George Washington (Popes Creek, Westmoreland, Virgínia 22 de febrer, 1732 – Mount Vernon, Virgínia, 14 de desembre, 1799) fou el primer president dels Estats Units d'Amèrica, és considerat un dels Pares Fundadors (Founding Fathers)Founding Fathers of the United States of America, a "The American Revolution Home Page. i sovint és anomenat el «Pare de la pàtria» o «Pare del país» (Father of his nation, Father of his country).Why is George Washington considered the Father of this nation? (en anglès)
Washington era un ric propietari rural. Dirigí les milícies virginianes en la Guerra Franco-Índia de 1756-1763 contra Pontiac. El nomenaren delegat de Virgínia als congressos de Filadèlfia, i es declarà partidari decidit de la independència de les colònies nord-americanes. Fou el general i comandant en cap de l'exèrcit continental el 1775 durant la Guerra d'Independència dels Estats Units. Hagué d'organitzar, amb grans dificultats, un exèrcit coherent, tot vencent la mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colònies entre elles. Després de sis anys de guerra, amb alternatives variables, aconseguí finalment la capitulació de les tropes britàniques a Yorktown (1781), fet que decidí la independència dels Estats Units d'Amèrica.
Fou nomenat novament delegat de Virgínia a la convenció de Filadèlfia de 1787, hi intervingué decisivament en l'aprovació de la Constitució dels Estats Units i fou elegit primer president de la Unió. De fet, fou l'únic president estatunidenc sense afiliació política. Es dedicà a posar les bases de l'estructura política del nou estat (creà moltes de les tradicions constitucionals) i a assegurar-ne la independència econòmica i financera (tarifes duaneres, banca nacional, emissió de monedes).
Va exercir un paper de moderador entre els federalistes d'Alexander Hamilton i els republicans de Thomas Jefferson. Fou reelegit l'any 1792, però perdé popularitat en acceptar un acord amb la Gran Bretanya el 1795. En acabar el seu segon mandat, decidí no presentar-se a la reelecció i es retirà als seus dominis de Mount Vernon. Fou el creador de la tradició de no presentar-se a més de dos mandats presidencials, duta a terme per tots els seus successors llevat Franklin D. Roosevelt. Un any abans de morir, el 1798, encara fou nomenat general en cap de les tropes nord-americanes davant una possible guerra contra el Directori francès.
Biografia Joventut (1732-1753) Primer fill d'Augustine Washington (1694-1743) i de la seva segona dona, Mary Ball Washington (1708-1789), George Washington va néixer a Pope's Creek Estate prop del que avui en dia és Colonial Beach al Comtat de Westmoreland (Virgínia). Segons el calendari julià (que era el que es feia servir llavors), Washington va néixer l'11 de febrer de 1731. Implementat el 1752 segons les condicions de l'acte de 1750 del calendari (nou estil), la data era el 22 de febrer de 1732. (S'hi expliquen clarament les dates confuses de naixement de Franklin i Washington).Els registres contemporanis, que utilitzaven el calendari julià, van datar el seu naixement l'11 de febrer de 1731. Les condicions de l'acte de 1750 del calendari (nou estil), implementat el 1753, van alterar el mètode oficial britànic de datar al calendari gregorià amb el començament de l'any l'1 de gener (que era el 25 de març). Aquests canvis van alterar les dates que van ser mogudes 11 dies endavant, i per aquells entre l'1 de gener i el 25 de març, l'avançament d'un any. Per a una explicació més detallada vegeu aquest enllaç a un article de la revista Ancestry Els ascendents de Washington eren de Sulgrave (Anglaterra); el seu besavi, John Washington, havia immigrat a Virgínia el 1657. El pare de George, Augustine, tenia un hort de tabac treballat per esclaus, tot i que després va provar sort en el negoci d'extracció de ferro.Ellis, His Excellency: George Washington (2004), p. 8 Durant la joventut de George, els Washington eren moderadament pròspers de l'aristocràcia de Virgínia de rang mitjà.
