miniatura|Escultura de C. Linneo, a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson». Tanmateix, li calia un cognom per poder accedir a la universitat. Inspirant-se en un til·ler que hi havia a les terres de la família, escollí el nom Linnaeus, derivat del nom del til·ler en suec, lind. Quan Carl nasqué, fou anomenat Carl Linnaeus, prenent el cognom del seu pare. llatinitzat com a Carolus Linnaeus i també conegut després del seu ennobliment com a Carl von Linné (Råshult, Småland, Suècia, 23 de maigCarl Linnaeus va néixer el 13 de maig de 1707 (Calendari suec) o el 23 de maig segons el calendari modern. Segons el calendari julià, va néixer el 12 de maig. (Blunt 2004, p. 12) del 1707-Uppsala, Suècia, 10 de gener de 1778 als 71 anys), fou un botànic, científic, metge i zoòleg suec que establí els fonaments del sistema modern de la nomenclatura binomial. És considerat el pare de la taxonomia moderna i conegut com un dels pares de l'ecologia moderna.
Linné nasqué a la regió rural de Småland, al sud de Suècia. Cursà gran part dels estudis superiors a la Universitat d'Uppsala i, cap al 1730, començà a impartir conferències sobre botànica. Visqué a l'estranger entre el 1735 i el 1738, i a Holanda estudià i publicà una primera edició del seu Systema Naturae; en tornar a Suècia, es convertí en professor de botànica a Uppsala. Durant la dècada del 1740, dugué a terme diverses expedicions a través de Suècia per trobar i classificar plantes i animals. A les dècades del 1750 i del 1760, continuà recollint i classificant animals, plantes i minerals, i publicà diversos volums sobre el tema.
Com tots els científics contemporanis d'ell, Linné va ser creacionista. Tot i així, va introduir els criteris de classificació dels éssers vius que avui són universals, sense per això establir relacions evolutives entre les diverses espècies.
Al moment de la seva mort, era reconegut com un dels científics més importants de tot Europa. El filòsof suís Jean-Jacques Rousseau li envià el missatge: «Digueu-li que no conec cap home més gran sobre la faç de la Terra».«What people have said about Linnaeus», web de la Universitat d'Uppsala Linné on line. (en anglès) L'escriptor alemany Goethe escrigué: «Amb l'excepció de Shakespeare i Spinoza, no conec ningú, entre els que ja no viuen, que m'hagi influït més intensament». L'autor suec Strindberg escrigué: «Linné era en realitat un poeta que acabà esdevenint naturalista».Linnaeus deceased, web de la Universitat d'Uppsala Linné on line". (en anglès) Entre altres reconeixements, Linné ha estat anomenat Princeps Botanicorum (‘príncep dels botànics’), «El Plini del Nord» i «El segon Adam».Broberg,Gunnar, pàg. 7
El 1959, Linné fou designat lectotip dHomo sapiens,p. 4 de Stearn, W. T. 1959. The background of Linnaeus's contributions to the nomenclature and methods of systematic biology. - Systematic Zoology 8 (1): 4-22. cosa que significa que, segons les regles de nomenclatura, Homo sapiens fou definit de manera vàlida com l'espècie d'animal a la qual pertanyia Linné.
Biografia Primers anys Infantesa miniatura|esquerra|Lloc de naixement de Linné a Råshult miniatura|esquerra|L'interès precoç de Linné per les flors es reflecteix en un treball més propi d'un adult; Linnaea borealis es convertiria en el seu emblema personal Carl von Linné nasqué a Råshult (Småland, Suècia) el 23 de maig del 1707 com a Carl Nilsson. Era el primer fill de Nils Ingemarsson i Christina Brodersonius. Els avantpassats de Nils havien estat camperols o sacerdots des de feia moltes generacions. El seu pare era botànic aficionat, ministre luterà i capellà del petit poble de Stenbrohult, a Småland. La seva mare, Christina, era filla del rector de Stenbrohult, Samuel Brodersonius. Més tard, nasqueren tres filles i un altre fill, Samuel, que acabaria succeint el seu pare com a rector de Stenbrohult i escriuria un manual sobre apicultura.Blunt, Wilfrid, pàg. 12Stöver, Dietrich Johann Heinrich, pàg. 8Broberg,Gunnar, pàg. 10 Un any després del naixement de Linné, morí el seu avi Samuel, i son pare Nils es convertí en el rector de Stenbrohult. Així doncs, Linné i els seus pares es traslladaren a la rectoria i deixaren la casa de capellà on havien viscut.Blunt, Wilfrid, pàg. 13
Ja als primers anys, Linné semblava mostrar interès per les plantes i en particular per les flors. Quan estava preocupat o enfadat, li donaven una flor i immediatament es calmava. Nils passava molt de temps al jardí i sovint mostrava flors a Linné, ensenyant-li'n els noms. Aviat Linné aconseguí la seva pròpia parcel·la de terra al jardí de son pare, on pogué cultivar plantes.
