoltarien, portin...). En alemany trobem n final: En tots els verbs en infinitiu, i en algunes formes personals que tenen la mateixa forma que l'infinitiu. En alemany no hi ha una regla universal per la formació dels plurals, però molts substantius formen el plural afegint una n (Kartoffel (patata) > Kartoffeln (patates)).
Símbols derivats o relacionats Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'úsÑ N amb titlla U+00D1 U+00F1 Ñ ñ castellàŃ N amb accent agut U+0143 U+0144 Ň N amb anticircumflex U+0147 U+0148 txecŅ N amb ogonek U+0145 U+0146 alfabet letóŊ eng U+014A U+014B lapó, AFIṄ N amb punt superior U+1E44 U+1E45 Ṇ N amb punt inferior U+1E46 U+1E47 ʼn n minúscula amb apòstrof davant U+0149 afrikaans
Referències
Categoria:Lletres de l'alfabet llatí