El llac Victòria o Victoria Nyanza (també conegut com a llac Ukéréoué, Ukerewe o Nalubaale), forma part dels grans llacs africans. Està situat a l'est d'Àfrica, al cor d'una zona densament poblada que limita amb Kenya, Uganda, la República Democràtica del Congo i Tanzània. Està ubicat en una depressió flanquejada per les dues branques de la gran vall del Rift. Al llac, s'hi troben algunes illes, la majoria deshabitades. El primer europeu a descobrir-lo va ser l'explorador britànic John Hanning Speke, que va arribar a veure'l l'any 1858, i li va posar aquest nom en honor de la reina Victòria d'Anglaterra. miniatura|Vista aèria del llac Victòria miniatura|Rius i llacs d'Uganda És el llac més gran d'Àfrica i el quart en tot el món en termes de superfície, amb uns 68.100 km²; també és el llac tropical més gran del món en superfície, i el setè en volum d'aigua. Les seves aigües són alimentades per nombrosos corrents d'aigua, entre els quals destaca el riu Kagera. És la font del Nil Blanc que, a la vegada, és el major afluent del Nil; el Nil Blanc és l'únic riu que surt del llac i ho fa a Jinja (Uganda), a la riba nord del llac.Vanden Bossche, J-P.; Bernacsek, G.M. (1990). "Source book for inland fishery resources of Africa". CIFA Technical Paper, núm. 18/1. Committee for the Inland Fisheries of Africa. Roma: FAO.
Està travessat per la línia de l'equador. El llac Victòria té una gran diversitat de fauna i flora tropical, una gran biodiversitat, però que es veu amenaçada per la sobreexplotació dels recursos naturals i la destrucció del medi ambient. És el llac més important en relació amb l'activitat pesquera en aigües interiors d'Àfrica.Geheb, K. (1997). The Regulators and the regulated: fisheries management, options and dynamics in Kenya's Lake Victoria Fishery. Unpublished D. Phil. Thesis. Falmer, Brighton, University of Sussex.
Topografia miniatura|El llac Victòria, a la frontera de tres països El llac Victòria es troba a l'Àfrica oriental, al cor dels grans llacs d'Àfrica. Cap a la zona nord està travessat pel paral·lel de l'equador; per tant, al llarg de l'any té una durada del dia i la nit relativament constant. Els estats riberencs són: al nord-est Kenya, al nord i al nord-oest Uganda, i al sud Tanzània. Té poca fondària, amb una mitjana de 40 metres, i amb 83 metres en la seva profunditat màxima. Està situat a 1.133 metres d'altitud. El llac ocupa una depressió formada pels moviments tectònics i flanquejat per les dues branques de la gran vall del Rift que es van formar fa quatre milions d'anys.
El llac Victòria ocupa una àrea de 122 km², amb 320 quilòmetres de longitud (de nord a sud), i 275 quilòmetres d'ample (est-oest), força variable, i 2.200 quilòmetres de perímetre. Té una forma aproximadament rectangular. El llac té una vora retallada que forma un gran nombre de penínsules, badies, caps i més de 3.000 illes, la major part deshabitades. El llac té un litoral d'uns 4.828 quilòmetres, amb algunes illes que constitueixen el 3,7% d'aquesta longitud,Hickling, C. F. (1961). Tropical inland fisheries. Londres: Longmans. litoral que està repartit entre els tres països: Kenya (un 6% que correspon a 4.100 km² de costa), Uganda (45% amb 31.000 km²) i Tanzània (49% amb 33.700 km²).Prado, J.; Beare, R.J.; Siwo Mbuga J.; Oluka, L.E. (1991). A catalogue of fishing methods and gear used in Lake Victoria. UNDP/FAO Regional Project for Inland Fisheries Development (IFIP), FAO RAF/87/099-TD/19/91 (En). Roma: Food and Agricultural Organization (FAO).
