va ser un polític de l'Alemanya Nazi i cap de les SS. Va ser un dels homes més poderosos de l'entorn d'Adolf Hitler, juntament amb Hermann Göring i Joseph Goebbels. Com a Reichsführer-SS, controlava totes les forces policials i de seguretat del règim nazi, inclosa la temuda Gestapo. El 1943 va passar a formar part del gabinet alemany com a ministre de l'Interior i, fugaçment, comandant dels Exèrcits del Rin durant el setge de Berlín.
Com a gestor dels camps de concentració, dels camps d'extermini i dels Einsatzgruppen (esquadrons de la mort), Himmler coordinà la matança metòdica de més de 6 milions de jueus, i d'entre 3 i 4 milions de polonesos, gitanos, comunistes, testimonis de Jehovà i d'aquells que els nazis consideraven indignes de viure, com els que tenien diverses malalties físiques o mentals o els homosexuals; a més de milers de presoners soviètics, molts dels quals van ser usats en l'experimentació.
Poc abans del final de la guerra, oferí la rendició als Aliats si no se'l jutjava. Després de ser arrestat per les forces britàniques, es va suïcidar abans que pogués ser interrogat.
Biografia Heinrich L. Himmler va néixer a Múnic, al si d'una família de classe mitjana bavaresa i catòlica. El seu pare, Joseph Gebhard Himmler, era professor de secundària, molt estricte i aficionat a col·leccionar objectes històrics; la seva mare, Anna Maria Heyder, era una mare atenta i devota catòlica. Heinrich era el mitjà de 3 germans i Gebhard Ludwig Himmler (nascut el 29 de juliol de 1898) i Ernst Hermann Himmler (nascut el 23 de desembre de 1905). El seu pare li inculcà l'amor pels avantpassats germànics, la devoció per l'ordre, la pulcritud extrema i l'administració eficient. A la família se l'anomenava pels seus diminutius Heini o Heiner. miniatura|esquerra|Himmler quan tenia 7 anys Heinrich va rebre el seu nom en honor del seu padrí, el príncep Heinrich de Baviera, de la família reial bavaresa, del qual Gebhard Himmler havia estat tutor. Des de petit, Himmler es mostrà malaltís i va patir tuberculosi i problemes estomacals. Per això va ser un nen consentit i mimat. A causa d'això, no pogué desenvolupar el seu cos per a les actituds físiques i virils que li exigia un medi predominantment prussià, per la qual cosa el seu pare el va fer ingressar el 1910 al Gimnàs de Landshut, un col·legi catòlic on l'activitat física era preponderant en l'activitat humanística, i en el qual estudià literatura clàssica. Allà, tot i els seus esforços, mai no pogué gaudir d'un aspecte viril i atlètic, car no destacava en l'activitat esportiva (motiu pel qual fou objecte de les burles dels seus companys), sí que ho va fer en l'activitat acadèmica, tot abocant-se en l'estudi de temes històrics germànics (tema en el qual demostrà ser imbatible), així com filologia i filosofia. A més, a suggeriment del seu pare, portà un diari entre els 10 i els 24 anys. Li agradaven els escacs, col·leccionar segells, la jardineria i d'altres activitats extra-acadèmiques. Igual que d'adult, les relacions amb les dones no li eren fàcils.
Els diaris de Himmler d'entre 1914 i 1918 el mostren com a molt interessat en les notícies sobre la guerra. Somiava en ser oficial de l'exèrcit o de la marina, però donats els entrebancs de classe que existien en l'admissió a l'escola d'oficials de l'Exèrcit, intentà allistar-se a la marina; tanmateix, a causa de les seves carències físiques no va assolir aquest objectiu. Implorà al seu pare que usés els seus contactes amb la reialesa per a obtenir un càrrec per a ell com a candidat a oficial. Himmler va aconseguir el seu títol de batxiller el 1918 i sol·licità allistar-se a l'11è Regiment Bavarès. El 1918 la guerra acabà, esgotant-se així les aspiracions de Himmler d'esdevenir un oficial professional de l'exèrcit. Va ser llicenciat sense haver entrat en batalla, tot i que posteriorment afirmà que sí que ho havia fet.
