La República de la Xina (), també coneguda pel nom de l'illa principal, Taiwan (), antigament Formosa (nom que li donaren els portuguesos), és un estat de l'Àsia oriental. El país limita amb la República Popular de la Xina (RPX) al nord-oest, amb el Japó al nord-est i amb les illes Filipines al sud. L'illa principal de Taiwan té una superficie total de 35.808 km², una mica més gran que Catalunya (31.895 km²), amb serralades que dominen les dues quartes parts del territori oriental i amb planes que ocupen el restant occident, el qual es troba densament urbanitzat i poblat. Taipei és la capital provincial de iure i nacional de facto, tot i que el municipi més populós és Nova Taipei. Altres municipis importants són Taichung, Kaohsiung, Taoyuan i Tainan. Amb 23,7 milions d'habitants, la república de la Xina és un dels estats amb més densitat de població del món, és populós i econòmicament poderós, però sense presència a l'Organització de les Nacions Unides (ONU).
Els pobles indígenes taiwanesos han poblat l'illa de Taiwan des de fa vora 6.000 anys. El , la colonització parcial de l'illa per part dels Països Baixos va obrir la porta a la immigració de l'ètnia han. Després del breu període del regne de Tungning, el qual ocupà una xicoteta porció al sud-oest de l'illa, Taiwan fou annexionada l'any 1683 a l'Imperi xinès, sent posteriorment cedida a l'Imperi del Japó l'any 1895. Després de la derrota del Japó l'any 1945, la república de la Xina, estat successor de l'imperi xinés, va prendre el control de l'illa amb el beneplàcit dels aliats de la segona guerra mundial. Amb la represa de la Guerra Civil xinesa, la república va perdre el territori continental, el qual va passar a estar sota control del Partit Comunista de la Xina, que va fundar la República Popular de la Xina, mentres que el govern legitim d'aleshores va fugir a Taiwan l'any 1949. Tot i que la república de la Xina continua declarant-se com la representant legitima de la Xina, des de 1950 el seu control efectiu es limita només a l'illa de Taiwan i les xicotetes illes del seu voltant.
A principis de la dècada de 1960, Taiwan va entrar en un període d'industrialització i creixement econòmic ràpid anomenat el "miracle taiwanès". A finals de la dècada de 1980 i principis de la dècada de 1990, el país va viure una transició entre una dictadura militar de partit únic a una democràcia semipresidencialista amb multiples partits. L'economia industrial taiwanesa, industrial i amb un fort mercat exterior, és la 21a del món, amb sectors claus com la metal·lúrgia, la maquinària, l'electrònica i la producció de productes químics. Taiwan és un país desenvolupat,World Bank Country and Lending Groups , World Bank. Retrieved 10 July 2018. sent el 15é per PIB. Té altes valoracions internacionals en matèries com les llibertats civils i polítiques, l'educació, la sanitat i el desenvolupament humà.
L'estatus polític de Taiwan encara roman incert. La república de la Xina va deixar de ser membre de l'ONU en ser expulsada i reemplaçada per la delegació comunista l'any 1971. La República Popular de la Xina reclama l'illa de Taiwan com a part integrant del seu territori, alhora que rebutja qualsevol tracte diplomàtic amb països que reconeguen la república de la Xina. Taiwan manté relacions diplomàtiques oficials amb 14 dels 193 països membres de l'ONU i també amb el Vaticà. Les organitzacions internacionals on la RPX participa també rebutgen la participació de Taiwan o només li ho permeten com a organisme subnacional. Taiwan es un estat membre de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic (APEC) i del Banc Asiàtic de Desenvolupament sota diferents denominacions. Els països propers i amb importants lligams econòmics mantenen relacions diplomàtiques de manera no oficial mitjançant oficines de representació i altres institucions que funcionen com a ambaixades i consulats de facto. Nacionalment, la principal matèria de divisió social i política és la qüestió de la reunificació de les dues Xines, defensada pel Kuomingtang, o la independència de Taiwan, defensada pel Partit Progressista Democràtic, així com la promoció del nacionalisme xinès o el nacionalisme taiwanès. p. 1–2.