Geologia miniatura|El llac Victòria entre els dos vessants de la gran vall del Rift Fa quatre milions d'anys, a l'Àfrica oriental, es va començar a desenvolupar la gran vall del Rift en virtut de les falles normals que van formar els horsts i els corresponents grabens que quedaren disposats en dos eixos paral·lels. Durant el Precambrià, la lleugera elevació de les vores de l'esquerda va causar la formació d'una marcada depressió, amb terrenys erosionats. Ara fa entre uns 750.000 i uns 400.000 anys, alguns rius capturats per la conca van començar a omplir-la i van donar llum al que seria el llac Victòria. Per tant, geològicament, el llac és relativament jove –prop de 400.000 anys– i es formà quan els rius que flueixen cap a l'oest foren retinguts per un bloc de l'escorça terrestre.Reader, J. Africa, Washington, D.C.: National Geographic Society, 2001, p. 227
La poca profunditat del llac, una arribada d'aigua de riu limitada i la seva alta relació entre superfície i volum el fan vulnerable al canvi climàtic. Durant la seva història geològica, el llac ha passat per successius canvis que van des de la seva actual situació, a una fase en què podrien haver existit una sèrie de llacs molt més petits.Hickling, 1961 L'extracció de mostres en sediments geològics de la part inferior mostren que el llac Victòria s'ha assecat per complet almenys en tres ocasions des que es va formar.Reader, p. 228 Aquests cicles d'assecament estan relacionats, probablement, amb les glaciacions passades, que són els períodes en què les precipitacions van disminuir de manera global. El final d'assecatge del llac es remunta a uns 17.300 anys, i es va tornar a omplir fa uns 14.700 anys.
Aquesta història geològica, probablement, va contribuir a la gran especiació dels cíclids que caracteritza l'ecologia d'aquest llac, així com la dels altres grans llacs d'Àfrica.Sturmbauer, C.; Baric, S.; Salzburger, W.; Rüber, L.; Verheyen, E. (2001). "Lake Level Fluctuations Synchronize Genetic Divergences of Cichlid Fishes in African Lakes". Molecular Biology and Evolution, 18 (2001): 144-154. Hi ha investigadors que refuten aquestes afirmacions, argumentant que quan el llac Victòria es trobava en el seu nivell més baix, ara fa entre 18.000 i 14.000 anys, s'assecà almenys una vegada durant aquest temps, i no hi ha proves d'estanys o pantans romanents persistents dins la conca dessecada. Si existissin aquestes concentracions d'aigua, llavors haurien sigut petites, superficials, tèrboles i/o massa salines i, per tant, amb unes característiques molt diferents a les actuals, característiques a les quals les espècies estan adaptades avui en dia.Stager, J.C.; Johnson, T.C. (2008)." The late Pleistocene desiccation of Lake Victoria and the origin of its endemic biota". Hydrobiologia 596 (1): 5-16. DOI: 10.1007/s10750-007-9158-2
Clima i hidrologia miniatura|El riu Kagera, un afluent que desemboca en el llac Victòria El llac Victòria està situat en un entorn de clima tropical amb temperatures que oscil·len entre els 16 °C i els 27 °C. De maig a juliol, al sud, els vents causen el desplaçament de l'aigua cap al nord. Les precipitacions es distribueixen al llarg de l'any, però destaquen dues èpoques que són més humides: la d'abril i la de setembre i octubre. La precipitació anual mitjana és d'uns 1.450 mil·límetres.
L'àrea de captació d'aigua correspon a la conca hidrogràfica d'una dotzena de rius que desemboquen al llac, com el Kagera, la majoria procedents de Tanzània, Burundi i Ruanda. Al sector de Kenya, els principals rius afluents són: Sió, Nzoia, Yala, Nyando, Sondu Miriu, Mogusi i Migori. Combinats, aquests rius d'aigua contribueixen molt més a l'aigua del llac que ho fa el més gran, el Kagera, que entra al llac per l'oest.Whitehead, P.J.P. (1959). "The river fisheries of Kenya 1: Nyanza Province". East African Agricultural and Forestry Journal 24 (4): 274-278.
