Tuvalu (abans illes Ellice) és un estat insular de la Polinèsia, situat per sota l'equador, al sud de Kiribati, al nord de Fiji i Wallis i Futuna i a l'est de Salomó.
Després del Vaticà és l'estat menys poblat del món, si bé la seva petita superfície fa que tingui un gran densitat de població. És conegut entre d'altres pel seu atractiu domini d'internet .tv, per la cessió de l'ús del qual va rebre 50 milions de dòlars entre 2000 i 2012.
Història Els primers europeus a descobrir aquestes illes van ser els espanyols. El 1568 Álvaro de Mendaña va descobrir l'illa de Jesús, avui Nui. En el segon viatge, el 1595, va descobrir La Solitaria, avui Niulakita. Més tard, el 1780, Francisco Mourelle descobreix San Agustín, avui Nanumea, i Cocal, avui Nanumaga.
No s'hi va establir cap colonització, però van ser visitades amb freqüència per comerciants d'esclaus i per baleners.
El 1819 reben el nom de l'anglès Ellice i, el 1892, passen a formar part del protectorat britànic de les illes Gilbert i Ellice, convertit en colònia des del 1916. Els conflictes entre els micronesis de les illes Gilbert (després Kiribati) i els polinesis de les Ellice (després Tuvalu) van provocar la separació de la colònia en dues l'any 1976. És independent i membre del Commonwealth des del 1978.
Política Oficialment la capital és Funafuti, l'atol més poblat. La seu administrativa del govern i del parlament és a Vaiaku, una vila de 4.900 habitants situada a l'illa Fongafale, la més gran de l'atol de Funafuti.
Democràcia parlamentària La constitució de Tuvalu estableix que és «la llei suprema de Tuvalu» i que «totes les altres lleis s'interpretaran i aplicaran amb subjecció a aquesta Constitució»; estableix els principis de la Carta de Drets i la protecció dels drets i llibertats fonamentals.
Tuvalu és una democràcia parlamentària i un reialme de la Commonwealth amb Carles III del Regne Unit com a rei de Tuvalu. Atès que el Rei resideix al Regne Unit, està representat a Tuvalu per un governador general, al qual nomena per consell del primer ministre de Tuvalu. Es van celebrar dos referèndums constitucionals (el 1986 i 2008) que van confirmar la monarquia.
Des de la creació de la colònia britànica de Tuvalu el 1974 fins a la independència, l'òrgan legislatiu de Tuvalu es deia House of the Assembly or Fale I Fono. Després de la independència, a l'octubre de 1978, la Cambra de l'Assemblea va passar a dir-se parlament de Tuvalu o Palamene o Tuvalu. El lloc en el qual es reuneix el Parlament es diu Vaiaku maneapa. La maneapa de cada illa és un lloc de reunió obert on els caps i ancians deliberen i prenen decisions.
El parlament unicameral té 15 diputats, i les eleccions se celebren cada quatre anys. Els diputats elegeixen al primer ministre (que és el cap de govern) i al president del Parlament. Els ministres que formen el Gabinet són nomenats pel governador general a proposta del primer ministre. No hi ha partits polítics formals; les campanyes electorals es basen en gran manera en els vincles personals i familiars i en la reputació.
Drets humans Tuvalu és un estat que forma part dels següents tractats de drets humans:
Convenció sobre els drets de l'infant Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat.
Tuvalu s'ha compromès a garantir el respecte dels drets humans en el marc de l'Examen Periòdic Universal (EPU), els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i el Te Kakeega III – National Strategy for Sustainable Development-2016-2020 (TK III), que estableix l'agenda de desenvolupament del Govern de Tuvalu. La TK III inclou noves àrees estratègiques, a més de les vuit identificades en la TK II, que són el canvi climàtic; el medi ambient; la migració i la urbanització; i els oceans i les mars.
Drets LGBT Les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (LGBT) de Tuvalu s'enfronten a reptes que no tenen les persones que no són LGBT. L'homosexualitat masculina és il·legal a Tuvalu. Els articles 153, 154 i 155 del Codi Penal prohibeixen les relacions homosexuals masculines amb una pena de fins a 14 anys de presó, però la llei no s'està aplicant. La discriminació laboral per motius d'orientació sexual està prohibida des de 2017.