Entre 1919 i 1922 Himmler feu estudis d'agronomia a l'Escola Tècnica de Múnic, seguits d'una breu temporada com a aprenent en una granja a Schleissheim i la subseqüent malaltia. Himmler tingué una crisi religiosa durant la seva estada a Múnic. Al seu diari afirmava ser un devot catòlic, i escrigué que mai no abandonaria l'Església. No obstant era membre d'una fraternitat que es contradeia amb els manaments de l'Església. Els seus biògrafs han definit la seva teologia com a "Ariosofia", en la qual el dogma era la superioritat racial de la raça ària i un paganisme germànic, en part pels seus interessos en el folklore i la mitologia de les antigues tribus teutòniques del nord d'Europa. Era aficionat a les filosofies religioses del Budisme i l'Hinduisme. Posteriorment veuria en la casta índia dels Kshatriya (guerrers) un exemple per als seus SS. Himmler esdevingué un apòstata de la doctrina cristiana i va ser molt crític amb els sermons predicats pels capellans. Durant aquesta època, a més, s'obsessionà amb la idea de ser un soldat. Va escriure que, si Alemanya no anava aviat a la guerra, aniria a un altre país per entrar en combat. També estigué fortament influït pel pangermanisme de l'obra d'Otto Richard Tannenberg.
Amb tendències polítiques conservadoristes, Himmler s'uní a un grup paramilitar anomenat "Bandera de la Guerra del Reich", d'ideologia ultranacionalista i militarista. Amb aquesta agrupació participà en el Putsch de la Cerveseria de Múnic en suport del partit_politicNacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler. A l'intent de cop d'estat del 9 de novembre de 1923, Himmler (el qual encara no coneixia personalment Hitler), participà com a segon al comandament després d'Ernst Röhm, havia de resguardar les barricades aixecades als carrers de Múnic per combatre la policia i l'exèrcit. Röhm l'aprecià des de l'inici per la imatge de confiança que Himmler provocava.
El 1924 s'afilià al NSDAP, amb el número 14.303 en suport a Hitler, que veia com un messies. És en aquesta època quan començà a desenvolupar les seves teories sobre la raça i la terra, basades en el seu escepticisme vers al cristianisme i els seus estudis sobre agricultura.
El 1926 va conèixer la seva esposa a la recepció d'un hotel, mentre que es refugiava d'una tempesta. Margarete Siegroth (nascuda Boden) era rossa i d'ulls blaus, divorciada i protestant. Físicament era l'epítom de l'ideal nòrdic. Es van casar el 3 de juliol de 1928, i el 8 d'agost de 1929 van tenir una filla, Gudrun, anomenada Püppi (nina) pel seu pare, que l'adorava. Margarete adoptaria posteriorment un fill, pel qual Himmler no mostraria mai interès. Heinrich i Margarete van separar-se el 1940 sense divorciar-se. Heinrich estava massa ocupat en les seves obligacions al capdavant de les SS per a ser un marit competent. Himmler travà amistat amb una secretària, Hedwig Potthast, la qual deixà el seu treball el 1941 i esdevingué la seva amant. Van tenir dos fills, Helge (nascut el 1942) i Nanette Dorothea (nascuda el 1944).
Ascens a les SS Himmler s'afilià les SS el 1925, amb el número 168. També es convertí en secretari del Grup Local del NSDAP a la Baixa Baviera i delegat del Gauleiter i Director de propaganda per a l'Alta Baviera i Suàbia. En aquestes posicions aprofità per mostrar les seves habilitats per organitzar les files del partit i enfortir els organismes operatius de la regió. El 1927, davant la urgència de crear un organisme d'escorta per a Hitler, esdevingué adjunt al Reichführer-SS. En aquest càrrec demostrà els seus dots d'organització, la seva fidelitat absoluta vers Hitler i el nacionalsocialisme, la seva impertorbabilitat per a la feina i la seva reputació com a home lliure d'escàndols. Després de la dimissió del comandant de les SS Erhard Heiden, Himmler va ser nomenat Reichsführer-SS el 6 de gener de 1929. Llavors, les SS només tenien 280 membres, i no eren més que un batalló de les Sturmabteilung (SA), subordinades a aquestes i al seu comandant Ernst Röhm.
