Arabització és el procés d'aculturació de zones no musulmanes als codis religiosos i costums propis de l'islam i Àrab. El terme sorgeix per analogia amb romanització i fa referència al canvi social i ideològic de zones com el Magrib o Palestina i països concrets com el Sudan. El mot es pot fer servir en sentit més laxe per referir-se a l'auge de la influència musulmana en zones tradicionalment d'altres religions.
Segons l'època pot ser un procés d'assimilació lenta per un augment de la migració, l'èxode rural, la conversió a l'islam i comerç amb els àrabs. De vegades és més aviat una operació violenta, amb massacres, expropiació i desplaçament de la població no àrab. A l'Iraq, per exemple, des dels anys 1960, el Partit Baas va conduir una política d'arabització forçosa a les regions turcmanes i kurdes al nord del país. En l'època colonial, els moviments anticolonialistes van fer servir l'àrab com un instrument per unir tothom per enfrontar els espanyols i francesos. Després de la descolonització al , els països del Magrib van reemplaçar el francès per l'àrab, en un moviment que va ser acompanyat d'una arabització forçosa de la població amaziga (els berbers). A l'Algèria, per exemple, la llengua amaziga va ser perseguida i prohibida per llei.
Referències
Bibliografia
Categoria:Àrab Categoria:Política lingüística