Tuvalu alberga una població transsexual tradicional, anomenada pinapinaaine, que històricament ha exercit uns certs rols socials i comunals.
En 2011, Tuvalu va signar en les Nacions Unides la «declaració conjunta per a posar fi als actes de violència i a les violacions dels drets humans connexes basades en l'orientació sexual i la identitat de gènere», condemnant la violència i la discriminació contra les persones LGBT.
Relacions internacionals esquerra|miniatura|La presidenta de la República de la Xina (Taiwan), Tsai Ing-wen, visita al governador general de Tuvalu, Iakoba Italeli, al novembre de 2017 Tuvalu participa en la Comunitat del Pacífic (SPC) i és membre del Fòrum de les Illes del Pacífic, la Commonwealth de Nacions i les Nacions Unides. Manté una missió en les Nacions Unides a Nova York des de l'any 2000. És membre del Banc Mundial i del Banc Asiàtic de Desenvolupament.
Tuvalu manté estretes relacions amb Fiji, Nova Zelanda, Austràlia (que manté una alta comissió a Tuvalu des de 2018), el Japó, Corea del Sud, Taiwan, els Estats Units, el Regne Unit i la Unió Europea. La capital de Tuvalu, Funafuti, alberga les dues úniques ambaixades estrangeres al país; República de la Xina (Taiwan), que té un ampli programa d'assistència a les illes, i Austràlia (des de 2018). A més, també alberga un consolat honorari de França.
Una de les principals prioritats internacionals de Tuvalu en l'ONU, en la Cimera de la Terra de 2002 a Johannesburg (Sud-àfrica) i en altres fòrums internacionals, és promoure la preocupació per l'escalfament global i la possible pujada del nivell de la mar. Tuvalu advoca per la ratificació i aplicació del Protocol de Kyoto. Al desembre de 2009, les illes van paralitzar les converses sobre el canvi climàtic en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic celebrada a Copenhaguen, per temor al fet que altres països en desenvolupament no es comprometessin plenament amb acords vinculants de reducció de les emissions de diòxid de carboni. El seu negociador principal va declarar: «Tuvalu és un dels països més vulnerables del món al canvi climàtic i el nostre futur depèn del resultat d'aquesta reunió».
Tuvalu participa en l'Aliança de Petits Estats Insulars (Alliance of Small Island States, AOSIS), que és una coalició de petits països insulars i costaners de baixa altitud preocupats per la seva vulnerabilitat als efectes adversos del canvi climàtic global. En virtut de la Declaració de Majuro, signada el 5 de setembre de 2013, Tuvalu s'ha compromès a implantar la generació d'energia renovable 100% (entre 2013 i 2020), que es proposa dur a terme mitjançant energia solar fotovoltaica (95% de la demanda) i biodièsel (5% de la demanda). S'estudiarà la viabilitat de la generació d'energia eòlica. Tuvalu participa en les operacions de la South Pacific Applied Geoscience Commission (SOPAC) i de Pacific Regional Environment Programme (SPREP).
Tuvalu és part d'un tractat d'amistat amb els Estats Units, signat poc després de la independència i ratificat pel Senat estatunidenc en 1983, en virtut del qual els Estats Units va renunciar a les reclamacions territorials anteriors sobre quatre illes de Tuvalu (Funafuti, Nukufetau, Nukulaelae i Niulakita) en virtut de Guano Islands Act de 1856.
