fou un matemàtic italià.

Vida i obra Va néixer a Arezzo, a la Toscana, el 13 d'agost de 1861. Després d'haver cursat els estudis secundaris al col·legi militar de Florència, s'inscriu a la Universitat de Pisa on es llicencia en matemàtiques el 1884, amb una tesi sobre les característiques dels sistemes de còniques en geometria.

Immediatament després de llicenciar-se passa a l'ensenyament secundari a l'Escola Tècnica d'Augusta, a Sicília, fins al 1887, any en què guanya l'oposició a professor extraordinari a lAccademia Militare di Artiglieria e Genio de Torí. Alhora treballa a l'Institut Tècnic Sommeiller de Torino. Es casa el 29 d'octubre d'aquell mateix any amb Gemma Viviani. Giuseppe Peano (1858-1932) entrarà també el 1887 a lAccademia Militare, i guanyarà l'any següent la càtedra de càlcul infinitesimal a la Universitat de Torí.

Burali-Forti, que va fer tota le seva carrera acadèmica a l'Acedèmia Militar, també va dornar, per invitació de Peano, algunes classes no oficials de lògica matemàtica a la universitat en el curs 1893-94; aquestes, recollides en el petit volum Logica matematica (Burali-Forti, 1894), seran objecte d'una reedició ampliada, reelaborada i enriquida amb resultats originals (Burali-Forti, 1919). Del 1894 al 1896 va ser assistent de Peano.

Col·labora amb Peano en el projecte del Formulario Mathematico, que tindrà diverses edicions entre el 1895 i el 1908. Segons lAnnuario della Scuola d'Applicazione d'Arma, passarà a ser titular de lAccademia Militare a partir de l'octubre de 1902.

Un intent juvenil no reeixit d'obtenir la l'habilitació per a la docència implicarà, atès que no voldrà intentar-ho mai més, la seva exclusió de la carrera universitària. Kennedy n'identifica les causes en la seva insistència en els mètodes vectorials. Afegeix que tot i que Peano estava en la comissió examinadora no va poder convèncer una majoria de membres. Roberto Marcolongo, el seu més estret col·laborador, afirma que Burali-Forti no se'n queixava i que no li va sentir mai pronunciar una amarga paraula. Com a únic testimoni relacionat amb aquest episodi existeix una carta de Burali-Forti a Tullio Levi-Civita en la qual li diu: si al principi de la meva carrera m'hagués trobat amb persones honestes i franques com vostè no estaria en la posició actual. Malauradament, a l'Arxiu Històric de la Universitat de Torí, no es conserven els registres de les comissions de libera docenza de la Facultat de Ciències.

El 1897 es va publicar als Rendiconti del Circolo Matematico di Palermo el treball sobre la teoria dels nombres tranfinits de Cantor, article en el qual presenta l'antinòmia que porta el seu nom i per la qual és fonamentalment recordat: la paradoxa de Burali-Forti: si el conjunt de tots els nombres ordinals, , també és un nombre ordinal, aleshores , lo qual és impossible.

Va col·laborar dilatada i estretament amb Roberto Marcolongo (1862-1943), Tommaso Boggio (1877-1963) i Matteo Bottasso (1878-1918) en el desenvolupament del càlcul vectorial i homogràfic, camp en el que va fer les seves aportacions més notables. Només per causa de la teoria de la Relativitat es va veure compromesa la pau i la solidesa del binomio vettoriale que era com els amics simpàticament es referien a la col·laboració Burali-Forti/Marcolongo. Així, mentre Marcolongo va publicar el primer llibre sobre relativitat especial i general en italià el 1921, Burali-Forti no va acceptar mai aquesta teoria. El 1924, conjuntament amb Boggio va publicar Espaces courbes: critique de la relativité en el qual s'afirma que la relativitat es pot criticar des de quatre punts de vista: l'experimental, el filosòfic, el matemàtic i el de les relacions amb la mecànica clàssica.

Al seu in memoriam Marcolongo escriu: no va ser possible arribar a un acord sobre la nova extensió que calia donar als mètodes vectorials (i encara més profundament) sobre l'essència de la teoria. Des del punt de vista personal, Marcolonogo caracteritza Burali-Forti com enginyós i terriblement càustic; polemista temibilíssim, autèntic cavaller sense por, irreprotxable, no es preocupava d'on i a qui anessin dirigits els seus cops; fins al punt que, qui no el coneixia, es feia una idea estranya i equivocada del seu caràcter. I en canvi, jo no he conegut mai un esperit tan bo i de tracte tan exquisidament senyorial, de poques paraules, però de conversa fina, brillant i culta. L'apassionava la música: Beethoven, Schubert i Granados, però no podia suportar Wagner.

Va ensenyar durant tota la seva vida a l''Accademia Militare de Torino''. El Ministeri de la Guerra li va concedir el 1926 la medalla de l'ordre Mauriziano, segona en importància després de la de l'Annunziata (que només es concedia als Savoia o afins).

Burali-Forti va morir de carcinoma d'estómac a l'Hospital Mauricià de Torí el 21 de gener de 1931, després d'haver estat ingressat el novembre de l'any anterior.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Matemàtics toscans Categoria:Alumnes de la Universitat de Pisa Categoria:Persones d'Arezzo Categoria:Morts a Torí Categoria:Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer Categoria:Receptors de l'orde de la Corona d'Itàlia Categoria:Morts de càncer d'estómac Categoria:Morts de càncer a Itàlia Categoria:Membres de l'Academia pro Interlingua Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics morts al segle XX