El terratrèmol de Lisboa de 1755, també conegut com el gran terratrèmol de Lisboa, va afectar Portugal, la península Ibèrica i el nord-oest d'Àfrica el matí del dissabte 1 de novembre, Festa de Tots Sants, cap a les 09:40 hora local.Belo, André. Between History and Periodicity: Printed and Hand-Written News in 18th-Century Portugal e-JPH, Vol.2, number 2, Winter 2004 En combinació amb incendis posteriors i un tsunami, el terratrèmol va destruir gairebé totalment Lisboa i les zones adjacents. Els sismòlegs estimen avui que el terratrèmol de Lisboa va tenir una magnitud d'almenys 8,4 en l'escala sismològica de magnitud de moment, amb el seu epicentre a l'Oceà Atlàntic al voltant de 200 km oest-sud-oest del cap de Säo Vicente i uns 290 km sud-oest de Lisboa. Cronològicament va ser el tercer terratrèmol conegut a gran escala que va assolar la ciutat (n’hi havia hagut un el 1321 i un altre el 1531). Aquesta catàstrofe natural es va convertir en un dels terratrèmols més mortals de la història.
El terratrèmol va accentuar les tensions polítiques a Portugal i va alterar profundament les ambicions colonials del país. L'esdeveniment va ser àmpliament discutit i comentat pels filòsofs de la Il·lustració europea, i va inspirar grans desenvolupaments en la teodicea del moment. Pel fet d'haver estat el primer terratrèmol que es va estudiar científicament pels seus efectes en una àmplia zona, es considera que va donar lloc al naixement de la sismologia moderna i l'enginyeria antisísmica.
Terratrèmol i tsunami miniatura|Gravat en coure de 1755 que mostra Lisboa en flames i un tsunami destrueix els vaixells del port|259x259px|esquerra El terratrèmol va ocórrer el matí de l'1 de novembre de 1755, dia de Tots Sants. Els informes contemporanis afirmen que el terratrèmol va durar entre tres i sis minuts, i va provocar fissures de 5 metres d'ample al centre de la ciutat. Els supervivents van córrer cap a l'espai obert dels molls per protegir-se i van observar com el mar retrocedia, revelant una plana de fang plena de càrrega perduda i naufragis. Aproximadament 40 minuts després del terratrèmol, un tsunami va engolir el port i la zona del centre, precipitant-se pel riu TajoViana-Baptista MA, Soares PM. Tsunami propagation along Tagus estuary (Lisbon, Portugal) preliminary results. Science of Tsunami Hazards 2006; 24(5):329 "tan ràpid que diverses persones muntant a cavall... es van veure obligats a galopar el més ràpid possible als terrenys superiors per por de deixar-se emportar ". El van seguir dues onades més que van apagar espelmes en cases i esglésies de tota la ciutat durant aquell dia de Tots Sants i que provocaren un incendi convertit en una tempesta de foc que va cremar la ciutat durant hores, asfixiant persones en un radi de fins a 30 metres dels incendis.
miniatura|Una representació del terratrèmol de Lisboa de 1755 vist des de l'altre costat del riu Tajo per Jurema Oliveira|260x260px Lisboa no va ser l'única ciutat portuguesa afectada per la catàstrofe. A tot el sud del país, en particular a l'Algarve, la destrucció va ser desenfrenada. El tsunami va destruir algunes fortaleses costaneres de l'Algarve i, a nivells inferiors, va arrasar diversos nuclis habitats. Gairebé totes les ciutats i pobles costaners de l'Algarve van resultar molt danyats, excepte Faro, que estava protegida pels bancs sorrencs de Ria Formosa. A Lagos, les onades van arribar a la part superior de les muralles de la ciutat. Altres ciutats de diferents regions portugueses, com Peniche, Cascais i fins i tot Covilhã, que es troba a prop de la Serra da Estrela, van ser visiblement afectades pel terratrèmol, el tsunami o tots dos. Les onades de xoc del terratrèmol van destruir part de les muralles del castell de Covilhã i les seves grans torres, fent malbé altres edificis a Cova da Beira.