El 1931 acceptà Reinhard Heydrich entre els seus homes. Himmler tindria Heydrich com a braç dret per a construir el "Servei de Seguretat" de les SS (el Sicherheitsdienst). Aquesta organització d'espionatge es dedicà a recol·lectar informació contra Röhm i la naixent rebel·lia a les files de les SA, a les quals volien fer un gir a l'esquerra.
El 1933, les SS ja comptabilitzaven 52.000 membres. Llavors, els requeriments per a pertànyer-hi es feren més estrictes, per tal d'assegurar que tots els membres fossin Herrenvolk aris.Els funcionaris encarregats d'estendre la targeta verda que acreditava l'ingrés a les SS eren conscients que el mateix Himmler no donava la talla amb els seus trets físics completament oposats als de la raça nòrdica. Himmler i Heydrich començaren a treballar per separar les SS del control de les SA. Els uniformes negres de les SS reemplaçaren les camises marrons de les SA la tardor del 1933. Poc després, Himmler va ser promogut a SS-Obergruppenführer i Reichsführer-SS, i així fou igualat als comandants superiors de la SA, els quals en aquells moments ja temien les SS i el seu poder.
El 1933, Himmler és designat cap de la policia de Múnic, i tant les SA com les SS esdevenen òrgans auxiliars de la policia alemanya. Himmler va esdevenir una peça fonamental en els moments en què Hitler volia desfer-se del lideratge antagònic que Röhm li havia oposat amb els seus SA. Röhm, antic superior de Himmler, s'havia negat a unificar-se amb les SS, a més de causar greus problemes polítics a Hitler. Himmler, Göring i el general von Blomberg van acordar que les SA i el seu líder, Ernst Röhm, eren una gran amenaça pel lideratge nazi i per l'exèrcit alemany. Röhm tenia opinions socialistes i populistes, i creia que la veritable revolució encara no havia començat. Creia que les SA havien de convertir-se en l'únic cos armat de l'estat. Això va fer creure als caps nazis que el que Röhm realment volia era fer servir les SA per portar a terme un cop d'estat.
Persuadit per Himmler i Göring, Hitler aprovà que Röhm fos eliminat. Va delegar la tasca a en Reinhard Heydrich, en Kurt Daluege i en el Dr. Werner Best, que n'ordenà l'execució. Així doncs, el 28 de juny de 1934, les SS i, més especialment, la SD, portaren a terme operacions d'intel·ligència per tot el territori alemany, que culminaren el dia 30 amb la matança coneguda com la Nit dels ganivets llargs, durant la qual més d'un miler de caps i militants claus de les SA van ser detinguts i unes desenes executats en prevenció del suposat cop d'estat planejat per les SA contra Hitler. A més, s'aprofità la situació per a eliminar diversos enemics personals de Hitler, com ara l'excanceller Kurt von Schleicher (antic opositor a l'ascens de Hitler) o el polític Gustav von Kahr (un dels responsables que el pustch de Múnic fracassés. Von Scheicher va ser assassinat a trets amb la seva esposa per uns agents de la Gestapo, i von Kahr per cops de destral per militants de les SS en un bosc de Múnic. L'endemà, les SS esdevingueren una organització independent.
Consolidació del poder El 1934 i sota la pressió de Hitler, Himmler va ser nomenat per Hermann Göring (ministre de Prússia) Cap de la Policia secreta alemanya, la Gestapo, i cap de tota la força de policia de fora de Prússia. Dos anys després, Himmler guanyà més autoritat, a mesura que les diferents agències de policia quedaven enquadrades en la Ordnungspolizei (Orpo: policia d'ordre), l'oficina principal de la qual esdevingué una branca més de les SS. A més, Himmler assolí el títol de Cap de la Policia Alemanya (quan el compliment de la llei havia estat, tradicionalment, una qüestió d'estat i local). Tot i el seu títol, Himmler només tenia un control parcial de la policia uniformada. Els poders actuals només li conferien funcions policials que anteriorment eren en mans del Ministeri de l'Interior. No va ser fins al 1943, quan Himmler va ser nomenat Ministre de l'Interior, que la transferència dels poders ministerials va ser completa.