Geografia Tot i que la constitució de la República de la Xina menciona un territori de més d'11.000.000 km², ja que inclou tot el territori de la Xina continental (sota administració de la República Popular de la Xina), el territori sota jurisdicció real del govern de la República de la Xina inclou l'illa de Taiwan, l'arxipèlag de les illes dels Pescadors i els arxipèlags de Matsu i Kinmen, a pocs quilòmetres de la costa de la Xina continental.
Geografia de la república de la Xina Geografia de Taiwan
Nominalment, Taiwan és una província més de la república de la Xina. L'1 de juliol de 2018, el govern del Partit Progressista Democràtic, de tendència independentista, va suprimir la província amb totes les seues institucions, càrrecs electes i funcionaris. #Municipis especialsCapital300px|Divisió administrativa de Taiwan Català Xinés Català Xinés 1 Nova Taipei 新北市 Pantxiao 板橋區 2 Taipei 臺北市 Xinyi 信義區 3 Taoyuan 桃園市 Taoyuan 桃園區 4 Taichung 臺中市 Xitun 西屯區 5 Tainan 臺南市 Anping 安平區 6 Kaohsiung 高雄市 Lingya 苓雅區#ComarquesCapital 1 Txanghua 彰化縣 Txanghua 彰化市 2 Txiayi 嘉義縣 Taibao 太保市 3 Hsinchu 新竹縣 Tjubei 竹北市 4 Hualien 花蓮縣 Hualien 花蓮市 5 Kinmen 金門縣 Kincheng 金城鎮 6 Lientxiang 連江縣 Nangan 南竿鄉 7 Miaoli 苗栗縣 Miaoli 苗栗市 8 Nantou 南投縣 Nantou 南投市 9 Penghu 澎湖縣 Magong 馬公市 10 Pingtung 屏東縣 Pingtung 屏東市 11 Taitung 臺東縣 Taitung 臺東市 12 Ilan 宜蘭縣 Ilan 宜蘭市 13 Yunlin 雲林縣 Touliu 斗六市#Ciutats provincialsCapital 1 Txiayi 嘉義市 Tong 東區 2 Hsinchu 新竹市 Pei 北區 3 Keelung 基隆市 Tjongtjeng 中正區
Història
La història de la República de la Xina (, , ) comença amb la Revolució Xinhai que, enderrocant la dinastia Qing, al poder des de 1644, va posar fi a gairebé més de dos mil anys d'Imperi.
Des dels seus inicis, però, la història de la Xina republicana fou turbulenta; durant els primers anys de la República, la Xina va patir el desordre dels senyors de la guerra i, igual com en els darrers temps de l'Imperi, el domini dels poders colonials europeus. El 1928, la Xina fou unificada, si més no nominalment, pel poder del Kuomintang (KMT), cosa que li va permetre iniciar un procés d'industrialització i de modernització; ara bé, aviat va començar una nova era de conflictes motivada per l'enfrontament del Partit Comunista Xinès contra el govern del Kuomintang, per les accions dels darrers senyors de la guerra i, sobretot, per la lluita contra l'imperialisme japonès, la qual va dur a l'esclat de la Segona Guerra Sinojaponesa (1937-1945).
El 1949, el triomf del Partit Comunista en la Guerra Civil van obligar el govern del Kuomingtang a refugiar-se a l'illa de Taiwan, on va continuar l'existència de la República de la Xina, enfrontada a la República Popular de la Xina proclamada per Mao Zedong a la Xina continental. Des de 1949, els dos estats xinesos han pugnat per aconseguir ser reconeguts com l'únic i legítim govern de la Xina.
En un principi, a Taiwan, la República de la Xina va continuar sent un sistema de partit únic dominat pel Kuomingtang, fins que, el 1987, es va evolucionar cap a la democràcia i el multipartidisme.
