Tanzània és un país situat a l'Àfrica oriental. Limita al nord amb Kenya i Uganda, a l'oest amb Ruanda, Burundi, la República Democràtica del Congo, al sud amb Zàmbia, Malawi i Moçambic i a l'est amb l'oceà Índic. El país té una superfície de 947.303 km² i la seva població supera els 67 milions d'habitants. A Tanzània hi ha el volcà Kibo en el massís volcànic del Kilimanjaro que, amb 5.895 metres és la muntanya més alta d'Àfrica.
Tanganyika (la part continental de l'actual Tanzània) fou una colònia alemanya des de la dècada de 1880 fins a 1919, quan fou entregada al Regne Unit, a conseqüència de derrota d'Alemanya a la Primera Guerra Mundial; Zanzíbar, la part insular, era un soldanat independent, que esdevingué un protectorat britànic per la mateixa època. Tanganyika aconseguí la independència el 13 de desembre de 1962 i, el 26 d'abril de 1964, es va unir a Zanzíbar per crear la República Unida de Tanzània.
La capital oficial de Tanzània va ser traslladada des de Dar es Salaam a la costa de l'Índic fins a Dodoma al centre del país el 1996, tanmateix, molts negociats del govern romanen a Dar es Salam que és el principal pol econòmic.
Etimologia En unir-se Tanganyika i Zanzíbar es va convocar un concurs internacional per a anomenar el nou estat. La proposta guanyadora va ser Tanzània, on tan feia referència a Tanganyika i zan a Zanzíbar. Es va fer èmfasi en el fet que el nom s'havia de pronunciar a la suahili. Això és, com una paraula plana (amb accent a la i). Malgrat això, l'adaptació oficial al català és esdrúixola, amb accent a la segona “a”.
Història
Prehistòria A Tanzània s'han trobat alguns dels assentaments humans més antics, incloent els de la gola d'Olduvai on s'han trobat les petjades humanes més antigues (3,6 milions d'anys) a Laetoli. En aquesta gola es van trobar restes dAustralopithecus i Paranthropus; Tanzània és un dels països en què es creu que van aparèixer els primers éssers humans.
Comerciants estrangers Des d'antany, Tanzània rebé la visita de comerciants estrangers, primer perses i després àrabs, que van anomenar a la Tanzània continental Azania, 'Terra de negres'. Aquests buscaven especialment espècies, esclaus i ivori, i amb el temps van acabar fundant colònies a la costa com a l'illa de Zanzíbar, Kilwa o Pemba, que servien de port d'embarcament i desembarcament de tota mena de mercaderies i finalment van acabar convertint-se en una sèrie de petits soldanats independents habitats per mestissos àrab-africans.
Al , Portugal va conquerir Zanzíbar i va dominar la regió durant un segle. Al , la costa va ser annexionada per Oman, encara que en 1832 es va independitzar com un soldanat amb capital a Zanzíbar, governat per la dinastia Omani. En les dècades següents, Zanzíbar va entrar en decadència degut a la competència dels tractants europeus i va haver d'evacuar a poc a poc els seus dominis a les costes del continent. Finalment, l'illa de Zanzíbar va passar a formar part de l'Imperi Britànic el 1896, després d'una guerra de 38 minuts, la més curta de la història.
Colonialisme europeu Les part continental de l'actual Tanzània, va ser adjudicada a Alemanya durant la Conferència de Berlín (1884-1885). En virtut d'això, es va crear la colònia de l'Àfrica Oriental Alemanya, també coneguda com a Tanganyika, que incloïa, a més de la major part de Tanzània, els actuals estats de Ruanda i Burundi. El 1905, una revolta dels mají mají contra el govern colonial alemany es va resoldre amb un genocidi en què van morir 75.000 africans. L'Àfrica Oriental Alemanya va ser l'única colònia germana a Àfrica que va resistir les invasions britàniques durant la Primera Guerra Mundial gràcies al geni militar del general Paul von Lettow-Vorbeck, però després de la signatura del tractat de Versalles es va lliurar la major part de Tanganyika a Gran Bretanya, i Ruanda i Burundi a Bèlgica.
