Josep Guix Lladó (Reus, 18 de novembre de 1877 - Barcelona, 30 de novembre de 1913) va ser un compositor català.
Era fill de Josep Guix Dalmases, de Freixenet de Segarra, i de Maria Lladó Ballvé, de La Canonja. Va estudiar a Reus i Tarragona on era deixeble del mestre organista de la catedral mossèn Ramon Bonet i l'any 1899 va obtenir un premi en un certamen musical celebrat a Mallorca. El 1901 es va traslladar a Barcelona, i allà va establir bona amistat amb Amadeu Vives, Granados, Albéniz i d'altres que el van introduir en els cercles musicals de l'època. Les seves obres més conegudes són les sarsueles Nieves i El derribo del Paralelo, de 1901 i 1905. El 1910 va compondre en col·laboració La vie en rose. A més a més va ser compositor de sardanes, peces per a cor i algunes obres per a piano. El seu fill, Josep Maria Guix Sugranyes en va escriure una biografia Francesc Tous, en un article al Semanario Reus, va fer una crítica musical de les grans qualitats del músic i n'analitzava les qualitats.Francesc Tous. «José Guix Lladó» A: Semanario Reus núm 1.335, (1997).
La ciutat de Reus va col·locar una placa a la façana de la casa on va néixer, al carrer de Llovera, 6-8, i li ha dedicat un carrer
Referències
Bibliografia Josep M. Guix Sugranyes. Un Compositor reusenc del segle XIX: el Mtre. Guix: vida del meu pare 1877-1913. Reus: l'autor, 1950.
Categoria:Compositors de sardanes reusencs Categoria:Compositors de sardanes d'abans de la Guerra Civil espanyola Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Compositors reusencs Categoria:Compositors catalans del sud del Romanticisme Categoria:Compositors de sarsuela catalans del sud Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX