va ser un dels principals protagonistes del moviment obrerista a Catalunya durant la segona meitat del , alhora també obertament reconegut com a maçó, lliurepensador, catalanista i un dels pioners de l’anarcosindicalisme a Catalunya.
Biografia Activisme primerenc al Sexenni Democràtic. La creació de la FRE-AIT Fill de Josep Llunas Guardiola d'ofici pastisser natural de Riudoms i Maria Pujals Òdena natural de Reus. A registre de defunció consta casat amb Concepció Santigosa i el domicili a «Conde del Salto» núm 40-2 de Barcelona.
Tipògraf de professió, aficionat als esports, al mateix temps que practicant d'alguns, com la natació, l'acrobacia i el ciclisme i apassionat de les arts escèniques, com el cant, el ball i el teatre. Primerament es va declarar obertament republicà obrerista, el que feia entendre la seva adhesió a agrupaments de l'època com la «Societat Solidària d'Obrers Impressors», que es va unir a la Primera Internacional l'any 1870, el que va fer despertar la seva ideología: l'anarquisme bakuninista. Aquest mateix any, Llunas publicava les seves primeres poesies i articles a Lo Ponton, un setmanari republicà federalista. Va escriure quatre articles i un poema, amb to satíric i crítica elegant davant dels temes del moment.
L'any 1870, a Barcelona, es va celebrar el primer congrés obrer a Espanya de l'AIT, que va donar lloc al reforçament de les idees de Bakunin al territori Espanyol, i d'aquest congrés en va sortir la creació de la Federació Regional Espanyola de l'AIT. Es van celebrar dos congressos més, un a València, i un altre a Saragossa. En aquest últim, a l'any 1872, es va treballar en el punt de crear unions de gremis de treball, com deia el mateix Llunas <<la idea de grandes federaciones que coadyuvasen a un mismo fin>>. En el cas de l'ofici de Llunas, es va veure dins de la «Unió de Noògrafs de la Regió Espanyola», i Llunas també a partir d'aquest any, va donar suport a la federació local de societats obreres de Barcelona. Degut a la poca durada de Lo Ponton (maig 1870- gener 1871), no va estar adherit a cap altre mitjà de premsa escrita fins que aquest mateix any, va exercir funcions de corresponsal al periòdic bakuninsta Lo Condenado. Aquest any va Llunas va ser nomenat secretari del exterior del Consell de la Federació Local de Barcelona de la Asociación Internacional de los Trabajadores (AIT) i també, com a fet destacat va convertir-se en secretari de l'Ateneu Català de la Classe Obrera, introduint algunes reformes com ara la gratuïtat de les classes, i per primer cop, s'intentava introduir a les noies a les aules juntament amb els nois, la coeducació.
Retorn dels Borbons: clandestinitat i persecució Amb la fi del Sexenni Democràtic, l'any 1874, es va obrir pas la Restauració Borbònica. En conseqüència d'aquest canvi de política al país, es van produir altres canvis en diversos àmbits. Un d'ells va ser en el fiscal; a partir del 1874 el Banc d'Espanya passava a tenir el monopoli total de la emissió de pressupostos, amb la finalitat de poder redimir-se de tot el dèficit financer que hi havia en aquell moment. Aquest monopoli li va ser concedit sota l'acceptació d'algunes condicions, com per exemple, llibertat de préstecs a la tresoreria de l'estat per tal de garantir seguretat econòmica en renovació d'impostos, entre d'altres reformes econòmiques. El context de Llunas es va veure afectat també pel que fa referència a la religió. L'església catòlica a poblacions petites tenia un gran pes, i era difícil sentir-se dins de la societat si no es prenia part a ritus religiosos de l'època. Moltes famílies apostaven per ritus en contra de la voluntat de l'església, o fins i tot, si el parent difunt era un lliurepensador, en contra de la seva voluntat. També cal aclarir, que alguns anticlericals (com Llunas) acceptaven el ritu catòlic pel seu enterrament, perquè no volien ofendre el seu entorn més proper. Aquests ritus, algunes famílies se l'enduien fins després de la mort amb la intenció de mantenir la família unida tot i la pèrdua d'alguns, com per exemple, un pare de fill anarquista, que va morir d'un tret l'any 1897, volia enterrar al seu fill, al costat de la seva mare, cosa que no va poder dur a terme.
Aquest context cultural va provocar la disminució i la persecució de les forces obreres, i Llunas durant aquest temps es va apartar de l'activisme públic, però seguia lluitant pel sindicalisme en clandestinitat. Aquesta clandestinitat va provocar fets com la reducció dels membres de la FRE-AIT, (de 50.000 arreu de l'estat a una desena part d'aquests 50.000), es va violentar l'acció d'aquesta, desaconsellant la vaga però fent apologia a les insurreccions i la violència política. Mentrestant Llunas, va deixar la seva feina com a tipògraf durant un temps, i per no acabar en la pobresa subsistia a base de feines com empaperador de parets o conductor de tramvies, cosa que no li impedia mostrar el seu tarannà i consciència de classe treballadora. A tall d'exemple trobem una experiència que ell mateix narra quan treballava com a conductor de tramvia.
Tot i la clandestinitat de la FRE-AIT, i que Llunas mostrava desconeixença i alienació (en cap moment ideològica) envers ella, hi ha testimonis com Morato o Anselmo Lorenzo, que afirmen que Llunas seguia adherit a la Secció de Tipògrafs en l'àmbit de Barcelona.
Va engegar una fàbrica de sabons amb dos socis més a Vilanova i la Geltrú, que va deixar l'any 1878 perquè Farga Pellicer el va reclamar a Barcelona amb la proposta de tornar a treballar com a tipògraf compartint empresa amb la plana major de l'anarquisme i sindicalisme català de l'època. Aquesta empresa, concretament una impremta, va ser impulsada per Evarist Ullastres, fixant-se en la revista homònima que hi havia a Madrid, amb la intenció de traslladar-la a Barcelona, La Academia. Aquesta ambició va provocar la necessitats de tipògrafs, i va seleccionar com a companys maçons i lliurepensadors com Anselmo Lorenzo, Emili Hugas, Pere Esteve, Emili Guanyavents, etc.Aquesta unió de personatges va provocar que els tallers de la impremta no només fossin tallers de treball, sinó espais de reunió on els intel·lectuals obrers poguessin intercanviar idees avançades i informacions. Tot això no era un impediment perquè continuessin duent a terme la seva activitat manual, en la qual tractaven d'incorporar les més novedoses tècniques del moment. El fet de treballar en una impremta, els facilitava molt fer la seva impressió de llibres, revistes i/o articles on incloure els seus pensaments i propostes. Aquesta conglomeració de fets, va provocar que aquella impremta barcelonina, fos el punt de convergència del nucli bakuninista i anarquista català del moment.
En aquest taller tipogràfic van treballar tota mena de lliurepensadors, com Josep Llunas, Antoni Pellicer, Jaume Torrents o Josep Vives, entre d'altres. D'aquests tallers, van sortir publicacions de tot tipus, com L'Avenç o La Veu de Catalunya; de caràcter anarquista com Acracia; de tipus republicà, per exemple, El Federalista; periòdics lliurepensadors, com La Luz i, finalment, llibres d'història política, com Garibaldi. Historia liberal del siglo XIX. Josep Llunas va treballar allà des del moment en què es va instal·lar. Havia de compaginar la seva activitat com a tipògraf amb l'activitat periodística, que no va abandonar mai. A partir del 23 d'octubre de 1880, a Sants, publicava un setmanari titulat La Tauleta, que va avançar a fer-se dir La Teula Barcelonina, precedent de La Tramontana.
