Loriguilla (en castellà i oficialment, Loriguilla, i en la parla xurra, La Origuilla) és un municipi del País Valencià concretament de la província de Valencia, que es troba a la comarca del Camp de Túria.
Limita amb Riba-roja de Túria (a la mateixa comarca del Camp de Túria), Xelva, Xera, Xulilla, Domenyo, la Llosa del Bisbe (a la comarca dels Serrans, a la qual pertanyia antigament), Xest (de la Foia de Bunyol), Requena i Sot de Xera (de la Plana d'Utiel).
La diversitat de municipis amb què limita Loriguilla es deu al fet que el poble vell, situat vora el riu Túria i pròxim a la CV-35, s'incloïa a la comarca dels Serrans, junt amb el seu terme municipal original. A partir de 1968, per la construcció de l'embassament, el poble Vell quedà abandonat a favor del poble nou, prop del Pla de Quart i l'A-3; i el municipi, ara amb dos enclavaments separats per aproximadament 50 km, passà a formar part del Camp de Túria.
Geografia El relleu és molt muntanyenc, dominat per calcàries juràssiques i cretàciques, amb una altura mitjana de 500 m. El riu Túria ha erosionat les calcàries i ha excavat una profunda vall, que de vegades es convertix en gorg, discorrent a una altitud mitjana de 300 m. Les altures més notables són les dels pics Peñalta (649 m.) i l'Alt (758 m.), situats en la meitat septentrional, i el de Cinc Pins (1171 m.), situat en l'extrem meridional, a la Serra del Negrete.
El territori és solcat per diversos barrancs com els del Corage, Alinoralla, Carcaz i Maniador. La rambla del Reatillo creua l'extrem sud-oest. Són nombroses les fonts, sobretot en la meitat sud, destacant les de Fonfrilla i de la Truja.
La superfície forestal ocupa la resta del terme i està poblada de pins i forest baixa, més abundant en la meitat sud que en la nord. Hi ha caça de perdius, llebres i conills.
Història Poblament àrab que fou ocupat per Jaume I (1208-1276) qui la inclogué en el vescomtat de Xelva; el seu primer senyor fou Pere Fernàndez d'Azagra, el 1254 el senyoriu passà a son fill Àlvar Pérez d'Azagra i més endavant a la segona filla, Elfa Àlvarez, casada amb Jaume de Xèrica, qui va repoblar-la amb cristians el 1369; en el moment de l'expulsió morisca tenia 110 focs i restà pràcticament despoblada; els seus diferents senyors foren els Vilanova i els ducs de Vilafermosa; fins al XVIII pertangué a Domenyo; fou zona d'activitat carlista; en 1959 hom va decidir-ne el trasllat a un terreny entre els termes de Riba-roja de Túria i Xest, ja que al seu terme s'havia decidit construir un pantà; el trasllat es feu efectiu el 1968 i el 1975 es segregà definitivament de Riba-roja de Túria i tornà a tenir municipi propi.
Política i Govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 5 regidors del Partit Popular (PP), 3 d'UCIN (Unión de Ciudadanos Independientes, actualment no adscrits), 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 de Vox, (actualment no adscrit per la seua expulsió del partit).
Alcaldes Des de 2023 l'alcalde de Loriguilla és Montserrat Cervera Soria, d'UCIN, que governa amb el PSPV i amb el seu germà, no adscrit.
Demografia Evolució demogràfica1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2007 1.168 1.042 1.059 1.004 1.003 1.005 1.015 1.177 1.256
Economia En les terres pertanyents a l'antic poble l'economia està basada en l'agricultura de secà i en la ramaderia. El poble nou compta amb terrenys de regadiu a canvi dels que es negaren per les aigües de l'embassament.
Monuments Església de Sant Joan Baptista. Ermita del Pla de Nadal.
Llocs d'interés Embassament de Loriguilla.
Festes i celebracions Festes de Sant Joan. A finals de juliol. Festes patronals. En honor de la Mare de Déu de la Soledat, del 25 d'agost a l'1 de setembre.
Notes
Referències
Enllaços externs
País Valencià, poble a poble, comarca a comarca , de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Institut Valencià d'Estadística . Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat .
Categoria:Municipis del Camp de Túria