Tresor dels Avis era una publicació mensual en català d'etnografia, mitologia i folklore de les Balears publicada per Andreu Ferrer Ginard a Artà (Mallorca) del gener de 1922 al desembre de 1928. Redactada en gran part pel seu fundador, hi col·laboraren també Joan Amades i Rossend Serra i Pagès, entre d'altres; a més d'estudis sobre diversos temes, publicà una gran quantitat de material folklòric de primera mà que la converteixen en una de les publicacions més interessants d'aquesta matèria.
Tresor dels Avis va ser la primera i l'única revista d´etnografia i folklore de les Illes Balears i constitueix una de les recopilacions de material folklòric de primera mà més interessants en aquesta matèria.
Context on surt la revista El context de l'època en què va sorgir la revista era el d'una Mallorca agrària i preindustrial que estava al marge de les transformacions que s'experimentaven aleshores dins les cultures europees. A més de les manifestacions culturals tradicionals pròpies d'una societat agrària, encara es mantenia ben viva la literatura de transmissió oral. Dins d'aquest context hi havia un grup d'escriptors i intel·lectuals que tenien l'objectiu comú de construir una cultura nacional secular del País. El seu projecte nacionalista s'orientava cap a la creació d'una literatura culta capaç de mostrar la dignitat i les possibilitats del català com llengua de cultura amb una imatge de prestigi afegida; això era aconseguir una projecció més àmplia sobre la societat de l'època. A partir del 1917 s'incorporaren al moviment cultural mallorquinista un considerable nombre de professionals lliberals, sens dubte el sector més actiu de Mallorca i, possiblement, l'únic capaç d'impulsar un canvi social modernitzador.Díaz de Castro 1979: 143-161 El moviment cultural de l'època era el que ara anomenam l'Escola Mallorquina. Inicialment aquest concepte feia referència a l'aportació dels escriptors illencs, especialment el grup de la revista La Nostra Terra, a la literatura catalana des de la Renaixença fins a la postguerra; però el concepte d'Escola Mallorquina s'ha anat concretant i actualment es defineix com l'aportació poètica de dues generacions d'escriptors mallorquins (la de 1906 i la de 1917) caracteritzada per una banda, per bastir un model ideològic i estètic per a la poesia, una llengua poètica refinada i subtil sota el guiatge dels grans mestres Costa i Alcover, i per altra banda, per ser conservadors, catòlics i d'ideologia regionalista; el tema literari per excel·lència era el ruralisme. La perfecció formal dels versos i l'humanisme clàssic i mediterrani que hi ha al fons de tota la seva poesia l'acosten al Noucentisme i, sobretot, a Josep Carner que defensà en moltes ocasions l'estètica classicitzant dels poetes mallorquins i que actuà d'enllaç permanent dels catalans amb els mallorquins.
Però ambdós moviments culturals són resultat de dos contextos diferents que no tenen res en comú. A l'antologia Els poetes insulars de postguerra (1951) de Manuel Sanchís Guarner assenyala de fet l'aparició d'una oposició, a vegades violenta, als esquemes tradicionals de l'Escola Mallorquina, que hom considera desfasats, folklòrics i localistes.Gran Enciclopèdia Catalana. Versió digital: http://www.enciclopedia.cat (s.v. Escola Mallorquina) [data de consulta: 2 de març de 2012].
Anàlisi de la revista La revista Tresor dels Avis —de mides 16,5 x 22,2 cm— va ser fundada a Artà el gener de 1922 i se subtitulava en un principi Revista d'etnologia, mitologia i folklore de Balears. Tenia com a objectiu preservar de l'oblit tot el cabal etnogràfic i folklòric de les Illes. L'autor, a l'article titulat "Escomesa", que encapçalava el primer número de la revista, explicitava la seva forma de pensar i la línia que a partir d'aquell moment quedava traçada a la publicació:
.
Aquesta mateixa preocupació per la tradició i el passat també la manifestaren a les Illes Francesc Camps i Mercadal i Antoni M. Alcover. De fet, Camps i Mercadal escrigué: "Escriu-los -em vaig dir-; tal vegada no els sentiràs mai més: replega'ls per un si de cas...". Així mateix, Alcover justificà la motivació que el conduí a recollir les rondalles de la següent manera: "Compatit de veure com de dia en dia les arraconaven per altres distraccions no tan inofensives, casolanes, xalestes i garrides, però sí més insustancials, sospitoses i fins i tot dissolvents, em vengué la idea d'entretenirme durant les vacacions de càtedra, i com a descans d'altres feines més sagrades i feixugues, a replegar de boca de la gent analfabeta aquestes contarelles, produïdes del fecundíssim enginy mallorquí o que tal enginy havia encobeïdes assimilantse la sustancia narrativa importada de fora-Mallorca...".Alcover 1985: 90
És possible que Andreu Ferrer Ginard també prengués exemple de Marià Aguiló —bibliotecari de la Universitat de Barcelona— que feia llargues eixides pel territori de la llengua catalana per escoltar i recollir de boca del poble el cabal folklòric i arxivar-lo en un llibre per, posteriorment, guardar-lo a la carpeta corresponent en esbós —cançoner, refranyer, vocabulari, bibliografia catalana.Pons 1922: 4-7 El que sí que és cert és que Jaume Oliver Castañer —bibliotecari en el Foment del Treball Nacional de Barcelona— fou qui impulsà la recerca d'elements folklòrics de Menorca a Andreu Ferrer; a l'obra Cançonetes menorquines se'n parla i l'obra hi va dedicada.Ferrer 1981: 19
Evolució Al primer article del volum I —1922— anomenat "Escomesa", Ferrer manifestava la finalitat de la revista que, per una part, havia de constituir l'Arxiu de Folklore Balear, alhora que, per altra banda, havia de ser un òrgan de comunicació entre els Amics de la Tradició Popular (ATP). Per a això, calia obrir una llista de col·laboradors, els ATP, la comesa dels quals havia de ser arreplegar el màxim de cabal folklòric abans que desaparegués; d'aquesta manera Ferrer sol·licitava la cooperació de la gent interessada en el folklore. Per tal de formar part dels ATP hi havia unes bases a seguir: qui enviàs tres-cents elements folklòrics curts —refranys, cançonetes, gloses— o trenta dels llargs —cançons cavalleresques, codolades, rondalletes— tendria un preu especial (6 pessetes) per la revista; qui n'enviàs més de mil, la tendria de franc.