Els britànics van administrar Tanganyika fins a 1961, any en què es va independitzar pacíficament i es va convertir en una república sota el govern del moderat Julius Nyerere, líder de la Unió Africana Nacional del Tanganyika (TANU). Per la seva banda, Zanzíbar va ser evacuat pels britànics dos anys més tard i es va convertir en un país independent sota el govern de Sheikh Abeid Amani Karum i el partit d'esquerres Afro-Shirazi, després d'enderrocar al sultà. Tanganyika i Zanzíbar van negociar una unificació d'ambdós estats que va adquirir el nom de Tanzània.
Nyerere, que es va mantenir al poder fins al 1985, va conduir el país seguint una política denominada "Socialisme Africà", internament designada "Ujamaa", que és un mot inventat que vindria a significar "l'abstracte de família", en suahili.
Història recent miniatura|Dar es Salaam El 1979, Tanzània va declarar la guerra a Uganda, després que Uganda, liderada per Idi Amin, envaís i tractés d'annexar-se Kagera, una província del nord del país. Tanzània primer va expulsar les forces invasores i després va envair la mateixa Uganda. L'11 d'abril de 1979 les forces tanzanes, juntament amb les guerrilles ugandeses i ruandeses, van prendre la capital, Kampala, i van forçar el dictador Idi Amin a exiliar-se.
El sistema de partit únic va finalitzar en 1995, any en què es realitzaren les primeres eleccions democràtiques al país des dels anys 70; l'octubre de 1995 Tanzània celebrà les seves primeres eleccions multipartidistes. L'anterior partit en el poder, Chama cha Mapinduzi (CCM), que significa "Partit de la Revolució", va guanyar folgadament les eleccions i, el 23 de novembre de 1995, el seu candidat Benjamin Mkapa va jurar el càrrec de president de la República Unida de Tanzània. El desembre de 2005, Jakaya Mrisho Kikwete va ser elegit president per un període de cinc anys.
162.000 refugiats de Burundi aconsegueixen la ciutadania El 17 d'octubre de 2014 el govern de Tanzània va donar la ciutadania a 162.156 refugiats polítics de Burundi en el que ha esdevingut el cas de naturalització més important de la història. A més a més el govern va iniciar el procés de naturalització de 40.000 persones més. Aquests refugiats han viscut sobretot a l'oest del país, a les regions de Tabora i de Katavi des de 1972 i han treballat sobretot en la recol·lecció de tabac i cafè. La ciutadania els dona dret a viure on vulguin al país. Abans Tanzània ja havia naturalitzat a 32.000 refugiats de Ruanda i 3000 bantús de Somàlia (Wazigües). A més, al país hi ha uns 60.000 refugiats de la República Democràtica del Congo.
Intenció d'expulsar els massais de les seves terres ancestrals El govern de Tanzània ha emès una ordre als massais expulsant-los de les seves terres ancestrals situades vora el Parc Nacional del Serengeti perquè hi volen fer una reserva de caça per a la família de l'emir de Dubai. Això és contrari del que havia decidit fa un any, quan havia optat per a deixar-los el seu propi territori. El 18 de novembre de 2014 els seus representants es reuniren amb el Primer ministre Mizengo Pinda per a manifestar-li que hi estaven totalment en contra perquè aquesta zona és fonamental per la seva supervivència, ja que la necessiten per a la pastura dels seus ramats, que són la base de la seva economia. El 2016 el govern tanzanès els havia ofert una compensació d'uns 460.000 euros que havien refusat, ja que consideraven que no podien vendre les seves terres per la seva importància econòmica i sentimental.
El 14 d'octubre de 2020, l'Estat Islàmic d'Àfrica Central (ISCA, per les seves sigles en anglès) van atacar per primer cop territori de Tanzània, en el poble fronterer de Kitaya de la regió de Mtwara, matant 20 civils i 2 militars.