En territori espanyol va causar nombrosos desperfectes en diverses ciutats. Al poble de Còria (Càceres) es van comptabilitzar nombrosos morts per la caiguda de la torre de la catedral. Mes importants van ser les xifres de morts a causa de les inundacions provocades pel tsunami. Les poblacions costaneres del golf de Cadis en van ser les més afectades. Ayamonte va ser la població amb mes víctimes (més de 400), mentre que Cadis, Lepe i la Redondela en van sobrepassar els 200.
Altres efectes secundaris del tsunami es van produir en els aqüífers de la península ibèrica. Nombrosos fenòmens hidrològics van ser detectats i van afetar al nivell freàtic de les aigües dels pous, cabal de manantials o alteració de l'aigua de llacs, estanys i rius. També es van produir despreniments i esllavisades, amb esvorancs en els terrenys, i també fenòmens de liqüefacció del sòl produits per l'excés de la pressió de les aigües. Un cas paradigmàtic ocasionat a Catalunya és la generació de l'esvoranc que va produir un aqüifer termal conegut com a la Puda de Montserrat, actualment balneari d'aigües termals sulfuroses. i que a mitjan va contribuir a l'impuls del termalisme entre la població catalana.
L'illa de Madeira, Funchal i molts assentaments menors van patir danys importants. Gairebé tots els ports de l'arxipèlag de les Açores van patir la major part de la seva destrucció a causa del tsunami, amb la penetració del mar a uns 150 metres cap a l'interior. Les ciutats portugueses del nord d'Àfrica també van ser afectades pel terratrèmol, com Ceuta i Mazagon, on el tsunami va colpejar durament les fortificacions costaneres d'ambdues ciutats, en alguns casos sobrepassant-la, i inundant la zona portuària. esquerra|miniatura|Animació de l'expansió del tsunami provocat pel trerratrèmol de Lisboa de 1755 -Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera (NOAA)-|359x359px
Els embats del terratrèmol es van sentir a tot EuropaHistoire de ma vie, Book 2, Ch. XXVI; Casanova ell mateix va notar sentir els xocs quan va ser empresonat a "The Leads" a Venècia i va afirmar que eren els mateixos que van destruir Lisboa fins a Finlàndia i al nord d'Àfrica, i segons algunes fonts, fins i tot a GroenlàndiaEnciclopèdia Brockhaus 14th ed., Leipzig, Berlin and Vienna 1894; Vol. 6, p. 248 i el Carib.Lyell, Charles. Principles of Geology. 1830. Vol. 1, chapter 25, p. 439 Edició electrònica. Tsunamis de fins a 20 metres van arrasar al llarg de la costa del nord d'Àfrica i van impactar a Martinica i Barbados través de l'Atlàntic. Un tsunami de 3 metres va afectar Cornualla a la costa sud de la Gran Bretanya. Galway, a la costa oest d'Irlanda, també va ser colpejada, fet que va provocar la destrucció parcial del Arc espanyol de Galway a la muralla de la ciutat. Al comtat de Clare, l'illa Aughinish es va crear quan va desaparèixer una connexió baixa amb el continent. A Kinsale, diversos vaixells van ser enviats al port i l'aigua es va abocar al mercat.
El 2015 es va determinar que les onades del tsunami podrien haver arribat a la costa del Brasil, llavors colònia de Portugal. Les cartes enviades per les autoritats brasileres en el moment del terratrèmol descriuen els danys i destruccions causats per onades gegantines.
