miniatura|Mapa dels beilicats vers el Els beilicats d'Anatòlia (; ) foren els petits emirats turcs governats per beis tot al llarg d'Anatòlia. Inicialment eren vassalls del Soldanat de Rum, però després que aquest fos derrotat pels mongols en la batalla de Köse Dağ (1243), Claude Cahen, “Köse Dagh” Encyclopaedia of Islam, ed. by P. Bearman, et al. (Brill 2007) els beilicats començaren a independitzar-se i a expandir-se cap a l'oest d'Anatòlia lluitant contra l'Imperi Romà d'Orient o entre si. A partir del 1350 el beilicat dels osmànides, regit per Osman I, començà a imposar la seva hegemonia sobre la resta de beilicats i vers el 1500 havia sotmès tot Anatòlia; era l'inici de l'Imperi Otomà.
Etimologia i ús La paraula «beilicat» designa el territori sota la jurisdicció d'un bei, que es podria traduir vagament com a 'senyor'. A part del seu context inicial, a partir del 1500's i seguint l'expansió de l'Imperi Otomà, també es varen començar a denominar beilicats els "regnes" autònoms establerts entre les actuals Algèria i Tunísia tot i presentar una estructura política diferent a la dels beilicats d'Anatòlia originaris.
Història
Origen dels beilicats Després de la derrota romana d'Orient de l'any 1071 en la batalla de Mantziciert contra el clan turc dels seljúcides, diverses tribus de turcs Oghuz començaren a migrar cap Anatòlia. El clan seljúcida fundà un imperi centralitzat amb base a la seva capital, Konya, i afavorí la immigració d'altres tribus de turcs Oghuz radicades a l'Àsia central per tal que colonitzessin Anatòlia. El clan seljúcida, establert com a dinastia regnant, assentà aquestes tribus a les zones fronteres (marques) amb l'Imperi Romà d'Orient per tal d'evitar qualsevol contraatac romà d'Orient. El cap de la zona fronterera rebé la denominació de bei, i més concretament uç beyi o uj begi (uç és un terme turc per designar una zona fronterera (marques). Les tribus turques, liderades pels beis respectius, rebien ajut militar i financer dels seljúcides en cas d'atac romà d'Orient, actuant d'aquesta manera com a vassalls de l'Imperi Seljúcida.
Enfortiment i expansió dels beilicats Però el 1243 els mongols envaïren l'Anatòlia i derrotaren els seljúcides, que a partir d'aleshores es veieren obligats a retre vassallatge a l'imperi Mongol i després als mongols de l'Il-kanat. Això va deteriorar l'autoritat de la dinastia seljúcida davant de la resta de tribus turques d'Anatòlia, fet que encoratjà als beis a declarar-se independents. Davant l'afebliment creixent de l'Imperi Romà d'Orient, els beis continuaren la seva ofensiva contra l'occident atacant les ciutats romanes d'Orient de l'Àsia Menor; d'aquesta manera, molts turcs prosseguiren colonitzant l'Anatòlia i es fundaren nous beilicats en els territoris conquerits als romans d'Orient, genovesos o templers.
Els beilicats a l'arribada de la Companyia Catalana d'Orient miniatura|Mesquita Yivli Minare Mosque, símbol d'Antalya i construïda en el beilicat de Teke vers el 1375 Vers el 1300 els trucs ja havien arribat a les costes de la mar Egea. Els beilicats més poderosos eren els de Karaman-oğhlu (o Karamànides) i el Germiyan, a la zona centro-occidental de l'Anatòlia. El beilicat dels osmànides, regit per Osman I, fundador de l'Imperi Otomà, estava situat a la zona nord-occidental, tenint com a capital la vila de Söğüt, i tenia un poder insignificant. Al llarg de la costa egea i de nord a sud, hi havia el beilicat de Karesi-oğhlu, el Saruhan, el beilicat d'Aydın-oğhlu, Mendeixia i Teke. El beilicat de Candar-oğhlu controlava la regió de la mar Negra a l'entorn de Kastamonu i Sinope.(limited preview)
El beilicat dels osmànides, fundador de l'Imperi Otomà Després que la Companyia Catalana d'Orient fos retirada d'Anatòlia per l'emperador romà d'Orient Andrònic II, Osman I, bei del beilicat dels osmànides s'annexionà el beilicat de Karesi-oğhlu i el 1354 avançà fins a Rumèlia. Ràpidament esdevingué suficientment poderós per rivalitzar amb el beilicat de Karaman-oğhlu, que fins aleshores havia estat el més poderós. Cap a finals del els otomans consolidaren encara més el seu poder sobre tota l'Anatòlia a través de la compra de viles o l'establiment d'aliances matrimonials.
