Anatomia: Canya o tràquea. Canya o tíbia. Arquitectura: Canya o fust, part central d'una columna. Botànica: Canya (planta): Planta perenne i rizomatosa de la família de les poàcies, forta i de gran desenvolupament., per extensió la tija d'aquesta planta, fistulosa, llenyosa, balmada i proveïda d'envans transversals als nusos. Comprèn uns 100 gèneres amb més de 1.500 espècies. Entre elles es denominen canya en el seu nom popular: Canya de Sant Joan (Arundo donax, tribu Arundineae), canya mediterrània, canya del país o, simplement, canya (Arundo donax) Bambú, canya d'Amèrica o canya americana, més de 1.000 espècies de dins de la tribu Bambúsia. Canyís, senill, canyavera, canya-xiula o canyissot, (nom científic: Phragmites australis o Phragmites communis de la tribu Arundineae) Canya de sucre, canya dolça o canyamel (nom científic: Saccharum officinarum) Canya d'arenal (nom científic: Ammophila arenaria de la tribu Aveneae) Canya d'Índia (nom científic: Canna indica de l'ordre de les Zingiberales) Canya massissa (nom científic: Calamus rotang espècie de família de les Arecàcies), que no és pròpiament una canya, ja que pertany a la família de les palmes o arecàcies. Canya xinesa o Bambú de la sort (nom científic: Dracaena sanderiana de l'ordre de les Asparagales), no és ni canya ni bambú. Estris: Canya de pescar, estri en forma de canya amb un l'extrem des d'on penja un ham, que permet pescar. Canya d'escriure, ploma de canya o Càlam (escriptura) Canya part central de l'àncora. Canya, part del rem compresa entre el guió i la pala, vegeu rem (objecte) Canya del timó o arjau, peça per moure el timó Canya, part del cap de la raqueta que subjecta el cordatge. Canya o palla, canonet per xuclar begudes. Unitats de mesura: Canya d'amidar o Cana, antiga unitat de longitud, usada des de l'imperi accadi fins a la Corona d'Aragó. Gastronomia i begudes: Canya o rom, licor alcohòlic destil·lat. Canya (dolç), pastís de forma cilíndrica feta de pasta de full i farcida de crema o cabell d'àngel. Canya (sucre), residu del refinatge del sucre de canya, s'empra per elaborar el rom. Geografia: Veïnat de Canyes entitat de població del municipi de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) La Canya, poble de la Garrotxa repartit entre els municipis de Sant Joan les Fonts i la Vall de Bianya (Comarca d'Olot) Riu de la Canya, a la Cerdanya. Molí de la Canya, a Sant Martí de Riucorb (Urgell) Font de la Canya, a Queralbs (Ripollès) Serra de la Canya, diversos topònims. Mas de la Canya, a Ribera d'Ondara (Segarra) la Canya de l'Ossa, entitat de població del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell) Can Gri de la Canya, a Fornells de la Selva (Gironès) Mas Canya, mas del municipi de Santa Oliva (Baix Penedès) Música: Canya (música), llengüeta que produeix el so en la majoria d'instruments de vent de fusta. Canya (instrument), instrument idiòfon compost per una canya amb un tall de dalt a baix. Xarop de Canya, grup musical i d'animació fundat el 1987. Canya (música flamenca), pal o estil de música flamenca. Tio Canya, cançó del grup musical Al Tall. Miscel·lània: Canya o Àcatl, signe zodiacal de l'horòscop asteca. Canya, nom del dia 13 de desembre en el Calendari republicà francès
Źródło i licencja
Na podstawie: Wikipedia — Canya · historia autorów.
Tekst: CC BY-SA 4.0.
Informacja o opracowaniu
Usunięto składnię wiki i szablony; dłuższe teksty skrócono.