Sayf-ad-Din Abu-l-Hàssan al-Àdil Alí ibn as-Salar al-Kurdí (), fou un visir fatimita d'Egipte (1150-1153).
Biografia D'origen kurd, Ibn al-Salla, era fill d'un oficial ortúcida que el 1098 es va posar al servei dels fatimites. Va créixer a Jerusalem, on el seu pare estava al servei dels governadors locals artuqides. Al-Adil es va convertir en un seguidor de l'escola xafita de l'islam sunnita.
Després de la breu recuperació fatimita de Jerusalem el 1098, el pare d'Ibn al-Sallar es va mantenir en el seu càrrec, i el mateix Ibn al-Sallar va rebre el seu primer càrrec oficial, com a comandant del batalló muntat d'elit ( ṣubyān al-ḥajar) pertanyent a l'exèrcit fatimita. Ibn al-Sallar es va distingir en la batalla contra els croats, començant una carrera que el va portar als governadors de l'Alt Egipte, al-Buhayra i Alexandria. En aquest darrer càrrec, va conèixer Bullara, la vídua d'un príncep zirida que havia mort a l'exili a la ciutat. Per promoure les seves ambicions polítiques, aviat es va casar amb Bullara i va criar el seu fill Abbas ibn Abi al-Futuh com si fos seu.
El seu primer càrrec important fou el de governador d'Alexandria que exercia quan va pujar al tron Al-Zahir Abu Mansur Ismail (1149-1154). Allí es va casar amb la vídua d'un emir zírida que havia mort a l'exili a la ciutat.
En el moment de la mort del califa al-Hafiz a l'octubre de 1149, Ibn al-Sallar era governador d'Alexandria, i el seu fill adoptiu Abbas era governador del districte veí d' al-Gharbiyya.
Ibn al-Sallar esperava ser nomenat visir pel nou governant al-Zafir, però aquest últim va triar Ibn Masal en el seu lloc. Enfurismat, Ibn al-Sallar es va negar a acceptar el nomenament i, juntament amb Abbas, va conspirar contra Ibn Masal. Quan al-Zafir es va assabentar d'aquest complot, va demanar ajuda als magnats del regne per donar suport a Ibn Masal, però aquests no ho van voler. Al final, el califa va proporcionar a Ibn Masal els seus propis fons per contractar mercenaris per a l'acció contra Ibn al-Sallar. Ibn al-Sallar va entrar al Caire el 10 de desembre i es va instal·lar al palau del visir. De moment, al-Zafir es va veure obligat a sotmetre's al nou home fort, nomenant-lo visir i conferint-li els títols honorífics al-Malik al-ʿĀdil ("governant just"), al-Sayyid al-ʿAjal ("mestre més noble"), Amīr al-Juyūsh ("comandant dels exèrcits"), Sharaf al-Islām ("glòria de l'Islam"), Kafī Quḍāt al-Muslimīn ("protector dels qāḍīs dels musulmans") i Hādī Duʿāt al-Muʾminīn ("guia dels missioners dels creients").
La seva posició encara no era segura, ja que Ibn Masal es trobava entre les tribus de l'Alt Egipte, intentant reclutar tropes addicionals. A més, el califa no es va reconciliar amb la nova situació i va conspirar per matar Ibn al-Sallar. Com a represàlia, el gener de 1150 Ibn al-Sallar va reunir la guàrdia califal (ṣibyān al-khāṣṣ), un cos d'elit de cadets format pels fills d'alts dignataris i funcionaris, i va executar la majoria d'ells, enviant la resta a servir a les fronteres de l'imperi. Després va enviar un exèrcit sota el seu fillastre Abbas, juntament amb Tala'i ibn Ruzzik, per enfrontar-se a Ibn Masal i el seu aliat, Badr ibn Rafi. El califa fatimita va reunir tropes contra el seu visir i Al-Àdil va marxar llavors al Caire amb les seves forces; el visir Ibn Masal, força vell, havia abandonat la seu dels visirs i va morir assassinat a l'Alt Egipte el 19 de febrer de 1150, i el califa va haver de nomenar visir a Abu-l-Hàssan Ali al qual va donar el títol d'al-Màlik al-Àdil. Però no era a ell a qui el califa volia en aquest lloc i va tramar un complot que fou descobert pel visir; en revenja al-Àdil va fer exterminar els cos de patges reials. Abbas va portar el seu cap tallat al Caire com a senyal de victòria.
El 1150 els croats van fer un atac a Farama i la van saquejar. En revenja el 1151 Al-Adil va enviar la flota a la costa del Llevant, la qual va atacar Jaffa, Sidó, Beirut i Trípoli, que van patir seriosos danys.
El seu fillastre, Abbàs ibn Abi-l-Futuh, es volia desfer d'ell per ocupar el seu lloc i va encarregar la tasca al seu fill Nasr ibn Abbàs, que el va matar el 3 d'abril de 1153; una vegada comés el magnicidi va enviar un colom missatger al seu pare, que acabava de prendre possessió del comandament de la important ciutat d'Ascaló; quan el pare va rebre l'anunci de la mort, va avançar cap al Caire amb les seves forces i va reclamar el càrrec de visir. Exercirà aquest càrrec durant més de sis anys i serà el verdader governant.
Referències
Bibliografia Al-Imad, Leila S. (2015). "al-ʿĀdil b. al-Sallār". In Fleet, Kate; Krämer, Gudrun; Matringe, Denis; Nawas, John; Rowson, Everett (eds.). Encyclopaedia of Islam (3rd ed.). Brill Online. ISSN 1873-9830. Bianquis, Thierry (2002). "al-Ẓāfir bi-Aʿdāʾ Allāh". In Bearman, P. J.; Bianquis, Th.; Bosworth, C. E.; van Donzel, E. & Heinrichs, W. P. (eds.). The Encyclopaedia of Islam, Second Edition. Volume XI: W–Z. Leiden: E. J. Brill. p. 382–383. . Canard, Marius (1971). "Ibn Maṣāl". In Lewis, B.; Ménage, V. L.; Pellat, Ch. & Schacht, J. (eds.). The Encyclopaedia of Islam, Second Edition. Volume III: H–Iram. Leiden: E. J. Brill. p. 868. OCLC 495469525. Daftary, Farhad (1990). The Ismāʿı̄lı̄s: Their History and Doctrines. Cambridge: Cambridge University Press. .
Wiet, C. (1960). "al-ʿĀdil b. al-Salār". In Gibb, H. A. R.; Kramers, J. H.; Lévi-Provençal, E.; Schacht, J.; Lewis, B. & Pellat, Ch. (eds.). The Encyclopaedia of Islam, Second Edition. Volume I: A–B. Leiden: E. J. Brill. p. 199. doi:10.1163/1573-3912_islam_SIM_0313. OCLC 495469456.
Categoria:Visirs fatimites Categoria:Morts al Caire