Tot i que els sismòlegs i geòlegs sempre han estat d'acord que l'epicentre es trobava a l'Atlàntic, a l'oest de la península Ibèrica, la seva ubicació exacta ha estat objecte de debats considerables. Les primeres hipòtesis havien proposat la cresta de Gorringe, aproximadament 320 km al sud-oest de Lisboa, fins que les simulacions van demostrar que era necessària una ubicació més propera a la costa de Portugal per complir els efectes observats del tsunami. Una enquesta de reflexió sísmica feta el 1992 sobre el fons oceànic al llarg de la falla de transformació Açores-Gibraltar va detectar l'enclavament a 50 km a sud-oest de Cap de São Vicente, amb una falla de més d'1 km. És possible que aquesta estructura hagi creat l'esdeveniment tectònic principal.Zitellini N. et al., The tectonic source of the 1755 Lisbon earthquake and tsunami. Anali di Geofisica 1999; 42(1): 49. Online PDF. 27 May 2009. esquerra|miniatura|Temps de viatge calculats (en hores) de les onades de tsunami de l'1 de novembre de 1755
Víctimes i danys miniatura|Les ruines del Convento do Carmo, que va ser destruït en el terratrèmol de Lisboa de 1755 L'historiador econòmic Álvaro Pereira va estimar que de la població de Lisboa en el moment d'aproximadament 200.000 persones, unes 30.000-40.000 van morir. És possible que altres 10.000 haguessin perdut la vida al Marroc. No obstant això, un estudi fet el 2009 sobre informes contemporanis relacionats amb l'esdeveniment de l'1 de novembre va trobar que les xifres eren poc acurades i que calia vincular-les als informes d'una altra sèrie local de terratrèmols del 18 al 19 de novembre.Blanc P.-L. (2009) Earthquakes and tsunami in November 1755 in Morocco: a different reading of contemporaneous documentary sources. Nat. Hazards Earth Syst. Sci. 2009; 9: 725–738. Pereira va estimar el nombre total de morts a Portugal, Espanya i el Marroc a causa del terratrèmol i els incendis i el tsunami resultants entre 30.000 i 50.000 persones.Pereira, A.S. "The Opportunity of a Disaster: The Economic Impact of the 1755 Lisbon Earthquake". Discussion Paper 06/03, Centre for Historical Economics and Related Research at York, York University, 2006, p. 8–9, 33–9921. Amb tot, estudis recents situen la xifra de 12.000 que va ocasionar el terratrèmol només a la ciutat de Lisboa.
El vuitanta-cinc per cent dels edificis de Lisboa van ser destruïts, inclosos els famosos palaus i biblioteques, i també la majoria d'exemples de l'arquitectura d'estil manuelí de Portugal. Aquells que van patir pocs danys pel terratrèmol van ser destruïts per l'incendi posterior. El nou teatre de l'ópera de Lisboa (Ópera do Tejo), obert sis mesos abans, es va cremar completament. El Palau de Ribeira, situat just al costat del riu Tajo a la moderna plaça de praça do Comércio, va ser destruït pel terratrèmol i el tsunami. A l'interior, es van perdre la biblioteca reial de 70.000 volums i centenars d'obres d'art, amb pintures de Ticià, Rubens i Correggio. Els arxius reials van desaparèixer juntament amb registres històrics detallats de les exploracions de Vasco da Gama i altres primers navegants. El palau d'Henrique de Meneses, 3r marquès de Louriçal, que acollia una inestimable biblioteca de 18.000 llibres, també va ser destruït. El terratrèmol va danyar diverses esglésies importants de Lisboa, concretament la catedral de Lisboa, les basíliques de São Paulo, Santa Catarina, monestir de São Vicente de Fora i l'església de Nossa Senhora da Conceição Velha. L'Hospital Real de Todos os Santos (l'hospital públic més gran de l'època) a la plaça Rossio va ser consumit pel foc i centenars de pacients van morir cremats. També es va perdre la tomba de l'heroi nacional Nuno Álvares Pereira. Els visitants de Lisboa encara poden passejar per les ruïnes del Convento do Carmo, que es van conservar per recordar als lisboetes la destrucció de la ciutat.
Esforços de socors i reconstrucció esquerra|miniatura|285x285px|Detall de dalt : execucions després del terratrèmol de Lisboa. Almenys 34 saquejadors van ser penjats en les caòtiques seqüeles del desastre. Com a advertència contra el saqueig, el rei Josep I de Portugal va ordenar la construcció de forques a diverses parts de la ciutat.