El primer número es va enviar sols a qui es va creure o s'indicava com a probable subscriptor o Amic, s'hi incloïen tres butlletins d'inscripció per fer-los córrer entre la gent que hi pogués estar interessada. La revista sortí amb un preu inicial de 10 pessetes i el pagament podia ser semestral o anual, en cas de no pagar-se en els dos primers mesos, es deixava de rebre. Alternant amb els articles de caràcter folklòric es publicaren diverses noves sobre queixes de subscriptors que no rebien els números de la revista, i també n'hi havia que s'havien de posar al corrent de pagament.
En principi, Tresor dels Avis tenia per objecte el folklore de les Illes, però a causa de les queixes de subscriptors sobre el preu, justificat per la curta tirada de la publicació, es decidí ampliar-ne l'àmbit, incloure tot el folklore en llengua catalana i així donar a conèixer més amplament el folklore de la "nostra nissaga", amb l'esperança, també, que la subscripció a Catalunya aconseguiria abaratir-ne el preu. D'aquesta manera la revista s'obrí a les col·laboracions del Principat i d'altres territoris.
Així mateix, la publicació va passar de ser mensual a ser cada dos mesos tal com el seu director explicava: "Per evitar pèrdues tan considerables en el proper número (any 1923) i també perquè la publicació no sigui tan gravosa per als subscriptors, es publicarà un número cada dos mesos". Així mateix, la subscripció anual passà a ser de 5 pessetes (revista i fulletó) i de 3 pessetes sols la revista. Aquest primer volum va finalitzar amb el desig de Ferrer: "Deu vulla que a fi del próxim any poguem cloure amb mots més coratjosos que en el present".
En el volum II —1923 i 1924— va quedar reflectit com Andreu Ferrer no va rebre la resposta esperada al seu projecte per part dels col·laboradors i així ho feia patent en el seu escrit:
.
Així com tampoc la tasca de camp per tal de recollir elements folklòrics no era exempta de complicacions, en un article titulat "Excursió folklórica a Sant Llorens des Cardessar" donà compte de les grosses dificultats amb què topà el folklorista en trepitjar terreny poc conegut. En aquella ocasió va trobar el prejudici d'una parella, mare i fill, que "se'n burlaren", d'ell, i amb qui "tampoc en poguerem treure suc ni sabó". També es va anunciar, a l'inici del tercer any de publicació, la modificació del subtítol de la revista pel fet que la major part dels subscriptors ja eren de Catalunya, i passava a ser Revista d'Etnografia, Mitologia i Folklore de Catalunya i Balears. D'aquesta manera començava a fer-se ressò de Catalunya i s'oferiren les planes als folkloristes catalans. En aquest mateix volum apareix l'interessant article "Classificació decimal aplicada al Folklore. Com ha nascuda la idea" on Ferrer explicava la manera de sistematitzar el material folklòric recollit des d'un enfocament científic.
En el volum III —1925 i 1926— s'hi trobava la notícia que Andreu Ferrer va rebre una distinció que sens dubte l'afalagà i, d'alguna manera, li reconegué la constant tasca folklòrica que portava a terme, Ferrer va escriure: "El Director d'aquesta revista D. Andréu Ferrer és estat designat per formar part del Jurat que ha de judicar els treballs presentats al Concurs de Llegendes populars catalanes que convocà la Institució Patxot de Barcelona". Així mateix és interessant l'article "Recerques folklòriques" referent a la missió de recerca de tonades populars de Mallorca per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya duta a terme per Baltasar Samper i Miquel Ferrà durant els mesos d'estiu de 1925. Ferrer va tenir l'oportunitat d'acompanyar-los en la missió que visità el centre i el nord de Mallorca i que aconseguí arreplegar cinc-centes tonades. Davant d'aquest fet, Andreu Ferrer esperonava els ATP a dur a terme una recerca ben completa de les tonades populars, ja que, sens dubte, eren un material folklòric de gran riquesa i interès.
Al principi del volum IV —1927 i 1928— Ferrer va agrair haver pogut començar un nou any de publicació, però indicava la necessitat que la revista fos més atractiva i d'innovar-la en aspectes diversos. Aspirava al fet que els ATP col·laborassin tant enviant treballs com responent els qüestionaris que publicava.
En aquest darrer volum es publicà l'article "Excursió folklòrica a Es Capdellà" on es relatava el treball de camp realitzat amb l'objectiu de recollir les llegendes referides al Comte Mal. Allí, entre altres informadors, trobà el sen Blai AlimonjiItalià que l'any 1927 tenia 92 anys i en feia seixanta-cinc que vivia a Es Capdellà (Mallorca). Era el pareller —el qui llaurava amb un parell de muls— de Galatzó, possessió que va ser propietat de Ramon Burguès Zafortesa, segon Comte de Santa Maria de Formiguera, conegut popularment com el Comte Mal. que li contà tota mena de fets i detalls del comte, així com altres elements folklòrics. Un altre article d'especial interès va ser la "Recerca folklòrica" que realitzà juntament amb Samper a Menorca i a la comarca de Llevant de Mallorca.