La Conselleria de Serveis Socials, Família i Infància de la Generalitat Valenciana és una conselleria o departament del Consell de la Generalitat Valenciana creat en la XI Legislatura (2023-2027) en el marc de la remodelació de govern efectuada el 4 de desembre de 2025.

El departament reuneix les competències en matèria de polítiques de prestació social, serveis socials, dependència, persones amb discapacitat, famílies, infància i adolescència, adopcions, persones migrants, cooperació al desenvolupament i voluntariat social.

El departament ha comptat amb diverses denominacions al llarg de la seua trajectòria, iniciada des dels primers governs de l'etapa preautonòmica valenciana. També ha reunit al seu si competències executives diferents, com les polítiques d'igualtat que en la referida remodelació de govern de 2025 va cedir a la conselleria de nova creació de Vivenda, Ocupació, Joventut i Igualtat.

Històric de competències Etapa preautonòmica En el primer govern del Consell del País Valencià, nomenat l'abril de 1978 i presidit per Josep Lluis Albinyana del Partit Socialista del País Valencià (PSPV), agrupava les encara escasses competències en la matèria amb la Conselleria de Transports i Benestar Social dirigida per Emèrit Bono del Partit Comunista del País Valencià (PCPV). Bono va renunciar poc després i va ser substituït per José Galán, del mateix partit, el mes de juny de 1978. Un any més tard, es designà un nou conseller, Antonio Espinosa, de la Unió de Centre Democràtic (UCD).

El decret sobre la distribució de competències i organització de la conselleria de Transports i Benestar Social determinava que en matèria de benestar social, té per funció «Promoure i coordinar iniciatives entorn de l'assistència i reinserció social, Impulsar el desenvolupament comunitari i Fomentar activitats i serveis en defensa i millora de la qualitat de la vida.»

La dimissió del conseller Espinosa, que havia sigut nomenat alt càrrec del Govern espanyol l'agost de 1980, va exigir una nova remodelació de l'executiu que llavors dirigia Enric Monsonís (UCD) que va agregar la conselleria a la d'Obres Públiques i Urbanisme, com també la de Turisme, dirigides pel conseller Josep Lluis Sorribes (UCD).

El 15 de setembre de 1981, amb la remodelació de govern, desaparegué la conselleria i les competències, encara minses, es gestionarien des de la Direcció General de Serveis Socials i Seguretat Social depenent de la conselleria de Sanitat i Seguretat Social amb Alfons García Ninet com a director general.

Govern de Lerma Aquest organigrama es va mantindre fins a l'any 1991, entrat ja el període autonòmic, amb la creació de la Conselleria de Treball i Afers Socials. El president Lerma (PSPV), que guanyà les primeres eleccions de 1983, va mantindre la Direcció General de Serveis Socials vinculada amb la conselleria de Sanitat i Seguretat Social i nomenà a Carles Pérez i García primer (1983-1986) i Antonio Torres Salvador (1986-1991) després.

L'any 1989 s'aprova la Llei 5/1989 de Serveis Socials, una norma pionera per ser la primera llei al País Valencià que definia el sistema públic de serveis socials amb l'objectiu de garantir els drets socials reconeguts per la Constitució espanyola.

El Consell de la Generalitat a la III Legislatura (1991-1995) incorporà la referència a les polítiques socials en el nom de la Conselleria de Treball i Afers Socials, amb el conseller Martin Sevilla (PSPV). En aquesta legislatura també es creà l'Institut Valencià de Serveis Socials, l'Institut Valencià de la Dona. Abans es crea l'Institut Valencià de la Joventut.

Govern de Zaplana El Partit Popular (PP) guanyà les eleccions de 1995 i el nou president, Eduardo Zaplana, situà al front del departament a José Sanmartín. El departament definí un organigrama on es va incloure la Direcció General de la Dona que gestionaria les polítiques propies i que fins llavors venia desenvolupant-se per una comissió interdepartamental. També es creà un Comissionat per a l'Atenció i Prevenció de les Drogodependències depenent de la Direcció General de Serveis Socials, que fins al moment comptava amb una Direcció General pròpia.

El 24 de febrer de 1997 el president Zaplana executà una remodelació de govern que implicà la creació de la conselleria de Benestar Social, desglossada de les competències en treball i ocupació, i amb capacitat executiva en matèria de les competències que fins al moment gestionava (acció social, polítiques d'igualtat de la dona, família, infància, tercera edat, adopcions, atenció i prevenció de les drogodependències) així com les referides a esport, justícia i ajuda a les víctimes del delicte. La consellera responsable fou Marcela Miró.

María Carmen Mas es feu càrrec de la conselleria després de les eleccions de 1999. Les competències de justícia foren transferides al departament que en aquell moment es creà: la conselleria de Justícia i Administracions Públiques. No arriba a un any després, Rafael Blasco fou nomenat nou conseller de Benestar Social en substitució de l'anterior consellera.

Govern de Camps La consellera de Benestar Social del primer Consell presidit per Francisco Camps (PP) fou Alicia de Miguel, de 2003 a 2007, en la qual les competències executives es mantenen. Juan Cotino primer (2007-2008) i Angélica Such després (2008-2011) dirigiren el departament en la VII Legislatura.