No obstant això, el beilicat de Karaman-oğhlu atacà diverses vegades als otomans amb l'ajut de diversos aliats: els Mamelucs, els Ak Koyunlu, els romans d'Orient, o els magiars, el resultat en fou un afebliment progressiu i la pèrdua de poder per part del beilicat de Karaman-oğhlu. A finals del , els otomans acabaren per conquerir vastes àrees del Karamanoğlu i d'altres beilicats. Tan sols la derrota otomana en la batalla d'Ankara (1402) contra Tamerlà alleugerí la pressió temporalment.
Però els otomans es recuperaren àpidament sota el govern d'Orhan i el seu fill Murad II reincorporant la majoria dels beilicats cap al 1430. La conquesta final del beilicat de Karaman-oğhlu tingué lloc durant el regnat de l'otomà Mehmed IIm qui conquerí les seves terres i es consolidà com a sobirà principal de l'Anatòlia. Els darrers beilicats a caure foren el beilicat de Ramazan-oğhlu i el beilicat de Dulkadir-oğhlu entre el 1515 i el 1534, unificant d'aquesta manera tot el territori de l'Anatòlia sota el govern dels otomans.
Els beilicats dins de l'Imperi Otomà A partir del 1500 molt dels antics beilicats esdevingueren l'estructura sobre la qual s'organitzà la divisió administrativa de l'Imperi Otomà.
Llista de beilicats d'Anatòlia Seguidament es presenten dues llistes dels beilicats d'Anatòlia. En la primera llista hi ha els beilicats primigenis creats a l'est d'Anatòlia després de la batalla de Mantziciert del 1071, en la qual els romans d'Orient foren derrotats pels seljúcides. Aquests beilicats primigenis eren territoris estrictament vassalls del Soldanat de Rum.
En la segona llista hi ha els beilicats creats a l'occident anatòlic i que emergiren després de la derrota i sotmetiment dels seljúcides a mans dels mongols arran de la batalla de Köse Dağ del 1243. Aquests beilicats s'independitzaren progressivament dels seljúcides i es constituïren en estats sobirans que lluitaven entre si o contra l'Imperi Romà d'Orient per tal d'aconseguir l'hegemonia sobre tota l'Anatòlia.
Beilicats primigenis orientals i vassalls fundats després de la Batalla de Mantziciert: Nom del beilicatCapital Duració Çaka Bey Esmirna1081 - 1098 Ahlatxahs (també anomenat Sökmenli) Ahlat1085 - 1192 OrtúcidesTres branques a Hasankeyf, Mardin i HarputDiferent duració per cada branca Danixmend Ghazi Sivas1071 - 1178 Beilicat de Dilmaç Bitlis1085 - 1192 İnaloğlu Diyarbekircurta durada Mengücek Erzincan, després Divriği 1071 - mitjan Saltuklu Erzurum 1092-1202
Beilicats independents fundats després de la derrota seljúcida a la Batalla de Köse Dağ: Nom del beilicatCapital Duració Alaiye (vassalls de Karaman-oğhlu) Alanya1293-1471 beilicat d'Aydın-oğhlu (vassalls dels germiyànides) Birgi, després Ayasluğ (Selçuk)1300-1425 beilicat de Candar-oğhlu(també anomenat İsfendiyar-oğhlu) Kastamonu1300-1466 Çoban-oğhlu(precedent de Candar-oğhlu) Kastamonu1227-1300 beilicat de Dulkadir-oğhlu Maraş1337-1522 Eretna Sivas, després Kayseri1326-1380 Eşref-oğhlu Beyşehir1250-1322 beilicat dels germiyànides Kütahya1239-1429 beilicat de Hamit-oğhlu Eğirdir1300-1391 Kadi Burhan al-Din Kayseri (reemplaçant Eretna)1381-1398 beilicat de Karaman-oğhlu Larende (Karaman)1256-1487 (vassalls dels germiyànides) Balıkesir1303-1345 Beilicat de Ladik (també anomenat İnanç-oğhlu) (vassalls dels germiyànides) | Denizli |1276-1368 |- bgcolor="#e5e5e5" | Mendeixia (vassalls dels germiyànides) | Milas |1261-1414 |- bgcolor="#ffffff" | beilicat d'Osman-oğlu(després Imperi Otomà'') Söğüt, després Bursa, Dimetoka, Edirne i Istanbul1299-1922 Pervanèides Sinope1277-1322 Ramazanoğulları Adana1379-1510 Sahipataoğulları Afyonkarahisar1275-1341 beilicat de Saruhan-oğhlu (vassalls dels germiyànides) Manisa1300-1410 beilicat de Teke (vassalls de Hamit-oğhlu) Antalya1321-1423
Llista d'estats no-turcs (i no-musulmans) d'Anatòlia contemporanis als beilicats Tres regions d'Anatòlia restaren cristianes fins que foren conquerides ja en temps de l'Imperi Otomà: Regne d'Armènia Menor, fins al 1375 Filadelfia (Lídia) (actualment Alaşehir) restà sota la protecció de l'orde de Malta fins al 1390. Imperi de Trebisonda, fins al 1461
Referències
Bibliografia (visió limitada)
Enllaços externs
http://www.selcuklular.com/ ?