Educació bàsica El seu pare començà a ensenyar-li ja de ben petit llatí, religió i geografia, però quan Linné tenia set anys considerà que era millor que tingués un educador. Sos pares escolliren Johan Telander, fill d'un granger local. Telander no era apreciat per Linné, que més tard escriuria en la seva autobiografia que «era més apte per a extingir el talent d'un nen que per a desenvolupar-lo».Blunt, Wilfrid, pàg. 15-16 Dos anys després de començar els estudis, fou enviat a l'Institut d'Ensenyament Secundari de Växjö. Linné rarament estudiava, però sovint sortia al camp per buscar plantes. No obstant això, aconseguí arribar al darrer any de l'escola elemental el 1717, a l'edat de quinze anys. Aquest curs era impartit pel director de l'escola primària, Daniel Lannerus, interessat en la botànica. Lannerus s'adonà de l'interès de Linné per la botànica i li donà classes al seu jardí. També li presentà Johan Rothman, el metge estatal de Småland i professor de l'Institut de Växjö. Rothman, que per ser metge en aquella època també sabia de botànica, amplià l'interès de Linné per la botànica i contribuí a despertar-li interès per la medicina.Stöver, Dietrich Johann Heinrich, pàg. 5-6
El 1724, després d'haver passat els darrers set anys a l'institut, Linné accedí a l'Institut de Växjö. S'hi estudiava principalment teologia, grec, hebreu i matemàtiques; un currículum dissenyat pels aspirants a ser futurs sacerdots.Blunt, Wilfrid, pàg. 16-17 Al darrer any d'institut, el seu pare, Nils, acudí a preguntar als professors com progressaven els estudis de Linné; se sorprengué en descobrir que, segons la majoria d'ells, «Linné mai no seria un bon estudiant». Tanmateix, Rothman suggerí tot convençut que Linné podria tenir futur en medicina. Rothman s'oferí a acollir-lo a casa, a Växjö, i a ensenyar-li fisiologia i botànica. Nils, molt agraït, acceptà aquesta oferta.Blunt, Wilfrid, pàg. 17-18Stöver, Dietrich Johann Heinrich, pàg. 8-11
Universitat Lund miniatura|esquerra|Estàtua de Linné com a universitari a Lund miniatura|esquerra|Descripció de la pol·linització en Praeludia Sponsaliorum Plantarum (1729) Rothman educà Linné per veure que la botànica era un tema seriós i no un simple entreteniment. També l'ensenyà a classificar plantes segons el sistema de Tournefort. Linné també aprengué sobre la sexualitat de les plantes segons Sébastien Vaillant. El 1727, amb 21 anys, es matriculà a la Universitat de Lund, a Escània.Blunt, Wilfrid, pàg. 18Stöver, Dietrich Johann Heinrich, pàg. 13 Tingué com a tutor el metge de la ciutat, Kilian Stobaeus, que l'allotjà a casa seva. Allà pogué fer servir la biblioteca del metge, que tenia molts llibres sobre botànica, i assistir lliurement a les seves conferències.Blunt, Wilfrid, pàg. 21-22Stöver, Dietrich Johann Heinrich, pàg. 14-15 En el seu temps lliure, Linné explorava la flora d'Escània juntament amb estudiants que compartien els mateixos interessos.
