La Casa-Museu Salvador Dalí és un edifici de Portlligat, on Salvador Dalí va viure i treballar habitualment des del 1930 fins a la mort de la seva esposa Gala el 1982. Catalogada com a bé cultural d'interès nacional, actualment està habilitada com a museu i és gestionada per la Fundació Gala-Salvador Dalí.

Història El 1929, arran del trencament de relacions amb el seu pare, i atret pel paisatge, la llum i els llocs aïllats, Salvador Dalí va decidir deixar París i buscar un habitatge propi a Portlligat. Amb els 20.000 francs francesos que li va avançar el vescomte de Noailles a canvi de la pintura La vellesa de Guillem Tell, va comprar una barraca de pescadors a la vídua d'un mariner del poble, Lídia Nogués de Costa, i poc després una segona barraca. A Portlligat, Dalí i la seva esposa Gala van canviar la societat parisenca i les seves activitats per una vida d'ascetisme i isolament. Segons explica el mateix Dalí:

Els primers treballs d'adequació com a habitatge foren a càrrec del paleta Joaquim Ferrer i el 1935 s'hi edificà una nova planta per a les dues barraques, que es cobririen amb un sol vessant de teula i una única finestra per unitat, mirant la badia. El 1942, Gala i Dalí comprareen la barraca situada a l'extrem superior sud i que es destinaia a biblioteca, amb mobles especialment dissenyats i construïts pel fuster de Cadaqués Joan Vehí. El 1951 adquiriren la barraca situada a l'extrem nord-est, fent cantonada amb la riera, i el 1952 es completà la façana que mira a la badia de Portlligat. El 1954 comprà la darrera barraca al nord-oest, que mira a la riera procedent del cementiri, i el 1962, sobre la nova planta, aparegué el que seria una de les habitacions privades de Gala. Així, a poc a poc, durant quaranta anys, va anar donant forma a la casa, que ell definia «com una veritable estructura biològica».

Dalí hi va rebre visitants de tot el món, com ara Walt Disney, el duc i la duquessa de Windsor, el rei Humbert de Savoia o la reina Elisabet de Bèlgica.

El 1982, després de la mort de Gala, Dalí no tornaria mai més a Portlligat. A la seva mort el 1989, la casa queda en compàs d'espera fins que es prengué la iniciativa de constituir-hi un petit recinte museístic, treballs que van començar el 1994 sota la direcció dels arquitectes Oriol Clos i Costa i José Ramos Illán.

Edifici La casa té una superfície útil de 363,40 m² i construïda de 522,30 m². És un edifici de planta més o menys rectangular, resultat de diverses ampliacions. Inicialment, es va bastir a partir d'una petita barraca de pescadors, i posteriorment, va ser ampliat amb la incorporació d'una nova barraca, amb coberta a una sola vessant de teula i una única finestra per unitat, mirant la badia. A l'extrem nord-est, que fa cantonada amb la riera, hi ha el bancal d'un pou bastit amb pedra, tot i que està tapiat a nivell de paviment. Aquest cos manté la mateixa alçada de la resta de la casa, amb la coberta orientada al nord. L'extrem nord-oest correspon a una ampliació posterior i manté la mateixa alçada que la resta. La façana principal té una successió de graons i pedrissos que formen un basament totalment involuntari, però de gran bellesa. La porta actual va ser instal·lada per Dalí al voltant dels anys 1970, tot i que l'accés original no va canviar al llarg de tot el procés.

L'interior té una estructura laberíntica que, des d'un punt d'origen, el Saló de l'Ossa, es dispersava a través d'una successió de petites sales connectades per passadissos estrets, petits canvis de nivell i culs de sac. Aquests espais estan decorats per un conjunt d'objectes inconnexos que el mateix Dalí va anar col·leccionant al llarg de la seva vida: estores, calç, flors seques, entapissats vellutats, mobles antics, etc. Totes les estances tenen obertures de formes i proporcions diferents, que emmarquen la badia de Portlligat, un paratge que és una referència constant en l'obra del pintor.

A la casa es poden diferenciar tres àmbits: on transcorria la part més íntima de la vida dels Dalí a la planta baixa; l'estudi, amb multitud d'objectes relacionats amb l'activitat artística; i els espais exteriors, especialment pensats per a la vida pública. A la planta baixa s'ubicaven les dependències diürnes, mentre que al pis hi havia trobava l'estudi amb dormitori. Aquesta planta es transformaria, creant una seqüència espacial sense interrupcions, amb només graons i baranes. La transformació donà lloc a l'espai més interessant de la casa: el saló-distribuidor-dormitori principal. Tot el mobiliari es faria d'obra, baranes, prestatgeries, llars de foc (la casa en disposa d'una a totes les principals dependències). A través del bany de Gala es creà un nou cos que seria el peculiar vestidor de la musa, a la planta baixa del qual s'amplià la cuina i un bany lateral. De l'extrem sud de l'edifici destaca la biblioteca, amb mobles especialment dissenyats i construïts pel fuster de Cadaqués Joan Vehí.

Cal esmentar l'anomenat «camí blanc», un recorregut paral·lel al mur en direcció sud, i que connecta amb la sortida de la biblioteca per mitjà d'unes terrasses protegides per uns murs de pedra seca, amb una longitud d'uns 100 m. El jardí posterior, actualment visitable, es realitzà en dues fases.

Josep Pla descriu la decoració de la casa de la següent manera:

Referències

Vegeu també Teatre-Museu Dalí Torre Gorgot Castell de Púbol

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Monuments històrics de l'Alt Empordà Categoria:Patrimoni monumental de Cadaqués Salvador Dali Categoria:Museus de l'Alt Empordà Categoria:Cases museu de Catalunya Categoria:Salvador Dalí