va ser un arquitecte i polític valencià. Les seves obres arquitectòniques s'enquadren dins del modernisme i el eclecticisme. Va ser el primer alcalde franquista de Castelló de la Plana després de l'entrada de les tropes revoltades en 1938.

Arquitectura miniatura|izquierda|Interior del Mercat de Vinaròs miniatura|Edifici Granja Royal Pel que sembla va néixer d Sogorb el 1880 i va estudiar arquitectura a l'Escola d'Arquitectura de Madrid obtenint el seu títol en 1905.

Va ser arquitecte municipal d'Onda en dates desconegudes, de Vila-real entre 1913 i 1941, de Castelló de la Plana entre 1923 i 1928 i de Terol des d'una data desconeguda fins a 1930, igualment va ser arquitecte de la diòcesi de Sogorb i arquitecte interí de la Diputació Provincial de Castelló entre el 19 d'octubre de 1928 i el 5 de febrer de 1929.

Ael seu currículum es troben obres de tota mena, els mercats amb estructura metàl·lica de Vila-real (desaparegut), Alcalà de Xivert i Vinaròs; escolas a l'Alcora, Cervera del Maestrat, Xèrica, Traiguera, Sogorb, Vila-real i a la llavors pedania de les Alqueries; les cases caserna de la Guàrdia Civil en Borriol, Morella, la vall d'Uixó i Vila-real; l'actual Auditori Municipal de Vila-real construït juntament amb Vicente Vicioso en 1923. el campanari de la Capella de la Mare de Déu de la Paciència (Orpesa) el 1932, o l'Embassament de Maria Cristina. Es va presentar als concursos nacionals per construir l'Edifici de Correus i Telègrafs de Castelló o pel de l'Edifici de l'Ateneu Mercantil de València .

En 1911 se li encarrega la redacció d'un nou pla general urbanístic per a la ciutat de Castelló de la Plana amb la previsió de fer-la créixer en població. Aquest pla preveia la creació de dos eixamples a l'estil del Pla Cerdà de Barcelona al sud i a l'est del nucli urbà preexistent la seva aprovació per part del Govern es va produir mitjançant reial decret en 1914, i malgrat estar en vigor durant 10 anys cap dels eixamples previstos va tenir èxit i no van ser desenvolupats completament.

Les seves obres privades poden dividir-se en dues categories, la industrial i la residencial. Entre les primeres es troben la Fàbrica Dávalos de 1910, la desapareguda casa-garatge de Cristóbal Nebot Valls de 1922 situada just enfront de l'anterior, o el garatge també desaparegut de l'empresa d'autobusos Hispano Fuente En segures Castelló de la Plana; el magatzem de taronges de Josep Gallach Tallada de 1908 i el Magatzem de Cabrera a Vila-real de 1919 així com un magatzem de taronges desaparegut en Almassora. Quant als habitatges, són nombrosos els exemples preservats a Castelló, Vila-real o Alqueries, els més destacats en la capital són la Casa Dávalos el 1915, la Casa Navarro construïda entre 1910 i 1920, l'edifici Granja Royal de 1925, o la Clínica de Colom projectada amb Vicente Traver Tomás el 1940 i de la qual roman en peus la part residencial, situada en l'entorn declarat Bé d'interès cultural del Parc Ribalta, plaça de la Independència i plaça Tetuán de Castelló de la Plana.

Política La tarda del 13 de juny de 1938 les tropes franquistes entraven a la ciutat de Castelló. L'endemà es constitueix una comissió gestora per a fer-se càrrec de l'activitat municipal fins que finalitzi la Guerra Civil. Davant la falta de quadres de la FET y de las JONS a la ciutat, l'Auditoria de Guerra designa a un grup heterogeni d'homes públics castellonencs coneguts per ser conservadors, tradicionalistes, empresaris, carlistes o catòlics com és el cas de José Gimeno Almela, a qui es va posar al capdavant del consistori. Efectivament, aquesta comissió gestora va cessar el 15 d'abril de 1939, una quinzena de dies després del últim comunicat de guerra.

La labor política d'aquest ajuntament va consistir a transposar a l'àmbit municipal els bàndols militars de les forces d'ocupació així com el restabliment dels serveis públics essencials. Fora d'aquestes tasques destaca la labor que van realitzar per a recuperar les campanes de la Torre campanar, restablir el culte a la patrona de la ciutat la Mare de Déu del Lledó i el seu santuari així com l'adoptar un nou escudo d'armes per a la ciutat.

Va morir el 1964.

Referències

Categoria:Polítics sogorbins Categoria:Arquitectes castellonencs Categoria:Alcaldes de Castelló Categoria:Arquitectes valencians del segle XIX Categoria:Arquitectes valencians del segle XX Categoria:Artistes de l'Alt Palància Categoria:Artistes castellonencs Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Polítics valencians nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX Categoria:Polítics valencians morts al segle XX