Geografia física miniatura|Cràter de l'Ngorongoro. Tanzània és un país de l'Àfrica de l'Est d'una superfície de 945.087 km². Els països limítrofs són: nord: Kenya i Uganda oest: Ruanda, Burundi i la República Democràtica del Congo sud: Zàmbia, Malawi i Moçambic
Vista des del mar, Tanzània forma un altiplà d'uns 1.000 metres d'altitud que s'estén fins als llacs Malawi i Tanganika que sorgeix des de la vall del Gran Rift, que compren els llacs Natron, Eyasi i Manyara que separa la cadena de muntanyes del nord, dominada pel Kilimanjaro, prop de la frontera amb Kenya.
Les condiciones climàtiques semiàrides del nord i la presència de la Mosca tse-tse a les regions del centre i de l'oest ha provocat que la població s'agrupés a la resta del país.
A la regió d'Arusha, que es troba al nord del país, podem trobar-hi les restes del cràter del Ngorongoro. El cràter Ngorongoro, amb la seva forma de caldera, format fa uns 2.500 anys, s'ha fet famós perquè amb el seu diàmetre de 20 km i una superfície d'aproximadament uns 300 km² és un paradís natural, una "arca de Noè" equatorial on les condicions climàtiques permeten als animals habitar durant tot l'any, des dels hipopòtams fins als flamencs roses que habiten al proper llac Makat
El centre del país està constituït per un altiplà banyat pels rius que desemboquen a l'est, a l'oceà Índic. La façana marítima del país està formada per una plana costanera on hi trobem l'arxipèlag de Zanzíbar, format per tres illes principals: Zanzíbar, Pemba i Màfia.
A Tanzània hi trobem nombrosos volcans però únicament un d'ells es troba actiu: l'Oi Onyo Legaï. La muntanya més alta és el Kilimanjaro, ja mencionat anteriorment, que també és un volcà.
Hidrografia miniatura|Mapa de Tanzània. El punt més rellevant de la hidrografia de Tanzània és el llac Victòria, que es troba al nord del país, fent frontera amb els estats d'Uganda i Kenya. És el llac més extens de l'Àfrica i tradicionalment se l'ha anomenat com la font del Nil. Al sud-oest, separant Tanzània de la República Democràtica del Congo, hi trobem el llac Tanganika. S'estima que aquest llac és el segon més vell (i el segon més profund) del món després del llac Baikal a Sibèria.
Ecologia miniatura|Sabana d'acàcies al Parc Nacional de Tarangire. miniatura|El Kilimanjaro, la muntanya més alta del continent africà amb els seus 5.895 metres. miniatura|Cràter de la Zona de conservació de Ngorongoro. La major part del territori de Tanzània correspon al bioma de sabana. El WWF hi distingeix set ecoregions de sabana: Mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria, a l'extrem nord-est, entre el Llac Victòria i Ruanda. És una ecoregió de sabana que ocupa 165.800 quilòmetres quadrats en una franja que envolta el llac Victòria pel nord i l'oest, des de l'oest de Kenya, passant pel centre d'Uganda, l'est de la República Democràtica del Congo, el nord-oest de Tanzània i l'est de Ruanda, fins al nord-est de Burundi. Limita al nord amb la sabana sudanesa oriental, al nord-est amb la sabana arbustiva de Kenya, a l'est amb la selva montana de l'Àfrica oriental i la sabana arbustiva de Tanzània, al sud amb la sabana arbrada de Miombo del Zambeze central i a l'oest amb la selva montana de la falla Albertina. A més, pertany també a l'ecoregió un enclavament situat al nord-est, a la frontera entre Sudan i Etiòpia, envoltat per la sabana sudanesa oriental al nord i a l'oest, la selva montana d'Etiòpia a l'est, la sabana arbustosa de Somàlia al sud-est i la sabana arbustiva de Kenya al sud. La fauna és abundant en tots els sentits: grans mamífers (hipopòtams i búfals), rèptils, com cocodrils, i peixos com els coneguts cíclids.