La Conselleria d'Hisenda i Economia de la Generalitat Valenciana és una conselleria o departament de la Consell de la Generalitat Valenciana activa des de l'etapa preautonòmica del País Valencià i que ha canviat la seua nomenclatura en diversos moments.
Les competències del departament són les referides a la hisenda, finançament, economia, sector públic empresarial i fundacional de la Generalitat i consorcis no sanitaris adscrits a la Generalitat, patrimoni i projectes i fons europeus.
Des de l'XI legislatura s'integra en la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública.
Entitats i organismes adscrits Té adscrites diverses entitats i organismes entre les seues funcions:
IVF (Institut Valencià de Finances) ATV (Agència Tributària Valenciana) IVE (Institut Valencià d'Estadística)
Històric de competències Etapa preautonòmica La conselleria d'Economia i Hisenda, amb aquest ordre, es crea en el primer gabinet del Consell del País Valencià, institució preautonòmica creada el 1978 per tal de conduir el País Valencià a recuperar l'autogovern. Javier Aguirre de la Hoz, de la Unió de Centre Democràtic (UCD), fou nomenat conseller l'abril d'aquell any pel president del Consell Josep Lluis Albinyana, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).
El primer decret d'organització de la conselleria, del mes de juny de 1978, determina que «és l'òrgan superior directiu en totes aquelles matèries que fan referència a la política econòmica, la Hisenda del Consell, el patrimoni del Consell, l'elaboració del Pressupost General del Consell i el control i intervenció de la despesa pública.»
El juny de 1979 es produeix una crisi de govern pel que Aguirre de la Hoz deixa el Consell i és substituït a la conselleria per Enric Monsonís (UCD).
El setembre de 1981, ja amb Monsonís com a president del Consell, es reestructura el departament que assumeix les competències en Administració Pública i cedeix les competències referides a la política econòmica al departament d'Economia, Indústria i Comerç. Com a conseller responsable és nomenat Jordi Navarro Canuto (UCD).
Govern de Lerma Només un any després, iniciada l'etapa transitòria de les Corts Valencianes amb Joan Lerma (PSPV) a la presidència del Consell l'agost de 1982, Antoni Birlanga (PSPV) passa a dirigir el departament que en el reglament de règim intern contempla l'adaptació de l'organigrama per tal de la gestió de les competències tributàries que es preveia incorporar a partir de l'etapa autonòmica.
Després de les eleccions a les Corts Valencianes de 1983 que inauguren el període autonòmic i en les que Joan Lerma i el PSPV obté la majoria absoluta i la presidència de la Generalitat Valenciana. Birlanga es va mantindre com a conseller i el departament recuperà la denominació «Economia i Hisenda» recuperant així les competències en matèria de programació econòmica, fins llavors depenent de Presidència.
L'any 1993, després de tres legislatures, el president Lerma cessa a Birlanga i situa a Aurelio Martínez al capdavant de la conselleria.
Govern de Zaplana L'any 1995, a la IV Legislatura, es produí un canvi de color al Consell de la Generalitat Valenciana. El Partit Popular (PP) guanya les eleccions d'aquell any i manté la configuració que es venia mantenint en les darreres legislatures. El nou conselleria d'Economia i Hisenda del govern presidit per Eduardo Zaplana és José Luis Olivas.
En la següent legislatura, des de l'any 1999, la conselleria va ser dirigida per Vicent Rambla que l'any 2000 assumeix les competències de la conselleria d'Ocupació, creada aquella mateixa legislatura.
Govern de Camps L'estructura competencial es va mantindre les dues legislatures següents, amb Francisco Camps (PP) al capdavant del Consell i Gerardo Camps de la conselleria des de 2003 a 2011. Se li encomanà la coordinació dels «grans projectes» que durant aquest període el Consell va impulsar, com els esdeveniments esportius (el circuit urbà de València o la Copa Amèrica), les grans construccions com la Ciutat de les Arts i les Ciències i l'Aeroport de Castelló o altres esdeveniments internacionals com la visita a València del papa Benet XVI. La crisi econòmica mundial de 2008 i els greus casos de corrupció que afectaren a moltes d'aquestes iniciatives acabaren per deixar ben afectades les finances públiques i la reputació política de la Generalitat Valenciana.
El 2011, a la VIII Legislatura valenciana, el president Camps executa una remodelació profunda del Consell després de guanyar per majoria absoluta les eleccions d'aquell any. Per una banda situa les competències en matèria d'economia i sector públic empresarial en la nova conselleria d'Economia, Indústria i Comerç sota la direcció d'Enrique Verdeguer, i per l'altra banda la conselleria d'Hisenda i Administració Pública, amb José Manuel Vela.
Govern de Fabra Aquella legislatura esdevé convulsa des de l'inici. Als pocs dies d'iniciar-se, al juliol de 2011, el president Francisco Camps dimití acorralat pels casos de corrupció que envoltaven la seua gestió (cas Gürtel) i va prendre el relleu Alberto Fabra (PP). Els canvis seguiren amb la dimissió del conseller d'Hisenda José Manuel Vela el novembre de 2012, implicat en la revelació de secrets (cas Vela) relacionat amb un altre cas de corrupció política que afectava a l'exconseller Rafael Blasco (cas Cooperació). Les funcions foren assumides transitòriament pel vicepresident i conseller de Presidència José Císcar fins al nomenament de Juan Carlos Moragues com a nou conseller d'Hisenda i Administracions Públiques.
