Les orobancàcies (Orobanchaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les lamials (Lamiales), dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides. Conté unes 2.500 espècies, agrupades en un centenar de gèneres. És una família cosmopolita, però destaca la seva presència a les zones temperades de l'hemisferi nord, les d'Àfrica i Madagascar.

Excepte el gènere Lindenbergia, tots els membres d'aquesta família són holoparàsits o hemiparàsits d'altres espermatòfits. Les espècies holoparàsites són completament parasítiques, sense clorofil·la, incapaces de fer la fotosíntesi: d'aquí que puguin ser de color groc, brunenc, violaci, però mai de tonalitats verdes. En canvi, les hemiparàsites (transferides de la família de les Escrofulariàcies) fan la fotosíntesi malgrat ser paràsites.

Als Països Catalans, tradicionalment només hi havia 2 gèneres: Cistanche amb una única espècie del sud del País Valencià (Cistanche phelypaea) i Orobanche amb més de 20 espècies i moltes subespècies difícils de determinar. Però en els estudis moleculars fets pel Grup de Filogènia de les Angiospermes (Sistema APG) es va poder veure com tenia relacions amb altres gèneres que, morfològicament, semblaven prou diferents.

Com a resultat d'aquests estudis, tots aquests gèneres, tradicionalment considerats com a escrofulariàcies presents als PPCC, han estat transferits a les orobancàcies: Melampyrum, Tozzia, Euphrasia, Bartsia (incloent els gèneres Parentucellia i Bellardia que alguns autors separen de Bartsia), Odontites, Pedicularis, Rhinanthus o Lathraea. Tots presenten certs nivells de parasitisme envers les arrels de les plantres veïnes.

Descripció Són plantes herbàcies, anuals o perennes. L'aparell radical nul, o poc desenvolupat, s'ha transformat en haustoris que es fixen a les rels dels hostes per extreure'n aliment. Les tiges, d'uns 10 a 50 cm d'alçada, són dretes, no ramificades i més o menys glanduloses, de color violaci, brunenc, grogós o blanquinós. Les fulles són esparses, del mateix color que la tija, i estan reduïdes a bràctees esquamiformes. Les flors, agrupades en espigues al damunt de les tiges, són zigomorfes, amb corol·la bilabiada formada per cinc pètals soldats; l'androceu consta de quatre estams i l'ovari és súper, bicarpel·lar, però amb una sola cavitat, caràcter que permet diferenciar les orobancàcies de les escrofulariàcies. Als Països Catalans hi trobem el gènere Orobanche. Presenten estaminodis, estams que resten estèrils al final del desenvolupament i no produeixen pol·len.

Taxonomia Aquesta família va ser publicada per primer cop l'any 1799, amb el mom d'Orobanchoideae, al segon volum de l'obra Tableau du Règne Végétal, selon la Méthode de Jussieu del botànic francès Étienne Pierre Ventenat (1757-1808).

Gèneres Dins d'aquesta família es reconeixen els 99 gèneres següents:

Aeginetia Agalinis Alectra Anisantherina Asepalum Aureolaria Bardotia Bartsia Baumia Bellardia Boschniakia Brachystigma Brandisia Buchnera Bungea Buttonia Campbellia Castilleja Centranthera Chloropyron Christisonia Cistanche Conopholis Cordylanthus Cyclocheilon Cycniopsis Cycnium Cymbaria Dasistoma Dicranostegia Epifagus Eremitilla Escobedia Esterhazya Euphrasia Gerardiina Ghikaea Gleadovia Graderia Harveya Hedbergia Hiernia Hyobanche Kopsiopsis Lamourouxia Lathraea Leptorhabdos Leucosalpa Lindenbergia Macranthera Magdalenaea Mannagettaea Melampyrum Melasma Micrargeria Micrargeriella Monochasma Neobartsia Nesogenes Nothobartsia Nothochilus Odontitella Odontites Omphalotrix Orobanche Orthocarpus Parasopubia Parentucellia Pedicularis Phacellanthus Phelypaea Phtheirospermum Physocalyx Pseudobartsia Pseudomelasma Pseudosopubia Pseudostriga Pterygiella Radamaea Rehmannia Rhamphicarpa Rhaphispermum Rhinanthus Rhynchocorys Schwalbea Seymeria Seymeriopsis Sieversandreas Silviella Siphonostegia Sopubia Striga Tetraspidium Thunbergianthus Tozzia Triphysaria Vellosiella Xylanche Xylocalyx

Sinònims Els següents noms científics són sinònims heterotípics dOrobanchaceae:

Cyclocheilaceae Nesogenaceae

Referències

Bibliografia