Uppsala L'agost del 1728, Linné decidí marxar a la Universitat d'Uppsala seguint el consell de Rothman, que creia que era la millor opció tant si Linné volia estudiar medicina com si escollia la botànica. Rothman feu aquesta recomanació per als dos professors que ensenyaven a la facultat mèdica d'Uppsala, Olof Rudbeck el Jove i Lars Roberg. Tant Rudbeck com Roberg havien estat sens dubte bons professors, però en aquella època ja eren grans i tenien poc d'interès per ensenyar. Rudbeck, per exemple, havia deixat de donar classes en públic i deixava que altres persones menys preparades ho fessin en lloc seu. Així doncs, les classes de botànica, zoologia, farmacologia i anatomia no eren les òptimes.Blunt, Wilfrid, pàg. 23-25 A Uppsala, Linné trobà un nou benefactor, Olof Celsius. Olof era catedràtic de teologia i botànic aficionat.Blunt, Wilfrid pàg. 31-32 Olof acollí Linné a casa seva i li obrí la seva biblioteca, que era una de les biblioteques de botànica més riques de Suècia.Stöver, Dietrich Johann Heinrich, pàg. 19-20
El 1729, Linné escrigué la tesi Praeludia Sponsaliorum Plantarum sobre la sexualitat de les plantes. Això cridà l'atenció d'Olof Rudbeck, que el maig del 1730 l'escollí per començar a impartir classes a la universitat, tot i que Linné només era estudiant de segon any. Les classes eren molt populars i Linné podia parlar per a una audiència de 300 persones.Blunt, Wilfrid, pàg. 32-34 Al mes de juny, Linné es traslladà de la casa de Celsius a la de Rudbeck per fer de tutor i ensenyar als tres més joves dels seus vint-i-quatre fills. La seva amistat amb Celsius no es perdé i continuaren anant junts a expedicions botàniques.Blunt, Wilfrid, pàg. 34-37 Durant aquell hivern, Linné començà a dubtar del sistema de classificació de Tournefort i decidí crear-ne un de propi. El seu pla consistia a dividir les plantes segons el nombre d'estams i pistils. Començà a escriure unes quantes anotacions que més tard es convertirien en llibres, com per exemple Genera Plantarum i Critica Botanica. També publicà el llibre Adonis Uplandicus sobre les plantes cultivades al seu jardí.Blunt, Wilfrid, pàg. 36-37
L'anterior ajudant de Rudbecks, Nils Rosén, tornà a la Universitat el març del 1731 ja llicenciat en medicina. Rosén començà a impartir classes d'anatomia i intentà apropiar-se de les de botànica de Linné, cosa que Rudbeck evità. Rosén fou el tutor de Linné en medicina fins al desembre. Al desembre, Linné tingué una "disputa" amb la dona de Rudbeck i hagué de marxar de casa seva, si bé sembla que la relació amb Rudbeck quedà indemne. Aquell Nadal, Linné tornà a Stenbrohult per visitar els seus pares per primera vegada des de feia gairebé tres anys. Els sentiments de la seva mare per ell s'havien refredat des que havia decidit no convertir-se en sacerdot, però es mostrà complaguda quan veié que estava ensenyant a la universitat.Anderson, Margaret J., pàg. 40
Expedició a Lapònia miniatura|Linné amb vestit tradicional de sami de Lapònia Durant la visita als seus pares, Linné els explicà el seu projecte de viatjar a Lapònia. Rudbeck ja ho havia fet una vegada, però els resultats en foren destruïts per un incendi l'any 1702. L'esperança de Linné era trobar noves plantes, animals i possiblement valuosos minerals. També sentia curiositat pels costums dels samis nadius, pastors de rens nòmades que deambulaven per la gran tundra escandinava. L'abril del 1732, la Reial Societat de Ciències d'Uppsala atorgà una subvenció a Linné per al seu viatge.Anderson, Margaret J., pàg. 42-43Blunt, Wilfrid, pàg. 38
Linné començà el viatge el 22 de maig. Anava a peu i a cavall, portant el seu diari, manuscrits botànics i ornitològics i fulls per a prémer plantes. Trigà onze dies a arribar al seu primer objectiu, Umeå, baixant del cavall sempre que podia per examinar una flor o una roca.Anderson, Margaret J., pàg. 43-44 Estava especialment interessat en les molses i el liquen, aquest últim una part principal de l'alimentació dels rens, un animal comú a Lapònia.Anderson, Margaret J., pàg. 46 Després, arribà a Gävle, on trobà grans quantitats de Campanula serpyllifolia, una planta reptant perenne que es convertiria en la seva favorita i que, més tard, seria rebatejada com a Linnaea borealis.Blunt, Wilfrid, pàg. 42-43