El govern de Tuvalu, el dels Estats Units i els d'altres illes del Pacífic són parts del South Pacific Tuna Treaty (SPTT), que va entrar en vigor en 1988. Tuvalu també és membre de l'acord de Nauru, que aborda la gestió de la pesca de la tonyina amb xarxes de cèrcol en el Pacífic occidental tropical. Els Estats Units i els països de les illes del Pacífic han negociat el Tractat Multilateral de Pesca (que engloba el l'anterior tractat) per a confirmar l'accés dels tonyinaires estatunidencs a les pesqueres del Pacífic Occidental i Central. Tuvalu i els altres membres de l'Agència de Pesca del Fòrum de les Illes del Pacífic (Pacific Island Forum Fisheries Agency, FFA) i els Estats Units han establert un acord de pesca de tonyina per a 2015; es negociarà un acord a més llarg termini. El tractat és una ampliació de l'acord de Nauru i preveu que els vaixells de cèrcol de bandera estatunidenca puguin pescar 8.300 dies a la regió a canvi d'un pagament de 90 milions de dòlars, procedents de la indústria pesquera de la tonyina i de les contribucions del govern estatunidenc. En 2015, Tuvalu es va negar a vendre dies de pesca a unes certes nacions i flotes que han bloquejat les iniciatives de Tuvalu per a desenvolupar i sostenir la seva pròpia pesquera. En 2016, el ministre de Recursos Naturals va recordar l'article 30 de la Convenció de la WCPF, que descriu l'obligació col·lectiva dels membres de considerar la càrrega desproporcionada que les mesures de gestió podrien suposar per als petits estats insulars en desenvolupament, ja que considera que els països desenvolupats eludeixen les seves responsabilitats.
Al juliol de 2013, Tuvalu va signar el memoràndum d'entesa per a establir el Mecanisme Regional de Comerç i Desenvolupament del Pacífic, que es va originar en 2006, en el context de les negociacions per a un acord d'associació econòmica entre els Estats ACP del Pacífic i la Unió Europea. El motiu de la creació del mecanisme és millorar el subministrament d'ajuda als països insulars del Pacífic en suport dels requisits de l'eficàcia de l'ajuda. Els Estats ACP del Pacífic són els països del Pacífic signataris de l'Acord de Cotonú amb la Unió Europea. El 31 de maig de 2017 es va celebrar en Funafuti el primer diàleg polític d'alt nivell millorat entre Tuvalu i la Unió Europea en el marc de l'Acord de Cotonú.
El 18 de febrer de 2016, Tuvalu va signar la Carta del Fòrum de Desenvolupament de les Illes del Pacífic (Pacific Islands Development Forum Charter) i es va unir formalment al Fòrum de Desenvolupament de les Illes del Pacífic (Pacific Islands Development Forum, FIDP). El juny de 2017, Tuvalu va signar el Pacific Agreement on Closer Economic Relations (PASTURAR).
Defensa i interior Tuvalu no té forces militars regulars i no gasta diners en l'exèrcit. La seva força policial nacional, la Força Policial de Tuvalu, amb seu a Funafuti, inclou una unitat de vigilància marítima, duanes, presons i immigració. Els agents de policia porten uniformes d'estil britànic.
De 1994 a 2019, Tuvalu va vigilar la seva zona econòmica exclusiva de 200 quilòmetres amb un patruller proporcionat per Austràlia. Austràlia ho havia lliurat a Tuvalu i a altres 11 socis del Fòrum del Pacífic, per al seu ús en la vigilància marítima i el patrullatge pesquer i per a missions de recerca i rescat. El 7 d'abril de 2019, Austràlia els va donar un altre patruller, que serà operat per la unitat de vigilància marítima de la Policia de Tuvalu.
La delinqüència a Tuvalu no és un problema social important a causa d'un sistema de justícia penal eficaç, també per la influència de la Falekaupule (l'assemblea tradicional d'ancians de cada illa) i el paper central de les institucions religioses en la comunitat tuvaliana.
Geografia Consisteix en un arxipèlag que comprèn nou atols, encara que el nom Tuvalu vol dir literalment vuit illes. Són: Funafuti, la principal de l'arxipèlag, abans illa Ellice. Nanumea (San Agustín) Nanumaga (Cocal) Niutao, abans illa Loper. Nui (Isla de Jesús) Niulakita (La Solitaria), abans illa Independence. Nukufetau, abans illa De Peyster. Nukulaelae, abans illa Mitchell. Vaitupu.