Durant el primer any de la VIII Legislatura, del 2011 a 2012, la conselleria passà a agrupar-se amb Justícia i va prendre el nom de Conselleria de Justícia i Benestar Social, amb Jorge Cabré com a responsable. A més, el departament assumí les funcions de la conselleria d'Immigració i Ciutadania creada en l'anterior executiu, en matèria d'immigració, cooperació al desenvolupament i solidaritat.

Govern de Fabra El desembre de 2012, el president Alberto Fabra (PP) que havia accedit a la presidència després de la dimissió de Camps l'estiu de 2011, reestructurà el departament, que tornà a gestionar exclusivament les competències de Benestar Social (les de Justícia passaren a dependre de la conselleria de Governació i Justícia) amb la consellera Asunción Sánchez Zaplana com a nova responsable.

Govern de Puig El canvi de color polític després de les eleccions de 2015, amb Ximo Puig (PSPV) al capdavant d'un executiu de coalició format per PSPV, Compromís (en la IX Legislatura) i Unides Podem (que s'incorporà en la X), suposaren un canvi en el nom del departament que passa a denominar-se Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, amb Mónica Oltra (Compromís) com a responsable. La consellera Oltra va dimitir durant el segon mandat, el juny de 2022, i va ser substituïda per Aitana Mas també de Compromís.

Govern de Mazón-Pérez Llorca Després de les eleccions de 2023 el PP recuperà la Generalitat amb el suport de Vox. El departament passà a gestionar també les polítiques d'habitatge, provinent del departament suprimit d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, i va prendre el nom de Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, dirigida per Susana Camarero (PP).

La crisi política derivada de la gestió de la Gota freda de 2024 que va acabar amb la dimissió del president Carlos Mazón i el nomenament del nou president Juan Francisco Pérez Llorca, ambdós del PP, va suposar l'eixida de la consellera Camarero que va passar a dirigir un nou departament governamental amb les competències d'Habitatge, Joventut i Igualtat (que ja s'integraven en la conselleria en l'anterior organigrama) així com Ocupació. La conselleria de Serveis Socials, Família i Infància passava a ser Elena Albalat (PP).

Llista de Conselleres i Consellers # Legislatura Nom Inici mandat Fi mandatPartit polític Conselleria de Transports i Benestar Social (1978-1981) 1 Preautonomia 75px Emèrit Bono i Martínez 10 d'abril de 1978 17 de març de 1978 PCPV 2 Preautonomia 75px José Galán Peláez 17 de juny de 1978 30 de juny de 1979 PCPV 3 Preautonomia 75px Antonio Espinosa Chapinal 30 de juny de 1979 15 de juliol de 1980 UCD 4 Preautonomia 75px José Luis Sorribes Mur 1 d'octubre de 1980 15 de setembre de 1981 UCD Dissolta (1981-1991) Conselleria de Treball i Afers Socials (1991-1997) 5 III 75px Martín Sevilla Jiménez 16 de juliol de 1991 12 de juliol de 1993 PSPV 6 III 75px Francisco Javier Sanahuja Sanchis 12 de juliol de 1993 6 de juliol de 1995 PSPV 7 IV 75px José Sanmartín Esplugues 6 de juliol de 1995 24 de febrer de 1997 PP Conselleria de Benestar Social (1997-2011) 8 IV 75px Marcela Miró Pérez 24 de febrer de 1997 23 de juliol de 1999 PP 9 V 75px María Carmen Mas Rubio 23 de juliol de 1999 17 de maig de 2000 PP 10 V 75px Rafael Blasco Castany 22 de maig de 2000 21 de juny de 2003 PP 11 VI 75px Alicia de Miguel García 21 de juny de 2003 29 de juny de 2007 PP 12 VII 75px Juan Gabriel Cotino Ferrer 29 de juny de 2007 28 d'agost de 2009 PP 13 VII 75px Angélica Such Ronda 28 d'agost de 2009 22 de juliol de 2011 PP Conselleria de Justícia i Benestar Social (2011-2012) 14 VIII 75px Jorge Cabré Rico 22 de juliol de 2011 7 de desembre de 2012 PP Conselleria de Benestar Social (2012-2015) 15 VIII 75px Asunción Sánchez Zaplana 7 de desembre de 201229 de juny de 2015 PP Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives (2015-2023) 16 IX i X 75px Mónica Oltra Jarque 29 de juny de 2015 29 de juny de 2022 Compromís17 X sense marc|108x108px Aitana Mas i Mas 29 de juny de 2022 18 de juliol de 2023 CompromísConselleria de Serveis Social, Igualtat i Habitatge (2023-2025) 18 XI center|sense marc|75x75px Susana Camarero Benítez 19 de juliol de 2023 4 de desembre de 2025 PPConselleria de Serveis Socials, Família i Infància (2025- )19XI75px Elena Albalat Aguilella 4 de desembre de 2025 Actualitat PP

Referències

Vegeu també Conselleries del País Valencià Conselleria de Transports i Benestar Social de la Generalitat Valenciana Conselleria de Treball i Afers Socials de la Generalitat Valenciana Conselleria de Justícia i Benestar Social de la Generalitat Valenciana

Enllaços externs