El seu llegat: La Tramontana Llunas va ser director, administrador i escriptor d'aquest periòdic, La Tramontana (1881-1896), amb 717 números, que va servir per conèixer tota la història de la Catalunya popular de l'època. La Tramontana essencialment reivindicava la cultura popular catalana, defensava i propagava un catalanisme progressista i va ser essencial pels moviments dels partits oposats, n'era un nexe. Es podia relacionar amb el republicanisme, el federalisme, el lliure pensament, la maçoneria, l'anarquisme, l'obrerisme, l'anticlericalisme i el catalanisme. Va ser definit com un periòdic de caràcter anarquista, tot i que intentaven que es tingués en compte tota la complexitat ideològica. Els seus articles causaven massa enrenou entre els ciutadans, per exemple, l'article «Els Reis», ja que va ser denunciat pel fiscal i La Tramontana va quedar sancionada durant setanta setmanes. Per tal de solucionar-ho, Llunas simplement va tornar a publicar el mateix periòdic amb un altre títol per a poder arribar als seus lectors tot i les prohibicions. Llunas compartia la direcció del periòdic amb Evarist Ullastres, però quan va morir, tota la propietat va passar al seu poder. Va ser a partir d'aquí quan va augmentar el seu to crític i van començar a sorgir problemes, sobretot econòmics, ja que havien de fer front a les múltiples denúncies, multes i suspensions. L'any 1886, va esclatar una bomba durant el pas de la processó del Corpus, moment en què va morir La Tramontana i Llunas va ser detingut abans que sortís publicat l'últim número, el van portar al castell de Montjuïc, on va ser jutjat, tot i sortir sense càrrecs.
Aquest activisme lliurepensador ajudava a la construcció d'identitats anticlericals que tenien objectius com disminuir la influència de l'Església en el món educatiu i construir cosmovisions alternatives, etc. Aquestes circumstàncies de l'establiment del personal religiós com a encapçalador d'una societat jeràrquica, van fer veure a molts obrers la institució religiosa com la pedra angular d'un sistema que els excloïa i oprimia. La premsa anarquista, socialista i republicana, a la qual el món obrer tenia accessibilitat degut als ateneus i casas de pueblo, estava carregada d'articles anticlericals, el que feia incrementar la visió que tenien del catolicisme.
Tot i tenir concepcions divergents de la societat, d'organització de treballadors i de l'acció política, dirigents anarquistes i socialistes, compartien la visió de la cultura com una arma essencial per al poble, que s'havia de «conquerir» a través de l'educació, el creixement personal, etc. Com a finalitat buscaven l'alliberament del treballador, l'ensorrament del capitalisme i la construcció d'una nova societat. Sense anar més lluny, veiem que, el líder del Partit Republicà Radical Alejandro Lerroux deia servir l'imaginari anticlerical com a eina de mobilització política convidant als seus seguidors a tombar «la bestia clerical». Tot el conglomerat d'adeptes a l'anticlericalisme consideraven que l'única vía cap al progrés era la destrucció de la hegemonia cultural de l'església.
A partir de la proclamació de la Primera República, la situació de l'exèrcit era confusa: es va reestructurar la milícia ciutadana (com a voluntaris de la República, dictada per Pi i Maragall). Entre els comandants hi havia: Bonjoch, Pere Pous, Manuel Wherle i Josep Folch. Com a dirigents sindicalistes obrers, hi era Josep Llunas amb Josep Bragulat. La nova militància va sorgir de l'acció d'uns nuclis instructius creats a l'època, i entre els futurs dirigents anarcosindicalistes i sindicalistes socialistes barcelonins, hi havia Llunas, que n'era alumne i a l'any 1868 controlava, junt amb els seus companys, la junta directiva de l'Ateneu Català de la Classe Obrera (creat el 2 de febrer de 1862), que volien reconvertir en un centre d'ensenyament «integral» i de cultura «proletària».
Crisi a Espanya L'any 1892, el mes de març a Barcelona, va esclatar un llarg conflicte laboral, iniciat a causa d'unes condicions de treball molt dolentes i reclamacions salarials. Realment, la vaga va començar a la fàbrica Romeu i Tort, però en molt poc temps, es va estendre a una dotzena d'indústries. El primer de maig d'aquell mateix any, el govern conservador va organitzar quatre mítings a Barcelona, en un dels quals, de caràcter anarquista, va poder intervenir Llunas, qui va publicar un dibuix del mateix míting a La Tramuntana.