Les dues Xines Un cop acabada la Guerra Civil Xinesa, després que els comunistes s'apoderessin de tota la Xina continental, i les forces del Kuomintang, dirigides per Chian Kai-shek, es retiressin a l'illa de Taiwan, hi hagué dos estats, la República Popular de la Xina, proclamada per Mao Zedong el 1949, i la República de la Xina, continuada a Taiwan per Chiang i els seus successors, que lluiten per ser reconeguts com a l'únic i legítim govern de la Xina, un país únic i indivisible del qual, com és obvi, Taiwan també en forma part. Lògicament, cadascun dels dos estats xinesos veu l'altre com una entitat espúria que, sense tenir-hi cap dret, li usurpa el nom i una part del territori.
La continuïtat del règim del Kuomintang a Taiwan fou possible, principalment, gràcies a la intervenció dels Estats Units que protegiren l'illa d'una invasió per part de la Xina continental, sobretot d'ençà de l'esclat de la Guerra de Corea on Mao donà suport al partit comunista.
En el llenguatge polític de la dècada de 1950, es parlava de l'existència d'una Xina comunista i d'una Xina nacionalista dita també Xina lliure, malgrat el caràcter dictatorial del govern de Taiwan.
En un principi, els governs que reconeixien la República Popular de la Xina eren només la Unió Soviètica, el Bloc de l'Est, el Moviment de Països No Alineats i, a partir de 1950, el Regne Unit, mentre que els Estats Units i els països occidentals mantenien relacions amb la República de la Xina. Tanmateix, durant el decenni de 1960, va produir-se la Ruptura Sinosoviètica en què s'arribà a un enfrontament cada cop més fort entre la República Popular de la Xina i l'URSS. Per això, el president dels Estats Units Richard Nixon va decidir aprofitar l'enemistat entre els dos grans règims comunistes, que va arribar al seu nivell més alt vers 1970, amb fets com ara l'Incident de l'illa de Zhenbao, per iniciar una política d'apropament a la Xina popular amb la idea de trobar així un important aliat contra l'URSS. El resultat d'aquest apropament a Pequín fou que, el 1971, l'Assemblea General de l'ONU va decidir reconèixer com a representants de la Xina els delegats de la República Popular, fins aleshores exclosos de l'organisme internacional, i expulsar els delegats de la República de la Xina, reconeguts fins aleshores.
Situació actual Avui dia, tant la República Popular de la Xina com la República de la Xina continuen sense reconèixer-se oficialment com a estats sobirans perquè tant a Pequín com a Taipei es considera que només hi ha una sola Xina.
La República Popular de la Xina no accepta de cap manera que, a nivell internacional, la República de la Xina rebi el tractament de país independent. Per això, qui vulgui establir relacions diplomàtiques amb Pequín ha de trencar qualsevol relació amb Taipei, com també Pequín usa la seva influència diplomàtica per evitar que la República de la Xina pugui participar oficialment en esdeveniments mundials com ara els Jocs Olímpics. Seguint en aquesta línia, la premsa de la Xina continental mai no parla de la República de la Xina sinó de la "província xinesa de Taiwan" o de l'"autoritat de Taiwan". A més, legalment, la República Popular de la Xina té l'objectiu de reunificar la Xina, és a dir, de recuperar Taiwan.
Al seu torn, en teoria, la República de la Xina també reivindica la sobirania sobre tot el país, és a dir, també sobre les províncies continentals; ara bé, a la pràctica, no fa res per assolir aquest objectiu, mentre que, de manera no oficial, proposa admetre l'existència de dues Xines o, fins i tot, de dos països diferents: Taiwan i la Xina.
Democratització Després de la mort del president Chiang Ching-kuo (1988), el seu successor Lee Teng-hui va continuar el procés de democratització i de cessió del poder als nadius de Taiwan. El 1991, va arribar la democràcia quan l'Antiga Assemblea Nacional, amb els seus diputats perpetus de les províncies continentals, fou dissolta i se'n convocà una de nova elegida lliurement pels ciutadans de Taiwan; a més, el 1994 també s'establí l'elecció popular pels taiwanesos del President la República de la Xina, tal com s'ha fet des de 1996.
Per altra banda, el president Lee va començar un procés de recuperació de la identitat pròpia de Taiwan deixant de banda el discurs nacional xinès, així, s'aboliren les restriccions a l'ús del taiwanès als mitjans de comunicació i a l'escola.