El conseller d'Economia Enrique Verdeguer també va cessar el desembre de 2012, en aquest cas per ser nomenat president de l'empresa pública espanyola Adif. Fou substituït per Máximo Buch que va incorporar les competències en matèria d'ocupació, gestionades fins al moment per la conselleria d'Educació.
Govern de Puig Les eleccions de 2015 dibuixaren un canvi polític al Consell de la Generalitat Valenciana, amb el president Ximo Puig (PSPV) i conselleres i consellers de Compromís en el primer govern (IX Legislatura) i d'Unides Podem en el segon (X Legislatura). Vicent Soler (PSPV) fou nomenat conseller d'Hisenda i Model Econòmic, una nova nomenclatura però que tornava a aglutinar les competències dissociades a l'anterior legislatura. Segons el decret organitzatiu, la conselleria seria l'encarregada de gestionar «les competències en matèria d'hisenda, política financera, model econòmic i finançament, sector públic instrumental de la Generalitat (excepte els seus organismes autònoms i els consorcis sanitaris adscrits), patrimoni, projectes i fons europeus, tecnologies de la informació i de la comunicació de l'Administració, i certificació i signatura electròniques.»
El 2022, ja en el segon mandat del govern de Ximo Puig, es produí el canvi en la cartera amb l'accés del nou conseller Arcadi España (PSPV).
Govern de Mazón Amb l'XI Legislatura va tornar el PP al Consell, amb Carlos Mazón com a president de la Generalitat. Es produí una nova modificació de l'organigrama amb la incorporació de les competències en administració pública a la conselleria, que va ser designada a Ruth Merino. El novembre de 2024, aquestes darreres foren cedides a la Conselleria de Justícia, un canvi que fou revertit de nou el desembre de 2025 amb el nomenament d'un Consell nou, presidit per Juan Francisco Pérez Llorca (després de la dimissió de Mazón) i amb José Antonio Rovira com a conseller d'Hisenda, Economia i Administració Pública.
Llista de conselleres i consellers # Legislatura Nom Inici mandat Fi mandatPartit polític Conselleria d'Economia i Hisenda (1978-1981) 1 Preautonomia 75px Javier Aguirre de la Hoz 10 d'abril de 1978 30 de juny de 1979 UCD 2 Preautonomia sense marc|center|75px Enric Monsonís Domingo 30 de juny de 1979 15 de setembre de 1981 UCD Conselleria d'Hisenda (1981-1982) 3 Preautonomia sense marc|center|75px Jorge Navarro Canuto 15 de setembre de 1981 29 de novembre de 1982 UCD Conselleria d'Economia i Hisenda (1982-2011) 4 Preautonomia, I, II i III sense marc|center|75px Antoni Birlanga Casanova 29 de novembre de 1982 12 de juliol de 1993 PSPV 5 III sense marc|center|75px Aurelio Martínez Estévez 12 de juliol de 1993 6 juliol de 1995 PSPV 6 IV sense marc|center|75px José Luis Olivas Martínez 6 juliol de 1995 23 de juliol de 1999 PPConselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació (2000-2011) 7 V sense marc|center|75px Vicent Rambla MompletIncorpora les competències d'ocupació el 22 de maig de 2000 23 de juliol de 1999 21 de juny de 2003 PP 8 VI i VII sense marc|center|75px Gerardo Camps Devesa 21 de juny de 2003 22 de juny de 2011 PP Dissolta (2011-2015)9VIIIConselleria d'Hisenda i Administració Pública (2011-2015)sense marc|center|40x40px José Manuel Vela Bargues 22 de juny de 2011 30 de novembre de 2012 PP sense marc|center|46x46px Juan Carlos Moragues Ferrer 30 de novembre de 2012 30 de juny de 2015 PP10VIIIConselleria d'Economia, Indústria i Comerç (2011-2012)sense marc|center|40x40pxEnrique Verdeguer Puig22 de juny de 201123 de gener de 2012IndependentConselleria d'Economia, Indústria, Comerç i Ocupació (2012-2015)center|sense marc|50x50pxMáximo Buch Torralva23 de gener de 201230 de juny de 2015Independent Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic (2015-2023) 11 IX i X sense marc|center|75px Vicent Soler i Marco 30 de juny de 2015 14 de maig de 2022 PSPV 12 X center|sense marc|76x76px Arcadi España García 14 de maig de 2022 18 de juliol de 2023 PSPVConselleria d'Hisenda, Economia i Administració Pública (2023-2024)Conselleria d'Hisenda i Economia (2024-2025) 13 XI 75x75px Ruth Merino Peña 19 de juliol de 2023 4 de desembre de 2025 IndependentConselleria d'Hisenda, Economia i Administració Pública (2025- )14XIcenter|sense marc|76x76pxJosé Antonio Rovira Jover4 de desembre de 2025ActualitatPP
Referències
Vegeu també Conselleries de la Generalitat Valenciana Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria de la Generalitat Valenciana Conselleria d'Ocupació de la Generalitat Valenciana Conselleria d'Economia, Indústria, Turisme i Ocupació de la Generalitat Valenciana Conselleria d'Hisenda, Economia i Administració Pública de la Generalitat Valenciana
Enllaços externs Portal de la Conselleria