Washington era el primer fill des del seu casament amb Mary Ball Washington. Sis dels seus germans i germanes van arribar a la maduresa incloent dos dels seus germanastres, Lawrence Washington i Augustine, aquests dos fills del primer casament del pare amb Jane Butler Washington i quatre germans, Samuel, Elizabeth (Betty), John Augustine i Charles. Tres germans seus van morir abans de ser adults: la seva germana Mildred va morir quan tenia més o menys un any, el seu germanastre Butler va morir quan era un infant. La seva germanastra Jane va morir amb dotze anys quan George en tenia dos. El pare de George va morir quan George tenia onze anys, llavors el seu germanastre Lawrence va esdevenir el seu pare i model a seguir. William Fairfax, sogre de Lawrence i cosí del propietari més gran de terres de Virgínia i Lord Thomas Fairfax, també foren influències formatives. Washington va passar la major part de la seva infantesa a Ferry Farm al Comtat de Stafford prop de Frederichsburg (Virgínia). Lawrence Washington va heretar una altra propietat de la família del seu pare, una plantació al riu Potomac que després va anomenar Mount Vernon. George va heretar la Ferry Farm des de la mort del seu pare, i va adquirir Mount Vernon després de la mort de Lawrence.
La mort del seu pare va fer que Washington no creués l'oceà Atlàntic per rebre la resta de la seva educació a l'escola anglesa Appleby School, com ho havien fet els seus germans grans. Va rebre l'equivalent d'educació d'una escola primària de diferents tutors i també a una altra escola (el propietari era un clergat anglicà dins o prop de Fredericksburg). La seva mare no li va assegurar un suport per apuntar-se a la Royal Navy quan tenia quinze anys, quan es va assabentar que seria molt dur per a ell.
Gràcies a la connexió entre Lawrence i la poderosa família Fairfax, als 17 anys Washington va començar a treballar d'agrimensor oficial pel comtat de Culpeper el 1749, una posició ben pagada que va permetre que pogués comprar-se terres a la Vall de Shenandoah, que seria la seva primera adquisició de terres a Virgínia occidental. A través d'en Lawrence va mantenir interessos a l'Ohio Company, que tenia per objecte explotar les terres occidentals. Washington era molt gran quant a mides: feia 1,8 metres d'alçada.
El 1751, Washington va viatjar cap a Barbados amb Lawrence, qui patia una tuberculosi, amb l'esperança que el clima d'allà fos beneficiós per a la salut de Lawrence. Durant aquest viatge, Washington va agafar verola, que va deixar la cara amb cicatrius, però que el va immunitzar contra aquesta malaltia per al futur. No va millorar la salut de Lawrence: va tornar a Mount Vernon, on va morir el 1752. La posició de Lawrence de general adjutant (líder de la milícia) de Virgínia es va dividir en quatre rangs després de la seva mort. El governador Dinwiddie va nomenar a Washington com un dels quatre adjutants dels districtes el febrer de 1753, amb el rang de major a la milícia de Virgínia. Washington també es va apuntar als francmaçons de Fredericksburg durant aquella època, una organització fraternal que va ser una influència permanent.Washington Daylight Lodge # 14 (2006). "Celebració d'aniversari de George Washington . Obtingut el 21 d'agost de 2007.
