La és la cinquena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent he 𐤄 en fenici, hē ܗ en siríac, he ה en hebreu, hāʾ ﻩ en àrab i hoy ሀ en amhàric.
La he està present en Unicode com a U+05D4 ה hebrew letter he.
En fonètica he representa el so /h/.
Origen En protosemític nord-occidental hi havia tres fricatives sordes: uvular //, glotal // i faríngia //. En protosinaític apareixen com a derivats dels jeroglífics («bri»), («goig») i («pati»). En fenici i es convergiren en ḥet («mur»), mentre que es canvià per he («finestra»).
La lletra fenícia he 𐤄 va donar lloc a l'èpsilon grega (Ε), la E llatina i la Е ciríl·lica.
Jeroglífic egipci pati ḥasir (a l'esquerra)
goig hillul (al centre)
bri ḫayt (a la dreta)protosinaític fenici 𓉗 𓀠 𓎛 40px 40px 𓎛 𐤄 𐤇
Alfabet àrab La hā en la seva forma aïllada En alfabet àrab aquesta lletra es diu (hā). És la vint-i-sisena lletra de l'alfabet àrab (cinquena amb un valor de 5 en l'ordre abjadí). És una lletra lunar. Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,<ref> Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística</ref> de la lletra fenícia he.
fenici arameu siríac nabateu àrab 𐤄 𐡄 ܗ 100px ﻩ
Representava el so consonàntic o bé fricativa glotal sorda. Això va suposar molts errors ortogràfics, cosa que va fer que aquest segon ús s'assignés a una nova lletra: l'hamza (), passant a fer l'àlif les funcions de suport d'aquesta última i d'altres signes.
AïlladaFinalMedialInicialهـهـهـهـ
La hā es lliga a la següent lletra de la paraula. També amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.Hāʾ'' es fa servir com a sufix (amb la vocal que marqui lirab) per indicar possessió (en la tercera persona del singular masculí); per exemple, كِتَاب kitāb («llibre») es converteix en كِتَابُهُ kitābu-hu («el seu llibre») amb l'addició de la hāʾ al final; el posseïdor està implícit en el sufix. Un altre exemple, هُوَ يَقْرَأُ كِتَابُهُ, (huwa yaqraʼu kitāba-hu, «ell llegeix el seu llibre») indica més clarament el posseïdor.
El sufix hāʾ afegit a un verb representa un objecte masculí (يَقْرَأُهُ, yaqraʾu-hu'', «ell ho llegeix»).
La forma femenina d'aquesta construcció en ambdós casos és ـهَا -hā.
Representació, transcripció i transliteració Viquipèdia proposa de transcriure i transliterar la dāl amb la lletra "h".
A l'alfabet de xat àrab i al SATTS dāl es transcriu com a "h".
A la representació Unicode, dāl ocupa el punt U+0647 amb el nom ARABIC LETTER HEH.Taula Unicode de l'àrab.
A la codificació ISO 8859-6, el punt e7.L'estàndard en PDF o paper (de pagament)
Com a entitat HTML, es codifica com a ه
Alfabet hebreu En hebreu s'escriu com a , nom complet en hebreu és i transcrit com a He.
Variants Quadrada Manuscrita Raixí 30px|Manuscrita31px|Raixí La lletra o he''' és la cinquena lletra de l'alfabet hebreu. També pren el valor numèric de cinc. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia he.
Pronunciació En hebreu modern, aquest grafema transcriu, en teoria, el fonema /h/, però en la pràctica és una lletra muda. També pot emprar-se com a mater lectionis, generalment per a transcriure la vocal com a marca de femení i, a conseqüència de la generalització d'aquest ús, la he resulta ser l'única lletra que pot rebre mappiq.
Simbolisme Simbolitza divinitat, gentilesa i especificació. Simbolitza la fàcil creació del món per l'alè de Déu. He ens ensenya a imbuir la nostra vida amb santedat reconeixent Déu. He representa penediment i misericòrdia, tolerància cap al proïsme, manifestació de Déu en el silenci. He indica feminitat virtuosa: com a prefix o com a article definit. Complementació de la Creació, Xekhinà.
La "casa del món" té una finestra; aquesta obre la visió cap a altres mons. He simbolitza també el nom del Creador, així com la plenitud del món. La he es construeix a partir de les lletres dàlet i iod. La porció inferior esquerra de la he no es connecta amb l'estructura principal i els rabins ensenyen que els dos espais oberts a la he indiquen que inclusivament quan una persona descendeix espiritualment a través del fons, encara té l'oportunitat de penedir-se, això està simbolitzat per la petita porta que roman oberta (l'espai entre el peu esquerre i el sostre de la lletra).
Alfabet siríac Madnḫaya Serṭo Esṭrangela Unicode 50px 50px 50px ܗ Heh Heh Heh Hē
En alfabet siríac, la cinquena lletra és ܗ (en siríac clàssic: ܗܹܐ - hē). El valor numèric de la hē és 5. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia he.
Fonètica Representa el so /h/.
Alfabet amhàric En alfabet amhàric aquesta lletra es diu ሆይ (hoy). És la primera lletra de l'alfabet amhàric. En el dicciorari de l'amhàric les lletres hoy, ḥäwṭ i ḫarm estan dins d'una mateixa secció. Hoy prové, per via de l'alfabet sud-aràbic del jeroglífic egipci A28.
A28 Heh Hoy 𓀠 𐩠 ሀ
Representa el so /h/, juntament amb ḥäwṭ i ḫarm.
Ús L'alfabet amhàric és una abugida on cada símbol correspon a una combinació vocal + consonant, és a dir, hi ha un símbol bàsic al qual s'afegeixen símbols per marcar la vocal. Les modificacions de la lletra ሀ (hoy) són les següents:
hä [hə] hu hi ha he hə [hɨ], ∅ ho ሀ ሁ ሂ ሃ ሄ ህ ሆ
Jeroglífic egipci
Quan aquest jeroglífic és un fonograma es pronuncia com a [h]. En canvi quan és un ideograma, representa habitatge o granja (Gardiner O4).
En altres alfabets Arameu Siríac Samarità Ugarític Fenici 𐡄 ܗ ࠄ 𐎅 𐤄 Sud-aràbic Amhàric Àrab Hebreu 𐩠 ሀ ﻩ
Vegeu també Llengua àrab Alfabet de xat àrab Alfabet
Fonts Unicode Per poder veure els caràcters sud-aràbics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode. Per poder veure els caràcters amhàrics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode. Per poder veure els caràcters ugarítics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode . Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode. Per poder veure els caràcters arameus pot ser necessari instal·lar les fonts unicode. Per poder veure els jeroglífics egipcis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode
Referències
Categoria:Lletres de l'alfabet fenici Categoria:Lletres de l'alfabet hebreu Categoria:Lletres siríaques Categoria:Lletres àrabs Categoria:Abjad