L'únic riu que surt del llac és el Nil Blanc (Bahr-al-Abiad). A la desembocadura del llac Victòria, aquest riu flueix cap al nord fins a submergir-se en el llac Kyoga, el llac Albert i el riu Nil. La part del Nil Blanc entre el llac Victòria i el llac Kyoga també es diu Nil Victòria i va aparèixer entre uns 12.000 i uns 14.000 anys aC. El cabal varia molt d'una temporada a una altra, proporcionant menys del 20% de les aigües del llac; la resta prové de les precipitacions de pluja i rep gairebé un 80% de la seva aigua en forma de precipitació directa. Les pèrdues es deuen no sols a la sortida d'aigua del Nil Blanc, sinó també de l'evaporació, que depèn de la temporada climàtica i el vent. L'evaporació mitjana al llac és d'entre 2.000-2.200 mil·límetres per any, gairebé el doble de la precipitació de les zones riberenques.Ominde, S.H. (1971). "Rural economy in West Kenya". A Ominde, S.H. (Ed.). Studies in East African geography and development: essays presented to S. J. K. Baker, Heinemann Educational Books Ltd., Londres: 207-209. miniatura|Variacions en el nivell del llac Victòria mesurat a Jinja
Fins a la dècada del 1960, el llac Victòria mostrà uns nivells d'aigua bastant equilibrats, i no va patir canvis significatius. El 1962, el nivell va presentar un gran augment a conseqüència de fortes pluges i es va mantenir posteriorment, encara que amb una lleugera disminució. A partir del 2004, un canvi significatiu va començar amb una disminució en el nivell del llac de dos metres en dos anys. La causa d'aquesta disminució és la manca de pluges, que també actua directament sobre el llac i en les contribucions dels afluents.
El llac presenta unes condicions eutròfiques. Els anys 1990 i 1991, les concentracions d'oxigen en els nivells de barreja van ser més grans que la detectada en el període 1960-1961, amb gairebé una sobresaturació d'oxigen contínua a les aigües superficials. Les concentracions d'oxigen a les aigües hipolimnètiques (és a dir, la capa d'aigua que es troba sota de la termoclina, sense circulació, i que es manté sempre freda) van ser més baixes en el període 1990-1991, per a un període més llarg, que el 1960-1961, amb valors en mg <1 per litre que ocorren en aigua poc profunda de 40 m en comparació amb una incidència més superficial de> 50 m el 1961. Els canvis en l'oxigenació es consideren compatibles amb els mesuraments de la biomassa d'algues superiors i de la productivitat.Hecky, R.E.; Bugenyi, F.W.B.; Ochumba, P.; Talling, J.F.; Mugidde, R.; Gophen, M.; Kaufman, L. (1994). "Deoxygenation of the Deep Water of Lake Victoria, East Africa". Limnol. Oceanogr. 39 (6): 1476-1481. Aquests canvis han sorgit per diversos motius: la crema successiva dins la seva conca,Hecky, R. E. (1993). "The eutrophication of Lake Victoria". Verh. Internat. Verein. Limnol. 25 (1993): 39-48. el sutge i cendra de la qual que ha estat dipositat en una àmplia zona del llac, l'augment dels fluxos de nutrients a través dels rius,Ochumba, P.B.O.; Kibaara, D.I. (1989). "Observations of blue-green algal blooms in the open waters of Lake Victoria, Kenya". African Journal of Ecology 27 (1989): 23-34. i l'augment de la contaminació a causa dels assentaments al llarg de la seva costa.
Fauna Fa 14.000 anys, quan s'omplí el llac d'aigua, la fauna aquàtica dels rius colonitzà el llac Victòria. De sobte, el fet de tenir accés a un hàbitat verge provocà un increment de la diversitat de les espècies, que ocuparen tots els nínxols ecològics. Així va sorgir, d'acord amb la teoria actual, les nombroses espècies endèmiques d'Haplochromis. Després de la introducció de la perca del Nil, l'eutrofització de l'aigua i la invasió pel jacint d'aigua, aquesta biodiversitat ha disminuït. Sembla que alguns Haplochromis han començat a adaptar-se a aquestes noves condicions, amb canvis en els seus hàbits alimentaris.Lévêque, Paugy. La Recherche, núm. 402, novembre 2006
Mamífers miniatura|Antílop sitatunga En els pantans de papirs, l'antílop sitatunga (Tragelaphus spekei), amb les peülles llargues i adaptades a caminar en terreny pantanós, encara pot ser observat, encara que són poc freqüents. Un altre antílop, el redunca comú (Redunca redunca) també es pot trobar a les ribes del llac.
Pel que fa als mamífers més adaptats a la vida aquàtica, l'hipopòtam (Hippopotamus amphibius) i Aonyx capensis, un tipus de llúdria sense urpes, hi són comuns. En algunes zones més seques, hi ha l'impala (Aepyceros melampus), que és semblant a una gasela o a un antílop.
Aus miniatura|Gran martinet miniatura|Martí caçador del Senegal