Guerra Franco-Índia (o 'Guerra dels Set Anys', 1754-1758)
miniatura|Mapa del Riu Ohio i de la regió al voltant, dibuixat el 1754 a mà per Washington El 1753, els francesos van començar a expandir el seu control militar dins de l'«Ohio Country», un territori reclamat per les colònies britàniques de Virgínia i Pennsilvània. Aquestes reclamacions van començar una guerra, coneguda entre les colònies com a Guerra Franco-Índia (1754-62), i va contribuir en l'inici de la guerra general anomenada Guerra dels Set Anys (1756-63). Washington va ser al centre del seu començament. La Companyia Ohio era un medi a través del qual els inversors britànics planejaven expandir el seu territori, obrir noves caseries i construir noves parades de comerç pels comerços indis. El governador Dinwiddie va rebre ordres del govern britànic d'avisar els francesos de les reclamacions britàniques, i va enviar al major Washington cap a la darreria de 1753 d'entregar una carta informant els francesos explicant aquestes reclamacions i demanant-los-hi que es retiressin. Washington es va trobar amb Tanacharison (sovint anomenat "Mig-Rei") i altres líders iroquesos aliats amb Virgínia a Logstown per assegurar el seu suport en cas de conflicte amb els francesos; Washington i Tanacharison es van fer amics i aliats. Washington va entregar la carta al comandant local francès, que va rebutjar educadament l'opció de retirar-se.
El governador Dinwiddie va enviar de nou a Washington a l'Ohio Country per protegir un grup de l'Ohio Company per construir una fortalesa al que avui en dia és Pittsburgh, Pennsilvània però abans d'arribar a l'àrea, la tripulació de la companyia va expulsar un grup francès i va començar la construcció de Fort Duquesne. Un petit despreniment de les tropes franceses liderades per Joseph Coulon de Jumonville, va ser descobert per Tanacharison i uns guerrers de l'est del que avui en dia és Uniontown (Pennsilvània). Juntament amb els seus aliats mingos, Washington i algunes persones de la seva unitat de milícia va emboscar els francesos. El que va passar exactament durant i després de la batalla és objecte de controvèrsia, però el resultat immediat va ser que Jumonville va ser ferit durant l'atac inicial i després el van matar -Tanacharison li va llançar un tomahawk o una persona que ho va veure li va llançar alguna altra cosa com un mosquetó, tot i que això no està gaire clar. Els francesos va respondre atacant i capturant a Washington a Fort Necessity el juliol de 1754.Grizzard, George Washington pp 115–19 Tanmateix, va poder retornar amb les seves tropes a Virgínia. L'historiador Joseph Ellis conclou que l'episodi va demostrar la valentia, la iniciativa, l'experiència i la impetuositat de Washington.Ellis, His Excellency: George Washington (2004), p. 17–18 Aquests esdeveniments van tenir conseqüències internacionals; els francesos van acusar Washington d'assassinar Jumonville, qui van assegurar que estava en una missió diplomàtica. França i Gran Bretanya estaven preparats per lluitar pel control de la zona i els dos països van enviar tropes a Amèrica del Nord el 1755. La guerra es va declarar formalment el 1756.
Un any després el General britànic Edward Braddock va concentrar les seves forces per recuperar Ohio Country, amb Washington com a ajudant. Aquesta expedició va acabar en el desastre a la batalla de Monongahela. Washington va tenir una actuació excel·lent en aquesta batalla: dos cavalls que va muntar van ser morts i quatre bales li van foradar l'abric, però va sortir il·lès demostrant una gran sang freda sota el foc enemic mentre organitzava la retirada. A Virgínia, Washington va ser aclamat com heroi i posterior a aquesta batalla va comandar el Regiment Virgínia per molts anys, protegint les fronteres de Virgínia contra les incursions dels amerindis, encara que el focus de la guerra havia canviat de lloc. El 1758, participa en l'Expedició Forbes, que va aconseguir allunyar els francesos de Fort Duquesne després de vèncer la batalla homònima.Sobre la participació de Washington en la Guerra Franco-Indígena s'han escrit molts llibres, per exemple d'autors com Freeman, Flexner, Ferling, Ellis i Lengel. Tanmateix hi ha literatura que critica Washington durant aquest període, per exemple: i ). Per una visió global de la Guerra Franco-Índia que descriu clarament Washington, vegeu el llibre de
Interludi entre guerres